Qui va dissenyar el claustre gòtic de Sant Pere d’Àger?
Read MoreBenet Rossell al MNAC
Dijous passat, dia 10 de març, es va inaugurar l’exposició “Donació Benet Rossell. Escriptures i trajectes”, al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). L’exposició es podrà veure a la Sala 64 d’art modern fins el dia 11 de setembre de 2022.
L’exposició és possible gràcies a la donació al Museu Nacional d’un conjunt important de la seva obra per part de la vídua de l’artista, Cristina Giorgi. Aquest conjunt permet apreciar la diversitat de peces i la gran inventiva de Rossell. Es tracta d’una aportació fonamental per a la col·lecció d’art de postguerra i segona avantguarda del museu.
Inauguració de l’exposició
Més de dues-centes persones es van congregar al MNAC per l’acte inaugural a les 7 de la tarda, en el qual van prendre la paraula el comissari encarregat de preparar l’exposició, el Sr. Àlex Mitrani, i la Sra. Cristina Giorgi, vídua del Benet Rossell.
Amb poques, breus i clares paraules, Cristina Giorgi va expressar la seva satisfacció de què hi hagi des d’avui, al Museu Nacional d’Art de Catalunya, obra del Benet Rossell. Com ella va expressar, el Benet es considerava un clàssic dins les avantguardes del s. XX, sobretot de la segona meitat.
L’aportació fonamental al MNAC
Com diu el catàleg, les obres donades al museu, són “una aportació fonamental per a la col·lecció d’art de postguerra i segona avantguarda del Museu” . Va quedar clar, en les seves paraules, els tres llocs on es mantindrà el record i es podrà veure l’obra del Benet Rossell, Barcelona, Lleida i Àger, el que ens enorgulleix.
Per altra part, en el llibre que en un futur proper es publicarà sobre el Benet Rossell, la Fundació Privada Arnau Mir de Tost, hi tindrà un paper destacat.
Àger ha de sentir-se orgullós de posseir entre els seus fills a Benet Rossell (Àger 1937 – Barcelona 2016), un artista de primera línia en el panorama de l’art català contemporani. Un valor que hem de potenciar i difondre. A la inauguració hi van estar presents agerencs i agerenques, entre ells la pròpia alcaldessa, Sra. Mireia Burgués, cosa que ens ha d’omplir d’orgull i esperonar a dur a terme els projectes que sobre el Benet Rossell estan plantejats.
Francesc Fité Llevot, President de la Fundació Arnau Mir de Tost.
No tot és Mont-rebei: patrimoni natural i cultural a la Vall d’Àger i el Montsec
La Fundació Arnau Mir de Tost organitza la jornada (in)formativa “No tot és Mont-rebei: el patrimoni natural i cultural a la Vall d’Àger i el Montsec”, en col·laboració amb el Geoparc Orígens i l’Ajuntament d’Àger el dia 22 de febrer a les 17h de la tarda, al local social d’Àger.
La Fundació Arnau Mir de Tost compta amb la publicació de 4 desplegables de difusió patrimonial, de la col·lecció Sota el Cel del Montsec, que pretenen donar a conèixer elements d’interès cultural i natural del territori de la Vall d’Àger i el Montsec, facilitant la tasca de difusió del patrimoni, i per contribuir a:
- Que els empresaris turístics de la Vall tinguin i transmetin informació de qualitat i més àmplia als seus clients.
- Desconcentrar l’afluència de turistes a llocs determinats, com el Congost de Mont-rebei
- Fomentar un millor coneixement del territori per part dels turistes, estades més llargues i fidelitzar-los.
- Fomentar el respecte per l’entorn natural i cultural del nostre territori.
Durant la Jornada es distribuiran els desplegables als assistents.
Podeu descarregar-vos el programa aquí:
PINTURES ROMÀNIQUES DE SANT PERE D’ÀGER
Donació de Sandro Rosell al poble d’Àger
Dijous 2 de desembre, el poble d’Àger va rebre de la mà de Sandro Rosell una donació magnífica: una reproducció literal del fragment més gran que es conserva de les pintures romàniques de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger. L’acte va tenir lloc a la Sala de Plens, on han quedat exposades.
Aprofitant la presència a l’acte del President de la Fundació Arnau Mir de Tost, el Dr. Fité, Sandro Rosell li demanà d’explicar als presents el significat i la història de les pintures.
Les pintures romàniques de Sant Pere d’Àger
La canònica de Sant Pere d’Àger, feta construir pels senyors Arnau Mir de Tost i Arsenda d’Àger després de dominar la vall, a mitjans segle XI, segurament no s’acabà fins a finals del mateix segle en tractar-se d’una obra de caràcter monumental. Malgrat això, els senyors d’Àger foren enterrats a la galilea de l’església, el 1068 i el 1071. És possible que poc després, quan el senyoriu ja estava a mans del seu hereu, Guerau Ponç de Cabrera, primer vescomte d’Àger, es manés pintar l’interior de l’església com era costum. És per això i pel seu estil, que les pintures romàniques de Sant Pere se situen cronològicament a finals del segle XI o principis del segle XII.
