Un projecte comú
De fa temps que a l’entorn de la vall d’Àger diferents agents han mostrat interès en l’aprofitament de l’aigua en el passat i les diferents infraestructures vinculades que encara romanen, i la recuperació d’aquests sistemes d’aprofitament esperonats en part per l’evolució climàtica del planeta i les sequeres, cada vegada més severes, que afecten el país en general i la Vall en particular, i provoquen conflictes en l’ús de l’aigua.
Així, aquest projecte és fruit d’una conjunció d’interessos d’una banda de la Fundació Arnau Mir de Tost, en recuperar el patrimoni històric (molins, sèquies, peixeres, saltadors, basses…) i etnològic (el saber i costums associats), d’altra banda de la Universitat Autònoma de Barcelona (ARAEM-UAB), dins el seu projecte de recerca entorn als canvis en l’agricultura i la ramaderia associats als canvis socials i econòmics del món altmedieval, i finalment de l’Ajuntament d’Àger, que representa la comunitat local, per recuperar i posar en ús altra vegada els mecanismes ancestrals d’aprofitament d’aigua per assolir una gestió més sostenible d’aquesta.
Conèixer per millorar l’eficàcia i la sostenibilitat
Per tant, aquest projecte abunda en una preocupació que comença a ser general per ser més eficaços amb la gestió de l’aigua recuperant sistemes i pràctiques resilients, però que estan en perill de desaparèixer per la manca d’ús o pel seu deteriorament.
El sistema hidrològic de la vall d’Àger està dividit en dues parts físiques, corresponents a les vessants de les dues Nogueres, la Pallaresa a l’est i la Ribagorçana a l’oest. La partió de les vessants es produeix al Coll d’Agulló. Malgrat que també sabem de l’existència d’horta a la zona de ponent de la Vall (a l’entorn d’Agulló, p.e.), sembla no haver estat de menor intensitat. A Corçà, per exemple, l’horta es trobava arran de la Noguera Ribagorçana, inundada pel pantà de Canelles. Per tant, l’àmbit d’actuació d’aquest projecte se centrarà al vessant est, on històricament s’ha constatat l’existència d’horta i infraestructures relacionades amb la gestió de l’aigua de manera més intensa al voltant del Riu Fred, i en concret al tram que va des de l’inici del riu fins al Molí de Serrano. Es tracta doncs d’un projecte pilot que té vocació de continuar fins a estudiar i posar en valor tot el sistema hidràulic, també el d’altres zones del riu.
L’objectiu general del projecte és assolir el coneixement profund del sistema hidràulic utilitzat ancestralment a la vall d’Àger, la seva dinàmica històrica, els conreus associats a ell i els seus canvis al llarg dels segles, per recuperar-lo, posar-lo en valor i activar-lo i assolir així una gestió més responsable i sostenible de l’aigua procedent de les fonts
naturals del Montsec i la Serra de Montclús.
Un projecte de comunitat
Alhora, aquest coneixement del sistema hidràulic i de regadiu tradicional, que ha mostrat una gran resiliència, cal protegir-lo i posar-lo en valor amb la participació de la comunitat i per al seu benefici.
Aquest vol ser un projecte de comunitat, implicant-la en tot el seu desenvolupament, facilitant les eines i els coneixements consuetudinaris, de les estructures i del funcionament per a que l’ús de l’aigua sigui eficient i beneficiós per a tota la comunitat. En última instància, l’assoliment de l’objectiu general permetrà reactivar el conreu de l’horta tradicional d’Àger, ja sigui en mans particulars o comunitàries.
Les diferents parts del projecte
Durant aquest any 2024, doncs, es duran a terme diferents actuacions dins el marc d’aquest projecte:
1) Documentar amb detall tots els elements que formen part d’aquesta xarxa, amb fitxes específiques que marquin la ubicació, l’estat de conservació, l’ús i les possibilitats de recuperació. Correspondria a una tasca específica d’arqueologia hidràulica. Dins de la documentació de les estructures i del sistema incloem la realització d’ortofotografies amb dron de tot el tram.
2) Cartografiar el sistema hidràulic en el tram del projecte.
3) Recuperar la memòria oral (vocables, propietaris, tipus de conreus, normes escrites i normes consuetudinàries, calendaris, temporades, etc.) amb entrevistes a la gent del poble.
4) Toponímia. Recuperació de tota la toponímia vinculada a la zona de regadiu tradicional en el tram del projecte.
5) Estudi de la documentació que s’hagi pogut conservar com, per exemple, les ordenances municipals del segle XIX, les qual segurament recullen normes més antigues.
6) S’organitzaran diverses accions:
a. Presentació pública del projecte i invitació a la participació en qualsevol de les seves formes
b. Programació de jornades de voluntariat per a neteja d’estructures o zones determinades.
c. Acte públic de cloenda del projecte amb l’objectiu de valorar el seu seguiment, la participació i les accions futures,
Recolzament
Per a dur a terme aquest projecte s’ha demanat una subvenció a l’Institut Ramon Muntaner que ha estat concedida. Igualment es compta amb l’aportació de recursos de les tres entitats participants.
