Header Image - Fundació Arnau Mir de Tost

Tag Archives

17 Articles

Contes que no tots ho són, de Joan Rosell

Presentació del llibre “Contes que no tots ho són”

Joan RosellAquest matí ha tingut lloc la presentació del llibre recentment publicat de Joan Rosell “Contes que no tots ho són” (Garsineu Edicions, Tremp) a la sala d’actes de l’Ajuntament d’Àger. Després d’unes paraules de benvinguda de l’Alcalde Sr. Lluís Ardiaca, ha pres la paraula el Sr. Francesc Fité, president de la Fundació Arnau Mir de Tost, per presentar el llibre. La sala s’ha emplenat de públic que ha aplaudit les intervencions que s’han realitzat.

El títol del llibre

Joan Rosell ha explicat que el títol del llibre el va decidir després de conèixer els escrits de Lluís Marià Vidal (Barcelona, 6 d’octubre de 1842–10 de gener de 1922). Lluís Marià Vidal fou enginyer de mines, geòleg, arqueòleg pioner i president del Centre Excursionista de Catalunya, de l’Ateneu Barcelonès i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Lluís Marià Vidal,  escrigué “Cuentos que no ho són” (Guinart y Pujolar 1916-1917, Barcelona).

Benet Rosell i els contes

L’autor ha intervingut explicant que el llibre està dedicat al seu germà Benet Rosell, desaparegut el 2016. És per aquest motiu que la portada del llibre mostra un quadre de Benet Rosell.

Joan Rosell ha explicat com aquests contes són fruit de la dedicació que va donar al seu germà els darrers temps de la seva malaltia, convertint anècdotes i històries anotades en literatura, en contes que tenen el fonament en petites històries reals explicades i arrodonides amb imaginació, i que tenen com a coordenades geogràfiques Àger, Tremp i Binibéquer (Menorca).

Joan Rosell

Intervenció de l’autor

El text de la presentació

Tot seguit podeu llegir la presentació de Francesc Fité:

L’obra que tinc a les mans per presentar-vos-la, és el darrer escrit del Joan Rosell, on es recullen records, contes i anècdotes diverses espigades de diferents moments de la seva vida, en el seu triple escenari vivencial on ha fixat arrels i signes d’identitat lligats a la seva llarga i extensa trajectòria com a geòleg, estretament vinculada al Montsec, en tota la seva extensió, entre la Noguera i el Pallars, i també a l’illa de Menorca.

En la producció d’un científic, hi ha la producció científica, és a dir textos, que és fruit de l’estudi i la investigació, en el seu cas vinculada a un intensíssim i extens treball de camp, i la que podem definir com a vivencial. Llegint el llibre del Joan, m’ha vingut a la memòria el llibre de l’historiador cerverí Agustí Duran i Sanpere, Pels camins de la història que, malgrat no assemblar-se massa al del Joan, és resultat també del seu mon vivencial, paral·lel al científic, doncs aplega anècdotes i troballes d’investigació diverses com la que li va permetre identificar l’antic retaule de la cripta de Sant Pere d’Àger, arran d’uns relleus que ingressaren al MNAC, procedents de la col·lecció Batlló. Uns relleus que, en desafectar-se la col·legiata i dispersar-se el seu patrimoni, anaren a parar a la capella de Casa Sanuy d’Àger, a Sant Martí, avui més coneguda com a casa Xaparró. Cal pensar que en algun moment de finals del s. XIX entraren en comerç per passar tot seguit a engrossir la col·lecció Batlló que fou adquirida posteriorment pel MNAC.

No vull avançar el contingut dels seus contes aplegats amb cura de germà gran per tal de poder llegir-los al seu germà petit, el Beni, que ell ens explicarà tot seguit amb tot detall, vull només advertir l’interessant que resulta veure-hi reflectida la seva vocació docent de geòleg, sempre disposat a explicar aspectes relacionats amb les pedres, subsòls, formació d’estrats i relleus adjuntats a anècdotes divertides i evocadores de moments viscuts en el passat. El seu amor per la Geologia és sempre omnipresent i amb ganes de fer-la conèixer.

