Header Image - Fundació Arnau Mir de Tost

Category Archives

49 Articles

Jornades Europees de Patrimoni 2019 a Àger

by farnaumirtost

Matí de neteja al pou de gel i voltants #JEP19

Les tasques de neteja del pou de gel d’Àger han començat aquest matí i han continuat fins a migdia amb la participació d’una quinzena de persones, que han permès continuar amb la neteja de l’interior del pou de gel, on s’acumulen sediments d’anys d’abandó, i dels seus voltants.

Neteja dels voltants del pou de gel

Neteja dels voltants del pou de gel

Agraïm a tots els/les voluntaris/àries la seva participació i la col·laboració de l’Ajuntament d’Àger.

Tarda de conferència #JEP19

Aquesta tarda a les 18:00h, a la Sala de Plens de l’Ajuntament, la historiadora, especialista en la fabricació de gel, Joana Franc de Tremp, ens ha ofert una molt interessant conferència sobre els pous de gel per completar la Jornada. Una trentena de persones hi han assistit.

IMG_20191012_181225814

 

 

Jornada de neteja del pou de gel

JORNADA DE NETEJA DEL POU DE GEL

El proper dissabte 12 d’octubre, dins el marc de les activitats que es celebren en motiu de les Jornades Europees de Patrimoni 2019, la Fundació Arnau Mir de Tost en col·laboració amb l’Ajuntament d’Àger, organitzem la 2na Jornada de Neteja del Pou de Gel que anirà acompanyada d’un esmorzar popular. El dia clourà amb la intervenció de la historiadora Joana Franch, que ens parlarà sobre els pous de gel i la producció de gel a Àger.

Seguidament detallem el programa de la jornada de neteja:

PROGRAMACIÓ

9:00 Concentració a la placeta Gaspar de Portolà i sortida cap el pou

9:20 Arribada al pou, explicació dels treballs previstos i inici dels mateixos

10:30 Esmorzar pels assistents

14:00 Finalització


OBJECTIUS
(a) Mirar d’aconseguir una neteja gairebé completa del fons del pou de gel.
(b) Documentació arqueològica.
(c) Difusió sobre el seu valor arquitectònic, històric, social i cultural; així com de la importància de cuidar-lo i preservar-lo.
(d) Valoració de possibles actuacions en el pou a fi de potenciar-lo i millorar-lo.
(e) Si el nombre d’assistents, es realitzarà alguna petita actuació en el seu entorn.

S’ha de portar roba i calçat adequat.

L’organització s’encarregarà de portar el material necessari.

Es recomana portar guants, tisores d’esporgar i qualsevol altre mesura de protecció personal.

Activitat oberta a tothom, no s’està obligat a fer treball. Simplement es pot assistir per a donar ànims o consells o fer valoracions. Tothom serà benvingut.

Els menors hauran de venir acompanyats d’un adult.

Recordeu que a les 18:00, a la sala de plens, tindrà lloc la conferència sobre l’ús i les característiques dels pous de gel, a càrrec de la historiadora Joana Franch.

Animeu-vos a participar. Us esperem a tots i totes!

cartell neteja-min

programa

JORNADES EUROPEES DE PATRIMONI 2019

JORNADES EUROPEES DE PATRIMONI 2019
Treballs voluntaris al pou de gel 2018

Jornades Europees de Patrimoni 2019 a Àger

Aviat se celebran les Jornades Europees de Patrimoni, de l’11 al 13 d’octubre, i com ja és habitual, la Fundació Arnau Mir de Tost i l’Ajuntament d’Àger organitzen activitats gratuïtes i voluntàries al voltant del nostre patrimoni cultural i natural.

Enguany, proposem la continuació de l’activitat que vam encetar el 2018: Neteja del fons del Pou de Gel. El 2018 es va fer una primera jornada amb voluntaris que va servir per començar a treure la runa acumulada al fons del pou durant molts anys i per veure també que la tasca no és fàcil ni serà curta. Aquest any, amb la mecanització de l’extracció de les terres, creiem que s’avançarà força.

