Header Image - Fundació Arnau Mir de Tost

Yearly Archives

4 Articles

GAUDEIX EL GEOPARC A ÀGER

Dins el cicle d’activitats anuals “Gaudeix el Geoparc” que organitza aquesta entitat, amb seu a Tremp, i com a entitat col·laboradora dins del territori Geoparc, la Fundació Arnau Mir de Tost us ofereix, demà dissabte 18 de desembre, una visita comentada a una part de la vila normalment poc visitada.

L’objectiu de la visita és donar a conèixer aquesta part de la vila, menys coneguda, i sobretot explicar les darreres actuacions realitzades a dos dels elements emblemàtics del barri de Solsdevila: el pany de muralla conservat i el pou de gel.

El punt de trobada és el Portal de Pedró, a les 12:00 del migdia. D’aquí ens dirigirem cap al camí fora muralla fins arribar al pou de gel.

PINTURES ROMÀNIQUES DE SANT PERE D’ÀGER

PINTURES ROMÀNIQUES DE SANT PERE D’ÀGER

Donació de Sandro Rosell al poble d’Àger

Dijous 2 de desembre, el poble d’Àger va rebre de la mà de Sandro Rosell una donació magnífica: una reproducció literal del fragment més gran que es conserva de les pintures romàniques de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger. L’acte va tenir lloc a la Sala de Plens, on han quedat exposades.

Acte de la donació 2/12/21

Aprofitant la presència a l’acte del President de la Fundació Arnau Mir de Tost, el Dr. Fité, Sandro Rosell li demanà d’explicar als presents el significat i la història de les pintures.

Les pintures romàniques de Sant Pere d’Àger

La canònica de Sant Pere d’Àger, feta construir pels senyors Arnau Mir de Tost i Arsenda d’Àger després de dominar la vall, a mitjans segle XI, segurament no s’acabà fins a finals del mateix segle en tractar-se d’una obra de caràcter monumental. Malgrat això, els senyors d’Àger foren enterrats a la galilea de l’església, el 1068 i el 1071. És possible que poc després, quan el senyoriu ja estava a mans del seu hereu, Guerau Ponç de Cabrera, primer vescomte d’Àger, es manés pintar l’interior de l’església com era costum. És per això i pel seu estil, que les pintures romàniques de Sant Pere se situen cronològicament a finals del segle XI o principis del segle XII.

Reproducció de les pintures actualment a la Sala de Plens de l’ajuntament d’Àger.

Les pintures d’Àger al MNAC i al MLL

De la pintura mural que degué decorar els tres absis de l’església de Sant Pere d’Àger, en resta un conjunt de 19 fragments, el principal i més sencer és el reproduït, els apòstols, Sant Tadeu i Sant Jaume, que amida 280 x 144,5 x 4,5 cm. Aquests pintures repartides per l’església van romandre in situ, en un procés de degradació imparable, fins el 1958, any en què foren extretes acertadament i transportades al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

Els apòstols Sant Tadeu i Sant Jaume están actualment exposats a les sales permanents de l’art romànic del MNAC, en concret a la Sala 3.

https://www.museunacional.cat/ca/colleccio/apostols-dager-tadeu-i-jaume/mestre-de-pedret/065467-000

Actualment, alguns fragments de les pintures de Sant Pere d’Àger es poden contemplar al Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal.

El cercle del Mestre de Pedret

A la fitxa del MNAC trobem una descripció dels dos apòstols:

Dins del corpus d’obres adscrites a l’anomenat cercle de Pedret, les pintures d’Àger tenen especial similitud amb l’única d’aquestes obres que es conserva fora del territori català, el conjunt de Saint-Lizier de Coserans (Arieja, França). La corporeïtat de les dues figures, l’harmonia de la composició o la delicadesa en el modelat dels rostres, amb les característiques carnacions al front, les galtes i el coll, acrediten la qualitat de la pintura. Cal tenir present que la canònica de Sant Pere d’Àger era un dels principals centres de poder religiós i polític al sud del comtat d’Urgell.

Museu Nacional d’Art de Catalunya

Montserrat Pagès, historiadora de l’art, investigadora i assagista d’art catalana, que ha exercit com a conservadora del MNAC, explicà a Àger, al local social fa uns anys, convidada per la Fundació Arnau Mir de Tost, la importància de les pintures de Sant Pere i la seva connexió estilística i cronològica amb les conservades a la catedral de Sent Líser de Coserans (en occità). Publicà les seves investigacions el 2010 en un article titulat “Sant Pere d’Àger i Saint-Lizier de Coserans en el marc de la pintura d’influència llombarda”, dins l’obra col·lectiva Els Comacini i l’arquitectura romànica a Catalunya.

El 2012 tingué lloc a Girona i Vic el Congrés Internacional ‘Les catedrals catalanes en el context europeu (s. X-XII): escenaris i escenografies’, on Montserrat Pagès parla de les pintures d’Àger i de Saint Lizier:

A diferència de l’església de Sant Pere d’Àger, a l’absis major de Sent Líser de Coserans es conserva gran part de la pintura original, que ens permet imaginar una mica com podria haver estat Sant Pere a principis del segle XII.

Sant Pere d'Àger
Pintures de la catedral de Sent Líser de Coserans. Foto extreta de https://www.ariegepyrenees.com/ca/patrimoine-culturel/art-roman-en-couserans/#fancybox-4