Les pintures d’Àger al MNAC i al MLL
De la pintura mural que degué decorar els tres absis de l’església de Sant Pere d’Àger, en resta un conjunt de 19 fragments, el principal i més sencer és el reproduït, els apòstols, Sant Tadeu i Sant Jaume, que amida 280 x 144,5 x 4,5 cm. Aquests pintures repartides per l’església van romandre in situ, en un procés de degradació imparable, fins el 1958, any en què foren extretes acertadament i transportades al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
Els apòstols Sant Tadeu i Sant Jaume están actualment exposats a les sales permanents de l’art romànic del MNAC, en concret a la Sala 3.
https://www.museunacional.cat/ca/colleccio/apostols-dager-tadeu-i-jaume/mestre-de-pedret/065467-000
Actualment, alguns fragments de les pintures de Sant Pere d’Àger es poden contemplar al Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal.
El cercle del Mestre de Pedret
A la fitxa del MNAC trobem una descripció dels dos apòstols:
Dins del corpus d’obres adscrites a l’anomenat cercle de Pedret, les pintures d’Àger tenen especial similitud amb l’única d’aquestes obres que es conserva fora del territori català, el conjunt de Saint-Lizier de Coserans (Arieja, França). La corporeïtat de les dues figures, l’harmonia de la composició o la delicadesa en el modelat dels rostres, amb les característiques carnacions al front, les galtes i el coll, acrediten la qualitat de la pintura. Cal tenir present que la canònica de Sant Pere d’Àger era un dels principals centres de poder religiós i polític al sud del comtat d’Urgell.
Museu Nacional d’Art de Catalunya
Montserrat Pagès, historiadora de l’art, investigadora i assagista d’art catalana, que ha exercit com a conservadora del MNAC, explicà a Àger, al local social fa uns anys, convidada per la Fundació Arnau Mir de Tost, la importància de les pintures de Sant Pere i la seva connexió estilística i cronològica amb les conservades a la catedral de Sent Líser de Coserans (en occità). Publicà les seves investigacions el 2010 en un article titulat “Sant Pere d’Àger i Saint-Lizier de Coserans en el marc de la pintura d’influència llombarda”, dins l’obra col·lectiva Els Comacini i l’arquitectura romànica a Catalunya.
El 2012 tingué lloc a Girona i Vic el Congrés Internacional ‘Les catedrals catalanes en el context europeu (s. X-XII): escenaris i escenografies’, on Montserrat Pagès parla de les pintures d’Àger i de Saint Lizier:
A diferència de l’església de Sant Pere d’Àger, a l’absis major de Sent Líser de Coserans es conserva gran part de la pintura original, que ens permet imaginar una mica com podria haver estat Sant Pere a principis del segle XII.
BONES FESTES
Breu història del retaule gòtic de Sant Pere d’Àger
Read MoreSIMPOSI: Present i futur de la Col·legiata de Sant Pere als 10 anys de la restauració
PRESENTACIÓ
Aquest any 2020 fa deu anys que finalitzaren les obres de restauració de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger més importants que ha rebut el monument des del seu abandonament definitiu a finals del segle XIX. Aquestes obres de gran envergadura, permeteren la reconstrucció de part de l’església canonical i el seu cobriment amb un teulat, així com l’adequació de l’accés a l’edifici i a l’exterior d’aquest mitjançant la instal·lació d’unes rampes i passarel·les de fusta.
Les obres han permès que a partir de llavors comencés a realitzar-se activitats al monument per tal de difondre la seva gran vàlua històrica i arquitectònica, especialment a través de visites guiades que s’han realitzat des de llavors fins ara.
Amb posterioritat a les obres finalitzades el 2010 s’han realitzat algunes altres intervencions que, si bé han estat necessàries, no han tingut la repercussió d’aquelles per a la posta en valor del monument sinó més aviat per a la seva, del tot necessària, conservació.
La feina que queda per fer al monument és de la seva mateixa mida, enorme. Creiem que cal, però, emprendre totes aquelles accions que es puguin per part de les administracions, entitats i ciutadania en general, per tal d’arribar a la restauració i conservació consolidada del monument en la seva totalitat. Tanmateix, també pensem que això s’ha de dur a terme de manera consensuada i ordenada.
És per aquest motiu que la Fundació Privada Arnau Mir de Tost ha cregut necessària la realització d’una trobada, en forma de Simposi, que aplegui els especialistes de tots els camps implicats en la restauració, conservació i posta en valor del monument, que hi hagin treballat, s’hi hagin vist implicats d’alguna manera o senzillament que hi tinguin un interès manifest, per tal de consensuar un full de ruta, un pla director de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger, per als propers 20 anys.
PROGRAMA
(Aquest programa pot modificar-se abans de la data de celebració)
Lloc de celebració: església de Sant Pere d’Àger
Dia: 19 de setembre de 2020
Composició
Taula rodona 1. Arquitectura. Els components seran arquitectes especialistes en patrimoni que hagin participat en alguna de les restauracions del monument o bé que n’hagin fet estudis i projectes.
