Els passats 6 i 7 de novembre han tingut lloc a Barcelona i Arbúcies les primeres Jornades Catalunya-Sicília, el llegat dels Cabrera. La jornada del dia 6 de novembre va ser acollida pel Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona. En el parlament inicial el seu director, Jordi Principal, va expressar la necessitat que la institució acollís projectes de país com aquest. El dia 7 de novembre, les conferències tingueren lloc al Museu Etnològic del Montseny, La Gabella, a Arbúcies, conduïdes pel seu director Jordi Tura. Ambdós dies van comptar amb nombrosos participants, mostrant l’interès de la proposta, la recuperació i posta en valor del llegat dels Cabrera, i la voluntat de tenir continuïtat en el temps.
Les jornades van aplegar, per primera vegada, experts en el llinatge Cabrera i el seu llegat patrimonial, que es va analitzar des del punt de vista històric, documental, de conservació, arqueològic i antropològic, i des dels territoris on la seva presència va ser important: la Noguera, la Selva, Girona i Sicília.
Els vescomtes d’Àger i Girona
La Fundació Arnau Mir de Tost hi va participar amb una conferència, realitzada pel Dr. Francesc Fité Llevot, recolzat per Cristina Masvidal, exposant la història dels vescomtes d’Àger i Girona des de finals del segle XI fins a principis del segle XIII quan, els descendents d’aquests vescomtes, assoliren el títol de comtes d’Urgell.
En concret, els vescomtes d’Àger i Girona, van ser:
Guerau Ponç de Cabrera II (1066?-1131)
Ponç Guerau de Cabrera II (1131-1145?)
Guerau Ponç de Cabrera III (1145-1165?)
Ponç Guerau de Cabrera III (1165?-1199)
Guerau Ponç de Cabrera IV (1199-1229)
Les actes de les jornades seran publicades durant el 2026 i estaran a l’abast del públic.
L’alcaldessa d’Àger, Mireia Burgés i el regidor de cultura, David Guiu visiten el castell de Montsoriu i l’Espai Cabrera del Museu Etnològic del Montseny (Arbúcies), acompanyats per una representant de la Fundació Arnau Mir de Tost d’Àger, per intercanviar punts de vista amb l’alcalde d’Arbúcies, Pere Garriga i el President del Patronat del castell de Montsoriu, Albert Sanz. Aquesta trobada ha servit de punt d’inici d’un projecte d’agermanament que treballen ambdós municipis i que ha de permetre reforçar el seu lligam històric, vinculat amb la nissaga dels vescomtes de Cabrera, i treballar per a la promoció d’uns entorns monumentals que relliguen aquest passat medieval i es projecten amb voluntat de ser elements claus en l’articulació d’un desenvolupament turístic i cultural.
Uns lligams històrics
Els vescomtes de Girona que al voltant de l’any 1000 tenien el castell de Montsoriu com a centre del seu poder, van anar ampliant dominis. Un fet clau d’aquestes primeres dècades del segle XI, va ser el casament de Ponç Guerau amb la filla d’Arnau Mir de Tost, Letgarda. El fill d’aquest matrimoni, Guerau II, va ser el primer de portar el títol de vescomte d’Àger i vescomte de Girona.
Aquest vincle entre les terres d’Àger i de Girona es reforçarà amb la figura de Guerau IV de Girona-Cabrera, quan es farà seu el comtat d’Urgell i el vincularà amb el vescomtat d’Àger, cedint-los als seu fill Ponç I d’Urgell.
El castell de Montsoriu
El Castell de Montsoriu, situat en el límit dels termes municipals d’Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu (la Selva), s’alça al damunt d’un turó de 649 m, que forma part dels primers contraforts llevantins del massís del Montseny. La situació de Montsoriu li permet un domini visual d’una àmplia zona, que abasta des de la zona costanera i la depressió prelitoral fins al Montseny i les Guilleries.
Tot i que algunes restes del castell poden datar-se de la segona meitat del segle X, la primera cita documental de Montsoriu és de l’any 1002. El fill del vescomte de Girona, Amat, ja s’anomenava senyor de Montsoriu (Amatus Castro Surice). La filla d’Amat, Ermessenda, es casà al 1033 amb Guerau de Cabrera, originant així el llinatge vescomtal dels Girona-Cabrera. D’aquest castell roquer inicial construït al voltant de l’any 1000, en l’actualitat només queden en peus l’actual torre de l’homenatge, restes de la capella preromànica, i les traces d’alguns murs i paraments.
