Header Image - Fundació Arnau Mir de Tost

Category Archives

7 Articles

ELS ARXIUS I LACONSERVACIO-RESTAURACIÓ DE DOCUMENT GRÀFIC

ELS ARXIUS I LACONSERVACIO-RESTAURACIÓ DE DOCUMENT GRÀFIC

La Jornada

El proper 12 d’octubre de 2023, a la Sala de Plens de l’Ajuntament, tindrà lloc la Jornada tècnica Els Arxius i la Conservació-Restauració del document gràfic.

La Jornada és una trobada d’especialistes en el tema que pretén satisfer les necessitats culturals actuals en relació a la conservació i restauració de documents gràfics. Alhora és també buscar fórmules per garantir que ho podran fer les generacions futures. Entre d’altres qüestions, això comporta cercar sempre l’equilibri entre els interessos del creixement econòmic, i els de la conservació dels béns patrimonials (materials i immaterials), tant importants per al progrés de la societat.

Amb aquest objectiu, la jornada organitzada per la Fundació Arnau Mir de Tost i l’Ajuntament d’Àger vol contribuir a sensibilitzar la societat sobre la problemàtica de la conservació i continuïtat dels fons documentals i bibliogràfics, en especial sobre la seva conservació i restauració, aportant un seguit d’exemples i casos pràctics que han de servir per generar una major conscienciació, tant pública com privada.

Programa

10.00-10.10: Inauguració de la Jornada a càrrec de l’Alcaldessa d’Àger.

10.10-10.35: 1a. comunicació: Criteris d’intervenció i actuacions de conservació-restauració de document, obra sobre paper i fotografia en arxius al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya,  a càrrec de Carme Balliu.

10.35-11.00: 2a. comunicació: El suport en la conservació-restauració del patrimoni documental a la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. a càrrec de Marta Gabernet.

11.00-11.30: Pausa cafè

11.30-11.55: 3a. comunicació:  Particularitats en la conservació d’obra contemporània al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Benet Rossell un exemple paradigmàtic, a càrrec de Carme Ramells.

11.55-12.20: 4a. comunicació: La missió institucional de l’Arxiu Nacional de Catalunya, a càrrec de Josep Mª Sans Travé.

12.20-12.45: 5a. comunicació: La problemàtica dels arxius eclesiàstics, a càrrec d’Anna Esteve

13.45-13.10: 6a. com: Visita a l’Arxiu Històric d’Àger

13.45-15.45: Pausa per dinar

16.00-16.25: 7a. comunicació: La problemàtica dels arxius universitaris, a càrrec de Marc B. Escolà.

16.25-16.50: 8a. comunicació: El cas del llegat de Jaume Olives i Canals, a càrrec de Josep Olives.

16:50-17:30: Taula Rodona

17.30-18.15: Visita a la Col·legiata del Sant Pere d’Àger


Descarregueu-vos el programa aquí.


ACCÉS OBERT A TOTS ELS PÚBLICS.

SIMPOSI: Present i futur de la Col·legiata de Sant Pere als 10 anys de la restauració

Captura de pantalla 2020-09-16 19.22.13

PRESENTACIÓ

Aquest any 2020 fa deu anys que finalitzaren les obres de restauració de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger més importants que ha rebut el monument des del seu abandonament definitiu a finals del segle XIX. Aquestes obres de gran envergadura, permeteren la reconstrucció de part de l’església canonical i el seu cobriment amb un teulat, així com l’adequació de l’accés a l’edifici i a l’exterior d’aquest mitjançant la instal·lació d’unes rampes i passarel·les de fusta.

Les obres han permès que a partir de llavors comencés a realitzar-se activitats al monument per tal de difondre la seva gran vàlua històrica i arquitectònica, especialment a través de visites guiades que s’han realitzat des de llavors fins ara.

Amb posterioritat a les obres finalitzades el 2010 s’han realitzat algunes altres intervencions que, si bé han estat necessàries, no han tingut la repercussió d’aquelles per a la posta en valor del monument sinó més aviat per a la seva, del tot necessària, conservació.

La feina que queda per fer al monument és de la seva mateixa mida, enorme. Creiem que cal, però, emprendre totes aquelles accions que es puguin per part de les administracions, entitats i ciutadania en general, per tal d’arribar a la restauració i conservació consolidada del monument en la seva totalitat. Tanmateix, també pensem que això s’ha de dur a terme de manera consensuada i ordenada.

És per aquest motiu que la Fundació Privada Arnau Mir de Tost ha cregut necessària la realització d’una trobada, en forma de Simposi, que aplegui els especialistes de tots els camps implicats en la restauració, conservació i posta en valor del monument, que hi hagin treballat, s’hi hagin vist implicats d’alguna manera o senzillament que hi tinguin un interès manifest, per tal de consensuar un full de ruta, un pla director de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger, per als propers 20 anys.

