LES PINTURES MURALS ROMÀNIQUES DEL MONTSEC I DEL BISBAT HISTÒRIC DE LLEIDA. HISTÒRIA I CONSERVACIÓ-RESTAURACIÓ
El proper dissabte 21 de febrer de 2026 tindrà lloc la IVa Jornada de Conservació-Restauració del patrimoni, intitulada Les Pintures murals romàniques del Montsec i del Bisbat Històric de Lleida. Història i conservació-restauració.
La Jornada es desenvoluparà a la sala de plens de l’ajuntament d’Àger durant el matí, per finalitzar amb una visita comentada a la Col.legiata de Sant Pere d’Àger sobre les recents obres de restauració a l’aula capitular i al claustre gòtic.
El context històric
Entre els anys 1907-1920 va endegar-se el recull dels testimonis de pintura mural romànica de Catalunya per iniciativa sobretot de l’historiador Josep Pijoan, que va escriure la primera obra de conjunt sobre aquestes pintures i va esperonar al pintor Joan Vallhonrat a fer-ne còpies en aquarel·la. Fou una iniciativa que conduí a l’arrencament per part de la Mancomunitat de bona part d’aquestes pintures davant el perill de venda i exili, després que foren arrencades i venudes les pintures de l‘absis principal de Santa Maria de Mur, avui al Museu de Belles Arts de Boston. La Mancomunitat adquirí i diposità aquestes pintures murals a l’actual Museu Nacional d’Art de Catalunya, propiciant així tant l’estudi com la seua conservació-restauració.
El Museu Nacional d’Art de Catalunya es convertí aleshores en el posseïdor de la col·lecció més important de pintura romànica de tot el món, impulsant llur coneixement i difusió, alhora que seguí la recerca de nous testimonis i el rescat de conjunts com els de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger o les de la capella del castell d’Orcau, ambdós al Montsec. Un cas singular el tenim en les controvertides pintures de la sala capitular del monestir hospitaler de Sixena, que va pertànyer al bisbat de Lleida fins l’any 1995.
Una posta al dia amb especialistes en la matèria
En aquesta ocasió volem dedicar la jornada a la història, vicissituds i conservació-restauració de les pintures murals del Montsec i del bisbat històric de Lleida de la mà d’assenyalats especialistes, com Mireia Mestre (directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya), Rosa Gasol (Dra. en Belles Arts i conservadora-restauradora de pintura mural), Montserrat Pagès (antiga conservadora del Museu Nacional d’Art de Catalunya), Pere Rovira (cap de l’àrea de pintura mural del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya) i Josep Minguell (pintor muralista).
Programa
La Jornada s’iniciarà a les 9h i finalitzarà a les 14:30h
Inscripcions
La Jornada és gratuïta, però cal inscripció prèvia enviant un missatge al correu: farnaumirtost@gmail.com amb el nom complet. L’aforament és limitat.
Informació pràctica
Bars, restaurants, allotjaments i aparcaments a Àger.
Encesa de Torres, Talaies i Talaiots de la Mediterrània pels Drets Humans
El dimarts 18 de novembre de 2025, a Mallorca es va presentar una nova edició de l’Encesa de Torres, Talaies i Talaiots pels Drets Humans a la Mediterrània. L’Encesa se celebrarà dia 31 de gener de 2026.
L’acte va anar a càrrec del Fons Mallorquí de Cooperació, el Consell de Mallorca i Amnistia Internacional qui han presentat el cartell i els detalls d’aquesta nova edició de la iniciativa. L’Encesa il.lumina cada any punts estratègics del litoral i de l’interior de l’illa.
Objectiu de l’Encesa
Com cada any l’objectiu de l’Encesa és reafirmar el compromís col·lectiu amb la defensa dels drets humans, de la dignitat i de l’acollida, com recull el manifest d’aquesta edició.
L’Encesa va començar a Mallorca l’any 2016, impulsada per un grup de docents de l’IES Marratxí. El grup volia recuperar la connexió visual entre les antigues torres de defensa. Aquell primer any, sense saber-ho, coincidí amb el IV centenari de la mort de Joan Baptista Binimelis, matemàtic i creador del sistema històric de senyals de fum i foc.
