Els passats 6 i 7 de novembre han tingut lloc a Barcelona i Arbúcies les primeres Jornades Catalunya-Sicília, el llegat dels Cabrera. La jornada del dia 6 de novembre va ser acollida pel Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona. En el parlament inicial el seu director, Jordi Principal, va expressar la necessitat que la institució acollís projectes de país com aquest. El dia 7 de novembre, les conferències tingueren lloc al Museu Etnològic del Montseny, La Gabella, a Arbúcies, conduïdes pel seu director Jordi Tura. Ambdós dies van comptar amb nombrosos participants, mostrant l’interès de la proposta, la recuperació i posta en valor del llegat dels Cabrera, i la voluntat de tenir continuïtat en el temps.
Les jornades van aplegar, per primera vegada, experts en el llinatge Cabrera i el seu llegat patrimonial, que es va analitzar des del punt de vista històric, documental, de conservació, arqueològic i antropològic, i des dels territoris on la seva presència va ser important: la Noguera, la Selva, Girona i Sicília.
Els vescomtes d’Àger i Girona
La Fundació Arnau Mir de Tost hi va participar amb una conferència, realitzada pel Dr. Francesc Fité Llevot, recolzat per Cristina Masvidal, exposant la història dels vescomtes d’Àger i Girona des de finals del segle XI fins a principis del segle XIII quan, els descendents d’aquests vescomtes, assoliren el títol de comtes d’Urgell.
En concret, els vescomtes d’Àger i Girona, van ser:
Guerau Ponç de Cabrera II (1066?-1131)
Ponç Guerau de Cabrera II (1131-1145?)
Guerau Ponç de Cabrera III (1145-1165?)
Ponç Guerau de Cabrera III (1165?-1199)
Guerau Ponç de Cabrera IV (1199-1229)
Les actes de les jornades seran publicades durant el 2026 i estaran a l’abast del públic.
L’alcaldessa d’Àger, Mireia Burgés i el regidor de cultura, David Guiu visiten el castell de Montsoriu i l’Espai Cabrera del Museu Etnològic del Montseny (Arbúcies), acompanyats per una representant de la Fundació Arnau Mir de Tost d’Àger, per intercanviar punts de vista amb l’alcalde d’Arbúcies, Pere Garriga i el President del Patronat del castell de Montsoriu, Albert Sanz. Aquesta trobada ha servit de punt d’inici d’un projecte d’agermanament que treballen ambdós municipis i que ha de permetre reforçar el seu lligam històric, vinculat amb la nissaga dels vescomtes de Cabrera, i treballar per a la promoció d’uns entorns monumentals que relliguen aquest passat medieval i es projecten amb voluntat de ser elements claus en l’articulació d’un desenvolupament turístic i cultural.
Uns lligams històrics
Els vescomtes de Girona que al voltant de l’any 1000 tenien el castell de Montsoriu com a centre del seu poder, van anar ampliant dominis. Un fet clau d’aquestes primeres dècades del segle XI, va ser el casament de Ponç Guerau amb la filla d’Arnau Mir de Tost, Letgarda. El fill d’aquest matrimoni, Guerau II, va ser el primer de portar el títol de vescomte d’Àger i vescomte de Girona.
Aquest vincle entre les terres d’Àger i de Girona es reforçarà amb la figura de Guerau IV de Girona-Cabrera, quan es farà seu el comtat d’Urgell i el vincularà amb el vescomtat d’Àger, cedint-los als seu fill Ponç I d’Urgell.
El castell de Montsoriu
El Castell de Montsoriu, situat en el límit dels termes municipals d’Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu (la Selva), s’alça al damunt d’un turó de 649 m, que forma part dels primers contraforts llevantins del massís del Montseny. La situació de Montsoriu li permet un domini visual d’una àmplia zona, que abasta des de la zona costanera i la depressió prelitoral fins al Montseny i les Guilleries.
