El proper 2 de novembre de 2024, tindrà lloc la tercera jornada de tardor organitzada per la Fundació Arnau Mir de Tost, amb coordinació de Lluïsa Amenós.
En aquesta ocasió, la jornada estarà dedicada a la conservació i preservació del patrimoni cultural centrada en el món del ferro.
L’objectiu d’aquesta Jornada és el d’oferir unes pautes que ajudin a la preservació del patrimoni fèrric, donant una visió diversa.
En la Jornada s’exposaran propostes patrimonials al costat de les recerques més actuals en aquest camp i projectes i sistemes que caldrà implementar en un futur. La Jornada està adreçada a tots aquells i aquelles que mantenen una relació directa amb el patrimoni, perquè en tenen cura, en fan la gestió cultural, el manteniment, en duen a terme l’estudi i la recerca o l’exploten turísticament, ja sigui a través d’institucions, com els ajuntaments i museus o a través d’associacions i centres d’estudis.
Ens complau anunciar un esdeveniment cultural de gran rellevància per a la nostra comunitat: la presentació del còmic “Històries d’escacs: Arnau Mir de Tost. El joc d’escacs islàmic d’Àger” de Jordi Prió i el llibre “Arnau Mir de Tost, qui ets?” de Toni Sender.
ELS AUTORS
En Jordi Prió, de 62 anys, resideix a Agulló, està casat i té dues filles. És llicenciat en Ciències Físiques i posseeix un postgrau en Didàctica de les Matemàtiques. Ha estat catedràtic de Matemàtiques d’Ensenyament Secundari a l’INS Ciutat de Balaguer. Apassionat per la docència i la creació de materials educatius innovadors, té un gran interès pels escacs, la música i la informàtica. Dirigeix el projecte altruista i solidari EDUCACHESS (www.educachess.org), iniciat a principis dels anys 2000. En aquest projecte, intenta integrar temes relacionats amb les seves arrels, com el còmic sobre Arnau Mir de Tost de la col·lecció “Històries d’escacs”, que tracta de la vall d’Àger, del joc d’escacs islàmic d’Àger dipositat en part al Museu de Lleida, i d’Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda.
D’altra banda, Antoni Sender, de 64 anys, és veí de Barcelona amb casa a l’Alt Urgell. Casat, amb tres filles i dues netes. Amb estudis universitaris d’història medieval, té un gran interès per tot allò relacionat amb l’Edat Mitjana, encara que la seva formació i trajectòria professional principal ha estat l’enginyeria i l’empresa, on ha tingut l’oportunitat de viatjar molt. Això li ha proporcionat rigor, pragmatisme i perspectiva. També ha estat docent en una escola de negocis, la qual cosa li ha donat una visió pedagògica. La seva casa a l’Alt Urgell és a prop del terme de Tost, origen del protagonista del llibre, cosa que va despertar el seu interès pel personatge.
LES PUBLICACIONS
Arnau Mir de Tost, qui ets? és un llibre dedicat a explicar la vida d’Arnau Mir de Tost de manera didàctica. L’objectiu de l’autor és arribar, a través d’aquesta publicació, al públic jove.
Històries d’escacs: Arnau Mir de Tost. El joc d’escacs islàmic d’Àger, és un còmic que explica també per a un públic jove, la història del joc d’escacs d’Àger, propietat dels seus senyors, que apareix esmentat en els seus testaments, i que es tracta d’un dels jocs més antics coneguts actualment. S’integra dins d’una col·lecció de materials didàctics al voltant del joc d’escacs.
Ambdues publicacions, a petició dels autors / editors, han estat supervisades per la Fundació Arnau Mir de Tost, a nivell històric.
LLOC DE L’ACTE
Aquest acte tindrà lloc el dissabte 3 d’agost de 2024, a les 12 del migdia, a la magnífica Col·legiata de Sant Pere d’Àger. La presentació anirà a càrrec del nostre president, Francesc Fité, qui ens oferirà una visió sobre aquestes noves obres que fan difusió de la figura d’Arnau Mir de Tost. El castell d’Àger, va ser construït sota el mandat d’Arnau i Arsenda, i es convertí en la seva residència principal durant molts anys i l’església de Sant Pere el seu lloc de descans definitiu.