Amb el suport de la Societat Balear de Matemàtiques SBM-XEIX, la iniciativa va néixer amb voluntat de recreació històrica. Amb el temps, però, i davant les realitats migratòries del Mediterrani, l’Encesa ha esdevingut també un gest de reflexió i compromís humanitari: imaginar que la llum que s’alça des de cada talaia indica el camí cap a un port segur per a totes les persones que cerquen protecció.
El Manifest conjunt
A partir d’avui fins al 21 de gener de 2026 us convidem a adherir-vos a la iniciativa de l’Encesa de Torres, Talaies i Talaiots de la Mediterrània pels Drets Humans i a mantenir viva la flama comunitària que reivindica una societat més justa, més humana i més compromesa amb els drets fonamentals, a través del formulari següent: Formulari d’adhesió al manifest de l’ENCESA 2026.
Catalunya, País Valencià, Aragó, Balears, la Franja i Catalunya del Nord
Durant aquesta jornada s’encendran punts d’encesa a tot el territori de parla catalana amb la voluntat de seguir la intenció original de recrear la comunicació visual que tenia lloc entre les torres de guaita, les quals eren, essencialment, un recurs d’autodefensa i que ara amb aquesta acció es converteixen en punts de llum, en fars d’acollida que mostren el camí d’arribada.
En aquesta iniciativa per quart any consecutiu hi participen la Fundació Arnau Mir de Tost i l’ajuntament d’Àger. El primer any, amb l’encesa de la torre campanar de Sant Pere; l’any següent amb la participació de la torre de Fontdepou i també amb la de la Baronia de Sant Oïsme. I enguany afegim la Torre dels Masos de Millà a la iniciativa.
Els passats 6 i 7 de novembre han tingut lloc a Barcelona i Arbúcies les primeres Jornades Catalunya-Sicília, el llegat dels Cabrera. La jornada del dia 6 de novembre va ser acollida pel Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona. En el parlament inicial el seu director, Jordi Principal, va expressar la necessitat que la institució acollís projectes de país com aquest. El dia 7 de novembre, les conferències tingueren lloc al Museu Etnològic del Montseny, La Gabella, a Arbúcies, conduïdes pel seu director Jordi Tura. Ambdós dies van comptar amb nombrosos participants, mostrant l’interès de la proposta, la recuperació i posta en valor del llegat dels Cabrera, i la voluntat de tenir continuïtat en el temps.
Les jornades van aplegar, per primera vegada, experts en el llinatge Cabrera i el seu llegat patrimonial, que es va analitzar des del punt de vista històric, documental, de conservació, arqueològic i antropològic, i des dels territoris on la seva presència va ser important: la Noguera, la Selva, Girona i Sicília.
Els vescomtes d’Àger i Girona
La Fundació Arnau Mir de Tost hi va participar amb una conferència, realitzada pel Dr. Francesc Fité Llevot, recolzat per Cristina Masvidal, exposant la història dels vescomtes d’Àger i Girona des de finals del segle XI fins a principis del segle XIII quan, els descendents d’aquests vescomtes, assoliren el títol de comtes d’Urgell.
En concret, els vescomtes d’Àger i Girona, van ser:
Guerau Ponç de Cabrera II (1066?-1131)
Ponç Guerau de Cabrera II (1131-1145?)
Guerau Ponç de Cabrera III (1145-1165?)
Ponç Guerau de Cabrera III (1165?-1199)
Guerau Ponç de Cabrera IV (1199-1229)
Les actes de les jornades seran publicades durant el 2026 i estaran a l’abast del públic.
En el marc de les Jornades Europees de Patrimoni 2025, enguany la Fundació Arnau Mir de Tost, els Amics de l’Arquitectura Popular i la Universitat Autònoma de Barcelona (MedGreenRev), organitzen un taller de pedra seca.
