Mallabechs o Mallabecs, avui dia és un jaciment arqueològic medieval, que té els seus origens al voltant del segle X. S’hi accedeix pel Congost de Terradets per un camí de bast, possiblement l’antic camí per anar a l’Ametlla del Montsec i després a Àger. El lloc és espectacular per la vista que té del Montsec, el Congost i la vall de la Noguera Pallaresa.
Aquest petit enclau tingué la seva raó de ser en un moment històric en què la frontera entre el comtat de Pallars i la taifa lleidatana se separaven just a la Vall d’Àger. Us convidem a saber més sobre la història de Mallabecs i la frontera al segle X, el proper dissabte 20 de maig, a les set de la tarda, a la Sala d’Actes de l’Ajuntament d’Àger.
Dijous passat, dia 10 de març, es va inaugurar l’exposició “Donació Benet Rossell. Escriptures i trajectes”, al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). L’exposició es podrà veure a la Sala 64 d’art modern fins el dia 11 de setembre de 2022.
L’exposició és possible gràcies a la donació al Museu Nacional d’un conjunt important de la seva obra per part de la vídua de l’artista, Cristina Giorgi. Aquest conjunt permet apreciar la diversitat de peces i la gran inventiva de Rossell. Es tracta d’una aportació fonamental per a la col·lecció d’art de postguerra i segona avantguarda del museu.
Inauguració de l’exposició
Més de dues-centes persones es van congregar al MNAC per l’acte inaugural a les 7 de la tarda, en el qual van prendre la paraula el comissari encarregat de preparar l’exposició, el Sr. Àlex Mitrani, i la Sra. Cristina Giorgi, vídua del Benet Rossell.
Amb poques, breus i clares paraules, Cristina Giorgi va expressar la seva satisfacció de què hi hagi des d’avui, al Museu Nacional d’Art de Catalunya, obra del Benet Rossell. Com ella va expressar, el Benet es considerava un clàssic dins les avantguardes del s. XX, sobretot de la segona meitat.
L’aportació fonamental al MNAC
Com diu el catàleg, les obres donades al museu, són “una aportació fonamental per a la col·lecció d’art de postguerra i segona avantguarda del Museu” . Va quedar clar, en les seves paraules, els tres llocs on es mantindrà el record i es podrà veure l’obra del Benet Rossell, Barcelona, Lleida i Àger, el que ens enorgulleix.
Per altra part, en el llibre que en un futur proper es publicarà sobre el Benet Rossell, la Fundació Privada Arnau Mir de Tost, hi tindrà un paper destacat.
Àger ha de sentir-se orgullós de posseir entre els seus fills a Benet Rossell (Àger 1937 – Barcelona 2016), un artista de primera línia en el panorama de l’art català contemporani. Un valor que hem de potenciar i difondre. A la inauguració hi van estar presents agerencs i agerenques, entre ells la pròpia alcaldessa, Sra. Mireia Burgués, cosa que ens ha d’omplir d’orgull i esperonar a dur a terme els projectes que sobre el Benet Rossell estan plantejats.
Francesc Fité Llevot, President de la Fundació Arnau Mir de Tost.
Aquest passat 2021, la Fundació Arnau Mir de Tost, ha col·laborat activament en la recuperació de la revista local La Cabanera.
LA IMPORTÀNCIA DE LES REVISTES LOCALS
Les revistes locals són font generadora de coneixement. És un tipus de mitjà de comunicació més que té al seu abast el ciutadà, amb l’avantatge de ser el més pròxim al lector. Les revistes locals creen informació i coneixement, parlen de cultura, de patrimoni cultural, d’història i d’actualitat. D’altra banda, les revistes locals són, com el cas de la primera Cabanera, fonts històriques de gran vàlua per a qualsevol que vulgui saber la història recent del seu poble o ciutat. I en català, una manera de refermar més que mai la identitat d’un col·lectiu amb el seu territori. Aquest material editat, que es conservarà a les biblioteques, serveix per a la defensa d’una identitat de pertinença a un lloc, a un poble.