Tot i que algunes restes del castell poden datar-se de la segona meitat del segle X, la primera cita documental de Montsoriu és de l’any 1002. El fill del vescomte de Girona, Amat, ja s’anomenava senyor de Montsoriu (Amatus Castro Surice). La filla d’Amat, Ermessenda, es casà al 1033 amb Guerau de Cabrera, originant així el llinatge vescomtal dels Girona-Cabrera. D’aquest castell roquer inicial construït al voltant de l’any 1000, en l’actualitat només queden en peus l’actual torre de l’homenatge, restes de la capella preromànica, i les traces d’alguns murs i paraments.
Al voltant de l’any 1200 el vell castell roquer fou ampliat amb la construcció d’un segon recinte murallat o pati d’armes, la torre de les Bruixes (situada al nord del turó) i tot un gran recinte emmurallat exterior, protegit per una torre central amb un fossat perimetral, Un conjunt de fortificacions, que configuraven un perímetre emmurallat de prop de 650 metres i que el cronista reial Bernat Desclot (a l’any 1285) va descriure com “un dels més bells e nobles del món”.
La darrera gran transformació va tenir lloc entre els anys 1347-1348 quan es dugueren a terme unes importants reformes arquitectòniques que transformaran Montsoriu en el gran castell- palau gòtic, cap i casal dels vescomtes de Cabrera. L’impulsor de les obres va ser en Bernat II Vescomte de Cabrera i de Bas (1298-1364), gran almirall i conseller del rei Pere III. En aquesta època es construeix el tercer recinte del castell, el recinte jussà i tot el perímetre emmurallat serà reforçat i sobre aixecat i totes les habitacions i sistemes defensiu reformats i millorats. Aquest serà un dels castells més poderosos de la Mediterrània i capaç de poder resistir un setge de gairebé dos anys. Montsoriu és la culminació de l’evolució de l’arquitectura dels castells catalans.
Aquest gran castell gòtic és el que els visitants poden descobrir, després de 30 anys d’intervencions arqueològiques dirigides pel Museu Etnològic del Montseny (Arbúcies) i d’importants obres de consolidació i restauració coordinades i impulsades pel Patronat del Castell de Montsoriu i el Consell Comarcal de La Selva (el seu propietari actual).
El castell col·legiata de Sant Pere d’Àger
Foto: Roman Borras
El castell col.legiata de Sant Pere d’Àger, es troba al bell mig de la vall d’Àger (la Noguera). S’alça al cim d’un turó de 638 m, als vessants del qual creixé el poble d’Àger. La situació del castell col·legiata d’Àger li permet un domini visual de tota la vall i tots els accessos naturals a aquesta: pel nord el pas pel Montsec d’Àres, pel sud pel camí vell de Balaguer o camí romà, per l’est pel coll d’Orenga i la vall de la Noguera Pallaresa i per l’oest pel gual de Fet i la vall de la Noguera Ribagorçana.
Tot i que existeixen restes del segle X, les principals edificacions s’executaren a partir de l’any 1034, moment en què el comte d’Urgell Ermengol II, dit el Pelegrí ja ha dominat la vall, juntament amb els cavallers de la seva host, i fa donacions. El primer esment del terme del castell d’Àger és del 1038. La construcció del castell i la canònica d’Àger, i l’organització de tot el territori incorporat, resten a mans de la parella Arnau Mir de Tost i Arsenda, nobles de confiança dels comtes i, des del seu casament, entorn al 1033, al capdavant de les conquestes de Ponent com a vassalls també del comte de Barcelona i del rei d’Aragó.
Del segle XI, resten parcialment dempeus la muralla que envolta el recinte, la planta baixa de la torre residencial (donjon), l’església de Sant Pere i la base de la torre de l’homenatge. Cal remarcar que totes aquestes construccions, però especialment l’església i la torre de l’homenatge, són monumentals: l’església romànica de Sant Pere, seu d’una canònica aquisgranesa primer i agustiana després. L’església va ser pintada a finals del segle XI: les pintures són atribuïdes al Mestre de Pedret i poden admirar-se avui dia al MNAC. La torre de l’homenatge, arriba als 20 metres de diàmetre; els murs que en resten tenen un gruix de gairebé 3 metres. Actualment es considera la torre més gran construïda en època comtal.