Per altra part, puc afirmar amb total rotunditat que ens trobem davant d’un anecdotari i recull de contes i records cent per cent Joan Rosell. En la lectura dels diferents textos, il·lustrats amb dibuixos de collita pròpia, hi destil·la sens dubte la seva vitalitat intensa i planera i alguns cops finament sorneguera, en aquesta barreja de geòleg docent i d’home arrelat a la terra, participant en àpats, caceres i altres activitats, d’esbarjo o de caire cultural en els territoris vivencials que evocàvem. Pastors i pescadors sobretot, hi prenen un gran relleu, dins del marc de treball de camp de las seva trajectòria com a geòleg, per llur arrelament a la terra, l’escenari fonamental de las seva recerca i també de la seva experiència vital.

Sens dubte aquest arrelament i contacte vivencial amb la terra i amb els homes més units a ella, com els pastors al Montsec, o els pescadors a la Menorca, que ens evoca tan finament, és un dels valors del llibre, a través del qual copsem l’autèntic i genuí Joan Rosell, l’home d’Àger i Tremp que recorda i rememora al seu padrí Jaumet del Barbut que de ben segur li feu estimar el Montsec i li obrí la vocació vers la Geologia. Saurí, ermità i sobretot gran amant de Col·lobó i de tot el Montsec que coneixia profundament, per aquest motiu col·laborà estretament amb el meu pare quan es portà a terme la repoblació del Montsec, en els anys cinquanta. També fou ell qui salvà de la destrucció els retaules de Col·lobó que romanen actualment al Museu de Lleida. Un home que, segons diuen, cada dia pujava a Col·lobó per cuidar l’hort, atendre l’arner o senzillament per sentir la frescor i la intensitat de l’aire del Montsec. Home polifacètic, podríem seguir parlant sobre ell, però és del Joan de qui hem volgut mostrar el perfil de geòleg i, a la vegada, d’home de la terra.

Amb aquestes paraules, vull donar fi a la presentació d’aquest llibre ben escrit, amb un lèxic ric que en algun moment potser us farà acudir al diccionari per esbrinar alguns dels mots que s’hi empra, però que sens dubte us enganxarà llegint el seu ric anecdotari, a través del qual us traslladarà al passat més pregon i també al present més actual, per cloure sempre cada conte amb el fi humor que el caracteritza. Llegiu-lo i em donareu la raó de tot el que afirmo.

Àger, 20 d’abril de 2019

Francesc Fité Llevot

 

Fotografia de la Vall d’Àger

Fotografia de la Vall d’Àger

La Vall d’Àger compta amb un ric patrimoni etnogràfic, social i cultural que en part ha quedat immortalitzat en format fotogràfic. Els veïns i veïnes de la vall ho saben bé i en són coneixedors, especialment arran d’una extraordinària exposició promoguda per l’Ajuntament d’Àger a finals dels anys 90, que va ser possible gràcies a l’aportació fotogràfica de molts d’ells.

A banda d’aquestes fotografies personals, que resguarden preuats records familiars, l’Ajuntament compta amb un fons propi que ha anat generant amb els anys, en el que es recullen celebracions, actes varis i altres elements patrimonials.

Coneixedora d’aquest dipòsit, l’any 2018 la Fundació Arnau Mir de Tost va decidir impulsar un projecte de digitalització i catalogació de les imatges per tal de preservar el fons i posar-lo en valor, fent possible que algun dia es pugui consultar telemàticament.

Gràcies a l’Institut Ramon Muntaner, que en la seva XIII Convocatòria d’ajuts a projectes d’investigació o de difusió cultural (AP 12/18) va concedir a la Fundació part del finançament necessari, s’ha pogut desenvolupar una primera fase d’aquest projecte. Fins el moment, s’han digitalitzat un total de 710 fotografies i s’ha iniciat una base de dades on es recull la informació més rellevant de cadascuna de les imatges. Així mateix, s’està digitalitzant el gruix de documentació generada arrel de l’exposició abans citada, que en la forma de Fitxes de Recepció incorpora moltes observacions. En d’altres casos, aquests documents contenen imatges que l’Ajuntament no ha conservat i, per tant, constitueixen l’únic testimoni existent, més enllà de la fotografia original en el cas que el propietari l’hagi preservat.

