Header Image - Fundació Arnau Mir de Tost

farnaumirtost

Publicació digital: Fulls de Patrimoni

Publicació digital: Fulls de Patrimoni

FULLS DE PATRIMONI

El passat mes de maig, des de la Fundació Arnau Mir de Tost es va decidir endegar una publicació en format digital sota el nom de Fulls de Patrimoni. Aquest nou canal pretén ser una via de difusió que posi a l’abast del públic breus articles especialitzats sobre patrimoni històric, cultural i natural. La intenció és anar publicant un text cada mes i donar cabuda a una ampla temàtica.

De moment, s’han publicat dos articles breus ben interessants: “Vicissituds de l’Arxiu Capitular de Sant Pere d’Àger” de Francesc Fité i Llevot, que ofereix un breu recorregut per la història dels pergamins i manuscrits d’Àger des de la seva primera catalogació, el segle XVIII, fins a l’actualitat, tot resseguint la distribució que d’aquests se n’ha fet entre diferents arxius. El segon “Els grafits de la presó d’Àger” de Joan Vinyoles i Vidal, analitza els diversos grafits que es troben a la paret del que va ser presó d’Àger, ubicada a l’Antiga Capella de Nostra Senyora de l’Esperança.

Us anirem informant i suggerim que no us els deixeu perdre.

http://fundacioarnaumirtost.cat/publicacionsfundacioarnaumirtost/fulls-de-patrimoni/

Bandolerisme, del segle XV al XIX

Bandolerisme, del segle XV al XIX
Dibuix d'Àger

IX JORNADA D’ESTUDIS HISTÒRICS I PATRIMONIALS DE LA VALL D’ÀGER

El bandolerisme és un fenomen recurrent en la historiografia catalana i que suscita entre el gran públic un gran interès; per aquesta raó hem volgut dedicar-li la IXa Jornada d’Estudis.

Malgrat això, la seva complexitat i la diversitat de realitats que el conformen fan que sigui, encara, element de debat i d’estudi. Més enllà de la tradicional divisió entre bandolerisme d’època barroca i bandolerisme del segle XIX, en aquesta jornada s’aprofundirà en les seves causes, en les diferències entre els diferents bandolerismes que podem documentar, en la seva repressió i en la tradició oral que n’ha pervingut.

La Jornada tindrà lloc com és habitual a la Sala d’Actes de l’Ajuntament d’Àger, el dijous dia 4 de juliol.

L’acte és obert a tothom qui hi estigui interessat.

PROGRAMA DE LA JORNADA

10:00 Inauguració de la Jornada. Presentació per part del President de la Fundació Arnau Mir de Tost Sr. Francesc Fité Llevot i autoritats.

10:15 Bandolers i bandolerismes: una visió general. A càrrec d’Anna Esteve Florensa. Arxiu Diocesà de Lleida i Biblioteca del Seminari Diocesà de Lleida.

10:45 Pausa cafè.

11:30 Homes de bàndol? Delinqüents? Problemàtiques d’estudis. A càrrec de Lluís Obiols Perearnau, Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell.

12:00 Bandolerisme institucional: els mecanismes d’accés al poder. A càrrec de la Dra. Elisenda Collelldemont Vives. Universitat de Barcelona.

12:30 La sociabilitat dels bandolers cap a 1600. A càrrec de la Dra. Carmen Xammar Alonso. Universitat de Cantàbria.

13:00 El bandolerisme i els Mossos d’Esquadra a Catalunya (1814-1855). A càrrec de M. Felix González Fraile, sotsinspector dels Mossos d’Esquadra. Grup del Servei històric.

13:30 Bandolers d’Àger, entre la llegenda i els fets històrics. A càrrec del Dr. Francesc Fité Llevot (UdL) i na Cristina Masvidal (Fundació Arnau Mir de Tost). Presentació de l’auca de Macot, de Joan Rosell i Francesc Fité.

Sessió tarda

17:00 Visita als llocs de la llegenda de la “Guilleumota”. Visita comentada a càrrec del Dr. Francesc Fité Llevot.

