Un projecte comú
De fa temps que a l’entorn de la vall d’Àger diferents agents han mostrat interès en l’aprofitament de l’aigua en el passat i les diferents infraestructures vinculades que encara romanen. L’interés també se centra en la recuperació d’aquests sistemes d’aprofitament esperonats en part per l’evolució climàtica del planeta i les sequeres, cada vegada més severes, que afecten el país en general i la Vall en particular. La manca d’aigua, alhora, provoca conflictes entre els usuaris de les hortes.
Així, aquest projecte és fruit d’una conjunció d’interessos. D’una banda de la Fundació Arnau Mir de Tost, en recuperar el patrimoni històric (molins, sèquies, peixeres, saltadors, basses…) i etnològic (el saber i costums associats). D’altra banda de la Universitat Autònoma de Barcelona (ARAEM-UAB), dins el seu projecte de recerca entorn als canvis en l’agricultura i la ramaderia associats als canvis socials i econòmics del món altmedieval. I finalment de l’Ajuntament d’Àger, que representa la comunitat local en general, per recuperar i posar en ús altra vegada els mecanismes ancestrals d’aprofitament d’aigua per assolir una gestió més sostenible d’aquesta.
Conèixer per millorar l’eficàcia i la sostenibilitat
Per tant, aquest projecte abunda en una preocupació que comença a ser general per ser més eficaços amb la gestió de l’aigua, tot recuperant sistemes i pràctiques resilients, però que estan en perill de desaparèixer per la manca d’ús o pel seu deteriorament.
El sistema hidrològic de la vall d’Àger està dividit en dues parts físiques, corresponents a les vessants de les dues Nogueres, la Pallaresa a l’est i la Ribagorçana a l’oest. La partió de les vessants es produeix al Coll d’Agulló. Malgrat que també sabem de l’existència d’horta a la zona de ponent de la Vall (a l’entorn d’Agulló, p.e.), sembla haver estat de menor intensitat. A Corçà, per exemple, l’horta es trobava arran de la Noguera Ribagorçana, inundada pel pantà de Canelles. Per tant, l’àmbit d’actuació d’aquest projecte s’ha centrat al vessant est, on històricament s’ha constatat l’existència d’horta i infraestructures relacionades amb la gestió de l’aigua de manera més intensa al voltant del riu Fred. El 2024 es va treballar el tram que va des de l’inici del riu fins al Molí de Serrano, i el 2025 s’ha ampliat l’estudi a la resta de l’horta fins a la Règola.
L’objectiu general del projecte és assolir el coneixement profund del sistema hidràulic utilitzat ancestralment a la vall d’Àger, la seva dinàmica històrica, els conreus associats a ell i els seus canvis al llarg dels segles, per recuperar-lo, posar-lo en valor i activar-lo, i assolir així una gestió més responsable i sostenible de l’aigua procedent de les fonts
naturals del Montsec i la Serra de Montclús.
Un projecte de comunitat
Alhora, aquest coneixement del sistema hidràulic i de regadiu tradicional, que ha mostrat una gran resiliència, cal protegir-lo i posar-lo en valor amb la participació de la comunitat i per al seu benefici.
Aquest vol ser un projecte de comunitat, implicant-la en tot el seu desenvolupament, facilitant les eines i els coneixements consuetudinaris, de les estructures i del funcionament per a que l’ús de l’aigua sigui eficient i beneficiós per a tota la comunitat. En última instància, l’assoliment de l’objectiu general permetrà reactivar el conreu de l’horta tradicional d’Àger, ja sigui en mans particulars o comunitàries.
Les tasques realitzades
Durant els anys 2024 i 2025 doncs s’han realitzat:
1) Treballs arqueològics, sedimentològics i cartogràfics, a càrrec de la UAB.
2) Recuperació la memòria oral (vocables, propietaris, tipus de conreus, normes escrites i normes consuetudinàries, calendaris, temporades, etc.) amb 15 entrevistes a la gent gran de la Vall, a càrrec de la Fundació.
4) Toponímia. Recuperació de tota la toponímia vinculada a la zona de regadiu tradicional. A càrrec de Joan Vinyoles, col.laborador de la Fundació.
5) Transcripció de la documentació conservada dels segles XVIII-XIX-XX, a càrrec de Cristina Masvidal, de la Fundació.
6) Estudi i transcripció de documents del segles XIII-XV procedents de diversos arxius de Catalunya, a càrrec de Nir Rider.
Posem a l’abast de la ciutadania els dos documents més significatius: les Ordenances municipals de 1862 i el repartiments de l’aigua a les hortes.
6) S’han organitzat diverses accions:
a. Presentació pública del projecte i invitació a la participació en qualsevol de les seves formes (23 de febrer 2024)
b. Programació de jornades de voluntariat per a neteja d’estructures o zones determinades (12 d’octubre 2024)
c. Jornades d’Estudis Històrics i Patrimonials de la vall d’Àger dedicades a l’estudi, gestió i manteniment dels regadius històrics (2025)
d. Jornades Europees de Patrimoni dedicades a la pedra seca, per a proporcionar als hortolans eines per al manteniment dels bancals dels horts (2025)
DIFUSIÓ
El projecte ha rebut l’atenció dels mitjans:
La Mañana 18/10/2024
Recolzament
Per a dur a terme aquest projecte (2024 i 2025) s’ha demanat una subvenció a l’Institut Ramon Muntaner (2024 i 2025), al Consell Comarcal de la Noguera (2024 i 2025) i a l’Institut d’Estudis Ilerdencs (el 2024) de la Diputació de Lleida, que han estat concedides. Igualment es compta amb l’aportació de recursos de la UAB i la Fundació Arnau Mir de Tost.
