Encesa 2025
Dissabte 25 de gener de 2025
El proper dissabte 25 de gener de 2025 tindrà lloc l’Encesa de torres a la Mediterrània pels drets humans. Un any més segueix amb la voluntat de sensibilitzar la població sobre la situació que viu el Mediterrani. Al mar moltes persones que es veuen obligades a abandonar casa seva hi perden la vida cada any. D’altra banda, es vol, reivindicar i posar en valor les torres, talaies, talaiots i fortificacions com a patrimoni històric i cultural present al conjunt dels territoris de parla catalana.
La iniciativa
La iniciativa, nascuda a Mallorca l’any 2016, ha anat agafant força any rere any. Cada cop aplega més territoris, escampant-se per les Illes Balears, Catalunya, el País Valencià, la Franja, Catalunya del Nord, Murcia, Andalusia i alguns punts dels països del nord d’Àfrica.
Per quart any consecutiu, des de l’IRMU hem coordinat els territoris de Catalunya, País Valencià i la Franja, comptant amb la col·laboració del Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià, el Grup d’Estudis Històrics de la Mediterrània Occidental del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona, el Museu Marítim de Barcelona, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, Consell Comarcal del Maresme i Federació de Municipis de Catalunya, així com també amb el suport del patronat de l’IRMU format pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i la Federació d’Ateneus de Catalunya.
Participants
Programa a Àger i Fontdepou
La jornada presenta la següent estructura: a les 18:00h hores té lloc la lectura del Manifest elaborat enguany per Amnistia Internacional, a les 18:30h hores es produeix l’encesa de bengales de foc, i l’acte acaba amb la cantada del Viatge a Ítaca de Lluís Llach.
La jornada al nostre municipi, enguany tindrà dues seus: el castell col·legiata de Sant Pere d’Àger, que repeteix, i la torre medieval restaurada de Fontdepou. A més, enguany se suma dins la vall la torre de la Baronia de Sant Oïsme, que es podrà visibilitzar encesa des del Castell d’Àger. Les tres torres s’encendran al mateix temps.
Així doncs, us animem a sumar-vos en els diferents actes que es celebraran durant la jornada del dissabte i a fer força per reivindicar aquesta iniciativa.
Més informació
Podeu descarregar-vos el Manifest al següent enllaç: Manifest Encesa 2025.
Més informació: https://www.irmu.org/news/5677
Butlletí informatiu
Contingut del Butlleti Informatiu 2024
Read MoreFERRO: FARGUES, FERRERS I FERRERIES
El proper 2 de novembre de 2024, tindrà lloc la tercera jornada de tardor organitzada per la Fundació Arnau Mir de Tost, amb coordinació de Lluïsa Amenós.
En aquesta ocasió, la jornada estarà dedicada a la conservació i preservació del patrimoni cultural centrada en el món del ferro.
L’objectiu d’aquesta Jornada és el d’oferir unes pautes que ajudin a la preservació del patrimoni fèrric, donant una visió diversa.
En la Jornada s’exposaran propostes patrimonials al costat de les recerques més actuals en aquest camp i projectes i sistemes que caldrà implementar en un futur. La Jornada està adreçada a tots aquells i aquelles que mantenen una relació directa amb el patrimoni, perquè en tenen cura, en fan la gestió cultural, el manteniment, en duen a terme l’estudi i la recerca o l’exploten turísticament, ja sigui a través d’institucions, com els ajuntaments i museus o a través d’associacions i centres d’estudis.
Descarregueu-vos el programa:
Jornades Europees de Patrimoni 2024
ARNAU MIR DE TOST, DUES NOVES PUBLICACIONS
Ens complau anunciar un esdeveniment cultural de gran rellevància per a la nostra comunitat: la presentació del còmic “Històries d’escacs: Arnau Mir de Tost. El joc d’escacs islàmic d’Àger” de Jordi Prió i el llibre “Arnau Mir de Tost, qui ets?” de Toni Sender.
ELS AUTORS
En Jordi Prió, de 62 anys, resideix a Agulló, està casat i té dues filles. És llicenciat en Ciències Físiques i posseeix un postgrau en Didàctica de les Matemàtiques. Ha estat catedràtic de Matemàtiques d’Ensenyament Secundari a l’INS Ciutat de Balaguer. Apassionat per la docència i la creació de materials educatius innovadors, té un gran interès pels escacs, la música i la informàtica. Dirigeix el projecte altruista i solidari EDUCACHESS (www.educachess.org), iniciat a principis dels anys 2000. En aquest projecte, intenta integrar temes relacionats amb les seves arrels, com el còmic sobre Arnau Mir de Tost de la col·lecció “Històries d’escacs”, que tracta de la vall d’Àger, del joc d’escacs islàmic d’Àger dipositat en part al Museu de Lleida, i d’Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda.
