Header Image - Fundació Arnau Mir de Tost

Tag Archives

26 Articles

ELS ARXIUS I LACONSERVACIO-RESTAURACIÓ DE DOCUMENT GRÀFIC

ELS ARXIUS I LACONSERVACIO-RESTAURACIÓ DE DOCUMENT GRÀFIC

La Jornada

El proper 12 d’octubre de 2023, a la Sala de Plens de l’Ajuntament, tindrà lloc la Jornada tècnica Els Arxius i la Conservació-Restauració del document gràfic.

La Jornada és una trobada d’especialistes en el tema que pretén satisfer les necessitats culturals actuals en relació a la conservació i restauració de documents gràfics. Alhora és també buscar fórmules per garantir que ho podran fer les generacions futures. Entre d’altres qüestions, això comporta cercar sempre l’equilibri entre els interessos del creixement econòmic, i els de la conservació dels béns patrimonials (materials i immaterials), tant importants per al progrés de la societat.

Amb aquest objectiu, la jornada organitzada per la Fundació Arnau Mir de Tost i l’Ajuntament d’Àger vol contribuir a sensibilitzar la societat sobre la problemàtica de la conservació i continuïtat dels fons documentals i bibliogràfics, en especial sobre la seva conservació i restauració, aportant un seguit d’exemples i casos pràctics que han de servir per generar una major conscienciació, tant pública com privada.

Programa

10.00-10.10: Inauguració de la Jornada a càrrec de l’Alcaldessa d’Àger.

10.10-10.35: 1a. comunicació: Criteris d’intervenció i actuacions de conservació-restauració de document, obra sobre paper i fotografia en arxius al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya,  a càrrec de Carme Balliu.

10.35-11.00: 2a. comunicació: El suport en la conservació-restauració del patrimoni documental a la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. a càrrec de Marta Gabernet.

11.00-11.30: Pausa cafè

11.30-11.55: 3a. comunicació: La conservació i gestió del llegat de Benet Rossell al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a càrrec de Carme Ramells.

11.55-12.20: 4a. comunicació: La missió institucional de l’Arxiu Nacional de Catalunya, a càrrec de Josep Mª Sans Travé.

12.20-12.45: 5a. comunicació: La problemàtica dels arxius eclesiàstics, a càrrec d’Anna Esteve

13.45-13.10: 6a. com: Visita a l’Arxiu Històric d’Àger

13.45-15.45: Pausa per dinar

16.00-16.25: 7a. comunicació: La problemàtica dels arxius universitaris, a càrrec de Marc B. Escolà.

16.25-16.50: 8a. comunicació: El cas del llegat de Jaume Olives i Canals, a càrrec de Josep Olives.

16:50-17:30: Taula Rodona

17.30-18.15: Visita a la Col·legiata del Sant Pere d’Àger


Descarregueu-vos el programa aquí.


ACCÉS OBERT A TOTS ELS PÚBLICS.

L’Abric Pizarro, un nou jaciment del paleolític Mitjà

L’Abric Pizarro, un nou jaciment del paleolític Mitjà

El proper dia 5 de novembre, a les sis de la tarda, a la Sala d’Actes de l’Ajuntament d’Àger, tindreu l’oportunitat de conèixer de primera mà el jaciment del paleolític Mitjà situat a Vilamajor, al terme d’Àger, de la mà de les investigadores que hi treballen: Susana Vega i Jezabel Pizarro (CEPArq-UAB) i Sofía Samper (The Australian National University, ANU).

Descobert en unes prospeccions arqueològiques programades pel CEPArq de la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 2009, està situat en un lateral d’un barranc de la zona nord dels Aspres de la Noguera, d’accés actualment difícil.

El jaciment és una balma, una formació geològica típica de la zona, que segurament fou aprofitada durant segles com a refugi tant de l’Homo Neanderthalensis com, molt temps després, pels pastors que transitaven per la carrerada que passa a tocar.

A les excavacions que s’hi duen a terme a l’estiu hi participen arqueòlegs d’arreu del món, interessats en el paleolític Mitjà de la zona prepirinenca. Vegeu aquest reportatge.

Per tal de donar a conèixer la història que s’amaga darrere aquest jaciment neandertal, encara molt desconegut, l’escola de Tartareu ha treballat,  a través del projecte Investiga.edu, les restes que s’han trobat en les diferents campanyes d’excavacions dutes a terme. Vegeu l’article aquí.

