Header Image - Fundació Arnau Mir de Tost

Category Archives

3 Articles

Campanes i campanars

Campanes i campanars

LES CAMPANES DE SANT VICENÇ D’ÀGER

«Fer volar campanes», «Sentir campanes», «Dir-ne una de l’alçada d’un campanar», «La campana no va a missa però a tots avisa», «Estar més sord que una campana», «No es pot anar a missa i repicar»…, són algunes de les dites que farceixen el nostre refranyer popular. I és que campanes i campanars ens acompanyen i formen part de la nostra cultura des de segles ençà.

Segons els estudis, l’ús de la campana a l’Europa cristiana es remet a l’època Alt medieval, concretament a l’entorn monacal. Poc a poc, la població de les zones rurals de muntanya assimilarà aquesta manera de comunicar-se i l’utilitzarà per a assenyalar el pas del temps, donar compte d’esdeveniments socials especials o avisar davant situacions de perill.

Tot i que l’origen de la campana europea com a objecte sonor es troba a la Campània (Itàlia), a casa nostra les primeres campanes conegudes es remunten als segles X i XI. Aquests primers exemplars, dels que en trobem dues mostres al Museu Episcopal de Vic, són de petites dimensions, estan fetes amb ferro batut, deriven de les esquelles dels pastors i mantenen la seva forma.

Serà a partir del segle XII quan campanes i campanars es generalitzaran arreu d’Europa. La seva producció esdevindrà especialitzada a mans de mestres artesans forjadors de campanes, que aniran itinerant d’un indret a un altre en funció de la demanda. La campana, des d’aleshores, es bastirà in situ en bronze fos amb motllo amb la tècnica de la cera perduda. Es podria dir que aquest és el moment en que esdevindrà part de la comunitat, doncs serà batejada amb nom propi, i en ella s’incorporaran inscripcions i imatges que reforçaran la seva funció ritual.

Avui, però, a molts indrets ja no es fa sentir el toc de campanes. De fet, amb l’era digital, la campana va caient en l’oblit i la seva funció queda relegada al toc d’hora o a la presidència de l’inici de la festa major. Sense adonar-nos-en, hem canviat el nostre ritme de vida d’una manera trepidant. I pel camí es queda part del nostre patrimoni popular.

Coneixedors d’aquesta situació, i amb la voluntat de pal·liar-la, des de la Fundació Arnau Mir de Tost s’endega un interessant projecte que pretén la recuperació del patrimoni festiu i cultural d’Àger, a través del recobrament i difusió de la seva tradició campanera. Si hi esteu interessats, podeu anar-lo seguint a través de la nostra plana web, on li hem dedicat un apartat: http://fundacioarnaumirtost.cat/projectes/campanes-sant-vicenc-ager/

Si voleu introduir-vos al món campaner, us recomanem que consulteu la següent revista: http://campanes.cat/que-fem/revista-el-batall/

Francesc Fité i el món romànic

orrit

Amb motiu de la inauguració de les obres de restauració de l’església de Sant Pere d’Orrit, el passat dissabte dia 20 d’octubre, el Dr. Francesc Fité, professor d’Història de l’Art Antic i Medieval i d’Història Medieval (especialista en els castells del s. XI) de la Universitat de Lleida, i membre de la Fundació Privada Arnau Mir de Tost, va impartir una xerrada on va introduir el públic en l’arquitectura i la història d’aquest emblemàtic edifici romànic, declarat Bé Cultural d’Interès Local el 2015.

A nivell artístic, l’església de Sant Pere d’Orrit, datada al segle XI, és una de les representacions de l’art romànic català. En l’edifici s’hi troben els elements més comuns en les construccions religioses, que donen unitat i estil a aquest moment, com ara les arcuacions llombardes. Aquesta edificació s’ha d’entendre amb el conjunt del poble al qual acompanya, datat a l’època tardoromana i goda, i caracteritzat per ser de caire fronterer. L’emplaçament, pel seu caràcter estratègic, sobre un turó a la riba esquerra del Noguera Ribagorçana i a l’entrada del congost d’Escales, justifica la importància del nucli en aquest moment històric d’inestabilitat social i política.

Amb la restauració d’aquesta construcció, es dóna un pas més en la recuperació del patrimoni romànic de caire religiós, tant important en tot el Prepirineu català. Peces com aquesta, que formen part en la consolidació del feudalisme com a sistema estructural del territori i de la seva societat, permeten donar a conèixer i interpretar el significat del món durant la Plena Edat Mitjana.