Header Image - Fundació Arnau Mir de Tost

Category Archives

17 Articles

VIIa Jornada d’Estudis de la Vall d’Àger i l’Alta Noguera

Cartell VIIa Jornada

Cartell VIIa Jornada

PROGRAMA

Sessió matí: Sala d’actes de l’Ajuntament

9:30 Inauguració de la Jornada. Presentació per part del President de la Fundació Arnau Mir de Tost Sr. Josep Mª Farran i autoritats.

10:00 La Guerra dels Segadors en el seu context. A càrrec del Dr. Antoni Passola i Tejedor de la UdL.

10:30 Pausa cafè.

11:00 L’impacte econòmic de la Guerra dels Segadors al Ponent català. A càrrec de Gabriel Ramon i Molins, Universitat de Lleida.

11:30 El front de Lleida durant la Guerra dels Segadors, 1642-1647. A càrrec d’Oscar Uceda.

12:00 La Guerra dels Segadors al Baix Segrià. A càrrec d’Anna Esteve, Arxiu Diocesà de Lleida.

12:30 La Guerra dels Segadors a la Terreta. A càrrec de Joan Ramon Piqué i Badia.

13:00 La Guerra dels Segadors: Catalunya camp de batalla de les grans potències europees. A càrrec del professor Jaume Fernández.

13:30 Lo Castell de Lleida, primera etapa (1640-1707). A càrrec de Joan Ramon González Pérez, President de l’Associació d’Amics de la Seu Vella de Lleida.

13:45 Empremtes de la Guerra dels Segadors a la Vall d’Àger. A càrrec de Cristina Masvidal i Francesc Fité, Fundació Arnau Mir de Tost.

Sessió tarda: Capella del Calvari

17:00 Les pintures de la Capella del Calvari d’Àger. Passejada fins a l’ermita i visita a la capella. A càrrec de Pere Rovira, del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC).

 

Obert a tots els públics

Àger en tenim una joia que n’és digne de guardar

Àger en tenim una joia que n’és digne de guardar. Recuperació de les cançons populars de la Vall d’Àger.

Amb el títol “Àger en tenim una joia que n’és digne de guardar” la Fundació Arnau Mir de Tost patrocina un nou projecte de memòria oral per recuperar les cançons populars de la Vall d’Àger. El projecte està avalat per la Universitat de Lleida i ha estat subvencionat per l’Institut Ramon Muntaner.

El nom del projecte sorgeix d’una cançó de pandero plasmat a la tesi doctoral de Dolors Sistac (1997) que defineix clarament l’objectiu d’aquesta investigació:

Fig. 1r

Àger en tenim una joia

que n’és digna de guardar

a Granyena la van perdre

i no fan sinó plorar

Si algun dia la perdíem

ditxós qui la trobarà

Per a més informació visiteu la nostra pàgina de projectes.

Crida a la participació: projecte Antroponímia de la Vall d’Àger

Durant el 2015 i 2016 s’ha dut a terme el projecte Antroponímia de la Vall d’Àger, els objectius del qual eren:

  • Recollida sistemàtica dels renoms de les cases i masies de la Vall d’Àger
  • Geolocalització dels renoms (associació geogràfica del renom amb la casa o cases)
  • Publicació dels resultats a Internet mitjançant Google Maps

Una vegada assolits els objectius bàsics del projecte, s’inicia una fase d’accés públic per tal de millorar, corregir, ampliar i finalment consensuar un mapa dels renoms del territori que ocupa el municipi de la Vall d’Àger i part del municipi de Camarasa.

Convidem a totes les persones que hi tinguin interès a què visitin la pàgina del projecte i hi participin. El procés és el següent:

  • Accediu a la pàgina del projecte.
  • A la pàgina del projecte hi trobaran 2 links: un per al mapa dels renoms corresponents als pobles i un per al mapa dels renoms de les masies
  • Clicar sobre els enllaços i navegar pels mapes. Si cliqueu sobre un dels indicadors us sortirà el renom de la casa o masia i si n’hi ha altres noms i observacions.
  • Si detecteu errors, coneixeu altres renoms, voleu fer una aportació o ampliació, envieu-nos un mail a farnaumirtost@gmail.com amb el tema “Renoms” i expliqueu-nos-ho.

