Header Image - Fundació Arnau Mir de Tost

Category Archives

19 Articles

Contes que no tots ho són, de Joan Rosell

Presentació del llibre “Contes que no tots ho són”

Joan RosellAquest matí ha tingut lloc la presentació del llibre recentment publicat de Joan Rosell “Contes que no tots ho són” (Garsineu Edicions, Tremp) a la sala d’actes de l’Ajuntament d’Àger. Després d’unes paraules de benvinguda de l’Alcalde Sr. Lluís Ardiaca, ha pres la paraula el Sr. Francesc Fité, president de la Fundació Arnau Mir de Tost, per presentar el llibre. La sala s’ha emplenat de públic que ha aplaudit les intervencions que s’han realitzat.

El títol del llibre

Joan Rosell ha explicat que el títol del llibre el va decidir després de conèixer els escrits de Lluís Marià Vidal (Barcelona, 6 d’octubre de 1842–10 de gener de 1922). Lluís Marià Vidal fou enginyer de mines, geòleg, arqueòleg pioner i president del Centre Excursionista de Catalunya, de l’Ateneu Barcelonès i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Lluís Marià Vidal,  escrigué “Cuentos que no ho són” (Guinart y Pujolar 1916-1917, Barcelona).

Benet Rosell i els contes

L’autor ha intervingut explicant que el llibre està dedicat al seu germà Benet Rosell, desaparegut el 2016. És per aquest motiu que la portada del llibre mostra un quadre de Benet Rosell.

Joan Rosell ha explicat com aquests contes són fruit de la dedicació que va donar al seu germà els darrers temps de la seva malaltia, convertint anècdotes i històries anotades en literatura, en contes que tenen el fonament en petites històries reals explicades i arrodonides amb imaginació, i que tenen com a coordenades geogràfiques Àger, Tremp i Binibéquer (Menorca).

Joan Rosell

Intervenció de l’autor

El text de la presentació

Tot seguit podeu llegir la presentació de Francesc Fité:

L’obra que tinc a les mans per presentar-vos-la, és el darrer escrit del Joan Rosell, on es recullen records, contes i anècdotes diverses espigades de diferents moments de la seva vida, en el seu triple escenari vivencial on ha fixat arrels i signes d’identitat lligats a la seva llarga i extensa trajectòria com a geòleg, estretament vinculada al Montsec, en tota la seva extensió, entre la Noguera i el Pallars, i també a l’illa de Menorca.

En la producció d’un científic, hi ha la producció científica, és a dir textos, que és fruit de l’estudi i la investigació, en el seu cas vinculada a un intensíssim i extens treball de camp, i la que podem definir com a vivencial. Llegint el llibre del Joan, m’ha vingut a la memòria el llibre de l’historiador cerverí Agustí Duran i Sanpere, Pels camins de la història que, malgrat no assemblar-se massa al del Joan, és resultat també del seu mon vivencial, paral·lel al científic, doncs aplega anècdotes i troballes d’investigació diverses com la que li va permetre identificar l’antic retaule de la cripta de Sant Pere d’Àger, arran d’uns relleus que ingressaren al MNAC, procedents de la col·lecció Batlló. Uns relleus que, en desafectar-se la col·legiata i dispersar-se el seu patrimoni, anaren a parar a la capella de Casa Sanuy d’Àger, a Sant Martí, avui més coneguda com a casa Xaparró. Cal pensar que en algun moment de finals del s. XIX entraren en comerç per passar tot seguit a engrossir la col·lecció Batlló que fou adquirida posteriorment pel MNAC.

No vull avançar el contingut dels seus contes aplegats amb cura de germà gran per tal de poder llegir-los al seu germà petit, el Beni, que ell ens explicarà tot seguit amb tot detall, vull només advertir l’interessant que resulta veure-hi reflectida la seva vocació docent de geòleg, sempre disposat a explicar aspectes relacionats amb les pedres, subsòls, formació d’estrats i relleus adjuntats a anècdotes divertides i evocadores de moments viscuts en el passat. El seu amor per la Geologia és sempre omnipresent i amb ganes de fer-la conèixer.

