Reivindicant el paper històric d’Arnau Mir de Tost i Arsenda d’Àger, i el seu llegat patrimonial.
El projecte
Éxisteix un acord unànime entre els medievalistes en què la figura d’Arnau Mir de Tost és molt rellevant per explicar la configuració de la Catalunya comtal durant el segle XI. En els darrers anys, des de la història feminista, s’ha reivindicat així mateix la figura de la seva dona, Arsenda d’Àger. Malgrat aquest reconeixement, al qual hem de sumar el seu impressionant llegat patrimonial, compost per castells, col.legiates, esglésies i ermites, torres, castells, camins i ponts, així com una quantitat importantíssima de pergamins, entre ells els dos testaments repetidament estudiats per la seva extensió i detall, i algunes peces úniques com els escacs de cristall de roca conservats al Museu de Lleida i al museu de Kuwait, són dues figures poc conegudes entre el gran públic del nostre país. El projecte, doncs, pretén reivindicar-los i difondre’n la seva vida, la seva història, a través del llegat patrimonial que encara existeix.
Les accions del projecte
Dues són les accions principals del projecte:
A) La creació i publicació d’una obra literària que tingui com a protagonistes Arnau Mir i Arsenda. Aquesta acció està ja en execució. Vicenç Villatoro, periodista i escriptor, està fent aquesta tasca. La previsió és que el llibre estigui acabat a finals de 2026.
B) La creació i posta en marxa d’un itinerari o ruta que uneixi el llegat patrimonial d’Arnau i Arsenda. Aquest itinerari se centrarà inicialment a la zona del Montsec. Serà un itinerari transversal que tindrà com a enclaus emblemàtics i principals el castell – col.legiata de Sant Pere d’Àger, el castell de Llordà i el castell de Mur.
Els participants del projecte
El projecte ha estat una iniciativa de Cal Soldat de Collmorter amb la Fundació Arnau Mir de Tost. Actualment hi participen, a banda de la Fundació, l’ajuntament d’Àger, l’ajuntament de Castell de Mur, l’ajuntament d’Isona i Conca Dellà, el Consell Comarcal del Pallars Jussà, el Consell Comarcal de la Noguera i el Geoparc Orígens.

