Header Image - Fundació Arnau Mir de Tost
Fundació Arnau Mir de Tost
COL·LABOREU AMB NOSALTRESFEU UNA DONACIÓ

Category Archives

10 Articles

Encesa 2024

by farnaumirtost

Dissabte 13 de gener de 2024

El proper dissabte 13 de gener de 2024 tindrà lloc l’Encesa de torres a la Mediterrània pels drets humans que un any més segueix amb la voluntat de sensibilitzar la població sobre la situació que viu el Mediterrani on moltes persones que es veuen obligades a abandonar casa seva hi perden la vida cada any. I per l’altra, reivindicar i posar en valor les torres, talaies, talaiots i fortificacions com a patrimoni històric i cultural present al conjunt dels territoris de parla catalana.

La iniciativa

La iniciativa, nascuda a Mallorca l’any 2016, any rere any ha anat agafant força i cada cop aplega més territoris, escampant-se per les Illes Balears, Catalunya, el País Valencià, la Franja, Catalunya del Nord, Murcia, Andalusia i alguns punts dels països del nord d’Àfrica. 

Enguany, l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) ha fet el paper de coordinador per tercer any consecutiu dels territoris de Catalunya, País Valencià, la Franja i Catalunya del Nord, S’ha aconseguint la fita d’una cinquantena de torres participants repartides en quaranta municipis, als quals encara s’han de sumar la resta de torres participants dels territoris coordinats pel Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació i Amnistia Internacional.

En aquest context, la coordinació de l’IRMU ha comptat amb la col·laboració i suport del Fons Català de Cooperació, el Consell Comarcal del Maresme, la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià, el Museu Marítim de Barcelona, el Grup d’Estudis Històrics de la Mediterrània Occidental del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona i la Federació de Municipis de Catalunya, així com també amb el suport del patronat de l’IRMU format pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i la Federació d’Ateneus de Catalunya.

Més participants

Enguany, la iniciativa incrementa el nombre de torres participants. S’ha passat de 33 el 2022 a 50 aquest 2024. Participaran les poblacions catalanes de Cadaqués, Sant Vicenç de Montalt, Vilassar de Mar, Castelldefels, Sant Just Desvern, Santa Susanna, Esplugues de Llobregat, Santa Oliva, Vila-rodona, Falset, Verdú, Àger, Lleida, La Terreta (Tremp), Batea, Tortosa, Campredó, Amposta, La Ràpita, Alcanar i la Sénia. A la Ribagorça aragonesa, les poblacions d’Areny de Noguera, Montanyana (el Pont de Montanyana), Viacamp-Lliterà, Lluçars (Tolba) i Benavarri. Al País Valencià, els municipis de Rossell, Carrícola, Dénia, Pedreguer, Teulada, Petrer, Elda, Monòver i El Pinós. I a la Catalunya del Nord, el municipi de Prats de Molló (Conflent).

Programa a Àger

La jornada al nostre municipi, enguany tindrà dues seus: el castell col·legiata de Sant Pere d’Àger, que repeteix, i la torre medieval restaurada de Fontdepou. Ambdues torres s’encendran al mateix temps.

Així doncs, us animem a sumar-vos en els diferents actes que es celebraran durant la jornada del dissabte i a fer força per reivindicar aquesta iniciativa. 

Més informació

Podeu descarregar-vos el Manifest al següent enllaç: Manifest Encesa 2024.

Més informació: https://www.irmu.org/projects/encesadetorres 

LA PAERIA D’ÀGER I L’ARQUEBISBAT DE TARRAGONA: EL PERGAMÍ DE 1419

by farnaumirtost

Un esdeveniment cultural

La troballa i adquisició d’un pergamí inèdit relatiu a la Paeria d’Àger és un gran fet per a Àger i la història de les seves institucions medievals. La possibilitat de la seva transcripció, estudi i restauració és un esdeveniment cultural important per al poble. No és habitual que això succeeixi avui dia. Per això, la Fundació Arnau Mir de Tost, amb la col.laboració de l’Ajuntament d’Àger, ha programat un acte públic de presentació, explicació i divulgació del pergamí i del seu contingut, per al proper 16 de setembre de 2023, a les 11h del matí, a la Sala de Plens de l’ajuntament.