Per altra part, puc afirmar amb total rotunditat que ens trobem davant d’un anecdotari i recull de contes i records cent per cent Joan Rosell. En la lectura dels diferents textos, il·lustrats amb dibuixos de collita pròpia, hi destil·la sens dubte la seva vitalitat intensa i planera i alguns cops finament sorneguera, en aquesta barreja de geòleg docent i d’home arrelat a la terra, participant en àpats, caceres i altres activitats, d’esbarjo o de caire cultural en els territoris vivencials que evocàvem. Pastors i pescadors sobretot, hi prenen un gran relleu, dins del marc de treball de camp de las seva trajectòria com a geòleg, per llur arrelament a la terra, l’escenari fonamental de las seva recerca i també de la seva experiència vital.

Sens dubte aquest arrelament i contacte vivencial amb la terra i amb els homes més units a ella, com els pastors al Montsec, o els pescadors a la Menorca, que ens evoca tan finament, és un dels valors del llibre, a través del qual copsem l’autèntic i genuí Joan Rosell, l’home d’Àger i Tremp que recorda i rememora al seu padrí Jaumet del Barbut que de ben segur li feu estimar el Montsec i li obrí la vocació vers la Geologia. Saurí, ermità i sobretot gran amant de Col·lobó i de tot el Montsec que coneixia profundament, per aquest motiu col·laborà estretament amb el meu pare quan es portà a terme la repoblació del Montsec, en els anys cinquanta. També fou ell qui salvà de la destrucció els retaules de Col·lobó que romanen actualment al Museu de Lleida. Un home que, segons diuen, cada dia pujava a Col·lobó per cuidar l’hort, atendre l’arner o senzillament per sentir la frescor i la intensitat de l’aire del Montsec. Home polifacètic, podríem seguir parlant sobre ell, però és del Joan de qui hem volgut mostrar el perfil de geòleg i, a la vegada, d’home de la terra.

Amb aquestes paraules, vull donar fi a la presentació d’aquest llibre ben escrit, amb un lèxic ric que en algun moment potser us farà acudir al diccionari per esbrinar alguns dels mots que s’hi empra, però que sens dubte us enganxarà llegint el seu ric anecdotari, a través del qual us traslladarà al passat més pregon i també al present més actual, per cloure sempre cada conte amb el fi humor que el caracteritza. Llegiu-lo i em donareu la raó de tot el que afirmo.

Àger, 20 d’abril de 2019

Francesc Fité Llevot

 

Fotografia de la Vall d’Àger

Fotografia de la Vall d’Àger

La Vall d’Àger compta amb un ric patrimoni etnogràfic, social i cultural que en part ha quedat immortalitzat en format fotogràfic. Els veïns i veïnes de la vall ho saben bé i en són coneixedors, especialment arran d’una extraordinària exposició promoguda per l’Ajuntament d’Àger a finals dels anys 90, que va ser possible gràcies a l’aportació fotogràfica de molts d’ells.

A banda d’aquestes fotografies personals, que resguarden preuats records familiars, l’Ajuntament compta amb un fons propi que ha anat generant amb els anys, en el que es recullen celebracions, actes varis i altres elements patrimonials.

Coneixedora d’aquest dipòsit, l’any 2018 la Fundació Arnau Mir de Tost va decidir impulsar un projecte de digitalització i catalogació de les imatges per tal de preservar el fons i posar-lo en valor, fent possible que algun dia es pugui consultar telemàticament.

Gràcies a l’Institut Ramon Muntaner, que en la seva XIII Convocatòria d’ajuts a projectes d’investigació o de difusió cultural (AP 12/18) va concedir a la Fundació part del finançament necessari, s’ha pogut desenvolupar una primera fase d’aquest projecte. Fins el moment, s’han digitalitzat un total de 710 fotografies i s’ha iniciat una base de dades on es recull la informació més rellevant de cadascuna de les imatges. Així mateix, s’està digitalitzant el gruix de documentació generada arrel de l’exposició abans citada, que en la forma de Fitxes de Recepció incorpora moltes observacions. En d’altres casos, aquests documents contenen imatges que l’Ajuntament no ha conservat i, per tant, constitueixen l’únic testimoni existent, més enllà de la fotografia original en el cas que el propietari l’hagi preservat.

Comunions, casaments, processons, futbol, feines agrícoles, retrats familiars i molts altres temes, amb l’inestimable teló del patrimoni arquitectònic i paisatgístic dels pobles del territori. En definitiva, el gruix fotogràfic permet l’observador fer una passejada per la Vall del segle XX.

Des de la Fundació, únicament es tenen paraules d’agraïment davant la possibilitat d’haver pogut tractat amb aquest magnífic material i a l’Ajuntament d’Ager per facilitar la tasca de recuperació del patrimoni.

