Un projecte comú
De fa temps que a l’entorn de la vall d’Àger diferents agents han mostrat interès en l’aprofitament de l’aigua en el passat i les diferents infraestructures vinculades que encara romanen. L’interés també se centra en la recuperació d’aquests sistemes d’aprofitament esperonats en part per l’evolució climàtica del planeta i les sequeres, cada vegada més severes, que afecten el país en general i la Vall en particular. La manca d’aigua, alhora, provoca conflictes entre els ciutadans.
Així, aquest projecte és fruit d’una conjunció d’interessos. D’una banda de la Fundació Arnau Mir de Tost, en recuperar el patrimoni històric (molins, sèquies, peixeres, saltadors, basses…) i etnològic (el saber i costums associats). D’altra banda de la Universitat Autònoma de Barcelona (ARAEM-UAB), dins el seu projecte de recerca entorn als canvis en l’agricultura i la ramaderia associats als canvis socials i econòmics del món altmedieval. I finalment de l’Ajuntament d’Àger, que representa la comunitat local en general, per recuperar i posar en ús altra vegada els mecanismes ancestrals d’aprofitament d’aigua per assolir una gestió més sostenible d’aquesta.
Conèixer per millorar l’eficàcia i la sostenibilitat
Per tant, aquest projecte abunda en una preocupació que comença a ser general per ser més eficaços amb la gestió de l’aigua, tot recuperant sistemes i pràctiques resilients, però que estan en perill de desaparèixer per la manca d’ús o pel seu deteriorament.
El sistema hidrològic de la vall d’Àger està dividit en dues parts físiques, corresponents a les vessants de les dues Nogueres, la Pallaresa a l’est i la Ribagorçana a l’oest. La partió de les vessants es produeix al Coll d’Agulló. Malgrat que també sabem de l’existència d’horta a la zona de ponent de la Vall (a l’entorn d’Agulló, p.e.), sembla haver estat de menor intensitat. A Corçà, per exemple, l’horta es trobava arran de la Noguera Ribagorçana, inundada pel pantà de Canelles. Per tant, l’àmbit d’actuació d’aquest projecte se centrarà al vessant est, on històricament s’ha constatat l’existència d’horta i infraestructures relacionades amb la gestió de l’aigua de manera més intensa al voltant del riu Fred. En concret, se centrarà en el tram que va des de l’inici del riu fins al Molí de Serrano. Es tracta doncs d’un projecte pilot que té vocació de continuar fins a estudiar i posar en valor tot el sistema hidràulic, també el d’altres zones riu avall.
L’objectiu general del projecte és assolir el coneixement profund del sistema hidràulic utilitzat ancestralment a la vall d’Àger, la seva dinàmica històrica, els conreus associats a ell i els seus canvis al llarg dels segles, per recuperar-lo, posar-lo en valor i activar-lo, i assolir així una gestió més responsable i sostenible de l’aigua procedent de les fonts
naturals del Montsec i la Serra de Montclús.
Un projecte de comunitat
Alhora, aquest coneixement del sistema hidràulic i de regadiu tradicional, que ha mostrat una gran resiliència, cal protegir-lo i posar-lo en valor amb la participació de la comunitat i per al seu benefici.
Aquest vol ser un projecte de comunitat, implicant-la en tot el seu desenvolupament, facilitant les eines i els coneixements consuetudinaris, de les estructures i del funcionament per a que l’ús de l’aigua sigui eficient i beneficiós per a tota la comunitat. En última instància, l’assoliment de l’objectiu general permetrà reactivar el conreu de l’horta tradicional d’Àger, ja sigui en mans particulars o comunitàries.
Les diferents parts del projecte
Durant aquest any 2024, doncs, s’han realitzat:
1) Treballs arqueològics, sedimentològics i cartogràfics, a càrrec de la UAB.
2) Recuperació la memòria oral (vocables, propietaris, tipus de conreus, normes escrites i normes consuetudinàries, calendaris, temporades, etc.) amb 12 entrevistes a la gent del poble, a càrrec de la Fundació.
4) Toponímia. Recuperació de tota la toponímia vinculada a la zona de regadiu tradicional en el tram del projecte. A càrrec de Joan Vinyoles, col.laborador de la Fundació.
5) Transcripció de la documentació conservada, a càrrec de Cristina Masvidal, de la Fundació. Posem a l’abast de la ciutadania els dos documents més significatius: les Ordenances municipals de 1862 i el repartiment de l’aigua a l’horta del Corp i la Pena:
6) S’han organitzat diverses accions:
a. Presentació pública del projecte i invitació a la participació en qualsevol de les seves formes (23 de febrer)
b. Programació de jornades de voluntariat per a neteja d’estructures o zones determinades (12 d’octubre)
c. Acte públic de cloenda del projecte amb l’objectiu de valorar el seu seguiment, la participació i les accions futures,
DIFUSIÓ
El projecte ha rebut l’atenció dels mitjans:
La Mañana 18/10/2024
Recolzament
Per a dur a terme aquest projecte s’ha demanat una subvenció a l’Institut Ramon Muntaner, al Consell Comarcal de la Noguera i a l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, que han estat concedides. Igualment es compta amb l’aportació de recursos de la UAB i la Fundació Arnau Mir.