Al voltant de l’any 1200 el vell castell roquer fou ampliat amb la construcció d’un segon recinte murallat o pati d’armes, la torre de les Bruixes (situada al nord del turó) i tot un gran recinte emmurallat exterior, protegit per una torre central amb un fossat perimetral, Un conjunt de fortificacions, que configuraven un perímetre emmurallat de prop de 650 metres i que el cronista reial Bernat Desclot (a l’any 1285) va descriure com “un dels més bells e nobles del món”.
La darrera gran transformació va tenir lloc entre els anys 1347-1348 quan es dugueren a terme unes importants reformes arquitectòniques que transformaran Montsoriu en el gran castell- palau gòtic, cap i casal dels vescomtes de Cabrera. L’impulsor de les obres va ser en Bernat II Vescomte de Cabrera i de Bas (1298-1364), gran almirall i conseller del rei Pere III. En aquesta època es construeix el tercer recinte del castell, el recinte jussà i tot el perímetre emmurallat serà reforçat i sobre aixecat i totes les habitacions i sistemes defensiu reformats i millorats. Aquest serà un dels castells més poderosos de la Mediterrània i capaç de poder resistir un setge de gairebé dos anys. Montsoriu és la culminació de l’evolució de l’arquitectura dels castells catalans.
Aquest gran castell gòtic és el que els visitants poden descobrir, després de 30 anys d’intervencions arqueològiques dirigides pel Museu Etnològic del Montseny (Arbúcies) i d’importants obres de consolidació i restauració coordinades i impulsades pel Patronat del Castell de Montsoriu i el Consell Comarcal de La Selva (el seu propietari actual).
El castell col·legiata de Sant Pere d’Àger
Foto: Roman Borras
El castell col.legiata de Sant Pere d’Àger, es troba al bell mig de la vall d’Àger (la Noguera). S’alça al cim d’un turó de 638 m, als vessants del qual creixé el poble d’Àger. La situació del castell col·legiata d’Àger li permet un domini visual de tota la vall i tots els accessos naturals a aquesta: pel nord el pas pel Montsec d’Àres, pel sud pel camí vell de Balaguer o camí romà, per l’est pel coll d’Orenga i la vall de la Noguera Pallaresa i per l’oest pel gual de Fet i la vall de la Noguera Ribagorçana.
Tot i que existeixen restes del segle X, les principals edificacions s’executaren a partir de l’any 1034, moment en què el comte d’Urgell Ermengol II, dit el Pelegrí ja ha dominat la vall, juntament amb els cavallers de la seva host, i fa donacions. El primer esment del terme del castell d’Àger és del 1038. La construcció del castell i la canònica d’Àger, i l’organització de tot el territori incorporat, resten a mans de la parella Arnau Mir de Tost i Arsenda, nobles de confiança dels comtes i, des del seu casament, entorn al 1033, al capdavant de les conquestes de Ponent com a vassalls també del comte de Barcelona i del rei d’Aragó.
Del segle XI, resten parcialment dempeus la muralla que envolta el recinte, la planta baixa de la torre residencial (donjon), l’església de Sant Pere i la base de la torre de l’homenatge. Cal remarcar que totes aquestes construccions, però especialment l’església i la torre de l’homenatge, són monumentals: l’església romànica de Sant Pere, seu d’una canònica aquisgranesa primer i agustiana després. L’església va ser pintada a finals del segle XI: les pintures són atribuïdes al Mestre de Pedret i poden admirar-se avui dia al MNAC. La torre de l’homenatge, arriba als 20 metres de diàmetre; els murs que en resten tenen un gruix de gairebé 3 metres. Actualment es considera la torre més gran construïda en època comtal.
Cap dels fills barons sobrevisqué Arnau Mir i Arsenda. L’herència del gran senyoriu construït per la parella, amb centre al castell d’Àger, anà als seus néts. Part dels béns, alous i drets que Arnau i Arsenda tenien al comtat de Pallars anà pel seu nét Arnau, fill de Valença i Ramon V de Pallars. La resta de la immensa fortuna l’heretà Guerau Ponç (Guerau I), fill de Letgarda i el vescomte de Girona, Ponç de Cabrera, els quals gestionaren el senyoriu mentre fou menor d’edat.
