En el marc de les Jornades Europees de Patrimoni 2025, enguany la Fundació Arnau Mir de Tost, els Amics de l’Arquitectura Popular i la Universitat Autònoma de Barcelona (MedGreenRev), organitzen un taller de pedra seca.
L’activitat està vinculada al projecte que s’està desenvolupant actualment Els sistemes hidràulics tradicionals de la vall d’Àger, perquè la construcció en pedra seca és la forma d’organitzar l’espai de l’horta, i és present en totes les zones hortícoles de la Vall. Molts horts es troben abandonats i en conseqüència molts bancals, casetes i altres construccions vinculades es troben malmenades o derruïdes. Amb aquest taller pretenem donar eines a les persones que tenen hort per refer de manera tradicional (econòmica i sostenible) els murs de pedra seca.
De la mà del mestre Francesc Xavier Solé es durà a terme un taller de pedra seca, amb la reparació d’un marge solcit a Àger.
Les places són limitades. Caldrà inscripció prèvia enviant un whats al número +34 647 284 137. Les persones inscrites rebran abans de l’activitat un missatge amb les instruccions per fer el taller: lloc exacte, material, vestimenta recomanada…
L’horari del taller serà de 9h a 14h el dia 11 d’octubre de 2025. L’esmorzar anirà a càrrec de l’organització.
L’Associació Nilak estarà a Àger els primers caps de setmana de juny. Com és habitual en la seva manera de fer, apropa la cultura a la gent del poble, a través de diverses accions col.laboratives.
La Fundació Arnau Mir de Tost col.labora en aquesta proposta de diferents maneres:
Presentació de la Cabanera núm 24 juntament amb la revista La Rara, el dissabte 7 de juny a les 12h, a la placeta del Local Social.
Petit article sobre la Guilleumota, escrit per Francesc Fité, publicat a la revista de Nilak.
Visita guiada al poble, conduida per Francesc Fité, el dissabte dia 14 de juny a les 10h. Punt de trobada: plaça Major d’Àger.
I diumenge dia 15 de juny, posarem paradeta juntament amb altres entitats del poble a l’esplanada davant la Casa del Montsec on podreu trobar les publicacions de la Fundació, o col.laboratives, i altres materials de difusió gratuïts.
Aquest passat 2021, la Fundació Arnau Mir de Tost, ha col·laborat activament en la recuperació de la revista local La Cabanera.
LA IMPORTÀNCIA DE LES REVISTES LOCALS
Les revistes locals són font generadora de coneixement. És un tipus de mitjà de comunicació més que té al seu abast el ciutadà, amb l’avantatge de ser el més pròxim al lector. Les revistes locals creen informació i coneixement, parlen de cultura, de patrimoni cultural, d’història i d’actualitat. D’altra banda, les revistes locals són, com el cas de la primera Cabanera, fonts històriques de gran vàlua per a qualsevol que vulgui saber la història recent del seu poble o ciutat. I en català, una manera de refermar més que mai la identitat d’un col·lectiu amb el seu territori. Aquest material editat, que es conservarà a les biblioteques, serveix per a la defensa d’una identitat de pertinença a un lloc, a un poble.
LA CABANERA, PRIMERA ÈPOCA
Alguns números de La Cabanera, primera etapa.
La primera època de la revista també fou iniciativa ciutadana, un grup de persones interessades pel seu territori, la Vall d’Àger. La Cabanera va sorgir per informar i obrir la revista a l’opinió de la gent, alhora que encetava seccions entorn a aspectes històrics, llegendaris o literaris. Es creà un equip de redacció i es comptà amb una persona com a informàtic per la maquetació. La impressió fou contractada amb la impremta Romeu de Balaguer. Per finançar-la es comptà amb el suport de la desapareguda Caixa de Catalunya sobretot. A més de l’editorial, hi ha hagué la secció d’opinió i la de col·laboracions, a més de la d’història, poesia, salut i remeis, etc. També hi havia una secció d’entrevistes. Però com tot el què és de caràcter voluntari, arriba un moment que s’acaba. D’aquesta manera, es van editar i publicar 15 números de la Cabanera.