JORNADES EUROPEES DE PATRIMONI 2022

JORNADES EUROPEES DE PATRIMONI 2022

Amb motiu de les Jornades Europees de Patrimoni, que enguany se celebren el cap de setmana del 7 al 9 d’octubre, la Fundació Arnau Mir de Tost, amb la col.laboració de l’ajuntament d’Àger, organitza dues activitats que, com sempre, són gratuïtes i conviden a participació de tots els agerencs i agerenques a participar en la conservació del seu patrimoni cultural i natural.

PROGRAMA

DIVENDRES 7 D’OCTUBRE DE 2022

Xerrada sobre la Via Romana. Presentació gràfica del camí romà, novetats de l’estiu 2022, perspectives de recuperació. A càrrec de F. Fité i C. Masvidal. Sala de Plens de l’ajuntament d’Àger. A les 19h.

DISSABTE 8 D’OCTUBRE DE 2022

Voluntariat: Desbrossament i neteja de l’entorn del Pont Antic

Sabies que l’actual pont d’en Rossell no ha estat el pont pel qual tota la vida s’ha travessat el riu Fred? Existeixen, més a ponent, unes restes de l’antic pont, cobertes per la vegetació i la runa. T’animes a descobrir-lo? Vine a la jornada de voluntariat. Hi haurà esmorzar gratuït per tothom.

9:00-9:20  Concentració al costat del Pont d’en Rosell.

9:25 Arribada al pont antic, explicació dels treballs previstos i inici dels mateixos.

10:45 Esmorzar pels assistents.

14:00 Finalització.

OBJECTIUS:

  1. Desbrossament de la vegetació que hi ha al seu voltant i sobre el pont. Retirada de material abocat al seu entorn.
  2. Fer visible el pont i amb assessorament arqueològic determinar si té valor patrimonial. En particular descobrir si és medieval o bé te origen molt més antic.
  3. Difusió sobre el seu valor arquitectònic, històric i cultural així com la importància d’evitar més deteriorament i de conservar-lo.

OBSERVACIONS:

(A) S’ha de portar roba apropiada i sabates adients. L’organització aportarà guants de jardineria i eines adequades. Malgrat això si algú disposa de material apropiat per a aquests tipus de treball (per exemple motoserra) serà de gran ajut que ho porti.

(B) Activitat oberta a tothom. Els menors d’edat hauran de venir acompanyats d’un  adult.

(C) Per facilitar l’organització ajudaria comunicar per WhatsApp el nombre d’assistents a un dels números 617 97 95 67   647 28 41 37.

SIMPOSI: Present i futur de la Col·legiata de Sant Pere als 10 anys de la restauració

Captura de pantalla 2020-09-16 19.22.13

PRESENTACIÓ

Aquest any 2020 fa deu anys que finalitzaren les obres de restauració de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger més importants que ha rebut el monument des del seu abandonament definitiu a finals del segle XIX. Aquestes obres de gran envergadura, permeteren la reconstrucció de part de l’església canonical i el seu cobriment amb un teulat, així com l’adequació de l’accés a l’edifici i a l’exterior d’aquest mitjançant la instal·lació d’unes rampes i passarel·les de fusta.

Les obres han permès que a partir de llavors comencés a realitzar-se activitats al monument per tal de difondre la seva gran vàlua històrica i arquitectònica, especialment a través de visites guiades que s’han realitzat des de llavors fins ara.

Amb posterioritat a les obres finalitzades el 2010 s’han realitzat algunes altres intervencions que, si bé han estat necessàries, no han tingut la repercussió d’aquelles per a la posta en valor del monument sinó més aviat per a la seva, del tot necessària, conservació.

La feina que queda per fer al monument és de la seva mateixa mida, enorme. Creiem que cal, però, emprendre totes aquelles accions que es puguin per part de les administracions, entitats i ciutadania en general, per tal d’arribar a la restauració i conservació consolidada del monument en la seva totalitat. Tanmateix, també pensem que això s’ha de dur a terme de manera consensuada i ordenada.

És per aquest motiu que la Fundació Privada Arnau Mir de Tost ha cregut necessària la realització d’una trobada, en forma de Simposi, que aplegui els especialistes de tots els camps implicats en la restauració, conservació i posta en valor del monument, que hi hagin treballat, s’hi hagin vist implicats d’alguna manera o senzillament que hi tinguin un interès manifest, per tal de consensuar un full de ruta, un pla director de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger, per als propers 20 anys.

