FITXA ID111: Antoni Ibern Eroles, del Banc de la Memòria Democràtica. Deportats catalans i espanyols als camps nazis. Memorial Democràtic.
Nom i cognoms: Antoni Ibern Eroles
Data de naixement: 07-06-1913
Lloc de naixement: Àger, Noguera, Espanya
Data de defunció: 26-07-2013
Lloc de defunció: Àger, Noguera, Espanya
Professió: Pagès
Situació del deportat
Situació: Alliberat/da
Data: 05-05-1945
Lloc: Camp de concentració de Mauthausen
Període Guerra Civil
Destinació durant la guerra civil: Selgua
Unitat militar: 26a Divisió 120a Brigada
Data de pas per la frontera: 10-02-1939
Pas de frontera: Puigcerdà, Cerdanya (Girona), Espanya
Camps francesos
Camp de concentració de Septfonds
Camp de concentració de Vernet d’Ariège
Camp de concentració de Castell de Montlluís
Període Segona Guerra Mundial
33 Companyia de Treballadors Estrangers
Data: 05-1939
Localització: Alsace
Feina: Línia Maginot. Trinxera antitancs. Prop d’un poble anomenat Etig (AA)
Lloc de detenció: Dunkerque
Data de detenció: 22-06-1940
Empresonament
Tipus de presó: Stalag
Nom de la presó: V-D
Data d’entrada: 23-06-1940
Data de sortida: 11-12-1940
Localitat: Strasbourg, França
Número de matrícula: 2819
Tren de sortida
Nom de l’estació: Strasbourg
Localitat: Strasbourg
Deportació
Camp de concentració de Mauthausen
Data d’entrada: 13-12-1940
Número de matrícula: 4896
Barracó: 11
Data de tornada a Espanya: 19-02-1950
Lloc de residència posterior a la deportació: Àger, Espanya
DESPRÉS DE L’ALLIBERAMENT
Després de l’alliberament de Mauthausen, Antoni Ibern Eroles es queda a França on obté el Carnet de Deportat. Decideix tornar a Espanya el 1950, al seu poble per retrobar-se amb la família a Àger. La família l’amaga a la casa del Carrer Marquès (Casa Coro) durant 5 mesos, passats els quals decideix sortir per anar a treballar els camps, com feia abans de la Guerra Civil. Al cap de poc és detingut per la Guàrdia Civil del poble, que el trasllada a Lleida on resta a la presó fins a la data del judici, a l’Audiencia Provincial (Tribunal Militar Territorial Tercero Barcelona). Segons consta a l’arxiu d’aquest tribunal, el seu germà Josep Ibern Eroles també corre la mateixa sort. El resultat però de les diligencies prèvies és que no se li troben responsabilitats i pot tornar a Àger on refà la seva vida.
Es casa amb Maria de Casa Felis, i treballa d’agutzil a l’Ajuntament de la vila. Malgrat totes les vicissituds viscudes, Antoni Ibern gaudí d’una llarga vida. Morí al poc de complir els 100 anys a Àger, el 2013.
També existeix una fotografia d’Antoni Ibern Eroles al llibre Deportación de 1969. A la pàgina 66 del llibre hi ha una fotografia de tres homes en un camp de refugiats francès. El del mig és Ton de Coro. Aquesta identificació, confirmada per la família, ha estat comunicada recentment a l’Amical Mauthausen.
BIBLIOGRAFIA
Bassa, D. I Ribó, J. Memòria de l’infern. Edicions 62. Barcelona 2002. Pp. 67-84
DDAA. Deportación. El horror de los campos de concentración. Ed. Petronio, Barcelona 1969.
Riudor, N. Memòria històrica. Fent recerca del Pirineu a l’Ebre. Editorial Garsineu. Tremp 2020. Pp. 89-94.
Sagarra, M. Llambordes antifeixistes: Ton de Coro. La Cabanera 16: 6-9. Juny 2021.
Toran, R. Mai més! Butlletí d’informació i comunicació de l’Amical de Mauthausen. Setembre 2002 – núm 8: 1.
Toran, R. I Sanmartín, J. Mai més! Butlletí d’informació i comunicació de l’Amical de Mauthausen. Setembre 2013 – núm. 43