A mesura que es vagin rebent comentaris s’aniran fent correccions sobre els mapes.

Moltes gràcies!

Homenatge a Benet Rossell: exposició Lo Quixon

Inauguració exposició Lo Quixon de Benet Rossell

cartell expo rossell

Cartell exposició Benet Rossell Lo Quixon

El proper dia 3 de desembre s’inaugurarà a Àger una exposició en homenatge a Benet Rossell, recentment desaparegut, amb obres proporcionades per la seva companya Cristina Giorgi. L’exposició es podrà veure a l’Ajuntament d’Àger fins al dia 11 de desembre, en horaris de matí i tarda. Aquesta exposició i una sèrie d’actes que tindran com a figura central a Benet Rossell, constitueixen l’homenatge que la seva població natal, Àger, vol fer a aquest artista polifacètic. De fet, els actes d’homenatge ja van començar el mes d’octubre amb la Festa dels Avis que protagonitzen els nens de l’escola Andreu Farran d’Àger, on es va fer una petita representació explicant la figura i l’obra de Benet Rossell.

FAMT

Logotip de la Fundació Arnau Mir de Tost creat per Benet Rossell

Horaris de l’exposició:

3 de desembre: inauguració a les 12h

4 de desembre: 11:30h-14:00h / 17:00h – 19:00h

5 al 10 de desembre: 11:30 – 13:30h / 17:00 a 19:00h

11 de desembre: cloenda 11:30 -13:30h

Actes d’homenatge a Benet Rossell

Després d’inaugurada l’exposició, el mateix dia 3 de desembre, a migdia, tindran lloc una sèrie d’actes: tasts musicals a càrrec de Miquel Angel Marín, descobriment d’una placa, actuació dels cantaires d’Àger, recitació de poemes, actuació dels nens de l’escola Andreu Farran d’Àger, etc. tot seguint un recorregut que anirà des de l’ajuntament fins al cementiri, on finalitzaran.

Consultar el detall dels actes.

Taller de memòria oral: Antroponímia de la Vall d’Àger

Antroponímia

Taller de memòria oral

 

El 2015 es va dur a terme la primera fase del projecte Antroponímia de la Vall d’Àger, l’objectiu del qual era recollir tots els noms de casa dels pobles del municipi i de la Vall i situar-los sobre plànol. En aquest taller es presentarà aquesta primera fase ja executada i els seus resultats, i es presentarà la segona fase del projecte que s’ha de dur a terme aquest 2016. En la segona fase la recollida de renoms i la seva situació geogràfica es finalitzarà i s’emprendrà la seva socialització a Internet, on hi podrà participar tothom qui ho vulgui.

Festa del primer repic de la campana de Millà

El proper dissabte 8 d’octubre tindrà lloc la Festa del primer repic de la campana de Millà recentment instal·lada al Monestir de Les Avellanes, després de passar un temps guardada en una casa particular quan fa uns anys el campanar de Millà amenaçava en caure. Els darrers mesos la campana ha estat motiu de debat sobre el què calia fer per salvaguardar-la. Després de descartar altres opcions proposades la solució ha estat la incorporació de la campana al Monestir de les Avellanes, on repicarà altra vegada.

programa_1r_repic_campana_milla programa_1r_repic_campana_milla2

Actes amb motiu de les Jornades Europees de Patrimoni 2016

Amb motiu de les Jornades Europees de Patrimoni 2016 que se celebraran el proper cap de setmana 17 i 18 de setembre, i com ja és habitual, la Fundació Privada Arnau Mir de Tost i l’Ajuntament d’Àger han organitzat tot un seguit d’actes al voltant del patrimoni de la Vall d’Àger.