PROGRAMA

(Aquest programa pot modificar-se abans de la data de celebració)

Lloc de celebració: església de Sant Pere d’Àger

Dia: 19 de setembre de 2020

Composició

Taula rodona 1. Arquitectura. Els components seran arquitectes especialistes en patrimoni que hagin participat en alguna de les restauracions del monument o bé que n’hagin fet estudis i projectes.

Taula rodona 2. Arqueologia. Els components seran arqueòlegs que hagin participat en alguna de les campanyes arqueològiques dutes a terme a la Col·legiata o que hi estiguin interessats.

Taula rodona 3. Conservació i restauració. Els components seran restauradors i conservadors que hagin participat en la restauració del monument o peces procedents del monument.

Taula rodona 4. Museïtzació i difusió. Els components seran especialistes en museologia i gestió de patrimoni cultural.

Participants

Taula rodona 1. Arquitectura: Gerard Fontanals, Núria Laplaza. Moderador: Francesc Fité.

Taula rodona 2. Arqueologia. Jesús Brufal, Eva Solanes. Moderadora: Cristina Masvidal

Taula rodona 3. Conservació i restauració. Ramon Solé, Núria Gilart. Moderadora: Antonieta Jarne.

Taula rodona 4. Museïtzació i difusió. Carme Berlabé, Clara Masriera, Alba Rodríguez. Moderadora: Carme Alòs.

Horari

Matí

10:30h Presentació de l’acte per part de l’alcaldessa, el president de la Fundació i autoritats convidades.

11:00h Taula rodona 1.

Pausa cafè

12:00h Taula rodona 2.

13:00h Participació del públic, debat al voltant de les 2 taules rodones.

15:30h Taula rodona 3.

16:30h Taula rodona 4.

17:30h Participació del públic, debat al voltant de les 2 taules rodones.

18:00h Clausura del Simposi.

ORGANITZACIÓ I COL·LABORACIÓ

Aquest Simposi ha estat pensat i proposat per la Fundació Arnau Mir de Tost, organitzat amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Àger, i compta amb el suport econòmic de l’Institut Ramon Muntaner, i el recolzament de Geoparc Orígens.

logo_irmu_portal_5af18ad95f200

Jornada de neteja del pou de gel

JORNADA DE NETEJA DEL POU DE GEL

El proper dissabte 12 d’octubre, dins el marc de les activitats que es celebren en motiu de les Jornades Europees de Patrimoni 2019, la Fundació Arnau Mir de Tost en col·laboració amb l’Ajuntament d’Àger, organitzem la 2na Jornada de Neteja del Pou de Gel que anirà acompanyada d’un esmorzar popular. El dia clourà amb la intervenció de la historiadora Joana Franch, que ens parlarà sobre els pous de gel i la producció de gel a Àger.

Seguidament detallem el programa de la jornada de neteja:

PROGRAMACIÓ

9:00 Concentració a la placeta Gaspar de Portolà i sortida cap el pou

9:20 Arribada al pou, explicació dels treballs previstos i inici dels mateixos

10:30 Esmorzar pels assistents

14:00 Finalització


OBJECTIUS
(a) Mirar d’aconseguir una neteja gairebé completa del fons del pou de gel.
(b) Documentació arqueològica.
(c) Difusió sobre el seu valor arquitectònic, històric, social i cultural; així com de la importància de cuidar-lo i preservar-lo.
(d) Valoració de possibles actuacions en el pou a fi de potenciar-lo i millorar-lo.
(e) Si el nombre d’assistents, es realitzarà alguna petita actuació en el seu entorn.

S’ha de portar roba i calçat adequat.

L’organització s’encarregarà de portar el material necessari.

Es recomana portar guants, tisores d’esporgar i qualsevol altre mesura de protecció personal.

Activitat oberta a tothom, no s’està obligat a fer treball. Simplement es pot assistir per a donar ànims o consells o fer valoracions. Tothom serà benvingut.

Els menors hauran de venir acompanyats d’un adult.

Recordeu que a les 18:00, a la sala de plens, tindrà lloc la conferència sobre l’ús i les característiques dels pous de gel, a càrrec de la historiadora Joana Franch.

Animeu-vos a participar. Us esperem a tots i totes!

cartell neteja-min

programa

Sota el cel del Montsec

Sota el cel del Montsec

DESCOBRIU EL PATRIMONI SOTA EL CEL DEL MONTSEC

La Fundació Arnau Mir de Tost presenta Sota el Cel del Montsec, una nova col·lecció de fulletons de difusió patrimonial a la Vall d’Àger que es fa possible gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament d’Àger, la Diputació de Lleida i la Fundació d’Obra Social La Caixa.