LA CABANERA, SEGONA ÈPOCA
En aquesta segona etapa l’objectiu és que sigui una publicació semestral, concebuda amb tres grans apartats: Cultura, Territori i Vall d’Àger amb diferents seccions que s’hi encabiran. Des de la secció d’opinió (dels lectors) fins a la de patrimoni (cultural i natural), crònica del passat, memòria històrica, costums i tradicions, etc. Amb aquest objectiu, hem creat un consell de redacció i una xarxa de col·laboradors i assessors, tots voluntaris. Les dues grans finalitats de la publicació són: la divulgació cultural centrada en la zona de la vall d’Àger, predominantment, i que, alhora, esdevingui un canal significatiu de comunicació de les activitats de la Fundació. Per això hem programat un apartat centrat en el patrimoni històric i natural.
Números 16 i 17 de La Cabanera, segona època
Actualment un grup de persones juntament amb la Fundació Privada Arnau Mir de Tost han decidit recuperar aquella iniciativa i tornar a publicar la Cabanera. Ara, és clar, entra a formar part el format digital també, que es contempla però com a segona opció. Una vegada distribuïts els números en format paper, s’ha creat un web on passat un temps, s’aniran penjant els números publicats en format pdf. Es prioritza, però el format tradicional ja que es vol que arribi a tot tipus de públic i ja que la tirada no és molt gran, pot ser clarament motiu de col·lecció apreciada entre la gent d’Àger.
Els diferents números de la Cabanera han rebut el suport de l’Institut Ramon Muntaner i l’Institut d’Estudis Ilerdencs.
Fa uns dies vam fer una crida a través de les xarxes socials i altres canals perquè qui volgués ens expliqués com vivia la Festa Major d’Àger, ja que enguany, per causes que tothom sap, no es podrà viure una Festa Major “normal” sinó dins d’una “altra normalitat”.
Per aquest motiu, vam impulsar una petita acció per recollir la memòria popular sobre aquest esdeveniment tant important en el cicle anual de les nostres vides. És com el punt àlgid de l’any, un punt d’inflexió; l’abans i el després de la festa també marquen l’inici i el final de les vacances.
Què és per a tu la Festa major d’Àger? Quins actes hi ha? Què es feia abans?… La idea era fer un recopilatori dels actes, els costums i les tradicions de la festa major, a través de textos, imatges, música, vídeos.
El recull
Amb el material que ens ha fet arribar la gent que ha volgut participar en aquest petit projecte, als quals agraïm la seva col·laboració, hem elaborat un dossier que us el podreu descarregar fàcilment sempre que vulgueu, així com algunes altres imatges que de ben segur recordareu.
La Fundació Arnau Mir de Tost us convida demà dissabte a la presentació d’aquesta nova auca realitzada per Joan Rosell. Els textos han rebut l’assessorament de Francesc Fité. Aquesta és la segona auca de Joan Rosell: la primera la realitzà fa uns anys dedicada a la Història d’Àger.
L’acte tindrà lloc demà, a la sala de plens de l’ajuntament d’Àger, a les 12h del migdia.
Intervindran els autors de l’auca i després hi haurà repartiment gratuït d’exemplars.
L’auca s’ha publicat gràcies a la col·laboració de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la Diputació de Lleida.
En acabat l’acte, l’auca estarà disponible també en versió digital en aquesta web.
El proper dissabte 12 d’octubre, dins el marc de les activitats que es celebren en motiu de les Jornades Europees de Patrimoni 2019, la Fundació Arnau Mir de Tost en col·laboració amb l’Ajuntament d’Àger, organitzem la 2na Jornada de Neteja del Pou de Gel que anirà acompanyada d’un esmorzar popular. El dia clourà amb la intervenció de la historiadora Joana Franch, que ens parlarà sobre els pous de gel i la producció de gel a Àger.
Seguidament detallem el programa de la jornada de neteja:
PROGRAMACIÓ
9:00 Concentració a la placeta Gaspar de Portolà i sortida cap el pou
9:20 Arribada al pou, explicació dels treballs previstos i inici dels mateixos
10:30 Esmorzar pels assistents
14:00 Finalització
OBJECTIUS
(a) Mirar d’aconseguir una neteja gairebé completa del fons del pou de gel.
(b) Documentació arqueològica.
(c) Difusió sobre el seu valor arquitectònic, històric, social i cultural; així com de la importància de cuidar-lo i preservar-lo.
(d) Valoració de possibles actuacions en el pou a fi de potenciar-lo i millorar-lo.
(e) Si el nombre d’assistents, es realitzarà alguna petita actuació en el seu entorn.
S’ha de portar roba i calçat adequat.
L’organització s’encarregarà de portar el material necessari.
Es recomana portar guants, tisores d’esporgar i qualsevol altre mesura de protecció personal.