A Àger, Guerau Ponç i els seus descendents, continuaren dotant la canònica de Sant Pere, no sense alguns conflictes, i gràcies a això les obres del conjunt eclesial avançaren i es pogueren dur a terme durant els segles XII-XIII.
La darrera gran modificació del recinte del castell canònica de Sant Pere d’Àger tingué lloc, però, ja sota el mecenatge del comte Pere d’Aragó, del casal de Barcelona, el qual promogué a finals del XIV la transformació del claustre romànic, en un de gòtic internacional de gran qualitat, que encara es pot admirar en gran part.
L’any 2011 acabà la intervenció més important duta a terme al castell-col.legiata de Sant Pere d’Àger, que implicà la coberta de l’església, la reconstrucció del pis de la planta principal i de la cripta de saló, així com els accessos a aquesta i part del teulat del claustre gòtic.
La ruta dels Cabrera
El Consell Comarcal de la Selva impulsa des de fa 8 anys el projecte “Vescomtat de Cabrera, la força d’un territori”. Aquesta iniciativa te per objectiu posar en valor el patrimoni material i immaterial del vescomtat de Cabrera per així generar una proposta conjunta potent i atraure nous públics culturals i turístics als municipis participants, a través de la promoció de l’activitat cultural i econòmica entorn dels recursos vinculats al vescomtat.
El projecte s’estructura al voltant de tot el llegat patrimonial dels Cabrera i del relat històric d’aquest territori. Hi ha cinc rutes de senderisme i 41 elements patrimonials senyalitzats en els diferents municipis permeten descobrir l’empremta, el ric llegat patrimonial i les moltes històries vinculades a una de les nissagues més poderoses de la Catalunya medieval. Actualment en formen part 20 municipis de les comarques de La Selva, Maresme, Vallès Oriental i Osona i altres municipis estudien la seva integració en el projecte.
El proper dissabte 13 de gener de 2024 tindrà lloc l’Encesa de torres a la Mediterrània pels drets humans que un any més segueix amb la voluntat de sensibilitzar la població sobre la situació que viu el Mediterrani on moltes persones que es veuen obligades a abandonar casa seva hi perden la vida cada any. I per l’altra, reivindicar i posar en valor les torres, talaies, talaiots i fortificacions com a patrimoni històric i cultural present al conjunt dels territoris de parla catalana.
La iniciativa
La iniciativa, nascuda a Mallorca l’any 2016, any rere any ha anat agafant força i cada cop aplega més territoris, escampant-se per les Illes Balears, Catalunya, el País Valencià, la Franja, Catalunya del Nord, Murcia, Andalusia i alguns punts dels països del nord d’Àfrica.
Enguany, l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) ha fet el paper de coordinador per tercer any consecutiu dels territoris de Catalunya, País Valencià, la Franja i Catalunya del Nord, S’ha aconseguint la fita d’una cinquantena de torres participants repartides en quaranta municipis, als quals encara s’han de sumar la resta de torres participants dels territoris coordinats pel Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació i Amnistia Internacional.
En aquest context, la coordinació de l’IRMU ha comptat amb la col·laboració i suport del Fons Català de Cooperació, el Consell Comarcal del Maresme, la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià, el Museu Marítim de Barcelona, el Grup d’Estudis Històrics de la Mediterrània Occidental del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona i la Federació de Municipis de Catalunya, així com també amb el suport del patronat de l’IRMU format pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i la Federació d’Ateneus de Catalunya.
Més participants
Enguany, la iniciativa incrementa el nombre de torres participants. S’ha passat de 33 el 2022 a 50 aquest 2024. Participaran les poblacions catalanes de Cadaqués, Sant Vicenç de Montalt, Vilassar de Mar, Castelldefels, Sant Just Desvern, Santa Susanna, Esplugues de Llobregat, Santa Oliva, Vila-rodona, Falset, Verdú, Àger, Lleida, La Terreta (Tremp), Batea, Tortosa, Campredó, Amposta, La Ràpita, Alcanar i la Sénia. A la Ribagorça aragonesa, les poblacions d’Areny de Noguera, Montanyana (el Pont de Montanyana), Viacamp-Lliterà, Lluçars (Tolba) i Benavarri. Al País Valencià, els municipis de Rossell, Carrícola, Dénia, Pedreguer, Teulada, Petrer, Elda, Monòver i El Pinós. I a la Catalunya del Nord, el municipi de Prats de Molló (Conflent).