Aquest esdeveniment ha estat organitzat per la Fundació Arnau Mir de Tost en col·laboració amb l’Ajuntament d’Àger. Aquestes publicacions són una magnífica oportunitat per apropar-nos a la rica història medieval de la nostra terra i descobrir la influència d’Arnau Mir de Tost, un dels personatges més significatius de la nostra història.
Us convidem a tots a assistir a aquest esdeveniment especial i a gaudir d’una jornada cultural única que ens permetrà aprofundir en el llegat d’Arnau Mir de Tost.
Per a més informació sobre l’esdeveniment i altres activitats de la Fundació, no dubteu a contactar-nos.
El proper dijous 4 de juliol de 2024, durant el matí, se celebrarà la XIa Jornada d’Estudis Històrics i Patrimonials de la Vall d’Àger i l’Alta Noguera, a Àger. La Jornada, que arriba a la seva onzena edició, s’ha convertit en una fita esperada per moltes persones del territori. La Jornada tindrà lloc a la Sala d’Actes de l’Ajuntament d’Àger.
Enguany, la comissió organitzadora de la Jornada ha decidit donar protagonisme a les dones, programant cinc conferències que tractaran diversos temes al voltant de les dones, de la seva història, de com es transmet aquesta i també es donarà protagonisme a les pioneres en diversos camps i les primeres universitàries de Ponent.
Alhora, s’ha volgut donar un gran recorregut històric a les Jornades, amb conferències que abastaran des de la prehistòria, passant pel món medieval, els segles moderns i la bruixeria, així com amb dones amb noms i cognoms de la història contemporània.
PROGRAMA
9:30h Inauguració de la Jornada. Benvinguda i presentació de la Jornada.
9:45 Dones a la prehistòria de la Noguera: una visió des del projecte Pastwomen. A càrrec de Paloma González Marcén (CEPAP-UAB)
11:45 Dones acusades de bruixeria a la Noguera i les terres de Lleida. A càrrec de Nuria Morelló (GER-UB)
12:30 Primeres dones universitàries a Lleida. A càrrec de Quintí Casals (UdL)
13:15 Ponentines pioneres i singulars. L’exemple de la Noguera. A càrrec d’Antonieta Jarne (Fundació Arnau Mir de Tost)
14:00 Cloenda de la Jornada.
L’assistència a la Jornada és gratuïta i lliure.
SUPORTS
La Jornada ha rebut el suport econòmic de l’INSTITUT RAMON MUNTANER (IRMU) i de FERROCARRILS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Àger.
Com cada any des del 2010, el Ministeri de Cultura francès impulsa unes Jornades Nacionals d’Arqueologia, coordinades per l’Institut Nacional d’Investigacions Arqueològiques Preventives (Inrap). Aquestes jornades han anat més enllà de les fronteres franceses, sumant-se a la iniciativa països d’arreu d’Europa i convertint-se en les Jornades Europees d’Arqueologia (JEA).
Amb la realització d’aquestes jornades s’anima als responsables d’excavacions, organismes de recerca, universitats, museus i jaciments arqueològics, laboratoris, associacions, centres d’arxius i entitats territorials a organitzar activitats innovadores, originals i interactives per al públic en general.
És per això, que el diumenge passat l’ARAEM-UAB, que excava el jaciment arqueològic de Santa Coloma d’Àger, i la Fundació Arnau Mir de Tost, van programar dues visites guiades gratuïtes a Santa Coloma, a les 12h, i a les 13h a la Col·legiata de Sant Pere d’Àger.
Els principals objectius de les jornades són:
Conscienciar els ciutadans europeus sobre la riquesa i la diversitat culturals d’Europa;
Donar visibilitat a l’arqueologia davant de diferents públics i mitjans de comunicació; Conscienciar el públic en general i les autoritats polítiques sobre la necessitat de protegir el patrimoni arqueològic;
Permetre al públic comprendre el mosaic de les cultures europees;
Atreure nous públics que no solen visitar els llocs on es fa arqueologia;
Posar en valor davant del públic tota la cadena operativa de l’arqueologia, de l’excavació al museu;
Afavorir l’intercanvi de coneixements entre els professionals de l’arqueologia i els ciutadans europeus.