Agraïments: Xavier Goñi i Ramon Canal per la informació tècnica i sobre el fons que ens han aportat.

Un projecte subvencionat per:

logo_irmu_portal_5af18ad95f200

L’escola a la Vall d’Àger

L’escola a la Vall d’Àger

L’ESCOLA A LA VALL D’ÀGER. ENSENYANÇA A LES ZONES RURALS

La vila d’Àger, ubicada a la zona sud de la serralada del Montsec d’Ares, forma part de la Catalunya rural d’interior de mitja muntanya, i té una població d’uns 600 habitants. A l’escola del poble, anomenada Andreu Farran, acudeixen, a més dels nens i nenes d’Àger, els dels pobles del voltant; en concret, els de Millà, Corçà, Agulló, Vilamajor, l’Ametlla, la Règola, Font de Pou i els de la urbanització de Sant Josep de Font de Pou.

L’escola, conjuntament amb l’Escola l’Espígol de Gerb, l’escola Leandre Cristòfol d’Os de Balaguer, l’escola de Les Avellanes i l’escola Tartareu, formen la ZER El Montsec que fa poc va celebrar el seu 25 aniversari.

Anteriorment, molts dels poblets de la vall tenien escola pròpia i la majoria dels nens i nenes no s’havien de desplaçar. Avui, aquests edificis resten tancats i pràcticament oblidats. El seu record retorna a la memòria dels testimonis que van aprendre dins les seves aules.

Des de la Fundació Arnau Mir de Tost hem iniciat un projecte on ens proposem estudiar el sistema d’escolarització pública a la vall, amb la voluntat de conèixer com s’organitzava i com ha estat la seva evolució al llarg dels anys. Conèixer la història de l’escola ens servirà no únicament per entendre el present d’aquesta institució i poder encarar amb major facilitat els reptes de futur que apareixen dia rere dia, sinó també per apreuar-la com a part del nostre llegat social i cultural.

A la nostra plana web hem dedicat un apartat on anirem introduint les novetats entorn aquest projecte: www.fundacioarnaumirtost.cat/projectes/escola-rural/

Si voleu participar aportant el vostre testimoni o qualsevol altra dada interessant podeu escriure’ns a administracio@fundacioarnaumirtost.cat

VIIa Jornada d’Estudis de la Vall d’Àger i l’Alta Noguera

Cartell VIIa Jornada

Cartell VIIa Jornada

PROGRAMA

Sessió matí: Sala d’actes de l’Ajuntament

9:30 Inauguració de la Jornada. Presentació per part del President de la Fundació Arnau Mir de Tost Sr. Josep Mª Farran i autoritats.

10:00 La Guerra dels Segadors en el seu context. A càrrec del Dr. Antoni Passola i Tejedor de la UdL.

10:30 Pausa cafè.

11:00 L’impacte econòmic de la Guerra dels Segadors al Ponent català. A càrrec de Gabriel Ramon i Molins, Universitat de Lleida.

11:30 El front de Lleida durant la Guerra dels Segadors, 1642-1647. A càrrec d’Oscar Uceda.

12:00 La Guerra dels Segadors al Baix Segrià. A càrrec d’Anna Esteve, Arxiu Diocesà de Lleida.

12:30 La Guerra dels Segadors a la Terreta. A càrrec de Joan Ramon Piqué i Badia.

13:00 La Guerra dels Segadors: Catalunya camp de batalla de les grans potències europees. A càrrec del professor Jaume Fernández.

13:30 Lo Castell de Lleida, primera etapa (1640-1707). A càrrec de Joan Ramon González Pérez, President de l’Associació d’Amics de la Seu Vella de Lleida.

13:45 Empremtes de la Guerra dels Segadors a la Vall d’Àger. A càrrec de Cristina Masvidal i Francesc Fité, Fundació Arnau Mir de Tost.

Sessió tarda: Capella del Calvari

17:00 Les pintures de la Capella del Calvari d’Àger. Passejada fins a l’ermita i visita a la capella. A càrrec de Pere Rovira, del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC).

 

Obert a tots els públics

Crida a la participació: projecte Antroponímia de la Vall d’Àger

Durant el 2015 i 2016 s’ha dut a terme el projecte Antroponímia de la Vall d’Àger, els objectius del qual eren:

  • Recollida sistemàtica dels renoms de les cases i masies de la Vall d’Àger
  • Geolocalització dels renoms (associació geogràfica del renom amb la casa o cases)
  • Publicació dels resultats a Internet mitjançant Google Maps

Una vegada assolits els objectius bàsics del projecte, s’inicia una fase d’accés públic per tal de millorar, corregir, ampliar i finalment consensuar un mapa dels renoms del territori que ocupa el municipi de la Vall d’Àger i part del municipi de Camarasa.