Programa a Àger
La jornada al nostre municipi, enguany tindrà dues seus: el castell col·legiata de Sant Pere d’Àger, que repeteix, i la torre medieval restaurada de Fontdepou. Ambdues torres s’encendran al mateix temps.
Així doncs, us animem a sumar-vos en els diferents actes que es celebraran durant la jornada del dissabte i a fer força per reivindicar aquesta iniciativa.
La troballa i adquisició d’un pergamí inèdit relatiu a la Paeria d’Àger és un gran fet per a Àger i la història de les seves institucions medievals. La possibilitat de la seva transcripció, estudi i restauració és un esdeveniment cultural important per al poble. No és habitual que això succeeixi avui dia. Per això, la Fundació Arnau Mir de Tost, amb la col.laboració de l’Ajuntament d’Àger, ha programat un acte públic de presentació, explicació i divulgació del pergamí i del seu contingut, per al proper 16 de setembre de 2023, a les 11h del matí, a la Sala de Plens de l’ajuntament.
Acte d’accés lliure.
Els protagonistes del pergamí
El pergamí plasma un acte institucional habitual en la societat medieval catalana en què intervenen la Universitat d’Àger, representada per la Paeria, i l’Arquebisbat de Tarragona, representada pel seu Arquebisbe, en aquells moments i des de feia no massa temps titular del senyoriu d’Àger, després de la caiguda del Comtat d’Urgell el 1413.
Tots els aspectes i detalls del contingut del pergamí seran explicats pel Dr. Francesc Fité, que hi posarà el context històric, i pel Dr. Joan J. Busqueta, vicerector de la Universitat de Lleida, que l’ha estudiat. Així mateix, el pergamí ha estat restaurat per a la seva conservació per la restauradora Núria Vila que també intervindrà en l’acte.
El pergamí serà donat, després de la seva publicació, al fons de pergamins municipals de l’Arxiu Jaume Caresmar d’Àger.
PROGRAMA
Benvinguda per part de l’Ajuntament d’Àger.
Introducció a la Paeria d’Àger, a càrrec de Francesc Fité-
La restauració del pergamí, a càrrec de Núria Vila
Lectura i interpretació del document, a càrrec de Joan J. Busqueta
Del 12 al 30 de setembre de 2023 es reprenen els treballs arqueològics al jaciment de Santa Coloma d’Àger, a la comarca de la Noguera. Aquesta excavació forma part del Campus d’Arqueologia de la Vall d’Àger de la Universitat Autònoma de Barcelona, fet que facilita la participació d’estudiants de grau i màster en Arqueologia.
El Campus d’Arqueologia de la Vall d’Àger
El Campus d’Arqueologia de la Vall d’Àger es va crear el 2022 amb la signatura d’un conveni entre la UAB i l’Ajuntament d’Àger, que permet la docència de camp de graus, màsters i doctorats impartits per la UAB de l’àmbit de l’arqueologia a les instal•lacions de l’Ajuntament d’Àger, així com facilitar les activitats de recerca i el desenvolupament científic en el camp de l’arqueologia i del patrimoni.
En concret, la col·laboració consisteix en la realització de les pràctiques de camp del grau d’Arqueologia i de treballs arqueològics, especialment al jaciment arqueològic de Santa Coloma, tot i que, a causa de la gran riquesa arqueològica de la Vall d’Àger, no es descarta que hi hagi altres jaciments arqueològics que puguin suscitar interès.
Campanya 2023
Aquesta campanya de 2023 se centrarà en continuar localitzant i identificant el complex sagrat al voltant de la basílica de Santa Coloma, identificada els anys 80 del segle passat, en les excavacions arqueològiques de Prim Bertran i Francesc Fité.