Crida a la participació

La participació de la ciutadania en aquestes activitats és clau per a que siguin un èxit. És per això, que fem una crida a la participació en la neteja del pou de gel. La durada dels treballs serà de les 8:00h a les 14:00h del dia 12 d’octubre:

  • A les 9:00h trobada a la plaça Gaspar de Portolà.
  • A les 9:00h arribada al pou, repartiment de les tasques i inici dels treballs de neteja i de la zona circumdant.
  • A les 10:30h esmorzar popular.
  • A les 11:00h es continuaran els treballs fins a migdia.

Conferència de Joana Franc

Per la tarda, tindrem el plaer d’escoltar la Joana Franc, especialista en pous de gel, que ens explicarà la història d’aquests equipaments tant importants durant molts segles de la nostra història. Serà a les 18:00h a la Sala de Plens de l’Ajuntament.

Cartell oficial JEP19

Cartell oficial JEP19

Sota el cel del Montsec

Sota el cel del Montsec

DESCOBRIU EL PATRIMONI SOTA EL CEL DEL MONTSEC

La Fundació Arnau Mir de Tost presenta Sota el Cel del Montsec, una nova col·lecció de fulletons de difusió patrimonial a la Vall d’Àger que es fa possible gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament d’Àger, la Diputació de Lleida i la Fundació d’Obra Social La Caixa.

La iniciativa posa a l’abast del públic el patrimoni arquitectònic, natural, geològic i cultural de la vall d’Àger, i ho fa situant sobre un mapa els diferents elements patrimonials més rellevants que s’han conservat, tot detallant els seus trets característics.

D’aquesta manera, i atenent a la peculiaritat geogràfica del territori conjuntament a la importància històrica del període medieval fan que la col·lecció s’enceti amb un primer volum “Castells i torres medievals”, on queda recollit el testimoni de l’arquitectura militar del moment.

Els fulletons es podran adquirir de manera totalment gratuïta i es trobaran en els diferents establiments comercials i turístics, així com en els punts d’informació i entitats administratives del municipi. http://fundacioarnaumirtost.cat/projectes/patrimoni-natural-i-cultural/

L’acte de presentació tindrà lloc el proper dijous 25 de juliol, a les set del vespre, a la Col·legiata de Sant Pere d’Àger.

Concert d’orgue a 4 mans

by farnaumirtost

Concert d’orgue 2019

El proper dissabte 20 de juliol tindrà lloc a les 20:00h, a l’església de Sant Vicenç d’Àger, el concert d’orgue que ja ve Orgue Àgersent tradicional als estius. Enguany però, el concert el realitzaran a 4 mans Ignasi i Vicenç Prunés, organistes. A més, hi haurà una pantalla al presbiteri de l’església que projectarà imatges dels organistes durant el concert.

Vicenç Prunés és organista professional, titular de l’orgue “Josep Maria Ruera” de Granollers (Hugo Mayer Orgelbau, 2006-2007) i organista i professor de L’Escolania de Montserrat ja fa més de 30 anys. També és l’organitzador d’un cicle de concerts de música d’orgue a Granollers (“La Música del Cel”), amb músics internacionals: www.musicasacragranollers.org .

L’orgue d’Àger

L’orgue fou construït l’any 1865 per Juan Florenzano, seguint les pautes de la tradició orguenera barroca. Restaurat els anys 1991-92 per Wilfried Praet. Conserva la quasi totalitat dels tubs d’origen, cas probablement únic pels orgues d’en Juan Florenzano.

Com tots els orgues històrics necessita un manteniment anual del mateix i complex instrument i dels seu entorn. És per això que, es demana una aportació voluntària als assistents i en general a la població per fer possible que en el futur puguin continuar els concerts.

 

 

 

IX Jornada d’Estudis Històrics i Patrimonials

IX Jornada d’Estudis Històrics i Patrimonials
Sessió de la IX Jornada d'Estudis Històrics i Patrimonials

El passat dijous 4 de juliol, Àger va acollir la IX Jornada d’Estudis Històrics i Patrimonials de la Vall d’Àger i l’Alta Noguera, amb el tema del bandolerisme (del segle XV al selge XIX).

Les sessions van començar amb l’Anna Esteve, arxivera de l’Arxiu Diocesà de Lleida i Biblioteca del Seminari Diocesà de Lleida, que ens va desglossar alguna de les definicions que els arxius conserven dels termes “bandoler, bandes, bàndol”, tot posant sobre la taula el que s’aniria ratificant al llarg de la sessió: la complexitat de trobar una única i inequívoca denominació per a designar el fet del bandolerisme.