Podeu consultar tota la programació de les jornades a cadascun dels països participants des de la pàgina web journees-archeologie.eu
El proper dissabte 13 de gener de 2024 tindrà lloc l’Encesa de torres a la Mediterrània pels drets humans que un any més segueix amb la voluntat de sensibilitzar la població sobre la situació que viu el Mediterrani on moltes persones que es veuen obligades a abandonar casa seva hi perden la vida cada any. I per l’altra, reivindicar i posar en valor les torres, talaies, talaiots i fortificacions com a patrimoni històric i cultural present al conjunt dels territoris de parla catalana.
La iniciativa
La iniciativa, nascuda a Mallorca l’any 2016, any rere any ha anat agafant força i cada cop aplega més territoris, escampant-se per les Illes Balears, Catalunya, el País Valencià, la Franja, Catalunya del Nord, Murcia, Andalusia i alguns punts dels països del nord d’Àfrica.
Enguany, l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) ha fet el paper de coordinador per tercer any consecutiu dels territoris de Catalunya, País Valencià, la Franja i Catalunya del Nord, S’ha aconseguint la fita d’una cinquantena de torres participants repartides en quaranta municipis, als quals encara s’han de sumar la resta de torres participants dels territoris coordinats pel Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació i Amnistia Internacional.
En aquest context, la coordinació de l’IRMU ha comptat amb la col·laboració i suport del Fons Català de Cooperació, el Consell Comarcal del Maresme, la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià, el Museu Marítim de Barcelona, el Grup d’Estudis Històrics de la Mediterrània Occidental del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona i la Federació de Municipis de Catalunya, així com també amb el suport del patronat de l’IRMU format pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i la Federació d’Ateneus de Catalunya.
Més participants
Enguany, la iniciativa incrementa el nombre de torres participants. S’ha passat de 33 el 2022 a 50 aquest 2024. Participaran les poblacions catalanes de Cadaqués, Sant Vicenç de Montalt, Vilassar de Mar, Castelldefels, Sant Just Desvern, Santa Susanna, Esplugues de Llobregat, Santa Oliva, Vila-rodona, Falset, Verdú, Àger, Lleida, La Terreta (Tremp), Batea, Tortosa, Campredó, Amposta, La Ràpita, Alcanar i la Sénia. A la Ribagorça aragonesa, les poblacions d’Areny de Noguera, Montanyana (el Pont de Montanyana), Viacamp-Lliterà, Lluçars (Tolba) i Benavarri. Al País Valencià, els municipis de Rossell, Carrícola, Dénia, Pedreguer, Teulada, Petrer, Elda, Monòver i El Pinós. I a la Catalunya del Nord, el municipi de Prats de Molló (Conflent).
Programa a Àger
La jornada al nostre municipi, enguany tindrà dues seus: el castell col·legiata de Sant Pere d’Àger, que repeteix, i la torre medieval restaurada de Fontdepou. Ambdues torres s’encendran al mateix temps.
Així doncs, us animem a sumar-vos en els diferents actes que es celebraran durant la jornada del dissabte i a fer força per reivindicar aquesta iniciativa.
El proper dissabte 9 de desembre de 2023, tindrà lloc a Àger un acte dedicat a la memòria democràtica del nostre municipi. L’acte, que s’iniciarà a les 12h i tindrà com a espai de realització el carrer Marquès núm 10-12 d’Àger, tindrà dues accions, totes elles relacionades amb víctimes de la Guerra Civil i el franquisme.
En primer lloc, es col·locarà una llamborda commemorativa per homenatjar Antoni Ibern Eroles, “Ton de Coro”, deportat a Mauthausen el 1940. En segon lloc, s’inaugurarà un plafó dedicat a totes les persones víctimes de la Guerra Civil i la repressió durant el franquisme a Àger.
Aquestes actuacions han estat promogudes per la Fundació Arnau Mir de Tost i l’Ajuntament d’Àger, amb la col.laboració de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.
L’homenatge a Ton de Coro
L’any 2002 es feu un primer homenatge a Antoni Ibern Eroles, que inclogué la presentació del llibre La memòria de l’infern, de David Bassa, on es narra la història de Ton de Coro. Hi hagué també una exposició de fotografies de l’Amical Mauthausen i altres actes. D’aquest homenatge, se’n feu ressò el butlletí de l’Amical núm 8 (Mai Més, setembre 2002).
Cartell de l’homenatge a Ton de Coro de 2002
L’any 2021, des de la revista La Cabanera, es reivindicava la col·locació d’una llamborda commemorativa davant de Casa Coro. Des de llavors, la Fundació ha estat treballant perquè aquesta justa reivindicació fos un fet.