Cap dels fills barons sobrevisqué Arnau Mir i Arsenda. L’herència del gran senyoriu construït per la parella, amb centre al castell d’Àger, anà als seus néts. Part dels béns, alous i drets que Arnau i Arsenda tenien al comtat de Pallars anà pel seu nét Arnau, fill de Valença i Ramon V de Pallars. La resta de la immensa fortuna l’heretà Guerau Ponç (Guerau I), fill de Letgarda i el vescomte de Girona, Ponç de Cabrera, els quals gestionaren el senyoriu mentre fou menor d’edat.
A Àger, Guerau Ponç i els seus descendents, continuaren dotant la canònica de Sant Pere, no sense alguns conflictes, i gràcies a això les obres del conjunt eclesial avançaren i es pogueren dur a terme durant els segles XII-XIII.
La darrera gran modificació del recinte del castell canònica de Sant Pere d’Àger tingué lloc, però, ja sota el mecenatge del comte Pere d’Aragó, del casal de Barcelona, el qual promogué a finals del XIV la transformació del claustre romànic, en un de gòtic internacional de gran qualitat, que encara es pot admirar en gran part.
L’any 2011 acabà la intervenció més important duta a terme al castell-col.legiata de Sant Pere d’Àger, que implicà la coberta de l’església, la reconstrucció del pis de la planta principal i de la cripta de saló, així com els accessos a aquesta i part del teulat del claustre gòtic.
La ruta dels Cabrera
El Consell Comarcal de la Selva impulsa des de fa 8 anys el projecte “Vescomtat de Cabrera, la força d’un territori”. Aquesta iniciativa te per objectiu posar en valor el patrimoni material i immaterial del vescomtat de Cabrera per així generar una proposta conjunta potent i atraure nous públics culturals i turístics als municipis participants, a través de la promoció de l’activitat cultural i econòmica entorn dels recursos vinculats al vescomtat.
El projecte s’estructura al voltant de tot el llegat patrimonial dels Cabrera i del relat històric d’aquest territori. Hi ha cinc rutes de senderisme i 41 elements patrimonials senyalitzats en els diferents municipis permeten descobrir l’empremta, el ric llegat patrimonial i les moltes històries vinculades a una de les nissagues més poderoses de la Catalunya medieval. Actualment en formen part 20 municipis de les comarques de La Selva, Maresme, Vallès Oriental i Osona i altres municipis estudien la seva integració en el projecte.
El proper dijous 4 de juliol de 2024, durant el matí, se celebrarà la XIa Jornada d’Estudis Històrics i Patrimonials de la Vall d’Àger i l’Alta Noguera, a Àger. La Jornada, que arriba a la seva onzena edició, s’ha convertit en una fita esperada per moltes persones del territori. La Jornada tindrà lloc a la Sala d’Actes de l’Ajuntament d’Àger.
Enguany, la comissió organitzadora de la Jornada ha decidit donar protagonisme a les dones, programant cinc conferències que tractaran diversos temes al voltant de les dones, de la seva història, de com es transmet aquesta i també es donarà protagonisme a les pioneres en diversos camps i les primeres universitàries de Ponent.
Alhora, s’ha volgut donar un gran recorregut històric a les Jornades, amb conferències que abastaran des de la prehistòria, passant pel món medieval, els segles moderns i la bruixeria, així com amb dones amb noms i cognoms de la història contemporània.
PROGRAMA
9:30h Inauguració de la Jornada. Benvinguda i presentació de la Jornada.
9:45 Dones a la prehistòria de la Noguera: una visió des del projecte Pastwomen. A càrrec de Paloma González Marcén (CEPAP-UAB)
11:45 Dones acusades de bruixeria a la Noguera i les terres de Lleida. A càrrec de Nuria Morelló (GER-UB)
12:30 Primeres dones universitàries a Lleida. A càrrec de Quintí Casals (UdL)
13:15 Ponentines pioneres i singulars. L’exemple de la Noguera. A càrrec d’Antonieta Jarne (Fundació Arnau Mir de Tost)
14:00 Cloenda de la Jornada.