 

Contes que no tots ho són, de Joan Rosell

Presentació del llibre “Contes que no tots ho són”

Joan RosellAquest matí ha tingut lloc la presentació del llibre recentment publicat de Joan Rosell “Contes que no tots ho són” (Garsineu Edicions, Tremp) a la sala d’actes de l’Ajuntament d’Àger. Després d’unes paraules de benvinguda de l’Alcalde Sr. Lluís Ardiaca, ha pres la paraula el Sr. Francesc Fité, president de la Fundació Arnau Mir de Tost, per presentar el llibre. La sala s’ha emplenat de públic que ha aplaudit les intervencions que s’han realitzat.

El títol del llibre

Joan Rosell ha explicat que el títol del llibre el va decidir després de conèixer els escrits de Lluís Marià Vidal (Barcelona, 6 d’octubre de 1842–10 de gener de 1922). Lluís Marià Vidal fou enginyer de mines, geòleg, arqueòleg pioner i president del Centre Excursionista de Catalunya, de l’Ateneu Barcelonès i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Lluís Marià Vidal,  escrigué “Cuentos que no ho són” (Guinart y Pujolar 1916-1917, Barcelona).

Benet Rosell i els contes

L’autor ha intervingut explicant que el llibre està dedicat al seu germà Benet Rosell, desaparegut el 2016. És per aquest motiu que la portada del llibre mostra un quadre de Benet Rosell.

Joan Rosell ha explicat com aquests contes són fruit de la dedicació que va donar al seu germà els darrers temps de la seva malaltia, convertint anècdotes i històries anotades en literatura, en contes que tenen el fonament en petites històries reals explicades i arrodonides amb imaginació, i que tenen com a coordenades geogràfiques Àger, Tremp i Binibéquer (Menorca).

Joan Rosell

Intervenció de l’autor

El text de la presentació

Tot seguit podeu llegir la presentació de Francesc Fité:

L’obra que tinc a les mans per presentar-vos-la, és el darrer escrit del Joan Rosell, on es recullen records, contes i anècdotes diverses espigades de diferents moments de la seva vida, en el seu triple escenari vivencial on ha fixat arrels i signes d’identitat lligats a la seva llarga i extensa trajectòria com a geòleg, estretament vinculada al Montsec, en tota la seva extensió, entre la Noguera i el Pallars, i també a l’illa de Menorca.

En la producció d’un científic, hi ha la producció científica, és a dir textos, que és fruit de l’estudi i la investigació, en el seu cas vinculada a un intensíssim i extens treball de camp, i la que podem definir com a vivencial. Llegint el llibre del Joan, m’ha vingut a la memòria el llibre de l’historiador cerverí Agustí Duran i Sanpere, Pels camins de la història que, malgrat no assemblar-se massa al del Joan, és resultat també del seu mon vivencial, paral·lel al científic, doncs aplega anècdotes i troballes d’investigació diverses com la que li va permetre identificar l’antic retaule de la cripta de Sant Pere d’Àger, arran d’uns relleus que ingressaren al MNAC, procedents de la col·lecció Batlló. Uns relleus que, en desafectar-se la col·legiata i dispersar-se el seu patrimoni, anaren a parar a la capella de Casa Sanuy d’Àger, a Sant Martí, avui més coneguda com a casa Xaparró. Cal pensar que en algun moment de finals del s. XIX entraren en comerç per passar tot seguit a engrossir la col·lecció Batlló que fou adquirida posteriorment pel MNAC.

No vull avançar el contingut dels seus contes aplegats amb cura de germà gran per tal de poder llegir-los al seu germà petit, el Beni, que ell ens explicarà tot seguit amb tot detall, vull només advertir l’interessant que resulta veure-hi reflectida la seva vocació docent de geòleg, sempre disposat a explicar aspectes relacionats amb les pedres, subsòls, formació d’estrats i relleus adjuntats a anècdotes divertides i evocadores de moments viscuts en el passat. El seu amor per la Geologia és sempre omnipresent i amb ganes de fer-la conèixer.

Per altra part, puc afirmar amb total rotunditat que ens trobem davant d’un anecdotari i recull de contes i records cent per cent Joan Rosell. En la lectura dels diferents textos, il·lustrats amb dibuixos de collita pròpia, hi destil·la sens dubte la seva vitalitat intensa i planera i alguns cops finament sorneguera, en aquesta barreja de geòleg docent i d’home arrelat a la terra, participant en àpats, caceres i altres activitats, d’esbarjo o de caire cultural en els territoris vivencials que evocàvem. Pastors i pescadors sobretot, hi prenen un gran relleu, dins del marc de treball de camp de las seva trajectòria com a geòleg, per llur arrelament a la terra, l’escenari fonamental de las seva recerca i també de la seva experiència vital.