D’altra banda, Antoni Sender, de 64 anys, és veí de Barcelona amb casa a l’Alt Urgell. Casat, amb tres filles i dues netes. Amb estudis universitaris d’història medieval, té un gran interès per tot allò relacionat amb l’Edat Mitjana, encara que la seva formació i trajectòria professional principal ha estat l’enginyeria i l’empresa, on ha tingut l’oportunitat de viatjar molt. Això li ha proporcionat rigor, pragmatisme i perspectiva. També ha estat docent en una escola de negocis, la qual cosa li ha donat una visió pedagògica. La seva casa a l’Alt Urgell és a prop del terme de Tost, origen del protagonista del llibre, cosa que va despertar el seu interès pel personatge.
LES PUBLICACIONS
Arnau Mir de Tost, qui ets? és un llibre dedicat a explicar la vida d’Arnau Mir de Tost de manera didàctica. L’objectiu de l’autor és arribar, a través d’aquesta publicació, al públic jove.
Històries d’escacs: Arnau Mir de Tost. El joc d’escacs islàmic d’Àger, és un còmic que explica també per a un públic jove, la història del joc d’escacs d’Àger, propietat dels seus senyors, que apareix esmentat en els seus testaments, i que es tracta d’un dels jocs més antics coneguts actualment. S’integra dins d’una col·lecció de materials didàctics al voltant del joc d’escacs.
Ambdues publicacions, a petició dels autors / editors, han estat supervisades per la Fundació Arnau Mir de Tost, a nivell històric.
LLOC DE L’ACTE
Aquest acte tindrà lloc el dissabte 3 d’agost de 2024, a les 12 del migdia, a la magnífica Col·legiata de Sant Pere d’Àger. La presentació anirà a càrrec del nostre president, Francesc Fité, qui ens oferirà una visió sobre aquestes noves obres que fan difusió de la figura d’Arnau Mir de Tost. El castell d’Àger, va ser construït sota el mandat d’Arnau i Arsenda, i es convertí en la seva residència principal durant molts anys i l’església de Sant Pere el seu lloc de descans definitiu.
Aquest esdeveniment ha estat organitzat per la Fundació Arnau Mir de Tost en col·laboració amb l’Ajuntament d’Àger. Aquestes publicacions són una magnífica oportunitat per apropar-nos a la rica història medieval de la nostra terra i descobrir la influència d’Arnau Mir de Tost, un dels personatges més significatius de la nostra història.
Us convidem a tots a assistir a aquest esdeveniment especial i a gaudir d’una jornada cultural única que ens permetrà aprofundir en el llegat d’Arnau Mir de Tost.
Per a més informació sobre l’esdeveniment i altres activitats de la Fundació, no dubteu a contactar-nos.
XIa Jornada d’Estudis: La Història amb ulls de dona
El proper dijous 4 de juliol de 2024, durant el matí, se celebrarà la XIa Jornada d’Estudis Històrics i Patrimonials de la Vall d’Àger i l’Alta Noguera, a Àger. La Jornada, que arriba a la seva onzena edició, s’ha convertit en una fita esperada per moltes persones del territori. La Jornada tindrà lloc a la Sala d’Actes de l’Ajuntament d’Àger.
Enguany, la comissió organitzadora de la Jornada ha decidit donar protagonisme a les dones, programant cinc conferències que tractaran diversos temes al voltant de les dones, de la seva història, de com es transmet aquesta i també es donarà protagonisme a les pioneres en diversos camps i les primeres universitàries de Ponent.
Alhora, s’ha volgut donar un gran recorregut històric a les Jornades, amb conferències que abastaran des de la prehistòria, passant pel món medieval, els segles moderns i la bruixeria, així com amb dones amb noms i cognoms de la història contemporània.
PROGRAMA
9:30h Inauguració de la Jornada. Benvinguda i presentació de la Jornada.
9:45 Dones a la prehistòria de la Noguera: una visió des del projecte Pastwomen. A càrrec de Paloma González Marcén (CEPAP-UAB)
10.30 Joc de Dames o com incloure les dones en el relat medieval. A càrrec de Noemí Nus (Peperepep Cultural)
11:15 Pausa cafè
11:45 Dones acusades de bruixeria a la Noguera i les terres de Lleida. A càrrec de Nuria Morelló (GER-UB)
12:30 Primeres dones universitàries a Lleida. A càrrec de Quintí Casals (UdL)
13:15 Ponentines pioneres i singulars. L’exemple de la Noguera. A càrrec d’Antonieta Jarne (Fundació Arnau Mir de Tost)
14:00 Cloenda de la Jornada.