L’assistència a la Jornada és gratuïta i lliure.
SUPORTS
La Jornada ha rebut el suport econòmic de l’INSTITUT RAMON MUNTANER (IRMU) i de FERROCARRILS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Àger.
Dissabte 18 de maig, a les 18h, a la Casa del Montsec d’Àger, es presentarà el desplegable núm 5 de la col.lecció Sota el Cel del Montsec dedicat als pobles abandonats de la Vall d’Àger i zones limítrofs. El fulletó, produït per la Fundació Arnau Mir de Tost, ha pogut ser imprès gràcies a la col·laboració delGeoparc Mundial Unesco Orígens, a la Diputació de Lleida i a l’Ajuntament d’Àger.
Al mateix acte, Carles Barrull, de l’Institut Ramon Muntaner, presentarà el gran projecte dels Pobles Abandonats que abasta pràcticament tots els territoris de parla catalana, encara en curs. Un projecte on també ha participat la Fundació Arnau Mir de Tost, amb la documentació de gran part dels pobles abandonats del Montsec. El projecte està liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i la Coordinadora de Centres de Parla Catalana (CCPC).
El proper dissabte 13 de gener de 2024 tindrà lloc l’Encesa de torres a la Mediterrània pels drets humans que un any més segueix amb la voluntat de sensibilitzar la població sobre la situació que viu el Mediterrani on moltes persones que es veuen obligades a abandonar casa seva hi perden la vida cada any. I per l’altra, reivindicar i posar en valor les torres, talaies, talaiots i fortificacions com a patrimoni històric i cultural present al conjunt dels territoris de parla catalana.
La iniciativa
La iniciativa, nascuda a Mallorca l’any 2016, any rere any ha anat agafant força i cada cop aplega més territoris, escampant-se per les Illes Balears, Catalunya, el País Valencià, la Franja, Catalunya del Nord, Murcia, Andalusia i alguns punts dels països del nord d’Àfrica.
Enguany, l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) ha fet el paper de coordinador per tercer any consecutiu dels territoris de Catalunya, País Valencià, la Franja i Catalunya del Nord, S’ha aconseguint la fita d’una cinquantena de torres participants repartides en quaranta municipis, als quals encara s’han de sumar la resta de torres participants dels territoris coordinats pel Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació i Amnistia Internacional.
En aquest context, la coordinació de l’IRMU ha comptat amb la col·laboració i suport del Fons Català de Cooperació, el Consell Comarcal del Maresme, la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià, el Museu Marítim de Barcelona, el Grup d’Estudis Històrics de la Mediterrània Occidental del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona i la Federació de Municipis de Catalunya, així com també amb el suport del patronat de l’IRMU format pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i la Federació d’Ateneus de Catalunya.
Més participants
Enguany, la iniciativa incrementa el nombre de torres participants. S’ha passat de 33 el 2022 a 50 aquest 2024. Participaran les poblacions catalanes de Cadaqués, Sant Vicenç de Montalt, Vilassar de Mar, Castelldefels, Sant Just Desvern, Santa Susanna, Esplugues de Llobregat, Santa Oliva, Vila-rodona, Falset, Verdú, Àger, Lleida, La Terreta (Tremp), Batea, Tortosa, Campredó, Amposta, La Ràpita, Alcanar i la Sénia. A la Ribagorça aragonesa, les poblacions d’Areny de Noguera, Montanyana (el Pont de Montanyana), Viacamp-Lliterà, Lluçars (Tolba) i Benavarri. Al País Valencià, els municipis de Rossell, Carrícola, Dénia, Pedreguer, Teulada, Petrer, Elda, Monòver i El Pinós. I a la Catalunya del Nord, el municipi de Prats de Molló (Conflent).
Programa a Àger
La jornada al nostre municipi, enguany tindrà dues seus: el castell col·legiata de Sant Pere d’Àger, que repeteix, i la torre medieval restaurada de Fontdepou. Ambdues torres s’encendran al mateix temps.