Sens dubte aquest arrelament i contacte vivencial amb la terra i amb els homes més units a ella, com els pastors al Montsec, o els pescadors a la Menorca, que ens evoca tan finament, és un dels valors del llibre, a través del qual copsem l’autèntic i genuí Joan Rosell, l’home d’Àger i Tremp que recorda i rememora al seu padrí Jaumet del Barbut que de ben segur li feu estimar el Montsec i li obrí la vocació vers la Geologia. Saurí, ermità i sobretot gran amant de Col·lobó i de tot el Montsec que coneixia profundament, per aquest motiu col·laborà estretament amb el meu pare quan es portà a terme la repoblació del Montsec, en els anys cinquanta. També fou ell qui salvà de la destrucció els retaules de Col·lobó que romanen actualment al Museu de Lleida. Un home que, segons diuen, cada dia pujava a Col·lobó per cuidar l’hort, atendre l’arner o senzillament per sentir la frescor i la intensitat de l’aire del Montsec. Home polifacètic, podríem seguir parlant sobre ell, però és del Joan de qui hem volgut mostrar el perfil de geòleg i, a la vegada, d’home de la terra.

Amb aquestes paraules, vull donar fi a la presentació d’aquest llibre ben escrit, amb un lèxic ric que en algun moment potser us farà acudir al diccionari per esbrinar alguns dels mots que s’hi empra, però que sens dubte us enganxarà llegint el seu ric anecdotari, a través del qual us traslladarà al passat més pregon i també al present més actual, per cloure sempre cada conte amb el fi humor que el caracteritza. Llegiu-lo i em donareu la raó de tot el que afirmo.

Àger, 20 d’abril de 2019

Francesc Fité Llevot

 

Fotografia de la Vall d’Àger

Fotografia de la Vall d’Àger

La Vall d’Àger compta amb un ric patrimoni etnogràfic, social i cultural que en part ha quedat immortalitzat en format fotogràfic. Els veïns i veïnes de la vall ho saben bé i en són coneixedors, especialment arran d’una extraordinària exposició promoguda per l’Ajuntament d’Àger a finals dels anys 90, que va ser possible gràcies a l’aportació fotogràfica de molts d’ells.

A banda d’aquestes fotografies personals, que resguarden preuats records familiars, l’Ajuntament compta amb un fons propi que ha anat generant amb els anys, en el que es recullen celebracions, actes varis i altres elements patrimonials.

Coneixedora d’aquest dipòsit, l’any 2018 la Fundació Arnau Mir de Tost va decidir impulsar un projecte de digitalització i catalogació de les imatges per tal de preservar el fons i posar-lo en valor, fent possible que algun dia es pugui consultar telemàticament.

Gràcies a l’Institut Ramon Muntaner, que en la seva XIII Convocatòria d’ajuts a projectes d’investigació o de difusió cultural (AP 12/18) va concedir a la Fundació part del finançament necessari, s’ha pogut desenvolupar una primera fase d’aquest projecte. Fins el moment, s’han digitalitzat un total de 710 fotografies i s’ha iniciat una base de dades on es recull la informació més rellevant de cadascuna de les imatges. Així mateix, s’està digitalitzant el gruix de documentació generada arrel de l’exposició abans citada, que en la forma de Fitxes de Recepció incorpora moltes observacions. En d’altres casos, aquests documents contenen imatges que l’Ajuntament no ha conservat i, per tant, constitueixen l’únic testimoni existent, més enllà de la fotografia original en el cas que el propietari l’hagi preservat.

Comunions, casaments, processons, futbol, feines agrícoles, retrats familiars i molts altres temes, amb l’inestimable teló del patrimoni arquitectònic i paisatgístic dels pobles del territori. En definitiva, el gruix fotogràfic permet l’observador fer una passejada per la Vall del segle XX.

Des de la Fundació, únicament es tenen paraules d’agraïment davant la possibilitat d’haver pogut tractat amb aquest magnífic material i a l’Ajuntament d’Ager per facilitar la tasca de recuperació del patrimoni.