Per aquest motiu no només es prosseguirà amb l’excavació de l’àrea arqueològica treballada en la campanya 2022 sinó que s’obrirà la secció en tres direccions per delimitar el conjunt edificat.
De conjunt excavat fins ara per l’equip de la UAB, s’han pogut realitzar datacions de C14 dels individus inhumats en sarcòfags de pedra i taüts, que han resultat tenir una cronologia VI i VII.
La Fundació Arnau Mir de Tost sempre ha donat recolzament a les excavacions arqueològiques de Santa Coloma d’Àger. Enguany ho fa tant a nivell logístic com econòmic.
Amb motiu de les Jornades Europees de Patrimoni, que enguany se celebren el cap de setmana del 7 al 9 d’octubre, la Fundació Arnau Mir de Tost, amb la col.laboració de l’ajuntament d’Àger, organitza dues activitats que, com sempre, són gratuïtes i conviden a participació de tots els agerencs i agerenques a participar en la conservació del seu patrimoni cultural i natural.
PROGRAMA
DIVENDRES 7 D’OCTUBRE DE 2022
Xerrada sobre la Via Romana. Presentació gràfica del camí romà, novetats de l’estiu 2022, perspectives de recuperació. A càrrec de F. Fité i C. Masvidal. Sala de Plens de l’ajuntament d’Àger. A les 19h.
DISSABTE 8 D’OCTUBRE DE 2022
Voluntariat: Desbrossament i neteja de l’entorn del Pont Antic
Sabies que l’actual pont d’en Rossell no ha estat el pont pel qual tota la vida s’ha travessat el riu Fred? Existeixen, més a ponent, unes restes de l’antic pont, cobertes per la vegetació i la runa. T’animes a descobrir-lo? Vine a la jornada de voluntariat. Hi haurà esmorzar gratuït per tothom.
9:00-9:20 Concentració al costat del Pont d’en Rosell.
9:25 Arribada al pont antic, explicació dels treballs previstos i inici dels mateixos.
10:45 Esmorzar pels assistents.
14:00 Finalització.
OBJECTIUS:
Desbrossament de la vegetació que hi ha al seu voltant i sobre el pont. Retirada de material abocat al seu entorn.
Fer visible el pont i amb assessorament arqueològic determinar si té valor patrimonial. En particular descobrir si és medieval o bé te origen molt més antic.
Difusió sobre el seu valor arquitectònic, històric i cultural així com la importància d’evitar més deteriorament i de conservar-lo.
OBSERVACIONS:
(A) S’ha de portar roba apropiada i sabates adients. L’organització aportarà guants de jardineria i eines adequades. Malgrat això si algú disposa de material apropiat per a aquests tipus de treball (per exemple motoserra) serà de gran ajut que ho porti.
(B) Activitat oberta a tothom. Els menors d’edat hauran de venir acompanyats d’un adult.
(C) Per facilitar l’organització ajudaria comunicar per WhatsApp el nombre d’assistents a un dels números 617 97 95 67 647 28 41 37.
La Fundació Arnau Mir de Tost organitza la jornada (in)formativa “No tot és Mont-rebei: el patrimoni natural i cultural a la Vall d’Àger i el Montsec”, en col·laboració amb el Geoparc Orígens i l’Ajuntament d’Àger el dia 22 de febrer a les 17h de la tarda, al local social d’Àger.
La Fundació Arnau Mir de Tost compta amb la publicació de 4 desplegables de difusió patrimonial, de la col·lecció Sota el Cel del Montsec, que pretenen donar a conèixer elements d’interès cultural i natural del territori de la Vall d’Àger i el Montsec, facilitant la tasca de difusió del patrimoni, i per contribuir a:
Que els empresaris turístics de la Vall tinguin i transmetin informació de qualitat i més àmplia als seus clients.
Desconcentrar l’afluència de turistes a llocs determinats, com el Congost de Mont-rebei
Fomentar un millor coneixement del territori per part dels turistes, estades més llargues i fidelitzar-los.
Fomentar el respecte per l’entorn natural i cultural del nostre territori.
Durant la Jornada es distribuiran els desplegables als assistents.