Així doncs, us animem a sumar-vos en els diferents actes que es celebraran durant la jornada del dissabte i a fer força per reivindicar aquesta iniciativa.
El proper dissabte 9 de desembre de 2023, tindrà lloc a Àger un acte dedicat a la memòria democràtica del nostre municipi. L’acte, que s’iniciarà a les 12h i tindrà com a espai de realització el carrer Marquès núm 10-12 d’Àger, tindrà dues accions, totes elles relacionades amb víctimes de la Guerra Civil i el franquisme.
En primer lloc, es col·locarà una llamborda commemorativa per homenatjar Antoni Ibern Eroles, “Ton de Coro”, deportat a Mauthausen el 1940. En segon lloc, s’inaugurarà un plafó dedicat a totes les persones víctimes de la Guerra Civil i la repressió durant el franquisme a Àger.
Aquestes actuacions han estat promogudes per la Fundació Arnau Mir de Tost i l’Ajuntament d’Àger, amb la col.laboració de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.
L’homenatge a Ton de Coro
L’any 2002 es feu un primer homenatge a Antoni Ibern Eroles, que inclogué la presentació del llibre La memòria de l’infern, de David Bassa, on es narra la història de Ton de Coro. Hi hagué també una exposició de fotografies de l’Amical Mauthausen i altres actes. D’aquest homenatge, se’n feu ressò el butlletí de l’Amical núm 8 (Mai Més, setembre 2002).
Cartell de l’homenatge a Ton de Coro de 2002
L’any 2021, des de la revista La Cabanera, es reivindicava la col·locació d’una llamborda commemorativa davant de Casa Coro. Des de llavors, la Fundació ha estat treballant perquè aquesta justa reivindicació fos un fet.
Les llambordes commemoratives o Stolpersteine
Les llambordes commemoratives o Stolpersteine tenen forma de cub, fetes de ciment i cobertes de llautó daurat on consten les dades de la víctima. És un projecte artístic que promou la recerca i l’homenatge posterior a les víctimes de discriminació i l’odi entre els anys 1939 i 1945 (Segona Guerra Mundial). Amb la col·locació de la llamborda davant de Casa Coro, al carrer Marquès núm 10 d’Àger, es vol recordar les víctimes del nacionalsocialisme que van ser assassinades, tancades en camps d’extermini o víctimes d’experiments mèdics, però també alliberades, com el cas d’Antoni Ibern Eroles. Així, normalment es col·loquen a la vorera davant la darrera residència on va viure la persona abans de perdre la llibertat.
Les llambordes les fa a mà l’escultor Michael Friedrichs-Friedlaender de la fundació Spuren, membre de l’equip de Gunter Demmig, l’ideòleg del projecte de les Stolpersteine, el qual encara avui dia les col.loca quan pot ell mateix. A la llamborda hi ha una llegenda que indica el nom de la víctima, la data de deportació, el lloc, i si fou alliberada o assassinada amb la data corresponent.
Actualment, hi ha milers de llambordes a tot Europa, a tots els països com Alemanya, Àustria, Bèlgica, Croàcia, la República Txeca, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya ,Finlàndia, Luxemburg, Noruega, els Països Baixos, Polònia, Romania, Rússia, Sèrbia, Suècia, Suïssa, Ucraïna. Fora d’Europa, també n’hi ha a l’Argentina.
Instal.lar la llamborda té l’objectiu d’honorar a una de les víctimes i la seva família, però també contribuir a la recerca i continuar investigant sobre les persones deportades als camps nazis, i entendre la vinculació i la història que compartim amb la resta d’Europa.
D’altra banda, durant l’acte del dia 9 de desembre de 2023, també s’inaugurarà un plafó del Memorial Democràtic amb un llistat de totes les persones víctimes de la Guerra Civil i en franquisme a Àger, basat en la investigació històrica actual, on hi consten 96 noms de persones que d’alguna manera o altra van ser víctimes de represàlies conseqüència de la Guerra Civil de 1936-1939 i el franquisme.