Acte d’accés lliure.

Els protagonistes del pergamí

El pergamí plasma un acte institucional habitual en la societat medieval catalana en què intervenen la Universitat d’Àger, representada per la Paeria, i l’Arquebisbat de Tarragona, representada pel seu Arquebisbe, en aquells moments i des de feia no massa temps titular del senyoriu d’Àger, després de la caiguda del Comtat d’Urgell el 1413.

Tots els aspectes i detalls del contingut del pergamí seran explicats pel Dr. Francesc Fité, que hi posarà el context històric, i pel Dr. Joan J. Busqueta, vicerector de la Universitat de Lleida, que l’ha estudiat. Així mateix, el pergamí ha estat restaurat per a la seva conservació per la restauradora Núria Vila que també intervindrà en l’acte.

El pergamí serà donat, després de la seva publicació, al fons de pergamins municipals de l’Arxiu Jaume Caresmar d’Àger.

PROGRAMA

  • Benvinguda per part de l’Ajuntament d’Àger.
  • Introducció a la Paeria d’Àger, a càrrec de Francesc Fité-
  • La restauració del pergamí, a càrrec de Núria Vila
  • Lectura i interpretació del document, a càrrec de Joan J. Busqueta

EXCAVACIÓ ARQUEOLÒGICA A SANTA COLOMA D’ÀGER

by farnaumirtost
EXCAVACIÓ ARQUEOLÒGICA A SANTA COLOMA D’ÀGER
Foto detall del sarcòfag excavat en la campanya del 2014. Jesús Brufal Sucarrat.

Del 12 al 30 de setembre de 2023 es reprenen els treballs arqueològics al jaciment de Santa Coloma d’Àger, a la comarca de la Noguera. Aquesta excavació forma part del Campus d’Arqueologia de la Vall d’Àger de la Universitat Autònoma de Barcelona, fet que facilita la participació d’estudiants de grau i màster en Arqueologia.

El Campus d’Arqueologia de la Vall d’Àger

El Campus d’Arqueologia de la Vall d’Àger es va crear el 2022 amb la signatura d’un conveni entre la UAB i l’Ajuntament d’Àger, que permet la docència de camp de graus, màsters i doctorats impartits per la UAB de l’àmbit de l’arqueologia a les instal•lacions de l’Ajuntament d’Àger, així com facilitar les activitats de recerca i el desenvolupament científic en el camp de l’arqueologia i del patrimoni.

En concret, la col·laboració consisteix en la realització de les pràctiques de camp del grau d’Arqueologia i de treballs arqueològics, especialment al jaciment arqueològic de Santa Coloma, tot i que, a causa de la gran riquesa arqueològica de la Vall d’Àger, no es descarta que hi hagi altres jaciments arqueològics que puguin suscitar interès.

Campanya 2023

Aquesta campanya de 2023 se centrarà en continuar localitzant i identificant el complex sagrat al voltant de la basílica de Santa Coloma, identificada els anys 80 del segle passat, en les excavacions arqueològiques de Prim Bertran i Francesc Fité.

Per aquest motiu no només es prosseguirà amb l’excavació de l’àrea arqueològica treballada en la campanya 2022 sinó que s’obrirà la secció en tres direccions per delimitar el conjunt edificat.

De conjunt excavat fins ara per l’equip de la UAB, s’han pogut realitzar datacions de C14 dels individus inhumats en sarcòfags de pedra i taüts, que han resultat tenir una cronologia VI i VII.

La Fundació Arnau Mir de Tost sempre ha donat recolzament a les excavacions arqueològiques de Santa Coloma d’Àger. Enguany ho fa tant a nivell logístic com econòmic.

JORNADES EUROPEES DE PATRIMONI 2022

by farnaumirtost
JORNADES EUROPEES DE PATRIMONI 2022

Amb motiu de les Jornades Europees de Patrimoni, que enguany se celebren el cap de setmana del 7 al 9 d’octubre, la Fundació Arnau Mir de Tost, amb la col.laboració de l’ajuntament d’Àger, organitza dues activitats que, com sempre, són gratuïtes i conviden a participació de tots els agerencs i agerenques a participar en la conservació del seu patrimoni cultural i natural.