Dins el cicle d’activitats anuals “Gaudeix el Geoparc” que organitza aquesta entitat, amb seu a Tremp, i com a entitat col·laboradora dins del territori Geoparc, la Fundació Arnau Mir de Tost us ofereix, demà dissabte 18 de desembre, una visita comentada a una part de la vila normalment poc visitada.
L’objectiu de la visita és donar a conèixer aquesta part de la vila, menys coneguda, i sobretot explicar les darreres actuacions realitzades a dos dels elements emblemàtics del barri de Solsdevila: el pany de muralla conservat i el pou de gel.
El punt de trobada és el Portal de Pedró, a les 12:00 del migdia. D’aquí ens dirigirem cap al camí fora muralla fins arribar al pou de gel.
Dijous 2 de desembre, el poble d’Àger va rebre de la mà de Sandro Rosell una donació magnífica: una reproducció literal del fragment més gran que es conserva de les pintures romàniques de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger. L’acte va tenir lloc a la Sala de Plens, on han quedat exposades.
Acte de la donació 2/12/21
Aprofitant la presència a l’acte del President de la Fundació Arnau Mir de Tost, el Dr. Fité, Sandro Rosell li demanà d’explicar als presents el significat i la història de les pintures.
Les pintures romàniques de Sant Pere d’Àger
La canònica de Sant Pere d’Àger, feta construir pels senyors Arnau Mir de Tost i Arsenda d’Àger després de dominar la vall, a mitjans segle XI, segurament no s’acabà fins a finals del mateix segle en tractar-se d’una obra de caràcter monumental. Malgrat això, els senyors d’Àger foren enterrats a la galilea de l’església, el 1068 i el 1071. És possible que poc després, quan el senyoriu ja estava a mans del seu hereu, Guerau Ponç de Cabrera, primer vescomte d’Àger, es manés pintar l’interior de l’església com era costum. És per això i pel seu estil, que les pintures romàniques de Sant Pere se situen cronològicament a finals del segle XI o principis del segle XII.
Reproducció de les pintures actualment a la Sala de Plens de l’ajuntament d’Àger.
Les pintures d’Àger al MNAC i al MLL
De la pintura mural que degué decorar els tres absis de l’església de Sant Pere d’Àger, en resta un conjunt de 19 fragments, el principal i més sencer és el reproduït, els apòstols, Sant Tadeu i Sant Jaume, que amida 280 x 144,5 x 4,5 cm. Aquests pintures repartides per l’església van romandre in situ, en un procés de degradació imparable, fins el 1958, any en què foren extretes acertadament i transportades al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
Els apòstols Sant Tadeu i Sant Jaume están actualment exposats a les sales permanents de l’art romànic del MNAC, en concret a la Sala 3.
Actualment, alguns fragments de les pintures de Sant Pere d’Àger es poden contemplar al Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal.
El cercle del Mestre de Pedret
A la fitxa del MNAC trobem una descripció dels dos apòstols:
Dins del corpus d’obres adscrites a l’anomenat cercle de Pedret, les pintures d’Àger tenen especial similitud amb l’única d’aquestes obres que es conserva fora del territori català, el conjunt de Saint-Lizier de Coserans (Arieja, França). La corporeïtat de les dues figures, l’harmonia de la composició o la delicadesa en el modelat dels rostres, amb les característiques carnacions al front, les galtes i el coll, acrediten la qualitat de la pintura. Cal tenir present que la canònica de Sant Pere d’Àger era un dels principals centres de poder religiós i polític al sud del comtat d’Urgell.
Museu Nacional d’Art de Catalunya
Montserrat Pagès, historiadora de l’art, investigadora i assagista d’art catalana, que ha exercit com a conservadora del MNAC, explicà a Àger, al local social fa uns anys, convidada per la Fundació Arnau Mir de Tost, la importància de les pintures de Sant Pere i la seva connexió estilística i cronològica amb les conservades a la catedral de Sent Líser de Coserans (en occità). Publicà les seves investigacions el 2010 en un article titulat “Sant Pere d’Àger i Saint-Lizier de Coserans en el marc de la pintura d’influència llombarda”, dins l’obra col·lectiva Els Comacini i l’arquitectura romànica a Catalunya.