LA CABANERA, PRIMERA ÈPOCA
La primera època de la revista també fou iniciativa ciutadana, un grup de persones interessades pel seu territori, la Vall d’Àger. La Cabanera va sorgir per informar i obrir la revista a l’opinió de la gent, alhora que encetava seccions entorn a aspectes històrics, llegendaris o literaris. Es creà un equip de redacció i es comptà amb una persona com a informàtic per la maquetació. La impressió fou contractada amb la impremta Romeu de Balaguer. Per finançar-la es comptà amb el suport de la desapareguda Caixa de Catalunya sobretot. A més de l’editorial, hi ha hagué la secció d’opinió i la de col·laboracions, a més de la d’història, poesia, salut i remeis, etc. També hi havia una secció d’entrevistes. Però com tot el què és de caràcter voluntari, arriba un moment que s’acaba. D’aquesta manera, es van editar i publicar 15 números de la Cabanera.
LA CABANERA, SEGONA ÈPOCA
En aquesta segona etapa l’objectiu és que sigui una publicació semestral, concebuda amb tres grans apartats: Cultura, Territori i Vall d’Àger amb diferents seccions que s’hi encabiran. Des de la secció d’opinió (dels lectors) fins a la de patrimoni (cultural i natural), crònica del passat, memòria històrica, costums i tradicions, etc. Amb aquest objectiu, hem creat un consell de redacció i una xarxa de col·laboradors i assessors, tots voluntaris. Les dues grans finalitats de la publicació són: la divulgació cultural centrada en la zona de la Vall d’Àger, predominantment, i que, alhora, esdevingui un canal significatiu de comunicació de les activitats de la Fundació. Per això hem programat un apartat centrat en el patrimoni històric i natural.
Actualment un grup de persones juntament amb la Fundació Privada Arnau Mir de Tost han decidit recuperar aquella iniciativa i tornar a publicar la Cabanera. Ara, és clar, entra a formar part el format digital també, que es contempla però com a segona opció. Una vegada distribuïts els números en format paper, s’ha creat un web on passat un temps, s’aniran penjant els números publicats en format pdf. Es prioritza, però el format tradicional ja que es vol que arribi a tot tipus de públic i ja que la tirada no és molt gran, pot ser clarament motiu de col·lecció apreciada entre la gent d’Àger.
El número 16 de La Cabanera, es va publicar el juny de 2021 i va rebre el suport econòmic de l’Institut Ramon Muntaner i l’ajuntament d’Àger. El número 17 de La Cabanera, s’ha publicat el desembre de 2021 i ha rebut el suport econòmic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.
Dins el cicle d’activitats anuals “Gaudeix el Geoparc” que organitza aquesta entitat, amb seu a Tremp, i com a entitat col·laboradora dins del territori Geoparc, la Fundació Arnau Mir de Tost us ofereix, demà dissabte 18 de desembre, una visita comentada a una part de la vila normalment poc visitada.
L’objectiu de la visita és donar a conèixer aquesta part de la vila, menys coneguda, i sobretot explicar les darreres actuacions realitzades a dos dels elements emblemàtics del barri de Solsdevila: el pany de muralla conservat i el pou de gel.
El punt de trobada és el Portal de Pedró, a les 12:00 del migdia. D’aquí ens dirigirem cap al camí fora muralla fins arribar al pou de gel.
Aquests darrers mesos s’ha endegat el projecte de recerca sobre l’escolarització a la Vall d’Àger que té per objectiu l’escolarització a la Vall d’Àger, centrant l’atenció en la figura del mestre Andreu Farran i en la naturalesa de l’escola rural.
En finalitzar la recerca, i per tal de fer-ne difusió, s’elaboraran un seguit de materials didàctics i de divulgació que ajudaran el públic a entendre el valor de la institució escolar en l’àmbit rural, així com el paper dels mestres al llarg de la seva història.
Donada l’extensió del projecte, s’ha considerat dividir-lo en fases, de les quals la primera i la segona estaran adreçades a la recerca, mentre que una tercera es destinarà a la creació dels materials citats.
La fase I: recull de memòria oral
La primera fase (àmbit d’investigació) compren el recull i tractament dels recursos orals disponibles per a la recerca i elaboració dels materials de difusió, i està condicionada per la pròpia naturalesa efímera de les fonts a consultar. Les tasques a assolir són les següents:
• Elaboració d’un guió de l’entrevista, orientat a recollir el record i les vivències que les generacions més grans van mantenir amb aquesta institució.