Comunions, casaments, processons, futbol, feines agrícoles, retrats familiars i molts altres temes, amb l’inestimable teló del patrimoni arquitectònic i paisatgístic dels pobles del territori. En definitiva, el gruix fotogràfic permet l’observador fer una passejada per la Vall del segle XX.

Des de la Fundació, únicament es tenen paraules d’agraïment davant la possibilitat d’haver pogut tractat amb aquest magnífic material i a l’Ajuntament d’Ager per facilitar la tasca de recuperació del patrimoni.

Agraïments: Xavier Goñi i Ramon Canal per la informació tècnica i sobre el fons que ens han aportat.

Un projecte subvencionat per:

logo_irmu_portal_5af18ad95f200

L’escola a la Vall d’Àger

L’escola a la Vall d’Àger

L’ESCOLA A LA VALL D’ÀGER. ENSENYANÇA A LES ZONES RURALS

La vila d’Àger, ubicada a la zona sud de la serralada del Montsec d’Ares, forma part de la Catalunya rural d’interior de mitja muntanya, i té una població d’uns 600 habitants. A l’escola del poble, anomenada Andreu Farran, acudeixen, a més dels nens i nenes d’Àger, els dels pobles del voltant; en concret, els de Millà, Corçà, Agulló, Vilamajor, l’Ametlla, la Règola, Font de Pou i els de la urbanització de Sant Josep de Font de Pou.

L’escola, conjuntament amb l’Escola l’Espígol de Gerb, l’escola Leandre Cristòfol d’Os de Balaguer, l’escola de Les Avellanes i l’escola Tartareu, formen la ZER El Montsec que fa poc va celebrar el seu 25 aniversari.

Anteriorment, molts dels poblets de la vall tenien escola pròpia i la majoria dels nens i nenes no s’havien de desplaçar. Avui, aquests edificis resten tancats i pràcticament oblidats. El seu record retorna a la memòria dels testimonis que van aprendre dins les seves aules.

Des de la Fundació Arnau Mir de Tost hem iniciat un projecte on ens proposem estudiar el sistema d’escolarització pública a la vall, amb la voluntat de conèixer com s’organitzava i com ha estat la seva evolució al llarg dels anys. Conèixer la història de l’escola ens servirà no únicament per entendre el present d’aquesta institució i poder encarar amb major facilitat els reptes de futur que apareixen dia rere dia, sinó també per apreuar-la com a part del nostre llegat social i cultural.

A la nostra plana web hem dedicat un apartat on anirem introduint les novetats entorn aquest projecte: www.fundacioarnaumirtost.cat/projectes/escola-rural/

Si voleu participar aportant el vostre testimoni o qualsevol altra dada interessant podeu escriure’ns a administracio@fundacioarnaumirtost.cat

Campanes i campanars

Campanes i campanars

LES CAMPANES DE SANT VICENÇ D’ÀGER

«Fer volar campanes», «Sentir campanes», «Dir-ne una de l’alçada d’un campanar», «La campana no va a missa però a tots avisa», «Estar més sord que una campana», «No es pot anar a missa i repicar»…, són algunes de les dites que farceixen el nostre refranyer popular. I és que campanes i campanars ens acompanyen i formen part de la nostra cultura des de segles ençà.

Segons els estudis, l’ús de la campana a l’Europa cristiana es remet a l’època Alt medieval, concretament a l’entorn monacal. Poc a poc, la població de les zones rurals de muntanya assimilarà aquesta manera de comunicar-se i l’utilitzarà per a assenyalar el pas del temps, donar compte d’esdeveniments socials especials o avisar davant situacions de perill.

Tot i que l’origen de la campana europea com a objecte sonor es troba a la Campània (Itàlia), a casa nostra les primeres campanes conegudes es remunten als segles X i XI. Aquests primers exemplars, dels que en trobem dues mostres al Museu Episcopal de Vic, són de petites dimensions, estan fetes amb ferro batut, deriven de les esquelles dels pastors i mantenen la seva forma.

