Header Image - Fundació Arnau Mir de Tost

SIMPOSI: Present i futur de la Col·legiata de Sant Pere als 10 anys de la restauració

Captura de pantalla 2020-09-16 19.22.13

PRESENTACIÓ

Aquest any 2020 fa deu anys que finalitzaren les obres de restauració de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger més importants que ha rebut el monument des del seu abandonament definitiu a finals del segle XIX. Aquestes obres de gran envergadura, permeteren la reconstrucció de part de l’església canonical i el seu cobriment amb un teulat, així com l’adequació de l’accés a l’edifici i a l’exterior d’aquest mitjançant la instal·lació d’unes rampes i passarel·les de fusta.

Les obres han permès que a partir de llavors comencés a realitzar-se activitats al monument per tal de difondre la seva gran vàlua històrica i arquitectònica, especialment a través de visites guiades que s’han realitzat des de llavors fins ara.

Amb posterioritat a les obres finalitzades el 2010 s’han realitzat algunes altres intervencions que, si bé han estat necessàries, no han tingut la repercussió d’aquelles per a la posta en valor del monument sinó més aviat per a la seva, del tot necessària, conservació.

La feina que queda per fer al monument és de la seva mateixa mida, enorme. Creiem que cal, però, emprendre totes aquelles accions que es puguin per part de les administracions, entitats i ciutadania en general, per tal d’arribar a la restauració i conservació consolidada del monument en la seva totalitat. Tanmateix, també pensem que això s’ha de dur a terme de manera consensuada i ordenada.

És per aquest motiu que la Fundació Privada Arnau Mir de Tost ha cregut necessària la realització d’una trobada, en forma de Simposi, que aplegui els especialistes de tots els camps implicats en la restauració, conservació i posta en valor del monument, que hi hagin treballat, s’hi hagin vist implicats d’alguna manera o senzillament que hi tinguin un interès manifest, per tal de consensuar un full de ruta, un pla director de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger, per als propers 20 anys.

PROGRAMA

(Aquest programa pot modificar-se abans de la data de celebració)

Lloc de celebració: església de Sant Pere d’Àger

Dia: 19 de setembre de 2020

Composició

Taula rodona 1. Arquitectura. Els components seran arquitectes especialistes en patrimoni que hagin participat en alguna de les restauracions del monument o bé que n’hagin fet estudis i projectes.

Taula rodona 2. Arqueologia. Els components seran arqueòlegs que hagin participat en alguna de les campanyes arqueològiques dutes a terme a la Col·legiata o que hi estiguin interessats.

Taula rodona 3. Conservació i restauració. Els components seran restauradors i conservadors que hagin participat en la restauració del monument o peces procedents del monument.

Taula rodona 4. Museïtzació i difusió. Els components seran especialistes en museologia i gestió de patrimoni cultural.

Participants

Taula rodona 1. Arquitectura: Gerard Fontanals, Núria Laplaza. Moderador: Francesc Fité.

Taula rodona 2. Arqueologia. Jesús Brufal, Eva Solanes. Moderadora: Cristina Masvidal

Taula rodona 3. Conservació i restauració. Ramon Solé, Núria Gilart. Moderadora: Antonieta Jarne.

Taula rodona 4. Museïtzació i difusió. Carme Berlabé, Clara Masriera, Alba Rodríguez. Moderadora: Carme Alòs.

Horari

Matí

10:30h Presentació de l’acte per part de l’alcaldessa, el president de la Fundació i autoritats convidades.

11:00h Taula rodona 1.

Pausa cafè

12:00h Taula rodona 2.

13:00h Participació del públic, debat al voltant de les 2 taules rodones.

15:30h Taula rodona 3.

16:30h Taula rodona 4.

17:30h Participació del públic, debat al voltant de les 2 taules rodones.

18:00h Clausura del Simposi.

ORGANITZACIÓ I COL·LABORACIÓ

Aquest Simposi ha estat pensat i proposat per la Fundació Arnau Mir de Tost, organitzat amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Àger, i compta amb el suport econòmic de l’Institut Ramon Muntaner, i el recolzament de Geoparc Orígens.

logo_irmu_portal_5af18ad95f200

UNA FESTA MAJOR DIFERENT

UNA FESTA MAJOR DIFERENT

Una festa major diferent

Fa uns dies vam fer una crida a través de les xarxes socials i altres canals perquè qui volgués ens expliqués com vivia la Festa Major d’Àger, ja que enguany, per causes que tothom sap, no es podrà viure una Festa Major “normal” sinó dins d’una “altra normalitat”.