Convidem a totes les persones que hi tinguin interès a què visitin la pàgina del projecte i hi participin. El procés és el següent:

  • Accediu a la pàgina del projecte.
  • A la pàgina del projecte hi trobaran 2 links: un per al mapa dels renoms corresponents als pobles i un per al mapa dels renoms de les masies
  • Clicar sobre els enllaços i navegar pels mapes. Si cliqueu sobre un dels indicadors us sortirà el renom de la casa o masia i si n’hi ha altres noms i observacions.
  • Si detecteu errors, coneixeu altres renoms, voleu fer una aportació o ampliació, envieu-nos un mail a farnaumirtost@gmail.com amb el tema “Renoms” i expliqueu-nos-ho.

A mesura que es vagin rebent comentaris s’aniran fent correccions sobre els mapes.

Moltes gràcies!

Homenatge a Benet Rossell: exposició Lo Quixon

Inauguració exposició Lo Quixon de Benet Rossell

cartell expo rossell

Cartell exposició Benet Rossell Lo Quixon

El proper dia 3 de desembre s’inaugurarà a Àger una exposició en homenatge a Benet Rossell, recentment desaparegut, amb obres proporcionades per la seva companya Cristina Giorgi. L’exposició es podrà veure a l’Ajuntament d’Àger fins al dia 11 de desembre, en horaris de matí i tarda. Aquesta exposició i una sèrie d’actes que tindran com a figura central a Benet Rossell, constitueixen l’homenatge que la seva població natal, Àger, vol fer a aquest artista polifacètic. De fet, els actes d’homenatge ja van començar el mes d’octubre amb la Festa dels Avis que protagonitzen els nens de l’escola Andreu Farran d’Àger, on es va fer una petita representació explicant la figura i l’obra de Benet Rossell.

FAMT

Logotip de la Fundació Arnau Mir de Tost creat per Benet Rossell

Horaris de l’exposició:

3 de desembre: inauguració a les 12h

4 de desembre: 11:30h-14:00h / 17:00h – 19:00h

5 al 10 de desembre: 11:30 – 13:30h / 17:00 a 19:00h

11 de desembre: cloenda 11:30 -13:30h

Actes d’homenatge a Benet Rossell

Després d’inaugurada l’exposició, el mateix dia 3 de desembre, a migdia, tindran lloc una sèrie d’actes: tasts musicals a càrrec de Miquel Angel Marín, descobriment d’una placa, actuació dels cantaires d’Àger, recitació de poemes, actuació dels nens de l’escola Andreu Farran d’Àger, etc. tot seguint un recorregut que anirà des de l’ajuntament fins al cementiri, on finalitzaran.

Consultar el detall dels actes.

XXa Fira d’Àger

by farnaumirtost

La XXa Fira d’Àger, una fira consolidada i de rememoració històrica

El proper 4 de desembre tindrà lloc la Fira d’Àger que arriba amb aquesta edició a la vintena, una fira consolidada amb gran afluència de públic, dedicada a productes artesanals i de proximitat, un aparador del Montsec i una bona mostra dels productes autòctons, a més d’una mostra d’oficis tradicionals. La Fira se celebra el mes de desembre tot rememorant la històrica “fira dels porcells”, que se celebrà fins als anys seixanta del segle XX i que es remunta al segle XVIII.

La Porcellada i els aspectes culturals de la Fira

El caràcter cultural sempre ha estat present a la Fira d’Àger, a través de la vetllada poètica que se celebra sempre el dia abans, l’anomenada Porcellada, on hi han participat poetes de totes les contrades. Igualment, durant la Fira sovint s’han promocionat les exposicions sobre el patrimoni de la Vall d’Àger, i les portes de Sant Pere d’Àger s’obren en una jornada d’accés gratuït.

Aquesta edició la Fira posarà l’accent en retre un homenatge a Benet Rossell, recuperant un cartell editat l’any 2000 obra de l’artista i se celebraran tot un seguit d’actes en el seu record. Vegeu l’entrada següent.

Podeu consultar el programa de Fira a la web de l’ Ajuntament d’Àger: http://www.ccnoguera.cat/ager/

Fira 2016

Cartell de la fira amb obra de Benet Rossell