Serà a partir del segle XII quan campanes i campanars es generalitzaran arreu d’Europa. La seva producció esdevindrà especialitzada a mans de mestres artesans forjadors de campanes, que aniran itinerant d’un indret a un altre en funció de la demanda. La campana, des d’aleshores, es bastirà in situ en bronze fos amb motllo amb la tècnica de la cera perduda. Es podria dir que aquest és el moment en que esdevindrà part de la comunitat, doncs serà batejada amb nom propi, i en ella s’incorporaran inscripcions i imatges que reforçaran la seva funció ritual.

Avui, però, a molts indrets ja no es fa sentir el toc de campanes. De fet, amb l’era digital, la campana va caient en l’oblit i la seva funció queda relegada al toc d’hora o a la presidència de l’inici de la festa major. Sense adonar-nos-en, hem canviat el nostre ritme de vida d’una manera trepidant. I pel camí es queda part del nostre patrimoni popular.

Coneixedors d’aquesta situació, i amb la voluntat de pal·liar-la, des de la Fundació Arnau Mir de Tost s’endega un interessant projecte que pretén la recuperació del patrimoni festiu i cultural d’Àger, a través del recobrament i difusió de la seva tradició campanera. Si hi esteu interessats, podeu anar-lo seguint a través de la nostra plana web, on li hem dedicat un apartat: http://fundacioarnaumirtost.cat/projectes/campanes-sant-vicenc-ager/

Si voleu introduir-vos al món campaner, us recomanem que consulteu la següent revista: http://campanes.cat/que-fem/revista-el-batall/

L’Atles català d’Abraham Cresques

L’Atles català d’Abraham Cresques
Fragments del pergamí

Conegut com a Atles català, aquest mapa cartogràfic del segle XIV és un importantíssim document històric alhora que obra artística de primera magnitud. Si voleu conèixer l’original, haureu d’adreçar-vos a la Bibliothèque Nationale de Paris, però aquí a Àger, la Fundació Arnau Mir de Tost disposa d’una reproducció gràcies a la donació feta per la senyora Xus Hervera, de Casa Xalets. Des de la Fundació Privada Arnau Mir de Tost, i en nom dels /les seus membres, no tenim prou paraules d’agraïment per aquest magnífic regal.

L’Atles català, que pren la mar Mediterrània com a centre, representa les diverses parts habitades del món conegut amb les divisions polítiques corresponents. Aquests territoris estan adornats amb dibuixos que il·lustren les particularitats geogràfiques, comercials i històriques pròpies de cada zona. Cal destacar que una de les característiques d’aquesta producció és la incorporació, per primera vegada, d’una rosa dels vents.

Tot i la incertesa, la seva autoria és atribuïda al cartògraf mallorquí Abraham Cresques, mestre de les cartes del rei d’Aragó, i un dels caps de l’escola mallorquina de cartografia.

En conjunt, l’obra original es compon de 6 fulls dobles de pergamí d’una mida de 65 X 50 cm. cadascun, que s’adhereixen a unes planxes de fusta, i que un cop disposades unes al costat de les altres construeixen un espectacular mapa de 65 X 300 cm.

Si voleu saber-ne més i voleu consultar un per un cadascun dels fulls, de manera virtual, us recomanem la visita als següents enllaços:

http://expositions.bnf.fr/marine/albums/catalan/index.htm

http://web.archive.org/web/20050812075646/www.geocities.com/urunuela33/atlas1375/catalan.htm

 

 

JEP 2018. Cloenda

jornades europees del patrimoni

Àger ha estat centre dels actes que, amb motiu de les Jornades Europees del Patrimoni (JEP 2018), s’han realitzat al llarg del cap de setmana del 13 i 14 d’octubre.

La diada va començar amb la neteja del pou de gel. L’activitat, caracteritzada per ser una campanya festiva i participativa, va definir el rumb a seguir en aquesta infraestructura de cara a futures intervencions, per tal d’assolir la seva total recuperació. Els treballs realitzats van constatar que per poder adequar l’interior del pou seran necessàries diverses fases de neteja, degut a la ingent acumulació de sediments.

http://www.ccma.cat/324/jornades-europees-de-patrimoni-dels-banys-arabs-de-girona-al-pou-de-glac-dager/noticia/2880766/

Durant la tarda, a la sala d’actes de l’Ajuntament, va tenir lloc la interessant conferència «Retaules del segle XVI a la Vall d’Àger», impartida per Alberto Velasco, del Museu de Lleida, que va confluir amb la implicació i contribució del públic assistent.