En segon lloc, en Lluís Obiols, de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, va aprofundir sobre la qüestió, abordant la complexitat alhora de desenvolupar investigacions sobre el fet bandoler i incidint en l’obligació de considerar diversos inputs menystinguts habitualment, com per exemple la necessitat de realitzar estudis amb forquilles cronològiques amples.

L’Elisenda Collelldemont, de la Universitat de Barcelona, ens va esbossar un cas concret d’estudi, a partir del qual vam poder comprovar la magnitud de la tasca investigadora. En aquest cas, la ponent es va centrar el l’ús de la pràctica bandolera a les altes esferes de la societat catalana com a eficaç eina d’accés al poder.

Al seu torn, la Carme Xamar, de la Universitat de Cantabria i de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, acompanyant-se de la representació artística del segle XVII ens va introduir al valor i la consideració de l’estètica per a la societat que acompanyava l’ofici de bandoler, en concret a les capes baixes de la població.

Seguidament, en Fèlix Gonzàlez, sotsinspector dels Mossos d’Esquadra i membre del Servei Històric, va fer un gir i va posar el focus d’atenció en els mecanismes d’investigació emprats pel cos de mossos d’esquadra al segle XIX a l’hora de combatre el bandolerisme.

Finalment, la Cristina Masvidal i en Francesc Fité, ambdós membres de la Fundació Arnau Mir de Tost, van intervenir amb una ponència que, d’una banda presentava als bandolers d’Àger a les fonts escrites conservades als arxius, i de l’altra esmentava la llegenda de Macot i la Guilleumota.

Cloent la sessió matinal, es va fer una primera presentació del l’Auca d’en Macot i la Guilleumota, elaborada pel propi Francesc Fité i en Joan Rossell, i que ben aviat estarà impresa.

A la tarda, una breu passejada pels llocs esmentats a la llegenda de la Guilleumota va tancar la jornada d’aquest any. El balanç és positiu, doncs una quarantena de persones vam poder gaudir d’unes sessions amenes, molt enriquidores i peculiars, tot entenent que el bandolerisme, tractar-se d’un tema polièdric i complex, està arrelat al sí de la nostra societat més del que en som conscients.

Agraïm totes i tots els participants la seva excel·lent aportació, i al públic la seva assistència. Gràcies per fer-ho possible un any més.

Per part nostra, posem fil a l’agulla al que serà la Xà Jornada d’Estudis Històrics i Patrimonials de l’any vinent!

Publicació digital: Fulls de Patrimoni

Publicació digital: Fulls de Patrimoni

FULLS DE PATRIMONI

El passat mes de maig, des de la Fundació Arnau Mir de Tost es va decidir endegar una publicació en format digital sota el nom de Fulls de Patrimoni. Aquest nou canal pretén ser una via de difusió que posi a l’abast del públic breus articles especialitzats sobre patrimoni històric, cultural i natural. La intenció és anar publicant un text cada mes i donar cabuda a una ampla temàtica.

De moment, s’han publicat dos articles breus ben interessants: “Vicissituds de l’Arxiu Capitular de Sant Pere d’Àger” de Francesc Fité i Llevot, que ofereix un breu recorregut per la història dels pergamins i manuscrits d’Àger des de la seva primera catalogació, el segle XVIII, fins a l’actualitat, tot resseguint la distribució que d’aquests se n’ha fet entre diferents arxius. El segon “Els grafits de la presó d’Àger” de Joan Vinyoles i Vidal, analitza els diversos grafits que es troben a la paret del que va ser presó d’Àger, ubicada a l’Antiga Capella de Nostra Senyora de l’Esperança.

Us anirem informant i suggerim que no us els deixeu perdre.

http://fundacioarnaumirtost.cat/publicacionsfundacioarnaumirtost/fulls-de-patrimoni/

Bandolerisme, del segle XV al XIX

Bandolerisme, del segle XV al XIX
Dibuix d'Àger

IX JORNADA D’ESTUDIS HISTÒRICS I PATRIMONIALS DE LA VALL D’ÀGER

El bandolerisme és un fenomen recurrent en la historiografia catalana i que suscita entre el gran públic un gran interès; per aquesta raó hem volgut dedicar-li la IXa Jornada d’Estudis.