PROGRAMA

(Aquest programa pot modificar-se abans de la data de celebració)

Lloc de celebració: església de Sant Pere d’Àger

Dia: 19 de setembre de 2020

Composició

Taula rodona 1. Arquitectura. Els components seran arquitectes especialistes en patrimoni que hagin participat en alguna de les restauracions del monument o bé que n’hagin fet estudis i projectes.

Taula rodona 2. Arqueologia. Els components seran arqueòlegs que hagin participat en alguna de les campanyes arqueològiques dutes a terme a la Col·legiata o que hi estiguin interessats.

Taula rodona 3. Conservació i restauració. Els components seran restauradors i conservadors que hagin participat en la restauració del monument o peces procedents del monument.

Taula rodona 4. Museïtzació i difusió. Els components seran especialistes en museologia i gestió de patrimoni cultural.

Participants

Taula rodona 1. Arquitectura: Gerard Fontanals, Núria Laplaza. Moderador: Francesc Fité.

Taula rodona 2. Arqueologia. Jesús Brufal, Eva Solanes. Moderadora: Cristina Masvidal

Taula rodona 3. Conservació i restauració. Ramon Solé, Núria Gilart. Moderadora: Antonieta Jarne.

Taula rodona 4. Museïtzació i difusió. Carme Berlabé, Clara Masriera, Alba Rodríguez. Moderadora: Carme Alòs.

Horari

Matí

10:30h Presentació de l’acte per part de l’alcaldessa, el president de la Fundació i autoritats convidades.

11:00h Taula rodona 1.

Pausa cafè

12:00h Taula rodona 2.

13:00h Participació del públic, debat al voltant de les 2 taules rodones.

15:30h Taula rodona 3.

16:30h Taula rodona 4.

17:30h Participació del públic, debat al voltant de les 2 taules rodones.

18:00h Clausura del Simposi.

ORGANITZACIÓ I COL·LABORACIÓ

Aquest Simposi ha estat pensat i proposat per la Fundació Arnau Mir de Tost, organitzat amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Àger, i compta amb el suport econòmic de l’Institut Ramon Muntaner, i el recolzament de Geoparc Orígens.

logo_irmu_portal_5af18ad95f200

Fulls de patrimoni núm. 4

Fulls de patrimoni núm. 4

Fa uns mesos vam volen endegar aquest petit projecte, un més dins la tasca divulgativa dela Fundació Arnau Mir de Tost, per tal de posar a l’abast del tothom de manera fàcil i gratuïta, petites recerques, reflexions i coneixements que van sorgint o que ja existien però no s’havien publicat.

Avui hem publicat el núm. 4 de la sèrie Fulls de Patrimoni, us convidem a llegir-los i consultar-los i esperem podem continuar.

Per veure els que ja estan publicats heu d’anar a: Fulls de Patrimoni

Jornada de neteja del pou de gel

JORNADA DE NETEJA DEL POU DE GEL

El proper dissabte 12 d’octubre, dins el marc de les activitats que es celebren en motiu de les Jornades Europees de Patrimoni 2019, la Fundació Arnau Mir de Tost en col·laboració amb l’Ajuntament d’Àger, organitzem la 2na Jornada de Neteja del Pou de Gel que anirà acompanyada d’un esmorzar popular. El dia clourà amb la intervenció de la historiadora Joana Franch, que ens parlarà sobre els pous de gel i la producció de gel a Àger.

Seguidament detallem el programa de la jornada de neteja:

PROGRAMACIÓ

9:00 Concentració a la placeta Gaspar de Portolà i sortida cap el pou

9:20 Arribada al pou, explicació dels treballs previstos i inici dels mateixos

10:30 Esmorzar pels assistents

14:00 Finalització


OBJECTIUS
(a) Mirar d’aconseguir una neteja gairebé completa del fons del pou de gel.
(b) Documentació arqueològica.
(c) Difusió sobre el seu valor arquitectònic, històric, social i cultural; així com de la importància de cuidar-lo i preservar-lo.
(d) Valoració de possibles actuacions en el pou a fi de potenciar-lo i millorar-lo.
(e) Si el nombre d’assistents, es realitzarà alguna petita actuació en el seu entorn.

S’ha de portar roba i calçat adequat.

L’organització s’encarregarà de portar el material necessari.

Es recomana portar guants, tisores d’esporgar i qualsevol altre mesura de protecció personal.

Activitat oberta a tothom, no s’està obligat a fer treball. Simplement es pot assistir per a donar ànims o consells o fer valoracions. Tothom serà benvingut.