El dissabte dia 17 de setembre, a partir de les 18:00h, a la sala d’actes de l’Ajuntament d’Àger, hi haurà dues intervencions al voltant del l’antic plafó ceràmic de la Mare de Déu del Roser, restaurat el 2015 a càrrec de la Fundació Arnau Mir de Tost:

1.  El Sr. Josep Antoni Cerdà Mellado, especialista en ceràmica medieval i moderna, amb la conferència Testimonis de ceràmica catalana del segle XVIII a la Col.legiata de Sant Pere i el panell de la Verge del Roser de l’antiga paeria d’Àger.

2. El Sr. Albert Motis, ceramista i restaurador del plafó, amb la intervenció Restauració del panell  de la Verge del Roser.

Plafó de la Mare de Déu del Roser restaurat

Plafó de la Mare de Déu del Roser restaurat

El plafó, mentrestant, estarà exposat al públic perquè tothom el pugui apreciar. De l’antic plafó ceràmic de la Mare de Déu del Roser, que havia estat en origen a la façana de l’ajuntament d’Àger, quedaven algunes parts que s’havien conservat a l’Arxiu Jaume Caresmar d’Àger. El plafó desaparegué de la façana de l’ajuntament en una data impresa, segurament el 1936. Llavors el secretari de l’ajuntament guardà les rajoles que quedaven i gràcies a aquest fet s’ha pogut fer la restauració. És probable que en treure’l algunes peces es malmenessin. Les peces desaparegudes han estat restituïdes i el plafó, del segle XVIII, torna a lluir sencer.

Posteriorment, a les 20:00h, hi haurà un Concert de violoncel a la Col·legiata de Sant Pere d’Àger, amb obres de J.S. Bach, a càrrec de Karen Martínez Cepa.

L’endemà, 18 de setembre, d’11 a 14h, Jornada de Portes Obertes a la Col·legiata de Sant Pere d’Àger.

Tots els actes de les Jornades Europees de Patrimoni 2016 aquí.

Èxit d’assistència a la VI Jornada sobre la Guerra Civil

El passat 6 de juliol la Fundació Privada Arnau Mir de Tost va batre l’èxit d’assistència a una Jornada d’Estudis Històrics i Patrimonials omplenant la Sala d’Actes de l’Ajuntament durant tot el matí. La Guerra Civil a la zona del Montsec era el tema de les Jornades i es van anar succeïnt al llarg del dia diferents intervencions que enfocaven aquest fet històric, del qual enguany es compleix el 80è aniversari, des de diferents punts de vista: la recerca científica, la memòria oral, treballs de recerca d’estudiants, publicacions de diaris de guerra com El Diari d’un soldat de Pere Belart -Peret de Pulsaco-, treball de documentació en arxius, etc. que van anar exposant fets, històries, batalles a l’entorn del Montsec: al Pallars, a la Terreta, a Àger, Tartareu, Avellanes, etc. Ferran Sánchez Agustí fou el primer en intervenir, obrint la jornada amb la presentació del llibre que porta el mateix nom que la Jornada. Carme Berlabé, conservadora del Museu de Lleida, Comarcal i Diocesà, exposà els periples que patí el patrimoni de la zona durant el conflicte i la participació de molta gent preocupada per salvaguardar-lo. Per la tarda, el president de la Fundació, el Sr. Josep M. Farran i Juny, passejà pel poble explicant allò que encara recordava de l’arribada de la guerra a Àger.

Un moment de la intervenció de Laura Benseny

Un moment de la intervenció de Laura Benseny

MANIFEST EN DEFENSA DE LA UNITAT DE LES COL·LECCIONS DEL MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA I EL MUSEU DE LLEIDA

La Fundació Privada Arnau Mir de Tost acaba d’adherir-se a la plataforma per a la unitat de les col·leccions del Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu de Lleida.