La iniciativa posa a l’abast del públic el patrimoni arquitectònic, natural, geològic i cultural de la vall d’Àger, i ho fa situant sobre un mapa els diferents elements patrimonials més rellevants que s’han conservat, tot detallant els seus trets característics.

D’aquesta manera, i atenent a la peculiaritat geogràfica del territori conjuntament a la importància històrica del període medieval fan que la col·lecció s’enceti amb un primer volum “Castells i torres medievals”, on queda recollit el testimoni de l’arquitectura militar del moment.

Els fulletons es podran adquirir de manera totalment gratuïta i es trobaran en els diferents establiments comercials i turístics, així com en els punts d’informació i entitats administratives del municipi. http://fundacioarnaumirtost.cat/projectes/patrimoni-natural-i-cultural/

L’acte de presentació tindrà lloc el proper dijous 25 de juliol, a les set del vespre, a la Col·legiata de Sant Pere d’Àger.

IX Jornada d’Estudis Històrics i Patrimonials

IX Jornada d’Estudis Històrics i Patrimonials
Sessió de la IX Jornada d'Estudis Històrics i Patrimonials

El passat dijous 4 de juliol, Àger va acollir la IX Jornada d’Estudis Històrics i Patrimonials de la Vall d’Àger i l’Alta Noguera, amb el tema del bandolerisme (del segle XV al selge XIX).

Les sessions van començar amb l’Anna Esteve, arxivera de l’Arxiu Diocesà de Lleida i Biblioteca del Seminari Diocesà de Lleida, que ens va desglossar alguna de les definicions que els arxius conserven dels termes “bandoler, bandes, bàndol”, tot posant sobre la taula el que s’aniria ratificant al llarg de la sessió: la complexitat de trobar una única i inequívoca denominació per a designar el fet del bandolerisme.

En segon lloc, en Lluís Obiols, de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, va aprofundir sobre la qüestió, abordant la complexitat alhora de desenvolupar investigacions sobre el fet bandoler i incidint en l’obligació de considerar diversos inputs menystinguts habitualment, com per exemple la necessitat de realitzar estudis amb forquilles cronològiques amples.

L’Elisenda Collelldemont, de la Universitat de Barcelona, ens va esbossar un cas concret d’estudi, a partir del qual vam poder comprovar la magnitud de la tasca investigadora. En aquest cas, la ponent es va centrar el l’ús de la pràctica bandolera a les altes esferes de la societat catalana com a eficaç eina d’accés al poder.

Al seu torn, la Carme Xamar, de la Universitat de Cantabria i de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, acompanyant-se de la representació artística del segle XVII ens va introduir al valor i la consideració de l’estètica per a la societat que acompanyava l’ofici de bandoler, en concret a les capes baixes de la població.

Seguidament, en Fèlix Gonzàlez, sotsinspector dels Mossos d’Esquadra i membre del Servei Històric, va fer un gir i va posar el focus d’atenció en els mecanismes d’investigació emprats pel cos de mossos d’esquadra al segle XIX a l’hora de combatre el bandolerisme.

Finalment, la Cristina Masvidal i en Francesc Fité, ambdós membres de la Fundació Arnau Mir de Tost, van intervenir amb una ponència que, d’una banda presentava als bandolers d’Àger a les fonts escrites conservades als arxius, i de l’altra esmentava la llegenda de Macot i la Guilleumota.

Cloent la sessió matinal, es va fer una primera presentació del l’Auca d’en Macot i la Guilleumota, elaborada pel propi Francesc Fité i en Joan Rossell, i que ben aviat estarà impresa.

A la tarda, una breu passejada pels llocs esmentats a la llegenda de la Guilleumota va tancar la jornada d’aquest any. El balanç és positiu, doncs una quarantena de persones vam poder gaudir d’unes sessions amenes, molt enriquidores i peculiars, tot entenent que el bandolerisme, tractar-se d’un tema polièdric i complex, està arrelat al sí de la nostra societat més del que en som conscients.

Agraïm totes i tots els participants la seva excel·lent aportació, i al públic la seva assistència. Gràcies per fer-ho possible un any més.

Per part nostra, posem fil a l’agulla al que serà la Xà Jornada d’Estudis Històrics i Patrimonials de l’any vinent!