Agraïments: Xavier Goñi i Ramon Canal per la informació tècnica i sobre el fons que ens han aportat.

Un projecte subvencionat per:

logo_irmu_portal_5af18ad95f200

L’escola a la Vall d’Àger

L’escola a la Vall d’Àger

L’ESCOLA A LA VALL D’ÀGER. ENSENYANÇA A LES ZONES RURALS

La vila d’Àger, ubicada a la zona sud de la serralada del Montsec d’Ares, forma part de la Catalunya rural d’interior de mitja muntanya, i té una població d’uns 600 habitants. A l’escola del poble, anomenada Andreu Farran, acudeixen, a més dels nens i nenes d’Àger, els dels pobles del voltant; en concret, els de Millà, Corçà, Agulló, Vilamajor, l’Ametlla, la Règola, Font de Pou i els de la urbanització de Sant Josep de Font de Pou.

L’escola, conjuntament amb l’Escola l’Espígol de Gerb, l’escola Leandre Cristòfol d’Os de Balaguer, l’escola de Les Avellanes i l’escola Tartareu, formen la ZER El Montsec que fa poc va celebrar el seu 25 aniversari.

Anteriorment, molts dels poblets de la vall tenien escola pròpia i la majoria dels nens i nenes no s’havien de desplaçar. Avui, aquests edificis resten tancats i pràcticament oblidats. El seu record retorna a la memòria dels testimonis que van aprendre dins les seves aules.

Des de la Fundació Arnau Mir de Tost hem iniciat un projecte on ens proposem estudiar el sistema d’escolarització pública a la vall, amb la voluntat de conèixer com s’organitzava i com ha estat la seva evolució al llarg dels anys. Conèixer la història de l’escola ens servirà no únicament per entendre el present d’aquesta institució i poder encarar amb major facilitat els reptes de futur que apareixen dia rere dia, sinó també per apreuar-la com a part del nostre llegat social i cultural.

A la nostra plana web hem dedicat un apartat on anirem introduint les novetats entorn aquest projecte: www.fundacioarnaumirtost.cat/projectes/escola-rural/

Si voleu participar aportant el vostre testimoni o qualsevol altra dada interessant podeu escriure’ns a administracio@fundacioarnaumirtost.cat

Campanes i campanars

Campanes i campanars

LES CAMPANES DE SANT VICENÇ D’ÀGER

«Fer volar campanes», «Sentir campanes», «Dir-ne una de l’alçada d’un campanar», «La campana no va a missa però a tots avisa», «Estar més sord que una campana», «No es pot anar a missa i repicar»…, són algunes de les dites que farceixen el nostre refranyer popular. I és que campanes i campanars ens acompanyen i formen part de la nostra cultura des de segles ençà.

Segons els estudis, l’ús de la campana a l’Europa cristiana es remet a l’època Alt medieval, concretament a l’entorn monacal. Poc a poc, la població de les zones rurals de muntanya assimilarà aquesta manera de comunicar-se i l’utilitzarà per a assenyalar el pas del temps, donar compte d’esdeveniments socials especials o avisar davant situacions de perill.

Tot i que l’origen de la campana europea com a objecte sonor es troba a la Campània (Itàlia), a casa nostra les primeres campanes conegudes es remunten als segles X i XI. Aquests primers exemplars, dels que en trobem dues mostres al Museu Episcopal de Vic, són de petites dimensions, estan fetes amb ferro batut, deriven de les esquelles dels pastors i mantenen la seva forma.

Serà a partir del segle XII quan campanes i campanars es generalitzaran arreu d’Europa. La seva producció esdevindrà especialitzada a mans de mestres artesans forjadors de campanes, que aniran itinerant d’un indret a un altre en funció de la demanda. La campana, des d’aleshores, es bastirà in situ en bronze fos amb motllo amb la tècnica de la cera perduda. Es podria dir que aquest és el moment en que esdevindrà part de la comunitat, doncs serà batejada amb nom propi, i en ella s’incorporaran inscripcions i imatges que reforçaran la seva funció ritual.

Avui, però, a molts indrets ja no es fa sentir el toc de campanes. De fet, amb l’era digital, la campana va caient en l’oblit i la seva funció queda relegada al toc d’hora o a la presidència de l’inici de la festa major. Sense adonar-nos-en, hem canviat el nostre ritme de vida d’una manera trepidant. I pel camí es queda part del nostre patrimoni popular.