El plafó incorpora un codi QR des del qual es pot accedir a ampliar mínimament la informació de la que es disposa actualment, així com la bibliografia consultada per elaborar el llistat, degudament actualitzada.
La troballa i adquisició d’un pergamí inèdit relatiu a la Paeria d’Àger és un gran fet per a Àger i la història de les seves institucions medievals. La possibilitat de la seva transcripció, estudi i restauració és un esdeveniment cultural important per al poble. No és habitual que això succeeixi avui dia. Per això, la Fundació Arnau Mir de Tost, amb la col.laboració de l’Ajuntament d’Àger, ha programat un acte públic de presentació, explicació i divulgació del pergamí i del seu contingut, per al proper 16 de setembre de 2023, a les 11h del matí, a la Sala de Plens de l’ajuntament.
Acte d’accés lliure.
Els protagonistes del pergamí
El pergamí plasma un acte institucional habitual en la societat medieval catalana en què intervenen la Universitat d’Àger, representada per la Paeria, i l’Arquebisbat de Tarragona, representada pel seu Arquebisbe, en aquells moments i des de feia no massa temps titular del senyoriu d’Àger, després de la caiguda del Comtat d’Urgell el 1413.
Tots els aspectes i detalls del contingut del pergamí seran explicats pel Dr. Francesc Fité, que hi posarà el context històric, i pel Dr. Joan J. Busqueta, vicerector de la Universitat de Lleida, que l’ha estudiat. Així mateix, el pergamí ha estat restaurat per a la seva conservació per la restauradora Núria Vila que també intervindrà en l’acte.
El pergamí serà donat, després de la seva publicació, al fons de pergamins municipals de l’Arxiu Jaume Caresmar d’Àger.
PROGRAMA
Benvinguda per part de l’Ajuntament d’Àger.
Introducció a la Paeria d’Àger, a càrrec de Francesc Fité-
La restauració del pergamí, a càrrec de Núria Vila
Lectura i interpretació del document, a càrrec de Joan J. Busqueta
Del 12 al 30 de setembre de 2023 es reprenen els treballs arqueològics al jaciment de Santa Coloma d’Àger, a la comarca de la Noguera. Aquesta excavació forma part del Campus d’Arqueologia de la Vall d’Àger de la Universitat Autònoma de Barcelona, fet que facilita la participació d’estudiants de grau i màster en Arqueologia.
El Campus d’Arqueologia de la Vall d’Àger
El Campus d’Arqueologia de la Vall d’Àger es va crear el 2022 amb la signatura d’un conveni entre la UAB i l’Ajuntament d’Àger, que permet la docència de camp de graus, màsters i doctorats impartits per la UAB de l’àmbit de l’arqueologia a les instal•lacions de l’Ajuntament d’Àger, així com facilitar les activitats de recerca i el desenvolupament científic en el camp de l’arqueologia i del patrimoni.
En concret, la col·laboració consisteix en la realització de les pràctiques de camp del grau d’Arqueologia i de treballs arqueològics, especialment al jaciment arqueològic de Santa Coloma, tot i que, a causa de la gran riquesa arqueològica de la Vall d’Àger, no es descarta que hi hagi altres jaciments arqueològics que puguin suscitar interès.
Campanya 2023
Aquesta campanya de 2023 se centrarà en continuar localitzant i identificant el complex sagrat al voltant de la basílica de Santa Coloma, identificada els anys 80 del segle passat, en les excavacions arqueològiques de Prim Bertran i Francesc Fité.
Per aquest motiu no només es prosseguirà amb l’excavació de l’àrea arqueològica treballada en la campanya 2022 sinó que s’obrirà la secció en tres direccions per delimitar el conjunt edificat.
De conjunt excavat fins ara per l’equip de la UAB, s’han pogut realitzar datacions de C14 dels individus inhumats en sarcòfags de pedra i taüts, que han resultat tenir una cronologia VI i VII.
La Fundació Arnau Mir de Tost sempre ha donat recolzament a les excavacions arqueològiques de Santa Coloma d’Àger. Enguany ho fa tant a nivell logístic com econòmic.