L’assistència a la Jornada és gratuïta i lliure.
SUPORTS
La Jornada ha rebut el suport econòmic de l’INSTITUT RAMON MUNTANER (IRMU) i de FERROCARRILS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Àger.
Jornades Europees d’Arqueologia 2024
Com cada any des del 2010, el Ministeri de Cultura francès impulsa unes Jornades Nacionals d’Arqueologia, coordinades per l’Institut Nacional d’Investigacions Arqueològiques Preventives (Inrap). Aquestes jornades han anat més enllà de les fronteres franceses, sumant-se a la iniciativa països d’arreu d’Europa i convertint-se en les Jornades Europees d’Arqueologia (JEA).
Amb la realització d’aquestes jornades s’anima als responsables d’excavacions, organismes de recerca, universitats, museus i jaciments arqueològics, laboratoris, associacions, centres d’arxius i entitats territorials a organitzar activitats innovadores, originals i interactives per al públic en general.
És per això, que el diumenge passat l’ARAEM-UAB, que excava el jaciment arqueològic de Santa Coloma d’Àger, i la Fundació Arnau Mir de Tost, van programar dues visites guiades gratuïtes a Santa Coloma, a les 12h, i a les 13h a la Col·legiata de Sant Pere d’Àger.
Els principals objectius de les jornades són:
Conscienciar els ciutadans europeus sobre la riquesa i la diversitat culturals d’Europa;
Donar visibilitat a l’arqueologia davant de diferents públics i mitjans de comunicació; Conscienciar el públic en general i les autoritats polítiques sobre la necessitat de protegir el patrimoni arqueològic;
Permetre al públic comprendre el mosaic de les cultures europees;
Atreure nous públics que no solen visitar els llocs on es fa arqueologia;
Posar en valor davant del públic tota la cadena operativa de l’arqueologia, de l’excavació al museu;
Afavorir l’intercanvi de coneixements entre els professionals de l’arqueologia i els ciutadans europeus.
Podeu consultar tota la programació de les jornades a cadascun dels països participants des de la pàgina web journees-archeologie.eu
Font: Generalitat de Catalunya
Encesa 2024
Dissabte 13 de gener de 2024
El proper dissabte 13 de gener de 2024 tindrà lloc l’Encesa de torres a la Mediterrània pels drets humans que un any més segueix amb la voluntat de sensibilitzar la població sobre la situació que viu el Mediterrani on moltes persones que es veuen obligades a abandonar casa seva hi perden la vida cada any. I per l’altra, reivindicar i posar en valor les torres, talaies, talaiots i fortificacions com a patrimoni històric i cultural present al conjunt dels territoris de parla catalana.
La iniciativa
La iniciativa, nascuda a Mallorca l’any 2016, any rere any ha anat agafant força i cada cop aplega més territoris, escampant-se per les Illes Balears, Catalunya, el País Valencià, la Franja, Catalunya del Nord, Murcia, Andalusia i alguns punts dels països del nord d’Àfrica.
Enguany, l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) ha fet el paper de coordinador per tercer any consecutiu dels territoris de Catalunya, País Valencià, la Franja i Catalunya del Nord, S’ha aconseguint la fita d’una cinquantena de torres participants repartides en quaranta municipis, als quals encara s’han de sumar la resta de torres participants dels territoris coordinats pel Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació i Amnistia Internacional.
En aquest context, la coordinació de l’IRMU ha comptat amb la col·laboració i suport del Fons Català de Cooperació, el Consell Comarcal del Maresme, la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià, el Museu Marítim de Barcelona, el Grup d’Estudis Històrics de la Mediterrània Occidental del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona i la Federació de Municipis de Catalunya, així com també amb el suport del patronat de l’IRMU format pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i la Federació d’Ateneus de Catalunya.
Més participants
Enguany, la iniciativa incrementa el nombre de torres participants. S’ha passat de 33 el 2022 a 50 aquest 2024. Participaran les poblacions catalanes de Cadaqués, Sant Vicenç de Montalt, Vilassar de Mar, Castelldefels, Sant Just Desvern, Santa Susanna, Esplugues de Llobregat, Santa Oliva, Vila-rodona, Falset, Verdú, Àger, Lleida, La Terreta (Tremp), Batea, Tortosa, Campredó, Amposta, La Ràpita, Alcanar i la Sénia. A la Ribagorça aragonesa, les poblacions d’Areny de Noguera, Montanyana (el Pont de Montanyana), Viacamp-Lliterà, Lluçars (Tolba) i Benavarri. Al País Valencià, els municipis de Rossell, Carrícola, Dénia, Pedreguer, Teulada, Petrer, Elda, Monòver i El Pinós. I a la Catalunya del Nord, el municipi de Prats de Molló (Conflent).