Les llambordes commemoratives o Stolpersteine
Les llambordes commemoratives o Stolpersteine tenen forma de cub, fetes de ciment i cobertes de llautó daurat on consten les dades de la víctima. És un projecte artístic que promou la recerca i l’homenatge posterior a les víctimes de discriminació i l’odi entre els anys 1939 i 1945 (Segona Guerra Mundial). Amb la col·locació de la llamborda davant de Casa Coro, al carrer Marquès núm 10 d’Àger, es vol recordar les víctimes del nacionalsocialisme que van ser assassinades, tancades en camps d’extermini o víctimes d’experiments mèdics, però també alliberades, com el cas d’Antoni Ibern Eroles. Així, normalment es col·loquen a la vorera davant la darrera residència on va viure la persona abans de perdre la llibertat.
Les llambordes les fa a mà l’escultor Michael Friedrichs-Friedlaender de la fundació Spuren, membre de l’equip de Gunter Demmig, l’ideòleg del projecte de les Stolpersteine, el qual encara avui dia les col.loca quan pot ell mateix. A la llamborda hi ha una llegenda que indica el nom de la víctima, la data de deportació, el lloc, i si fou alliberada o assassinada amb la data corresponent.
Actualment, hi ha milers de llambordes a tot Europa, a tots els països com Alemanya, Àustria, Bèlgica, Croàcia, la República Txeca, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya ,Finlàndia, Luxemburg, Noruega, els Països Baixos, Polònia, Romania, Rússia, Sèrbia, Suècia, Suïssa, Ucraïna. Fora d’Europa, també n’hi ha a l’Argentina.
Instal.lar la llamborda té l’objectiu d’honorar a una de les víctimes i la seva família, però també contribuir a la recerca i continuar investigant sobre les persones deportades als camps nazis, i entendre la vinculació i la història que compartim amb la resta d’Europa.
Víctimes de la Guerra Civil
D’altra banda, durant l’acte del dia 9 de desembre de 2023, també s’inaugurarà un plafó del Memorial Democràtic amb un llistat de totes les persones víctimes de la Guerra Civil i en franquisme a Àger, basat en la investigació històrica actual, on hi consten 96 noms de persones que d’alguna manera o altra van ser víctimes de represàlies conseqüència de la Guerra Civil de 1936-1939 i el franquisme.
El plafó incorpora un codi QR des del qual es pot accedir a ampliar mínimament la informació de la que es disposa actualment, així com la bibliografia consultada per elaborar el llistat, degudament actualitzada.
La Col·legiata de Sant Pere d’Àger és un monument històric de primera magnitud. Dissortadament l’acció humana, les inclemències del temps i el pas dels segles l’han malmès en gran mesura. L’objectiu de la seva recuperació no es pot delegar solament als governs municipal o català o altres institucions: es necessita la col·laboració de tothom; tots ens hem d’implicar ja que el patrimoni és de tots i totes.
Amb motiu de les Jornades Europees de Patrimoni, la Fundació Arnau Mir de Tost i l’Ajuntament d’Àger organitzen l’activitat següent, el dissabte dia14 d’octubre de 2023,
PROGRAMACIÓ
9:00-9:15 Concentració a la porta de la Col·legiata.
9:20 Explicació dels treballs previstos i inici dels mateixos.
10:30 Esmorzar pels assistents.
14:15 Finalització de la feina.
14:30 Recollida de tot el material.
QUINS SÓN ELS OBJECTIUS DE LA JORNADA?
Neteja de la cisterna medieval situada al claustre. Amb el control arqueològic obligatori, volem analitzar i reafirmar el seu valor patrimonial.
Netejar de terra, restes vegetals, excrements de coloms, etc. totes les zones del monument en que sigui possible.
Conscienciació del paper fonamental de l’aigua als monestirs i castells. Sensibilització del valor arquitectònic, històric i cultural de la Col·legiata i la importància d’accions de recuperació i de reconstrucció futures.
OBSERVACIONS:
(A) S’ha de portar roba apropiada i sabates adients. L’organització aportarà guants de jardineria i eines adequades.
(B) Activitat oberta a tothom i de lliure disposició horària. Els menors d’edat hauran de venir acompanyats d’un adult.
(C) Per facilitar l’organització ajudaria comunicar el nombre d’assistents per WhatsApp al número + 34 647 28 41 37.