El 2012 tingué lloc a Girona i Vic el Congrés Internacional ‘Les catedrals catalanes en el context europeu (s. X-XII): escenaris i escenografies’, on Montserrat Pagès parla de les pintures d’Àger i de Saint Lizier:
A diferència de l’església de Sant Pere d’Àger, a l’absis major de Sent Líser de Coserans es conserva gran part de la pintura original, que ens permet imaginar una mica com podria haver estat Sant Pere a principis del segle XII.
Pintures de la catedral de Sent Líser de Coserans. Foto extreta de https://www.ariegepyrenees.com/ca/patrimoine-culturel/art-roman-en-couserans/#fancybox-4
Aquest any 2020 fa deu anys que finalitzaren les obres de restauració de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger més importants que ha rebut el monument des del seu abandonament definitiu a finals del segle XIX. Aquestes obres de gran envergadura, permeteren la reconstrucció de part de l’església canonical i el seu cobriment amb un teulat, així com l’adequació de l’accés a l’edifici i a l’exterior d’aquest mitjançant la instal·lació d’unes rampes i passarel·les de fusta.
Les obres han permès que a partir de llavors comencés a realitzar-se activitats al monument per tal de difondre la seva gran vàlua històrica i arquitectònica, especialment a través de visites guiades que s’han realitzat des de llavors fins ara.
Amb posterioritat a les obres finalitzades el 2010 s’han realitzat algunes altres intervencions que, si bé han estat necessàries, no han tingut la repercussió d’aquelles per a la posta en valor del monument sinó més aviat per a la seva, del tot necessària, conservació.
La feina que queda per fer al monument és de la seva mateixa mida, enorme. Creiem que cal, però, emprendre totes aquelles accions que es puguin per part de les administracions, entitats i ciutadania en general, per tal d’arribar a la restauració i conservació consolidada del monument en la seva totalitat. Tanmateix, també pensem que això s’ha de dur a terme de manera consensuada i ordenada.
És per aquest motiu que la Fundació Privada Arnau Mir de Tost ha cregut necessària la realització d’una trobada, en forma de Simposi, que aplegui els especialistes de tots els camps implicats en la restauració, conservació i posta en valor del monument, que hi hagin treballat, s’hi hagin vist implicats d’alguna manera o senzillament que hi tinguin un interès manifest, per tal de consensuar un full de ruta, un pla director de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger, per als propers 20 anys.
PROGRAMA
(Aquest programa pot modificar-se abans de la data de celebració)
Lloc de celebració: església de Sant Pere d’Àger
Dia: 19 de setembre de 2020
Composició
Taula rodona 1. Arquitectura. Els components seran arquitectes especialistes en patrimoni que hagin participat en alguna de les restauracions del monument o bé que n’hagin fet estudis i projectes.
Taula rodona 2. Arqueologia. Els components seran arqueòlegs que hagin participat en alguna de les campanyes arqueològiques dutes a terme a la Col·legiata o que hi estiguin interessats.
Taula rodona 3. Conservació i restauració. Els components seran restauradors i conservadors que hagin participat en la restauració del monument o peces procedents del monument.
Taula rodona 4. Museïtzació i difusió. Els components seran especialistes en museologia i gestió de patrimoni cultural.
Taula rodona 2. Arqueologia. Jesús Brufal, Eva Solanes. Moderadora: Cristina Masvidal
Taula rodona 3. Conservació i restauració. Ramon Solé, Núria Gilart. Moderadora: Antonieta Jarne.
Taula rodona 4. Museïtzació i difusió. Carme Berlabé, Clara Masriera, Alba Rodríguez. Moderadora: Carme Alòs.
Horari
Matí
10:30h Presentació de l’acte per part de l’alcaldessa, el president de la Fundació i autoritats convidades.
11:00h Taula rodona 1.
Pausa cafè
12:00h Taula rodona 2.
13:00h Participació del públic, debat al voltant de les 2 taules rodones.
15:30h Taula rodona 3.
16:30h Taula rodona 4.
17:30h Participació del públic, debat al voltant de les 2 taules rodones.
18:00h Clausura del Simposi.
ORGANITZACIÓ I COL·LABORACIÓ
Aquest Simposi ha estat pensat i proposat per la Fundació Arnau Mir de Tost, organitzat amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Àger, i compta amb el suport econòmic de l’Institut Ramon Muntaner, i el recolzament de Geoparc Orígens.