Bandolerisme, del segle XV al XIX

Bandolerisme, del segle XV al XIX
Dibuix d'Àger

IX JORNADA D’ESTUDIS HISTÒRICS I PATRIMONIALS DE LA VALL D’ÀGER

El bandolerisme és un fenomen recurrent en la historiografia catalana i que suscita entre el gran públic un gran interès; per aquesta raó hem volgut dedicar-li la IXa Jornada d’Estudis.

Malgrat això, la seva complexitat i la diversitat de realitats que el conformen fan que sigui, encara, element de debat i d’estudi. Més enllà de la tradicional divisió entre bandolerisme d’època barroca i bandolerisme del segle XIX, en aquesta jornada s’aprofundirà en les seves causes, en les diferències entre els diferents bandolerismes que podem documentar, en la seva repressió i en la tradició oral que n’ha pervingut.

La Jornada tindrà lloc com és habitual a la Sala d’Actes de l’Ajuntament d’Àger, el dijous dia 4 de juliol.

L’acte és obert a tothom qui hi estigui interessat.

PROGRAMA DE LA JORNADA

10:00 Inauguració de la Jornada. Presentació per part del President de la Fundació Arnau Mir de Tost Sr. Francesc Fité Llevot i autoritats.

10:15 Bandolers i bandolerismes: una visió general. A càrrec d’Anna Esteve Florensa. Arxiu Diocesà de Lleida i Biblioteca del Seminari Diocesà de Lleida.

10:45 Pausa cafè.

11:30 Homes de bàndol? Delinqüents? Problemàtiques d’estudis. A càrrec de Lluís Obiols Perearnau, Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell.

12:00 Bandolerisme institucional: els mecanismes d’accés al poder. A càrrec de la Dra. Elisenda Collelldemont Vives. Universitat de Barcelona.

12:30 La sociabilitat dels bandolers cap a 1600. A càrrec de la Dra. Carmen Xammar Alonso. Universitat de Cantàbria.

13:00 El bandolerisme i els Mossos d’Esquadra a Catalunya (1814-1855). A càrrec de M. Felix González Fraile, sotsinspector dels Mossos d’Esquadra. Grup del Servei històric.

13:30 Bandolers d’Àger, entre la llegenda i els fets històrics. A càrrec del Dr. Francesc Fité Llevot (UdL) i na Cristina Masvidal (Fundació Arnau Mir de Tost). Presentació de l’auca de Macot, de Joan Rosell i Francesc Fité.

Sessió tarda

17:00 Visita als llocs de la llegenda de la “Guilleumota”. Visita comentada a càrrec del Dr. Francesc Fité Llevot.

 

Contes que no tots ho són, de Joan Rosell

Presentació del llibre “Contes que no tots ho són”

Joan RosellAquest matí ha tingut lloc la presentació del llibre recentment publicat de Joan Rosell “Contes que no tots ho són” (Garsineu Edicions, Tremp) a la sala d’actes de l’Ajuntament d’Àger. Després d’unes paraules de benvinguda de l’Alcalde Sr. Lluís Ardiaca, ha pres la paraula el Sr. Francesc Fité, president de la Fundació Arnau Mir de Tost, per presentar el llibre. La sala s’ha emplenat de públic que ha aplaudit les intervencions que s’han realitzat.

El títol del llibre

Joan Rosell ha explicat que el títol del llibre el va decidir després de conèixer els escrits de Lluís Marià Vidal (Barcelona, 6 d’octubre de 1842–10 de gener de 1922). Lluís Marià Vidal fou enginyer de mines, geòleg, arqueòleg pioner i president del Centre Excursionista de Catalunya, de l’Ateneu Barcelonès i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Lluís Marià Vidal,  escrigué “Cuentos que no ho són” (Guinart y Pujolar 1916-1917, Barcelona).

Benet Rosell i els contes

L’autor ha intervingut explicant que el llibre està dedicat al seu germà Benet Rosell, desaparegut el 2016. És per aquest motiu que la portada del llibre mostra un quadre de Benet Rosell.

Joan Rosell ha explicat com aquests contes són fruit de la dedicació que va donar al seu germà els darrers temps de la seva malaltia, convertint anècdotes i històries anotades en literatura, en contes que tenen el fonament en petites històries reals explicades i arrodonides amb imaginació, i que tenen com a coordenades geogràfiques Àger, Tremp i Binibéquer (Menorca).