L’activitat està vinculada al projecte que s’està desenvolupant actualment Els sistemes hidràulics tradicionals de la vall d’Àger, perquè la construcció en pedra seca és la forma d’organitzar l’espai de l’horta, i és present en totes les zones hortícoles de la Vall. Molts horts es troben abandonats i en conseqüència molts bancals, casetes i altres construccions vinculades es troben malmenades o derruïdes. Amb aquest taller pretenem donar eines a les persones que tenen hort per refer de manera tradicional (econòmica i sostenible) els murs de pedra seca.
De la mà del mestre Francesc Xavier Solé es durà a terme un taller de pedra seca, amb la reparació d’un marge solcit a Àger.
Les places són limitades. Caldrà inscripció prèvia enviant un whats al número +34 647 284 137. Les persones inscrites rebran abans de l’activitat un missatge amb les instruccions per fer el taller: lloc exacte, material, vestimenta recomanada…
L’horari del taller serà de 9h a 14h el dia 11 d’octubre de 2025. L’esmorzar anirà a càrrec de l’organització.
El proper dimarts 8 de juliol de 2025 se celebrarà a Àger la XIIa Jornada d’Estudis Històrics i Patrimonials de la Vall d’Àger i l’Alta Noguera, organitzades per la Fundació Arnau Mir de Tost.
Com ja és habitual, la Jornada tindrà lloc a la Sala de Plens de l’ajuntament d’Àger, amb un aforament aproximat de 60 persones, i amb accés lliure i gratuït.
L’aigua, el tema de les Jornades
L’any 2024 la Fundació Arnau Mir de Tost va endegar el projecte Els sistemes hidràulics tradicionals de la vall d’Àger, que finalitzarà aquest 2025. El projecte aborda des de diferents disciplines l’estudi dels sistemes hidràulics encara existents: arqueologia, etnografia, toponímia i història.
El projecte té el recolzament econòmic de l’Institut Ramon Muntaner, el Consell Comarcal de la Noguera i l’Institut d’Estudis Ilerdencs.
És per aquest motiu i com a complement del projecte, que la Jornada se centrarà en l’Estudi, manteniment i gestió dels regadius històrics. Intervindran en la Jornada diferents especialistes que ens parlaran dels regs històrics, i de tots els aspectes que l’envolten: l’origen, la parcel.lació, la construcció de bancals en pedra seca, la legislació moderna, etc.
Estudi, manteniment i gestió dels regadius històrics
Participen a la Jornada 4 especialistes en la matèria:
Diumenge, 15 de juny de 2025, a les 12h, taller de materials arqueològics a la paradeta de la Fundació Arnau Mir de Tost a l’esplanada davant la Casa del Montsec.
L’Associació Nilak estarà a Àger els primers caps de setmana de juny. Com és habitual en la seva manera de fer, apropa la cultura a la gent del poble, a través de diverses accions col.laboratives.
La Fundació Arnau Mir de Tost col.labora en aquesta proposta de diferents maneres:
Presentació de la Cabanera núm 24 juntament amb la revista La Rara, el dissabte 7 de juny a les 12h, a la placeta del Local Social.
Petit article sobre la Guilleumota, escrit per Francesc Fité, publicat a la revista de Nilak.
Visita guiada al poble, conduida per Francesc Fité, el dissabte dia 14 de juny a les 10h. Punt de trobada: plaça Major d’Àger.
I diumenge dia 15 de juny, posarem paradeta juntament amb altres entitats del poble a l’esplanada davant la Casa del Montsec on podreu trobar les publicacions de la Fundació, o col.laboratives, i altres materials de difusió gratuïts.
L’alcaldessa d’Àger, Mireia Burgés i el regidor de cultura, David Guiu visiten el castell de Montsoriu i l’Espai Cabrera del Museu Etnològic del Montseny (Arbúcies), acompanyats per una representant de la Fundació Arnau Mir de Tost d’Àger, per intercanviar punts de vista amb l’alcalde d’Arbúcies, Pere Garriga i el President del Patronat del castell de Montsoriu, Albert Sanz. Aquesta trobada ha servit de punt d’inici d’un projecte d’agermanament que treballen ambdós municipis i que ha de permetre reforçar el seu lligam històric, vinculat amb la nissaga dels vescomtes de Cabrera, i treballar per a la promoció d’uns entorns monumentals que relliguen aquest passat medieval i es projecten amb voluntat de ser elements claus en l’articulació d’un desenvolupament turístic i cultural.