Els menors hauran de venir acompanyats d’un adult.

Recordeu que a les 18:00, a la sala de plens, tindrà lloc la conferència sobre l’ús i les característiques dels pous de gel, a càrrec de la historiadora Joana Franch.

Animeu-vos a participar. Us esperem a tots i totes!

cartell neteja-min

programa

Campanes i campanars

Campanes i campanars

LES CAMPANES DE SANT VICENÇ D’ÀGER

«Fer volar campanes», «Sentir campanes», «Dir-ne una de l’alçada d’un campanar», «La campana no va a missa però a tots avisa», «Estar més sord que una campana», «No es pot anar a missa i repicar»…, són algunes de les dites que farceixen el nostre refranyer popular. I és que campanes i campanars ens acompanyen i formen part de la nostra cultura des de segles ençà.

Segons els estudis, l’ús de la campana a l’Europa cristiana es remet a l’època Alt medieval, concretament a l’entorn monacal. Poc a poc, la població de les zones rurals de muntanya assimilarà aquesta manera de comunicar-se i l’utilitzarà per a assenyalar el pas del temps, donar compte d’esdeveniments socials especials o avisar davant situacions de perill.

Tot i que l’origen de la campana europea com a objecte sonor es troba a la Campània (Itàlia), a casa nostra les primeres campanes conegudes es remunten als segles X i XI. Aquests primers exemplars, dels que en trobem dues mostres al Museu Episcopal de Vic, són de petites dimensions, estan fetes amb ferro batut, deriven de les esquelles dels pastors i mantenen la seva forma.

Serà a partir del segle XII quan campanes i campanars es generalitzaran arreu d’Europa. La seva producció esdevindrà especialitzada a mans de mestres artesans forjadors de campanes, que aniran itinerant d’un indret a un altre en funció de la demanda. La campana, des d’aleshores, es bastirà in situ en bronze fos amb motllo amb la tècnica de la cera perduda. Es podria dir que aquest és el moment en que esdevindrà part de la comunitat, doncs serà batejada amb nom propi, i en ella s’incorporaran inscripcions i imatges que reforçaran la seva funció ritual.

Avui, però, a molts indrets ja no es fa sentir el toc de campanes. De fet, amb l’era digital, la campana va caient en l’oblit i la seva funció queda relegada al toc d’hora o a la presidència de l’inici de la festa major. Sense adonar-nos-en, hem canviat el nostre ritme de vida d’una manera trepidant. I pel camí es queda part del nostre patrimoni popular.

Coneixedors d’aquesta situació, i amb la voluntat de pal·liar-la, des de la Fundació Arnau Mir de Tost s’endega un interessant projecte que pretén la recuperació del patrimoni festiu i cultural d’Àger, a través del recobrament i difusió de la seva tradició campanera. Si hi esteu interessats, podeu anar-lo seguint a través de la nostra plana web, on li hem dedicat un apartat: https://fundacioarnaumirtost.cat/projectes/campanes-sant-vicenc-ager/

Si voleu introduir-vos al món campaner, us recomanem que consulteu la següent revista: http://campanes.cat/que-fem/revista-el-batall/

Francesc Fité i el món romànic

orrit

Amb motiu de la inauguració de les obres de restauració de l’església de Sant Pere d’Orrit, el passat dissabte dia 20 d’octubre, el Dr. Francesc Fité, professor d’Història de l’Art Antic i Medieval i d’Història Medieval (especialista en els castells del s. XI) de la Universitat de Lleida, i membre de la Fundació Privada Arnau Mir de Tost, va impartir una xerrada on va introduir el públic en l’arquitectura i la història d’aquest emblemàtic edifici romànic, declarat Bé Cultural d’Interès Local el 2015.

A nivell artístic, l’església de Sant Pere d’Orrit, datada al segle XI, és una de les representacions de l’art romànic català. En l’edifici s’hi troben els elements més comuns en les construccions religioses, que donen unitat i estil a aquest moment, com ara les arcuacions llombardes. Aquesta edificació s’ha d’entendre amb el conjunt del poble al qual acompanya, datat a l’època tardoromana i goda, i caracteritzat per ser de caire fronterer. L’emplaçament, pel seu caràcter estratègic, sobre un turó a la riba esquerra del Noguera Ribagorçana i a l’entrada del congost d’Escales, justifica la importància del nucli en aquest moment històric d’inestabilitat social i política.

Amb la restauració d’aquesta construcció, es dóna un pas més en la recuperació del patrimoni romànic de caire religiós, tant important en tot el Prepirineu català. Peces com aquesta, que formen part en la consolidació del feudalisme com a sistema estructural del territori i de la seva societat, permeten donar a conèixer i interpretar el significat del món durant la Plena Edat Mitjana.