PROGRAMA

DIVENDRES 7 D’OCTUBRE DE 2022

Xerrada sobre la Via Romana. Presentació gràfica del camí romà, novetats de l’estiu 2022, perspectives de recuperació. A càrrec de F. Fité i C. Masvidal. Sala de Plens de l’ajuntament d’Àger. A les 19h.

DISSABTE 8 D’OCTUBRE DE 2022

Voluntariat: Desbrossament i neteja de l’entorn del Pont Antic

Sabies que l’actual pont d’en Rossell no ha estat el pont pel qual tota la vida s’ha travessat el riu Fred? Existeixen, més a ponent, unes restes de l’antic pont, cobertes per la vegetació i la runa. T’animes a descobrir-lo? Vine a la jornada de voluntariat. Hi haurà esmorzar gratuït per tothom.

9:00-9:20  Concentració al costat del Pont d’en Rosell.

9:25 Arribada al pont antic, explicació dels treballs previstos i inici dels mateixos.

10:45 Esmorzar pels assistents.

14:00 Finalització.

OBJECTIUS:

  1. Desbrossament de la vegetació que hi ha al seu voltant i sobre el pont. Retirada de material abocat al seu entorn.
  2. Fer visible el pont i amb assessorament arqueològic determinar si té valor patrimonial. En particular descobrir si és medieval o bé te origen molt més antic.
  3. Difusió sobre el seu valor arquitectònic, històric i cultural així com la importància d’evitar més deteriorament i de conservar-lo.

OBSERVACIONS:

(A) S’ha de portar roba apropiada i sabates adients. L’organització aportarà guants de jardineria i eines adequades. Malgrat això si algú disposa de material apropiat per a aquests tipus de treball (per exemple motoserra) serà de gran ajut que ho porti.

(B) Activitat oberta a tothom. Els menors d’edat hauran de venir acompanyats d’un  adult.

(C) Per facilitar l’organització ajudaria comunicar per WhatsApp el nombre d’assistents a un dels números 617 97 95 67   647 28 41 37.

No tot és Mont-rebei: patrimoni natural i cultural a la Vall d’Àger i el Montsec

by farnaumirtost

La Fundació Arnau Mir de Tost organitza la jornada (in)formativa “No tot és Mont-rebei: el patrimoni natural i cultural a la Vall d’Àger i el Montsec”, en col·laboració amb el Geoparc Orígens i l’Ajuntament d’Àger el dia 22 de febrer a les 17h de la tarda, al local social d’Àger.

La Fundació Arnau Mir de Tost compta amb la publicació de 4 desplegables de difusió patrimonial, de la col·lecció Sota el Cel del Montsec, que pretenen donar a conèixer elements d’interès cultural i natural del territori de la Vall d’Àger i el Montsec, facilitant la tasca de difusió del patrimoni, i per contribuir a:

  • Que els empresaris turístics de la Vall tinguin i transmetin informació de qualitat i més àmplia als seus clients.
  • Desconcentrar l’afluència de turistes a llocs determinats, com el Congost de Mont-rebei
  • Fomentar un millor coneixement del territori per part dels turistes, estades més llargues i fidelitzar-los.  
  • Fomentar el respecte per l’entorn natural i cultural del nostre territori.

Durant la Jornada es distribuiran els desplegables als assistents.

Podeu descarregar-vos el programa aquí:

ProgramaBaixa

GAUDEIX EL GEOPARC A ÀGER

by farnaumirtost

Dins el cicle d’activitats anuals “Gaudeix el Geoparc” que organitza aquesta entitat, amb seu a Tremp, i com a entitat col·laboradora dins del territori Geoparc, la Fundació Arnau Mir de Tost us ofereix, demà dissabte 18 de desembre, una visita comentada a una part de la vila normalment poc visitada.