Uns lligams històrics
Els vescomtes de Girona que al voltant de l’any 1000 tenien el castell de Montsoriu com a centre del seu poder, van anar ampliant dominis. Un fet clau d’aquestes primeres dècades del segle XI, va ser el casament de Ponç Guerau amb la filla d’Arnau Mir de Tost, Letgarda. El fill d’aquest matrimoni, Guerau II, va ser el primer de portar el títol de vescomte d’Àger i vescomte de Girona.
Aquest vincle entre les terres d’Àger i de Girona es reforçarà amb la figura de Guerau IV de Girona-Cabrera, quan es farà seu el comtat d’Urgell i el vincularà amb el vescomtat d’Àger, cedint-los als seu fill Ponç I d’Urgell.
El castell de Montsoriu
El Castell de Montsoriu, situat en el límit dels termes municipals d’Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu (la Selva), s’alça al damunt d’un turó de 649 m, que forma part dels primers contraforts llevantins del massís del Montseny. La situació de Montsoriu li permet un domini visual d’una àmplia zona, que abasta des de la zona costanera i la depressió prelitoral fins al Montseny i les Guilleries.
Tot i que algunes restes del castell poden datar-se de la segona meitat del segle X, la primera cita documental de Montsoriu és de l’any 1002. El fill del vescomte de Girona, Amat, ja s’anomenava senyor de Montsoriu (Amatus Castro Surice). La filla d’Amat, Ermessenda, es casà al 1033 amb Guerau de Cabrera, originant així el llinatge vescomtal dels Girona-Cabrera. D’aquest castell roquer inicial construït al voltant de l’any 1000, en l’actualitat només queden en peus l’actual torre de l’homenatge, restes de la capella preromànica, i les traces d’alguns murs i paraments.
Al voltant de l’any 1200 el vell castell roquer fou ampliat amb la construcció d’un segon recinte murallat o pati d’armes, la torre de les Bruixes (situada al nord del turó) i tot un gran recinte emmurallat exterior, protegit per una torre central amb un fossat perimetral, Un conjunt de fortificacions, que configuraven un perímetre emmurallat de prop de 650 metres i que el cronista reial Bernat Desclot (a l’any 1285) va descriure com “un dels més bells e nobles del món”.
La darrera gran transformació va tenir lloc entre els anys 1347-1348 quan es dugueren a terme unes importants reformes arquitectòniques que transformaran Montsoriu en el gran castell- palau gòtic, cap i casal dels vescomtes de Cabrera. L’impulsor de les obres va ser en Bernat II Vescomte de Cabrera i de Bas (1298-1364), gran almirall i conseller del rei Pere III. En aquesta època es construeix el tercer recinte del castell, el recinte jussà i tot el perímetre emmurallat serà reforçat i sobre aixecat i totes les habitacions i sistemes defensiu reformats i millorats. Aquest serà un dels castells més poderosos de la Mediterrània i capaç de poder resistir un setge de gairebé dos anys. Montsoriu és la culminació de l’evolució de l’arquitectura dels castells catalans.
Aquest gran castell gòtic és el que els visitants poden descobrir, després de 30 anys d’intervencions arqueològiques dirigides pel Museu Etnològic del Montseny (Arbúcies) i d’importants obres de consolidació i restauració coordinades i impulsades pel Patronat del Castell de Montsoriu i el Consell Comarcal de La Selva (el seu propietari actual).
El castell col·legiata de Sant Pere d’Àger
Foto: Roman Borras
El castell col.legiata de Sant Pere d’Àger, es troba al bell mig de la vall d’Àger (la Noguera). S’alça al cim d’un turó de 638 m, als vessants del qual creixé el poble d’Àger. La situació del castell col·legiata d’Àger li permet un domini visual de tota la vall i tots els accessos naturals a aquesta: pel nord el pas pel Montsec d’Àres, pel sud pel camí vell de Balaguer o camí romà, per l’est pel coll d’Orenga i la vall de la Noguera Pallaresa i per l’oest pel gual de Fet i la vall de la Noguera Ribagorçana.