Taula rodona 2. Arqueologia. Els components seran arqueòlegs que hagin participat en alguna de les campanyes arqueològiques dutes a terme a la Col·legiata o que hi estiguin interessats.
Taula rodona 3. Conservació i restauració. Els components seran restauradors i conservadors que hagin participat en la restauració del monument o peces procedents del monument.
Taula rodona 4. Museïtzació i difusió. Els components seran especialistes en museologia i gestió de patrimoni cultural.
Participants
Taula rodona 1. Arquitectura: Gerard Fontanals, Núria Laplaza. Moderador: Francesc Fité.
Taula rodona 2. Arqueologia. Jesús Brufal, Eva Solanes. Moderadora: Cristina Masvidal
Taula rodona 3. Conservació i restauració. Ramon Solé, Núria Gilart. Moderadora: Antonieta Jarne.
Taula rodona 4. Museïtzació i difusió. Carme Berlabé, Clara Masriera, Alba Rodríguez. Moderadora: Carme Alòs.
Horari
Matí
10:30h Presentació de l’acte per part de l’alcaldessa, el president de la Fundació i autoritats convidades.
11:00h Taula rodona 1.
Pausa cafè
12:00h Taula rodona 2.
13:00h Participació del públic, debat al voltant de les 2 taules rodones.
15:30h Taula rodona 3.
16:30h Taula rodona 4.
17:30h Participació del públic, debat al voltant de les 2 taules rodones.
18:00h Clausura del Simposi.
ORGANITZACIÓ I COL·LABORACIÓ
Aquest Simposi ha estat pensat i proposat per la Fundació Arnau Mir de Tost, organitzat amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Àger, i compta amb el suport econòmic de l’Institut Ramon Muntaner, i el recolzament de Geoparc Orígens.
Fulls de patrimoni núm. 4
Fa uns mesos vam volen endegar aquest petit projecte, un més dins la tasca divulgativa dela Fundació Arnau Mir de Tost, per tal de posar a l’abast del tothom de manera fàcil i gratuïta, petites recerques, reflexions i coneixements que van sorgint o que ja existien però no s’havien publicat.
Avui hem publicat el núm. 4 de la sèrie Fulls de Patrimoni, us convidem a llegir-los i consultar-los i esperem podem continuar.
Per veure els que ja estan publicats heu d’anar a: Fulls de Patrimoni
Sota el cel del Montsec
DESCOBRIU EL PATRIMONI SOTA EL CEL DEL MONTSEC
La Fundació Arnau Mir de Tost presenta Sota el Cel del Montsec, una nova col·lecció de fulletons de difusió patrimonial a la Vall d’Àger que es fa possible gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament d’Àger, la Diputació de Lleida i la Fundació d’Obra Social La Caixa.
La iniciativa posa a l’abast del públic el patrimoni arquitectònic, natural, geològic i cultural de la vall d’Àger, i ho fa situant sobre un mapa els diferents elements patrimonials més rellevants que s’han conservat, tot detallant els seus trets característics.
D’aquesta manera, i atenent a la peculiaritat geogràfica del territori conjuntament a la importància històrica del període medieval fan que la col·lecció s’enceti amb un primer volum “Castells i torres medievals”, on queda recollit el testimoni de l’arquitectura militar del moment.
Els fulletons es podran adquirir de manera totalment gratuïta i es trobaran en els diferents establiments comercials i turístics, així com en els punts d’informació i entitats administratives del municipi. https://fundacioarnaumirtost.cat/projectes/patrimoni-natural-i-cultural/
L’acte de presentació tindrà lloc el proper dijous 25 de juliol, a les set del vespre, a la Col·legiata de Sant Pere d’Àger.
Publicació digital: Fulls de Patrimoni
FULLS DE PATRIMONI
El passat mes de maig, des de la Fundació Arnau Mir de Tost es va decidir endegar una publicació en format digital sota el nom de Fulls de Patrimoni. Aquest nou canal pretén ser una via de difusió que posi a l’abast del públic breus articles especialitzats sobre patrimoni històric, cultural i natural. La intenció és anar publicant un text cada mes i donar cabuda a una ampla temàtica.
De moment, s’han publicat dos articles breus ben interessants: “Vicissituds de l’Arxiu Capitular de Sant Pere d’Àger” de Francesc Fité i Llevot, que ofereix un breu recorregut per la història dels pergamins i manuscrits d’Àger des de la seva primera catalogació, el segle XVIII, fins a l’actualitat, tot resseguint la distribució que d’aquests se n’ha fet entre diferents arxius. El segon “Els grafits de la presó d’Àger” de Joan Vinyoles i Vidal, analitza els diversos grafits que es troben a la paret del que va ser presó d’Àger, ubicada a l’Antiga Capella de Nostra Senyora de l’Esperança.
Us anirem informant i suggerim que no us els deixeu perdre.
https://fundacioarnaumirtost.cat/publicacionsfundacioarnaumirtost/fulls-de-patrimoni/