MANIFEST EN DEFENSA DE LA UNITAT DE LES COL·LECCIONS DEL MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA I EL MUSEU DE LLEIDA

Després dels darrers esdeveniments succeïts al voltant d’algunes de les obres d’art procedents del monestir de Santa Maria de Sixena conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu de Lleida i que van ser adquirides legalment per la Generalitat de Catalunya i el Museu Nacional d’Art de Catalunya, les entitats i associacions sotasignades MANIFESTEM:
– Que la Sentència 48/2015 de 8 d’abril de 2015 del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 d’Osca i el decret d’execució provisional 87/2015 de 24 de maig de 2016 del mateix Jutjat, que han declarat nul·les les operacions de compravenda i han ordenat el trasllat de les obres abans del 25 de juliol al monestir de Sixena, no són ferms i encara tenen recorregut judicial.
– Que la Generalitat de Catalunya, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la Llei de Museus (1990) i la Llei de Patrimoni Cultural Català (1993), ha d’actuar amb fermesa i contundència per protegir aquest patrimoni i garantir que es conservi al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu de Lleida, atès que les obres en qüestió formen part de la unitat de les seves col·leccions.
– Que les obres afectades per aquest conflicte, avui conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu de Lleida, formen part del Catàleg del Patrimoni Cultural Català i, per aquesta raó, no poden sortir del país sense l’autorització de la Generalitat de Catalunya, a qui les lleis esmentades obliguen a tenir cura d’aquest patrimoni.
– Que lliurar les obres i traslladar-les al monestir de Sixena implica no complir el marc legal establert per les lleis catalanes, a la vegada que posa en risc un patrimoni que es troba inscrit dins el Catàleg del Patrimoni Cultural Català.
– Que l’entrega de les obres contradiu l’esperit dels projectes museològics dels dos museus, però de manera especial el projecte de Lleida, en el qual, la Franja i centres religiosos com el monestir de Sixena o la catedral de Roda d’Isàvena, són elements imprescindibles d’un relat que aprofundeix en la història de la Corona d’Aragó i del territori històric del Bisbat de Lleida. Aquest patrimoni, a més, és una peça clau per explicar el context social i religiós d’unes parròquies i d’uns territoris units per l’entesa i l’agermanament al llarg dels segles, i que ara es volen presentar com a espais històrics separats.
– Que el President, el Govern i la Conselleria de Cultura, haurien d’assumir de forma decidida i clara, i utilitzant tots els mecanismes legals i administratius, la defensa de la unitat de les col·leccions del Museu Nacional d’Art de Catalunya i del Museu de Lleida, comptant amb el suport de la societat civil.
I, per tant, DEMANEM:
QUE LA GENERALITAT ACTIVI AMB URGÈNCIA ELS MECANISMES JURÍDICS, LEGISLATIUS I ADMINISTRATIUS QUE LI BRINDA EL PARLAMENT, EL SEU ESTATUT D’AUTONOMIA I LES LLEIS CATALANES DE MUSEUS (1990) I DEL PATRIMONI CULTURAL CATALÀ (1993), I QUE OBLIGUEN LA GENERALITAT A VETLLAR PELS BÉNS PATRIMONIALS PROPIS I GARANTIR-NE EL GAUDI A LES GENERACIONS FUTURES.
Signen aquest manifest les entitats següents:
Amics de la Seu Vella
Amics dels Gegants de Lleida i Lo Marraco
Associació de la Festa de Moros i Cristians
Associació Ermengópolis
Ateneu Popular de Ponent
Castellers de Lleida
Centre d’Estudis Comarcals del Segrià
Centre Excursionista de Lleida
Centre Llatinoamericà
Cercle de Belles Arts
Coral Shalom
Fundació Orfeò Lleidatà
Grup Cultural Garrigues
Òmnium Lleida-Ponent
Patronat del Còrpus
Lleida, 8 de juny de 2016
El manifest està obert a noves adhesions tant d’entitats i institucions, com a títol personal a través del correu electrònic: plataformaentitatsculturals@gmail.com