Malgrat això, la seva complexitat i la diversitat de realitats que el conformen fan que sigui, encara, element de debat i d’estudi. Més enllà de la tradicional divisió entre bandolerisme d’època barroca i bandolerisme del segle XIX, en aquesta jornada s’aprofundirà en les seves causes, en les diferències entre els diferents bandolerismes que podem documentar, en la seva repressió i en la tradició oral que n’ha pervingut.

La Jornada tindrà lloc com és habitual a la Sala d’Actes de l’Ajuntament d’Àger, el dijous dia 4 de juliol.

L’acte és obert a tothom qui hi estigui interessat.

PROGRAMA DE LA JORNADA

10:00 Inauguració de la Jornada. Presentació per part del President de la Fundació Arnau Mir de Tost Sr. Francesc Fité Llevot i autoritats.

10:15 Bandolers i bandolerismes: una visió general. A càrrec d’Anna Esteve Florensa. Arxiu Diocesà de Lleida i Biblioteca del Seminari Diocesà de Lleida.

10:45 Pausa cafè.

11:30 Homes de bàndol? Delinqüents? Problemàtiques d’estudis. A càrrec de Lluís Obiols Perearnau, Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell.

12:00 Bandolerisme institucional: els mecanismes d’accés al poder. A càrrec de la Dra. Elisenda Collelldemont Vives. Universitat de Barcelona.

12:30 La sociabilitat dels bandolers cap a 1600. A càrrec de la Dra. Carmen Xammar Alonso. Universitat de Cantàbria.

13:00 El bandolerisme i els Mossos d’Esquadra a Catalunya (1814-1855). A càrrec de M. Felix González Fraile, sotsinspector dels Mossos d’Esquadra. Grup del Servei històric.

13:30 Bandolers d’Àger, entre la llegenda i els fets històrics. A càrrec del Dr. Francesc Fité Llevot (UdL) i na Cristina Masvidal (Fundació Arnau Mir de Tost). Presentació de l’auca de Macot, de Joan Rosell i Francesc Fité.

Sessió tarda

17:00 Visita als llocs de la llegenda de la “Guilleumota”. Visita comentada a càrrec del Dr. Francesc Fité Llevot.

 

Contes que no tots ho són, de Joan Rosell

Presentació del llibre “Contes que no tots ho són”

Joan RosellAquest matí ha tingut lloc la presentació del llibre recentment publicat de Joan Rosell “Contes que no tots ho són” (Garsineu Edicions, Tremp) a la sala d’actes de l’Ajuntament d’Àger. Després d’unes paraules de benvinguda de l’Alcalde Sr. Lluís Ardiaca, ha pres la paraula el Sr. Francesc Fité, president de la Fundació Arnau Mir de Tost, per presentar el llibre. La sala s’ha emplenat de públic que ha aplaudit les intervencions que s’han realitzat.

El títol del llibre

Joan Rosell ha explicat que el títol del llibre el va decidir després de conèixer els escrits de Lluís Marià Vidal (Barcelona, 6 d’octubre de 1842–10 de gener de 1922). Lluís Marià Vidal fou enginyer de mines, geòleg, arqueòleg pioner i president del Centre Excursionista de Catalunya, de l’Ateneu Barcelonès i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Lluís Marià Vidal,  escrigué “Cuentos que no ho són” (Guinart y Pujolar 1916-1917, Barcelona).

Benet Rosell i els contes

L’autor ha intervingut explicant que el llibre està dedicat al seu germà Benet Rosell, desaparegut el 2016. És per aquest motiu que la portada del llibre mostra un quadre de Benet Rosell.

Joan Rosell ha explicat com aquests contes són fruit de la dedicació que va donar al seu germà els darrers temps de la seva malaltia, convertint anècdotes i històries anotades en literatura, en contes que tenen el fonament en petites històries reals explicades i arrodonides amb imaginació, i que tenen com a coordenades geogràfiques Àger, Tremp i Binibéquer (Menorca).

Joan Rosell

Intervenció de l’autor

El text de la presentació

Tot seguit podeu llegir la presentació de Francesc Fité:

L’obra que tinc a les mans per presentar-vos-la, és el darrer escrit del Joan Rosell, on es recullen records, contes i anècdotes diverses espigades de diferents moments de la seva vida, en el seu triple escenari vivencial on ha fixat arrels i signes d’identitat lligats a la seva llarga i extensa trajectòria com a geòleg, estretament vinculada al Montsec, en tota la seva extensió, entre la Noguera i el Pallars, i també a l’illa de Menorca.