Finalment, i cloent els actes, durant el diumenge al matí es va desenvolpar la jornada de portes obertes al castell i col·legiata de Sant Pere d’Àger, on públic d’arreu van poder gaudir d’aquest fantàstic monument, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

Fent balanç, han estat unes jornades amb bona concurrència, on unes 250 persones han pres part en els diversos actes organitzats.

Des de la Fundació Privada Arnau Mir de Tost volem agrair profusament el compromís i la col·laboració de les persones assistents, així com desitjar la seva participació en les Jornades vinents.

Jornades Europees del Patrimoni

cartell definitiu

Amb motiu de les Jornades Europees del Patrimoni, que a Catalunya es celebraran els dies 12, 13 i 14 d’octubre, l’Ajuntament d’Àger i la Fundació Privada Arnau Mir de Tost es sumen a l’acte organitzant un seguit d’activitats diverses, de caràcter obert i gratuït, que pretenen apropar el nostre llegat cultural a petits i grans.

Les Jornades, nascudes a França el 1984, es van internacionalitzar ràpidament. Ja l’any següent el Consell d’Europa es sumava a la iniciativa i el 1999, sota l’eslògan «Europa: un patrimoni comú», s’hi afegia la Unió Europea, establint-se com a activitat comuna d’ambdues institucions. Des d’aleshores s’han convertit en l’acte cultural compartit més participatiu a Europa (Més informació a www.europeanheritagedays.com i www.patrimoni.gencat.cat

Un dels seus objectius principals és el de posar sobre la taula la riquesa i la diversitat de les expressions culturals i patrimonials dels pobles d’Europa, així com incidir en la importància de la seva difusió i preservació. La vila d’Àger ja fa anys que s’ha adherit a aquest compromís i ha participat organitzant exposicions, concerts, conferències i d’altres actes culturals.

Enguany, les activitats programades comprenen la jornada de neteja del pou de gel, la conferència a càrrec d’Alberto Velasco, del Museu de Lleida, que ens parlarà dels retaules tardo-gòtics a la Vall d’Àger i, finalment, la jornada de portes obertes a la Col·legiata de Sant Pere.

Des de la Fundació Arnau Mir de Tost desitgem que pugueu participar i gaudir dels diversos actes.

VIIIa Jornada d’Estudis Històrics i Patrimonials d’Àger i l’Alta Noguera

Segle XVI

Cartell VIIIa Jornada

PROGRAMA

Sessió matí: Sala d’actes de l’Ajuntament

10:00 Inauguració de la Jornada. Presentació per part del President de la Fundació Arnau Mir de Tost Sr. Francesc Fité Llevot i autoritats.

10:15 El segle XVI a les terres de Lleida: paisatge i arquitectura. A càrrec de la Dra. Maria Garganté, Universitat Pompeu Fabra.

10:45 Pausa cafè.

11:30 Els tapissos de la catedral de Lleida: una col·lecció excepcional del segle XVI. A càrrec de la Dra. Carme Berlabé, conservadora del Museu de Lleida.

12:00 L’escultura a les terres de Lleida en el segle XVI. A càrrec del Dr. Joan Yegüas, conservador del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

12:30 De Tremp a Madrid, passant per Barcelona: les col·leccions artístiques de Miquel Mai (c.1480-1546). A càrrec del Dr. Joan Bellsolell i Martínez, Universitat de Girona (UdG).

13:00 Bandolers, des d’Arsèguel fins a les Avellanes. Nyerros i Cadells al segle XVI. A càrrec de Lluís Obiols, Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell.

13:30 La figura de Llorenç Peris i el seu mecenatge. A càrrec del Dr. Francesc Fité Llevot (Universitat de Lleida).

Sessió tarda: Col·legiata de Sant Pere d’Àger

17:00 La sala capitular renaixentista de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger. Visita comentada a càrrec del Dr. Francesc Fité Llevot (President de la Fundació Arnau Mir de Tost).