L’objectiu de la visita és donar a conèixer aquesta part de la vila, menys coneguda, i sobretot explicar les darreres actuacions realitzades a dos dels elements emblemàtics del barri de Solsdevila: el pany de muralla conservat i el pou de gel.

El punt de trobada és el Portal de Pedró, a les 12:00 del migdia. D’aquí ens dirigirem cap al camí fora muralla fins arribar al pou de gel.

PINTURES ROMÀNIQUES DE SANT PERE D’ÀGER

by farnaumirtost
PINTURES ROMÀNIQUES DE SANT PERE D’ÀGER

Donació de Sandro Rosell al poble d’Àger

Dijous 2 de desembre, el poble d’Àger va rebre de la mà de Sandro Rosell una donació magnífica: una reproducció literal del fragment més gran que es conserva de les pintures romàniques de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger. L’acte va tenir lloc a la Sala de Plens, on han quedat exposades.

Acte de la donació 2/12/21

Aprofitant la presència a l’acte del President de la Fundació Arnau Mir de Tost, el Dr. Fité, Sandro Rosell li demanà d’explicar als presents el significat i la història de les pintures.

Les pintures romàniques de Sant Pere d’Àger

La canònica de Sant Pere d’Àger, feta construir pels senyors Arnau Mir de Tost i Arsenda d’Àger després de dominar la vall, a mitjans segle XI, segurament no s’acabà fins a finals del mateix segle en tractar-se d’una obra de caràcter monumental. Malgrat això, els senyors d’Àger foren enterrats a la galilea de l’església, el 1068 i el 1071. És possible que poc després, quan el senyoriu ja estava a mans del seu hereu, Guerau Ponç de Cabrera, primer vescomte d’Àger, es manés pintar l’interior de l’església com era costum. És per això i pel seu estil, que les pintures romàniques de Sant Pere se situen cronològicament a finals del segle XI o principis del segle XII.

Reproducció de les pintures actualment a la Sala de Plens de l’ajuntament d’Àger.

Les pintures d’Àger al MNAC i al MLL

De la pintura mural que degué decorar els tres absis de l’església de Sant Pere d’Àger, en resta un conjunt de 19 fragments, el principal i més sencer és el reproduït, els apòstols, Sant Tadeu i Sant Jaume, que amida 280 x 144,5 x 4,5 cm. Aquests pintures repartides per l’església van romandre in situ, en un procés de degradació imparable, fins el 1958, any en què foren extretes acertadament i transportades al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

Els apòstols Sant Tadeu i Sant Jaume están actualment exposats a les sales permanents de l’art romànic del MNAC, en concret a la Sala 3.

https://www.museunacional.cat/ca/colleccio/apostols-dager-tadeu-i-jaume/mestre-de-pedret/065467-000

Actualment, alguns fragments de les pintures de Sant Pere d’Àger es poden contemplar al Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal.

El cercle del Mestre de Pedret

A la fitxa del MNAC trobem una descripció dels dos apòstols:

Dins del corpus d’obres adscrites a l’anomenat cercle de Pedret, les pintures d’Àger tenen especial similitud amb l’única d’aquestes obres que es conserva fora del territori català, el conjunt de Saint-Lizier de Coserans (Arieja, França). La corporeïtat de les dues figures, l’harmonia de la composició o la delicadesa en el modelat dels rostres, amb les característiques carnacions al front, les galtes i el coll, acrediten la qualitat de la pintura. Cal tenir present que la canònica de Sant Pere d’Àger era un dels principals centres de poder religiós i polític al sud del comtat d’Urgell.

Museu Nacional d’Art de Catalunya

Montserrat Pagès, historiadora de l’art, investigadora i assagista d’art catalana, que ha exercit com a conservadora del MNAC, explicà a Àger, al local social fa uns anys, convidada per la Fundació Arnau Mir de Tost, la importància de les pintures de Sant Pere i la seva connexió estilística i cronològica amb les conservades a la catedral de Sent Líser de Coserans (en occità). Publicà les seves investigacions el 2010 en un article titulat “Sant Pere d’Àger i Saint-Lizier de Coserans en el marc de la pintura d’influència llombarda”, dins l’obra col·lectiva Els Comacini i l’arquitectura romànica a Catalunya.