Programa a Àger
La jornada al nostre municipi, enguany tindrà dues seus: el castell col·legiata de Sant Pere d’Àger, que repeteix, i la torre medieval restaurada de Fontdepou. Ambdues torres s’encendran al mateix temps.
Així doncs, us animem a sumar-vos en els diferents actes que es celebraran durant la jornada del dissabte i a fer força per reivindicar aquesta iniciativa.
Més informació
Podeu descarregar-vos el Manifest al següent enllaç: Manifest Encesa 2024.
Més informació: https://www.irmu.org/projects/encesadetorres
MEMÒRIA DEMOCRÀTICA: “TON DE CORO” I LES VÍCTIMES DE LA GUERRA CIVIL
El proper dissabte 9 de desembre de 2023, tindrà lloc a Àger un acte dedicat a la memòria democràtica del nostre municipi. L’acte, que s’iniciarà a les 12h i tindrà com a espai de realització el carrer Marquès núm 10-12 d’Àger, tindrà dues accions, totes elles relacionades amb víctimes de la Guerra Civil i el franquisme.
En primer lloc, es col·locarà una llamborda commemorativa per homenatjar Antoni Ibern Eroles, “Ton de Coro”, deportat a Mauthausen el 1940. En segon lloc, s’inaugurarà un plafó dedicat a totes les persones víctimes de la Guerra Civil i la repressió durant el franquisme a Àger.
Aquestes actuacions han estat promogudes per la Fundació Arnau Mir de Tost i l’Ajuntament d’Àger, amb la col.laboració de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.
L’homenatge a Ton de Coro
L’any 2002 es feu un primer homenatge a Antoni Ibern Eroles, que inclogué la presentació del llibre La memòria de l’infern, de David Bassa, on es narra la història de Ton de Coro. Hi hagué també una exposició de fotografies de l’Amical Mauthausen i altres actes. D’aquest homenatge, se’n feu ressò el butlletí de l’Amical núm 8 (Mai Més, setembre 2002).
L’any 2021, des de la revista La Cabanera, es reivindicava la col·locació d’una llamborda commemorativa davant de Casa Coro. Des de llavors, la Fundació ha estat treballant perquè aquesta justa reivindicació fos un fet.
Les llambordes commemoratives o Stolpersteine
Les llambordes commemoratives o Stolpersteine tenen forma de cub, fetes de ciment i cobertes de llautó daurat on consten les dades de la víctima. És un projecte artístic que promou la recerca i l’homenatge posterior a les víctimes de discriminació i l’odi entre els anys 1939 i 1945 (Segona Guerra Mundial). Amb la col·locació de la llamborda davant de Casa Coro, al carrer Marquès núm 10 d’Àger, es vol recordar les víctimes del nacionalsocialisme que van ser assassinades, tancades en camps d’extermini o víctimes d’experiments mèdics, però també alliberades, com el cas d’Antoni Ibern Eroles. Així, normalment es col·loquen a la vorera davant la darrera residència on va viure la persona abans de perdre la llibertat.
Les llambordes les fa a mà l’escultor Michael Friedrichs-Friedlaender de la fundació Spuren, membre de l’equip de Gunter Demmig, l’ideòleg del projecte de les Stolpersteine, el qual encara avui dia les col.loca quan pot ell mateix. A la llamborda hi ha una llegenda que indica el nom de la víctima, la data de deportació, el lloc, i si fou alliberada o assassinada amb la data corresponent.
Actualment, hi ha milers de llambordes a tot Europa, a tots els països com Alemanya, Àustria, Bèlgica, Croàcia, la República Txeca, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya ,Finlàndia, Luxemburg, Noruega, els Països Baixos, Polònia, Romania, Rússia, Sèrbia, Suècia, Suïssa, Ucraïna. Fora d’Europa, també n’hi ha a l’Argentina.
Instal.lar la llamborda té l’objectiu d’honorar a una de les víctimes i la seva família, però també contribuir a la recerca i continuar investigant sobre les persones deportades als camps nazis, i entendre la vinculació i la història que compartim amb la resta d’Europa.
Víctimes de la Guerra Civil
D’altra banda, durant l’acte del dia 9 de desembre de 2023, també s’inaugurarà un plafó del Memorial Democràtic amb un llistat de totes les persones víctimes de la Guerra Civil i en franquisme a Àger, basat en la investigació històrica actual, on hi consten 96 noms de persones que d’alguna manera o altra van ser víctimes de represàlies conseqüència de la Guerra Civil de 1936-1939 i el franquisme.
El plafó incorpora un codi QR des del qual es pot accedir a ampliar mínimament la informació de la que es disposa actualment, així com la bibliografia consultada per elaborar el llistat, degudament actualitzada.