Activitat oberta a tothom, no s’està obligat a fer treball. Simplement es pot assistir per a donar ànims o consells o fer valoracions. Tothom serà benvingut.
Els menors hauran de venir acompanyats d’un adult.
Recordeu que a les 18:00, a la sala de plens, tindrà lloc la conferència sobre l’ús i les característiques dels pous de gel, a càrrec de la historiadora Joana Franch.
Animeu-vos a participar. Us esperem a tots i totes!
Aviat se celebran les Jornades Europees de Patrimoni, de l’11 al 13 d’octubre, i com ja és habitual, la Fundació Arnau Mir de Tost i l’Ajuntament d’Àger organitzen activitats gratuïtes i voluntàries al voltant del nostre patrimoni cultural i natural.
Enguany, proposem la continuació de l’activitat que vam encetar el 2018: Neteja del fons del Pou de Gel. El 2018 es va fer una primera jornada amb voluntaris que va servir per començar a treure la runa acumulada al fons del pou durant molts anys i per veure també que la tasca no és fàcil ni serà curta. Aquest any, amb la mecanització de l’extracció de les terres, creiem que s’avançarà força.
Crida a la participació
La participació de la ciutadania en aquestes activitats és clau per a que siguin un èxit. És per això, que fem una crida a la participació en la neteja del pou de gel. La durada dels treballs serà de les 8:00h a les 14:00h del dia 12 d’octubre:
A les 9:00h trobada a la plaça Gaspar de Portolà.
A les 9:00h arribada al pou, repartiment de les tasques i inici dels treballs de neteja i de la zona circumdant.
A les 10:30h esmorzar popular.
A les 11:00h es continuaran els treballs fins a migdia.
Conferència de Joana Franc
Per la tarda, tindrem el plaer d’escoltar la Joana Franc, especialista en pous de gel, que ens explicarà la història d’aquests equipaments tant importants durant molts segles de la nostra història. Serà a les 18:00h a la Sala de Plens de l’Ajuntament.
IX JORNADA D’ESTUDIS HISTÒRICS I PATRIMONIALS DE LA VALL D’ÀGER
El bandolerisme és un fenomen recurrent en la historiografia catalana i que suscita entre el gran públic un gran interès; per aquesta raó hem volgut dedicar-li la IXa Jornada d’Estudis.
Malgrat això, la seva complexitat i la diversitat de realitats que el conformen fan que sigui, encara, element de debat i d’estudi. Més enllà de la tradicional divisió entre bandolerisme d’època barroca i bandolerisme del segle XIX, en aquesta jornada s’aprofundirà en les seves causes, en les diferències entre els diferents bandolerismes que podem documentar, en la seva repressió i en la tradició oral que n’ha pervingut.
La Jornada tindrà lloc com és habitual a la Sala d’Actes de l’Ajuntament d’Àger, el dijous dia 4 de juliol.
L’acte és obert a tothom qui hi estigui interessat.
PROGRAMA DE LA JORNADA
10:00 Inauguració de la Jornada. Presentació per part del President de la Fundació Arnau Mir de Tost Sr. Francesc Fité Llevot i autoritats.
10:15 Bandolers i bandolerismes: una visió general. A càrrec d’Anna Esteve Florensa. Arxiu Diocesà de Lleida i Biblioteca del Seminari Diocesà de Lleida.
10:45 Pausa cafè.
11:30 Homes de bàndol? Delinqüents? Problemàtiques d’estudis. A càrrec de Lluís Obiols Perearnau, Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell.
12:00 Bandolerisme institucional: els mecanismes d’accés al poder. A càrrec de la Dra. Elisenda Collelldemont Vives. Universitat de Barcelona.
12:30 La sociabilitat dels bandolers cap a 1600. A càrrec de la Dra. Carmen Xammar Alonso. Universitat de Cantàbria.
13:00 El bandolerisme i els Mossos d’Esquadra a Catalunya (1814-1855). A càrrec de M. Felix González Fraile, sotsinspector dels Mossos d’Esquadra. Grup del Servei històric.
13:30 Bandolers d’Àger, entre la llegenda i els fets històrics. A càrrec del Dr. Francesc Fité Llevot (UdL) i na Cristina Masvidal (Fundació Arnau Mir de Tost). Presentació de l’auca de Macot, de Joan Rosell i Francesc Fité.
Sessió tarda
17:00 Visita als llocs de la llegenda de la “Guilleumota”. Visita comentada a càrrec del Dr. Francesc Fité Llevot.