Tot i que existeixen restes del segle X, les principals edificacions s’executaren a partir de l’any 1034, moment en què el comte d’Urgell Ermengol II, dit el Pelegrí ja ha dominat la vall, juntament amb els cavallers de la seva host, i fa donacions. El primer esment del terme del castell d’Àger és del 1038. La construcció del castell i la canònica d’Àger, i l’organització de tot el territori incorporat, resten a mans de la parella Arnau Mir de Tost i Arsenda, nobles de confiança dels comtes i, des del seu casament, entorn al 1033, al capdavant de les conquestes de Ponent com a vassalls també del comte de Barcelona i del rei d’Aragó.
Del segle XI, resten parcialment dempeus la muralla que envolta el recinte, la planta baixa de la torre residencial (donjon), l’església de Sant Pere i la base de la torre de l’homenatge. Cal remarcar que totes aquestes construccions, però especialment l’església i la torre de l’homenatge, són monumentals: l’església romànica de Sant Pere, seu d’una canònica aquisgranesa primer i agustiana després. L’església va ser pintada a finals del segle XI: les pintures són atribuïdes al Mestre de Pedret i poden admirar-se avui dia al MNAC. La torre de l’homenatge, arriba als 20 metres de diàmetre; els murs que en resten tenen un gruix de gairebé 3 metres. Actualment es considera la torre més gran construïda en època comtal.
Cap dels fills barons sobrevisqué Arnau Mir i Arsenda. L’herència del gran senyoriu construït per la parella, amb centre al castell d’Àger, anà als seus néts. Part dels béns, alous i drets que Arnau i Arsenda tenien al comtat de Pallars anà pel seu nét Arnau, fill de Valença i Ramon V de Pallars. La resta de la immensa fortuna l’heretà Guerau Ponç (Guerau I), fill de Letgarda i el vescomte de Girona, Ponç de Cabrera, els quals gestionaren el senyoriu mentre fou menor d’edat.
A Àger, Guerau Ponç i els seus descendents, continuaren dotant la canònica de Sant Pere, no sense alguns conflictes, i gràcies a això les obres del conjunt eclesial avançaren i es pogueren dur a terme durant els segles XII-XIII.
La darrera gran modificació del recinte del castell canònica de Sant Pere d’Àger tingué lloc, però, ja sota el mecenatge del comte Pere d’Aragó, del casal de Barcelona, el qual promogué a finals del XIV la transformació del claustre romànic, en un de gòtic internacional de gran qualitat, que encara es pot admirar en gran part.
L’any 2011 acabà la intervenció més important duta a terme al castell-col.legiata de Sant Pere d’Àger, que implicà la coberta de l’església, la reconstrucció del pis de la planta principal i de la cripta de saló, així com els accessos a aquesta i part del teulat del claustre gòtic.
La ruta dels Cabrera
El Consell Comarcal de la Selva impulsa des de fa 8 anys el projecte “Vescomtat de Cabrera, la força d’un territori”. Aquesta iniciativa te per objectiu posar en valor el patrimoni material i immaterial del vescomtat de Cabrera per així generar una proposta conjunta potent i atraure nous públics culturals i turístics als municipis participants, a través de la promoció de l’activitat cultural i econòmica entorn dels recursos vinculats al vescomtat.
El projecte s’estructura al voltant de tot el llegat patrimonial dels Cabrera i del relat històric d’aquest territori. Hi ha cinc rutes de senderisme i 41 elements patrimonials senyalitzats en els diferents municipis permeten descobrir l’empremta, el ric llegat patrimonial i les moltes històries vinculades a una de les nissagues més poderoses de la Catalunya medieval. Actualment en formen part 20 municipis de les comarques de La Selva, Maresme, Vallès Oriental i Osona i altres municipis estudien la seva integració en el projecte.
Excursió gratuïta a la Serra del Montsec i l’esllavissada de Montclús
El Geolodía és una jornada de divulgació que pretén apropar la geologia i la professió de geòleg a la societat. Enguany la Fundació Arnau Mir de Tost col.labora en el geolodia amb l’aportació de coneixement històric sobre el poble abandonat de Montclús.