Coneixedors d’aquesta situació, i amb la voluntat de pal·liar-la, des de la Fundació Arnau Mir de Tost s’endega un interessant projecte que pretén la recuperació del patrimoni festiu i cultural d’Àger, a través del recobrament i difusió de la seva tradició campanera. Si hi esteu interessats, podeu anar-lo seguint a través de la nostra plana web, on li hem dedicat un apartat: http://fundacioarnaumirtost.cat/projectes/campanes-sant-vicenc-ager/

Si voleu introduir-vos al món campaner, us recomanem que consulteu la següent revista: http://campanes.cat/que-fem/revista-el-batall/

L’Atles català d’Abraham Cresques

L’Atles català d’Abraham Cresques
Fragments del pergamí

Conegut com a Atles català, aquest mapa cartogràfic del segle XIV és un importantíssim document històric alhora que obra artística de primera magnitud. Si voleu conèixer l’original, haureu d’adreçar-vos a la Bibliothèque Nationale de Paris, però aquí a Àger, la Fundació Arnau Mir de Tost disposa d’una reproducció gràcies a la donació feta per la senyora Xus Hervera, de Casa Xalets. Des de la Fundació Privada Arnau Mir de Tost, i en nom dels /les seus membres, no tenim prou paraules d’agraïment per aquest magnífic regal.

L’Atles català, que pren la mar Mediterrània com a centre, representa les diverses parts habitades del món conegut amb les divisions polítiques corresponents. Aquests territoris estan adornats amb dibuixos que il·lustren les particularitats geogràfiques, comercials i històriques pròpies de cada zona. Cal destacar que una de les característiques d’aquesta producció és la incorporació, per primera vegada, d’una rosa dels vents.

Tot i la incertesa, la seva autoria és atribuïda al cartògraf mallorquí Abraham Cresques, mestre de les cartes del rei d’Aragó, i un dels caps de l’escola mallorquina de cartografia.

En conjunt, l’obra original es compon de 6 fulls dobles de pergamí d’una mida de 65 X 50 cm. cadascun, que s’adhereixen a unes planxes de fusta, i que un cop disposades unes al costat de les altres construeixen un espectacular mapa de 65 X 300 cm.

Si voleu saber-ne més i voleu consultar un per un cadascun dels fulls, de manera virtual, us recomanem la visita als següents enllaços:

http://expositions.bnf.fr/marine/albums/catalan/index.htm

http://web.archive.org/web/20050812075646/www.geocities.com/urunuela33/atlas1375/catalan.htm

 

 

Francesc Fité i el món romànic

orrit

Amb motiu de la inauguració de les obres de restauració de l’església de Sant Pere d’Orrit, el passat dissabte dia 20 d’octubre, el Dr. Francesc Fité, professor d’Història de l’Art Antic i Medieval i d’Història Medieval (especialista en els castells del s. XI) de la Universitat de Lleida, i membre de la Fundació Privada Arnau Mir de Tost, va impartir una xerrada on va introduir el públic en l’arquitectura i la història d’aquest emblemàtic edifici romànic, declarat Bé Cultural d’Interès Local el 2015.

A nivell artístic, l’església de Sant Pere d’Orrit, datada al segle XI, és una de les representacions de l’art romànic català. En l’edifici s’hi troben els elements més comuns en les construccions religioses, que donen unitat i estil a aquest moment, com ara les arcuacions llombardes. Aquesta edificació s’ha d’entendre amb el conjunt del poble al qual acompanya, datat a l’època tardoromana i goda, i caracteritzat per ser de caire fronterer. L’emplaçament, pel seu caràcter estratègic, sobre un turó a la riba esquerra del Noguera Ribagorçana i a l’entrada del congost d’Escales, justifica la importància del nucli en aquest moment històric d’inestabilitat social i política.

Amb la restauració d’aquesta construcció, es dóna un pas més en la recuperació del patrimoni romànic de caire religiós, tant important en tot el Prepirineu català. Peces com aquesta, que formen part en la consolidació del feudalisme com a sistema estructural del territori i de la seva societat, permeten donar a conèixer i interpretar el significat del món durant la Plena Edat Mitjana.