Joan Rosell

Intervenció de l’autor

El text de la presentació

Tot seguit podeu llegir la presentació de Francesc Fité:

L’obra que tinc a les mans per presentar-vos-la, és el darrer escrit del Joan Rosell, on es recullen records, contes i anècdotes diverses espigades de diferents moments de la seva vida, en el seu triple escenari vivencial on ha fixat arrels i signes d’identitat lligats a la seva llarga i extensa trajectòria com a geòleg, estretament vinculada al Montsec, en tota la seva extensió, entre la Noguera i el Pallars, i també a l’illa de Menorca.

En la producció d’un científic, hi ha la producció científica, és a dir textos, que és fruit de l’estudi i la investigació, en el seu cas vinculada a un intensíssim i extens treball de camp, i la que podem definir com a vivencial. Llegint el llibre del Joan, m’ha vingut a la memòria el llibre de l’historiador cerverí Agustí Duran i Sanpere, Pels camins de la història que, malgrat no assemblar-se massa al del Joan, és resultat també del seu mon vivencial, paral·lel al científic, doncs aplega anècdotes i troballes d’investigació diverses com la que li va permetre identificar l’antic retaule de la cripta de Sant Pere d’Àger, arran d’uns relleus que ingressaren al MNAC, procedents de la col·lecció Batlló. Uns relleus que, en desafectar-se la col·legiata i dispersar-se el seu patrimoni, anaren a parar a la capella de Casa Sanuy d’Àger, a Sant Martí, avui més coneguda com a casa Xaparró. Cal pensar que en algun moment de finals del s. XIX entraren en comerç per passar tot seguit a engrossir la col·lecció Batlló que fou adquirida posteriorment pel MNAC.

No vull avançar el contingut dels seus contes aplegats amb cura de germà gran per tal de poder llegir-los al seu germà petit, el Beni, que ell ens explicarà tot seguit amb tot detall, vull només advertir l’interessant que resulta veure-hi reflectida la seva vocació docent de geòleg, sempre disposat a explicar aspectes relacionats amb les pedres, subsòls, formació d’estrats i relleus adjuntats a anècdotes divertides i evocadores de moments viscuts en el passat. El seu amor per la Geologia és sempre omnipresent i amb ganes de fer-la conèixer.

Per altra part, puc afirmar amb total rotunditat que ens trobem davant d’un anecdotari i recull de contes i records cent per cent Joan Rosell. En la lectura dels diferents textos, il·lustrats amb dibuixos de collita pròpia, hi destil·la sens dubte la seva vitalitat intensa i planera i alguns cops finament sorneguera, en aquesta barreja de geòleg docent i d’home arrelat a la terra, participant en àpats, caceres i altres activitats, d’esbarjo o de caire cultural en els territoris vivencials que evocàvem. Pastors i pescadors sobretot, hi prenen un gran relleu, dins del marc de treball de camp de las seva trajectòria com a geòleg, per llur arrelament a la terra, l’escenari fonamental de las seva recerca i també de la seva experiència vital.

Sens dubte aquest arrelament i contacte vivencial amb la terra i amb els homes més units a ella, com els pastors al Montsec, o els pescadors a la Menorca, que ens evoca tan finament, és un dels valors del llibre, a través del qual copsem l’autèntic i genuí Joan Rosell, l’home d’Àger i Tremp que recorda i rememora al seu padrí Jaumet del Barbut que de ben segur li feu estimar el Montsec i li obrí la vocació vers la Geologia. Saurí, ermità i sobretot gran amant de Col·lobó i de tot el Montsec que coneixia profundament, per aquest motiu col·laborà estretament amb el meu pare quan es portà a terme la repoblació del Montsec, en els anys cinquanta. També fou ell qui salvà de la destrucció els retaules de Col·lobó que romanen actualment al Museu de Lleida. Un home que, segons diuen, cada dia pujava a Col·lobó per cuidar l’hort, atendre l’arner o senzillament per sentir la frescor i la intensitat de l’aire del Montsec. Home polifacètic, podríem seguir parlant sobre ell, però és del Joan de qui hem volgut mostrar el perfil de geòleg i, a la vegada, d’home de la terra.

Amb aquestes paraules, vull donar fi a la presentació d’aquest llibre ben escrit, amb un lèxic ric que en algun moment potser us farà acudir al diccionari per esbrinar alguns dels mots que s’hi empra, però que sens dubte us enganxarà llegint el seu ric anecdotari, a través del qual us traslladarà al passat més pregon i també al present més actual, per cloure sempre cada conte amb el fi humor que el caracteritza. Llegiu-lo i em donareu la raó de tot el que afirmo.

Àger, 20 d’abril de 2019

Francesc Fité Llevot

 

RSS
Instagram