En la producció d’un científic, hi ha la producció científica, és a dir textos, que és fruit de l’estudi i la investigació, en el seu cas vinculada a un intensíssim i extens treball de camp, i la que podem definir com a vivencial. Llegint el llibre del Joan, m’ha vingut a la memòria el llibre de l’historiador cerverí Agustí Duran i Sanpere, Pels camins de la història que, malgrat no assemblar-se massa al del Joan, és resultat també del seu mon vivencial, paral·lel al científic, doncs aplega anècdotes i troballes d’investigació diverses com la que li va permetre identificar l’antic retaule de la cripta de Sant Pere d’Àger, arran d’uns relleus que ingressaren al MNAC, procedents de la col·lecció Batlló. Uns relleus que, en desafectar-se la col·legiata i dispersar-se el seu patrimoni, anaren a parar a la capella de Casa Sanuy d’Àger, a Sant Martí, avui més coneguda com a casa Xaparró. Cal pensar que en algun moment de finals del s. XIX entraren en comerç per passar tot seguit a engrossir la col·lecció Batlló que fou adquirida posteriorment pel MNAC.

No vull avançar el contingut dels seus contes aplegats amb cura de germà gran per tal de poder llegir-los al seu germà petit, el Beni, que ell ens explicarà tot seguit amb tot detall, vull només advertir l’interessant que resulta veure-hi reflectida la seva vocació docent de geòleg, sempre disposat a explicar aspectes relacionats amb les pedres, subsòls, formació d’estrats i relleus adjuntats a anècdotes divertides i evocadores de moments viscuts en el passat. El seu amor per la Geologia és sempre omnipresent i amb ganes de fer-la conèixer.

Per altra part, puc afirmar amb total rotunditat que ens trobem davant d’un anecdotari i recull de contes i records cent per cent Joan Rosell. En la lectura dels diferents textos, il·lustrats amb dibuixos de collita pròpia, hi destil·la sens dubte la seva vitalitat intensa i planera i alguns cops finament sorneguera, en aquesta barreja de geòleg docent i d’home arrelat a la terra, participant en àpats, caceres i altres activitats, d’esbarjo o de caire cultural en els territoris vivencials que evocàvem. Pastors i pescadors sobretot, hi prenen un gran relleu, dins del marc de treball de camp de las seva trajectòria com a geòleg, per llur arrelament a la terra, l’escenari fonamental de las seva recerca i també de la seva experiència vital.

Sens dubte aquest arrelament i contacte vivencial amb la terra i amb els homes més units a ella, com els pastors al Montsec, o els pescadors a la Menorca, que ens evoca tan finament, és un dels valors del llibre, a través del qual copsem l’autèntic i genuí Joan Rosell, l’home d’Àger i Tremp que recorda i rememora al seu padrí Jaumet del Barbut que de ben segur li feu estimar el Montsec i li obrí la vocació vers la Geologia. Saurí, ermità i sobretot gran amant de Col·lobó i de tot el Montsec que coneixia profundament, per aquest motiu col·laborà estretament amb el meu pare quan es portà a terme la repoblació del Montsec, en els anys cinquanta. També fou ell qui salvà de la destrucció els retaules de Col·lobó que romanen actualment al Museu de Lleida. Un home que, segons diuen, cada dia pujava a Col·lobó per cuidar l’hort, atendre l’arner o senzillament per sentir la frescor i la intensitat de l’aire del Montsec. Home polifacètic, podríem seguir parlant sobre ell, però és del Joan de qui hem volgut mostrar el perfil de geòleg i, a la vegada, d’home de la terra.

Amb aquestes paraules, vull donar fi a la presentació d’aquest llibre ben escrit, amb un lèxic ric que en algun moment potser us farà acudir al diccionari per esbrinar alguns dels mots que s’hi empra, però que sens dubte us enganxarà llegint el seu ric anecdotari, a través del qual us traslladarà al passat més pregon i també al present més actual, per cloure sempre cada conte amb el fi humor que el caracteritza. Llegiu-lo i em donareu la raó de tot el que afirmo.

Àger, 20 d’abril de 2019

Francesc Fité Llevot