El proper 12 d’octubre de 2023, a la Sala de Plens de l’Ajuntament, tindrà lloc la Jornada tècnica Els Arxius i la Conservació-Restauració del document gràfic.
La Jornada és una trobada d’especialistes en el tema que pretén satisfer les necessitats culturals actuals en relació a la conservació i restauració de documents gràfics. Alhora és també buscar fórmules per garantir que ho podran fer les generacions futures. Entre d’altres qüestions, això comporta cercar sempre l’equilibri entre els interessos del creixement econòmic, i els de la conservació dels béns patrimonials (materials i immaterials), tant importants per al progrés de la societat.
Amb aquest objectiu, la jornada organitzada per la Fundació Arnau Mir de Tost i l’Ajuntament d’Àger vol contribuir a sensibilitzar la societat sobre la problemàtica de la conservació i continuïtat dels fons documentals i bibliogràfics, en especial sobre la seva conservació i restauració, aportant un seguit d’exemples i casos pràctics que han de servir per generar una major conscienciació, tant pública com privada.
Programa
10.00-10.10: Inauguració de la Jornada a càrrec de l’Alcaldessa d’Àger.
10.10-10.35: 1a. comunicació: Criteris d’intervenció i actuacions de conservació-restauració de document, obra sobre paper i fotografia en arxius al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, a càrrec de Carme Balliu.
10.35-11.00: 2a. comunicació: El suport en la conservació-restauració del patrimoni documental a la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. a càrrec de Marta Gabernet.
11.00-11.30: Pausa cafè
11.30-11.55: 3a. comunicació: Particularitats en la conservació d’obra contemporània al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Benet Rossell un exemple paradigmàtic, a càrrec de Carme Ramells.
11.55-12.20: 4a. comunicació: La missió institucional de l’Arxiu Nacional de Catalunya, a càrrec de Josep Mª Sans Travé.
12.20-12.45: 5a. comunicació: La problemàtica dels arxius eclesiàstics, a càrrec d’Anna Esteve
13.45-13.10: 6a. com: Visita a l’Arxiu Històric d’Àger
13.45-15.45: Pausa per dinar
16.00-16.25: 7a. comunicació: La problemàtica dels arxius universitaris, a càrrec de Marc B. Escolà.
16.25-16.50: 8a. comunicació: El cas del llegat de Jaume Olives i Canals, a càrrec de Josep Olives.
16:50-17:30: Taula Rodona
17.30-18.15: Visita a la Col·legiata del Sant Pere d’Àger
La troballa i adquisició d’un pergamí inèdit relatiu a la Paeria d’Àger és un gran fet per a Àger i la història de les seves institucions medievals. La possibilitat de la seva transcripció, estudi i restauració és un esdeveniment cultural important per al poble. No és habitual que això succeeixi avui dia. Per això, la Fundació Arnau Mir de Tost, amb la col.laboració de l’Ajuntament d’Àger, ha programat un acte públic de presentació, explicació i divulgació del pergamí i del seu contingut, per al proper 16 de setembre de 2023, a les 11h del matí, a la Sala de Plens de l’ajuntament.
Acte d’accés lliure.
Els protagonistes del pergamí
El pergamí plasma un acte institucional habitual en la societat medieval catalana en què intervenen la Universitat d’Àger, representada per la Paeria, i l’Arquebisbat de Tarragona, representada pel seu Arquebisbe, en aquells moments i des de feia no massa temps titular del senyoriu d’Àger, després de la caiguda del Comtat d’Urgell el 1413.
Tots els aspectes i detalls del contingut del pergamí seran explicats pel Dr. Francesc Fité, que hi posarà el context històric, i pel Dr. Joan J. Busqueta, vicerector de la Universitat de Lleida, que l’ha estudiat. Així mateix, el pergamí ha estat restaurat per a la seva conservació per la restauradora Núria Vila que també intervindrà en l’acte.
El pergamí serà donat, després de la seva publicació, al fons de pergamins municipals de l’Arxiu Jaume Caresmar d’Àger.
PROGRAMA
Benvinguda per part de l’Ajuntament d’Àger.
Introducció a la Paeria d’Àger, a càrrec de Francesc Fité-
La restauració del pergamí, a càrrec de Núria Vila
Lectura i interpretació del document, a càrrec de Joan J. Busqueta