El 2012 tingué lloc a Girona i Vic el Congrés Internacional ‘Les catedrals catalanes en el context europeu (s. X-XII): escenaris i escenografies’, on Montserrat Pagès parla de les pintures d’Àger i de Saint Lizier:

A diferència de l’església de Sant Pere d’Àger, a l’absis major de Sent Líser de Coserans es conserva gran part de la pintura original, que ens permet imaginar una mica com podria haver estat Sant Pere a principis del segle XII.

Sant Pere d'Àger
Pintures de la catedral de Sent Líser de Coserans. Foto extreta de https://www.ariegepyrenees.com/ca/patrimoine-culturel/art-roman-en-couserans/#fancybox-4

SIMPOSI: Present i futur de la Col·legiata de Sant Pere als 10 anys de la restauració

by farnaumirtost

Captura de pantalla 2020-09-16 19.22.13

PRESENTACIÓ

Aquest any 2020 fa deu anys que finalitzaren les obres de restauració de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger més importants que ha rebut el monument des del seu abandonament definitiu a finals del segle XIX. Aquestes obres de gran envergadura, permeteren la reconstrucció de part de l’església canonical i el seu cobriment amb un teulat, així com l’adequació de l’accés a l’edifici i a l’exterior d’aquest mitjançant la instal·lació d’unes rampes i passarel·les de fusta.

Les obres han permès que a partir de llavors comencés a realitzar-se activitats al monument per tal de difondre la seva gran vàlua històrica i arquitectònica, especialment a través de visites guiades que s’han realitzat des de llavors fins ara.

Amb posterioritat a les obres finalitzades el 2010 s’han realitzat algunes altres intervencions que, si bé han estat necessàries, no han tingut la repercussió d’aquelles per a la posta en valor del monument sinó més aviat per a la seva, del tot necessària, conservació.

La feina que queda per fer al monument és de la seva mateixa mida, enorme. Creiem que cal, però, emprendre totes aquelles accions que es puguin per part de les administracions, entitats i ciutadania en general, per tal d’arribar a la restauració i conservació consolidada del monument en la seva totalitat. Tanmateix, també pensem que això s’ha de dur a terme de manera consensuada i ordenada.

És per aquest motiu que la Fundació Privada Arnau Mir de Tost ha cregut necessària la realització d’una trobada, en forma de Simposi, que aplegui els especialistes de tots els camps implicats en la restauració, conservació i posta en valor del monument, que hi hagin treballat, s’hi hagin vist implicats d’alguna manera o senzillament que hi tinguin un interès manifest, per tal de consensuar un full de ruta, un pla director de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger, per als propers 20 anys.

PROGRAMA

(Aquest programa pot modificar-se abans de la data de celebració)

Lloc de celebració: església de Sant Pere d’Àger

Dia: 19 de setembre de 2020

Composició

Taula rodona 1. Arquitectura. Els components seran arquitectes especialistes en patrimoni que hagin participat en alguna de les restauracions del monument o bé que n’hagin fet estudis i projectes.

Taula rodona 2. Arqueologia. Els components seran arqueòlegs que hagin participat en alguna de les campanyes arqueològiques dutes a terme a la Col·legiata o que hi estiguin interessats.

Taula rodona 3. Conservació i restauració. Els components seran restauradors i conservadors que hagin participat en la restauració del monument o peces procedents del monument.

Taula rodona 4. Museïtzació i difusió. Els components seran especialistes en museologia i gestió de patrimoni cultural.

Participants

Taula rodona 1. Arquitectura: Gerard Fontanals, Núria Laplaza. Moderador: Francesc Fité.

Taula rodona 2. Arqueologia. Jesús Brufal, Eva Solanes. Moderadora: Cristina Masvidal

Taula rodona 3. Conservació i restauració. Ramon Solé, Núria Gilart. Moderadora: Antonieta Jarne.

Taula rodona 4. Museïtzació i difusió. Carme Berlabé, Clara Masriera, Alba Rodríguez. Moderadora: Carme Alòs.