La ubicació de l’escola i la seva valoració com a espai, la relació amb els professors i companys, el sistema d’aprenentatge i els continguts, etc., seran aspectes a contemplar de cara a l’elaboració del guió d’entrevista.
• Sondeig i tria de les persones a entrevistar: veïns i veïnes dels pobles de la Règola, l’Ametlla, Àger, Corçà, Font de Pou, Millà i Agulló.
La forquilla cronològica dels entrevistats serà ampla (persones nascudes entre les dècades dels anys trenta i seixanta) per tal d’establir un recorregut històric que mostri l’evolució del sistema educatiu.
• Distribució del calendari d’entrevistes i concreció amb les persones a entrevistar.
• Realització de 12 entrevistes. L’enregistrament es farà a dues càmeres i seran necessàries dues persones (càmera i entrevistador) per a executar-les.
• Adequació del material audiovisual per al seu ús. Adaptació del material obtingut al format adient per a la seva consulta.
• Tractament de la informació obtinguda en les entrevistes. Buidatge temàtic dels enregistraments per tal de poder manipaular i consultar la informació en futurs treballs.
Aquest buidatge no serà una transcripció literal de les entrevistes, sinó un cronograma temàtic de les filmacions.
• Buidatge de 6 entrevistes realitzades per alumnes de l’escola ZER Andreu Farran durant l’any 2015 a diversoso ex-alumnes del mestre Andreu Farran.
Aquestes entrevistes, realitzades com a resultat d’un conveni de col·laboració entre l’escola i la Fundació, van ser la base dels Treballs de Recerca rque els alumnes de Cicle Superior van desenvolupar aquell any.
Des de la Fundació es pretén fer el buidatge sistemàtic dels enregistraments i extreure’n la informació obtinguda. Aquest buidatge no serà una transcripció literal de les entrevistes, sinó un cronograma temàtic de les filmacions.
• Redacció de les conclusions generals, de la memòria del procés d’execució i d’un article per a difondre i publicar els resultats d’aquesta primera fase.
Col·laboració
El projecte s’ha encarregat a l’empresa TERRITORIUM i ha estat supervisat per membres de la Fundació Arnau Mir de Tost.
Aquesta primera fase del projecte ha rebut l’ajut de l’INSTITUT D’ESTUDIS ILERDENCS de la Diputació de LLeida i de l’INSTITUT RAMON MUNTANER, així com de l’Ajuntament d’Àger.
Agraïments
Des de la Fundació Arnau Mir de Tost volem agrair la seva col·laboració a totes les persones entrevistades que han explicat les seves experiències en l’escolarització de la Vall d’Àger sense les quals els projecte no es pot dur a terme.
Igualment agraïm tot el suport de les institucions per a la realització del projecte.
La Fundació Arnau Mir de Tost com a membre de la Coordinadora Catalana de Centres d’Estudis de Parla Catalana s’adhereix al comunicat emès per aquesta respecte a la sentència del Tribunal suprem d’aquest dilluns.
El passat dissabte 8 de setembre, l’Associació de veïns i propietaris “La Coma” de la Règola va organitzar una conferència on el professor Francesc Fité, president de la Fundació Arnau Mir de Tost, ens va parlar sobre l’abat Llorenç Peris i la seva vinculació amb la Règola.
Aquest personatge històric, que visqué a cavall entre els segles XV I XVI, és considerat, segons el propi Francesc Fité «… una de les figures de canvi més interessants de les comarques de Lleida…».
Bisbe auxiliar de la Seu de Tarragona i abat comendatari de la Col·legiata d’Àger, va emprendre un seguit de reformes, desplegades en l’àmbit administratiu, religiós i de l’art, que evidencien el seu caràcter humanista. Gràcies a la documentació conservada i a l’anàlisi que d’ella en fan diversos historiadors, ens podem aproximar a les actuacions que en Llorenç Peris desenvolupà tant a les terres tarragonines com a les de Lleida.
Si voleu conèixer aquest personatge històric de més a prop, a l’apartat de recursos de la plana web trobareu la referència bibliogràfica que us permetrà aprofundir en el seu llegat.