Horari

Matí

10:30h Presentació de l’acte per part de l’alcaldessa, el president de la Fundació i autoritats convidades.

11:00h Taula rodona 1.

Pausa cafè

12:00h Taula rodona 2.

13:00h Participació del públic, debat al voltant de les 2 taules rodones.

15:30h Taula rodona 3.

16:30h Taula rodona 4.

17:30h Participació del públic, debat al voltant de les 2 taules rodones.

18:00h Clausura del Simposi.

ORGANITZACIÓ I COL·LABORACIÓ

Aquest Simposi ha estat pensat i proposat per la Fundació Arnau Mir de Tost, organitzat amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Àger, i compta amb el suport econòmic de l’Institut Ramon Muntaner, i el recolzament de Geoparc Orígens.

logo_irmu_portal_5af18ad95f200

Sota el cel del Montsec

by farnaumirtost
Sota el cel del Montsec

DESCOBRIU EL PATRIMONI SOTA EL CEL DEL MONTSEC

La Fundació Arnau Mir de Tost presenta Sota el Cel del Montsec, una nova col·lecció de fulletons de difusió patrimonial a la Vall d’Àger que es fa possible gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament d’Àger, la Diputació de Lleida i la Fundació d’Obra Social La Caixa.

La iniciativa posa a l’abast del públic el patrimoni arquitectònic, natural, geològic i cultural de la vall d’Àger, i ho fa situant sobre un mapa els diferents elements patrimonials més rellevants que s’han conservat, tot detallant els seus trets característics.

D’aquesta manera, i atenent a la peculiaritat geogràfica del territori conjuntament a la importància històrica del període medieval fan que la col·lecció s’enceti amb un primer volum “Castells i torres medievals”, on queda recollit el testimoni de l’arquitectura militar del moment.

Els fulletons es podran adquirir de manera totalment gratuïta i es trobaran en els diferents establiments comercials i turístics, així com en els punts d’informació i entitats administratives del municipi. https://fundacioarnaumirtost.cat/projectes/patrimoni-natural-i-cultural/

L’acte de presentació tindrà lloc el proper dijous 25 de juliol, a les set del vespre, a la Col·legiata de Sant Pere d’Àger.

L’Atles català d’Abraham Cresques

by farnaumirtost
L’Atles català d’Abraham Cresques
Fragments del pergamí

Conegut com a Atles català, aquest mapa cartogràfic del segle XIV és un importantíssim document històric alhora que obra artística de primera magnitud. Si voleu conèixer l’original, haureu d’adreçar-vos a la Bibliothèque Nationale de Paris, però aquí a Àger, la Fundació Arnau Mir de Tost disposa d’una reproducció gràcies a la donació feta per la senyora Xus Hervera, de Casa Xalets. Des de la Fundació Privada Arnau Mir de Tost, i en nom dels /les seus membres, no tenim prou paraules d’agraïment per aquest magnífic regal.

L’Atles català, que pren la mar Mediterrània com a centre, representa les diverses parts habitades del món conegut amb les divisions polítiques corresponents. Aquests territoris estan adornats amb dibuixos que il·lustren les particularitats geogràfiques, comercials i històriques pròpies de cada zona. Cal destacar que una de les característiques d’aquesta producció és la incorporació, per primera vegada, d’una rosa dels vents.

Tot i la incertesa, la seva autoria és atribuïda al cartògraf mallorquí Abraham Cresques, mestre de les cartes del rei d’Aragó, i un dels caps de l’escola mallorquina de cartografia.

En conjunt, l’obra original es compon de 6 fulls dobles de pergamí d’una mida de 65 X 50 cm. cadascun, que s’adhereixen a unes planxes de fusta, i que un cop disposades unes al costat de les altres construeixen un espectacular mapa de 65 X 300 cm.

Si voleu saber-ne més i voleu consultar un per un cadascun dels fulls, de manera virtual, us recomanem la visita als següents enllaços:

http://expositions.bnf.fr/marine/albums/catalan/index.htm

http://web.archive.org/web/20050812075646/www.geocities.com/urunuela33/atlas1375/catalan.htm