Per aquest motiu, vam impulsar una petita acció per recollir la memòria popular sobre aquest esdeveniment tant important en el cicle anual de les nostres vides. És com el punt àlgid de l’any, un punt d’inflexió; l’abans i el després de la festa també marquen l’inici i el final de les vacances.

Què és per a tu la Festa major d’Àger? Quins actes hi ha? Què es feia abans?… La idea era fer un recopilatori dels actes, els costums i les tradicions de la festa major, a través de textos, imatges, música, vídeos.

El recull

Amb el material que ens ha fet arribar la gent que ha volgut participar en aquest petit projecte, als quals agraïm la seva col·laboració, hem elaborat un dossier que us el podreu descarregar fàcilment sempre que vulgueu, així com algunes altres imatges que de ben segur recordareu.

Dossier recopilatori

Exemplars de La Cabra Negra

Programa Festa Major 1955

Bona Festa Major 2020!

Escolarització a la Vall d’Àger

El projecte

Aquests darrers mesos s’ha endegat el projecte de recerca sobre l’escolarització a la Vall d’Àger que té per objectiu l’escolarització a la Vall d’Àger, centrant l’atenció en la figura del mestre Andreu Farran i en la naturalesa de l’escola rural.

En finalitzar la recerca, i per tal de fer-ne difusió, s’elaboraran un seguit de materials didàctics i de divulgació que ajudaran el públic a entendre el valor de la institució escolar en l’àmbit rural, així com el paper dels mestres al llarg de la seva història.

Donada l’extensió del projecte, s’ha considerat dividir-lo en fases, de les quals la primera i la segona estaran adreçades a la recerca, mentre que una tercera es destinarà a la creació dels materials citats.

La fase I: recull de memòria oral

La primera fase (àmbit d’investigació) compren el recull i tractament dels recursos orals disponibles per a la recerca i elaboració dels materials de difusió, i està condicionada per la pròpia naturalesa efímera de les fonts a consultar. Les tasques a assolir són les següents:

• Elaboració d’un guió de l’entrevista, orientat a recollir el record i les vivències que les generacions més grans van mantenir amb aquesta institució.
La ubicació de l’escola i la seva valoració com a espai, la relació amb els professors i companys, el sistema d’aprenentatge i els continguts, etc., seran aspectes a contemplar de cara a l’elaboració del guió d’entrevista.
• Sondeig i tria de les persones a entrevistar: veïns i veïnes dels pobles de la Règola, l’Ametlla, Àger, Corçà, Font de Pou, Millà i Agulló.
La forquilla cronològica dels entrevistats serà ampla (persones nascudes entre les dècades dels anys trenta i seixanta) per tal d’establir un recorregut històric que mostri l’evolució del sistema educatiu.
• Distribució del calendari d’entrevistes i concreció amb les persones a entrevistar.
• Realització de 12 entrevistes. L’enregistrament es farà a dues càmeres i seran necessàries dues persones (càmera i entrevistador) per a executar-les.
• Adequació del material audiovisual per al seu ús. Adaptació del material obtingut al format adient per a la seva consulta.
• Tractament de la informació obtinguda en les entrevistes. Buidatge temàtic dels enregistraments per tal de poder manipaular i consultar la informació en futurs treballs.
Aquest buidatge no serà una transcripció literal de les entrevistes, sinó un cronograma temàtic de les filmacions.
• Buidatge de 6 entrevistes realitzades per alumnes de l’escola ZER Andreu Farran durant l’any 2015 a diversoso ex-alumnes del mestre Andreu Farran.
Aquestes entrevistes, realitzades com a resultat d’un conveni de col·laboració entre l’escola i la Fundació, van ser la base dels Treballs de Recerca rque els alumnes de Cicle Superior van desenvolupar aquell any.
Des de la Fundació es pretén fer el buidatge sistemàtic dels enregistraments i extreure’n la informació obtinguda. Aquest buidatge no serà una transcripció literal de les entrevistes, sinó un cronograma temàtic de les filmacions.
• Redacció de les conclusions generals, de la memòria del procés d’execució i d’un article per a difondre i publicar els resultats d’aquesta primera fase.

Col·laboració

El projecte s’ha encarregat a l’empresa TERRITORIUM i ha estat supervisat per membres de la Fundació Arnau Mir de Tost.

Aquesta primera fase del projecte ha rebut l’ajut de l’INSTITUT D’ESTUDIS ILERDENCS de la Diputació de LLeida i de l’INSTITUT RAMON MUNTANER, així com de l’Ajuntament d’Àger.

Agraïments

Des de la Fundació Arnau Mir de Tost volem agrair la seva col·laboració a totes les persones entrevistades que han explicat les seves experiències en l’escolarització de la Vall d’Àger sense les quals els projecte no es pot dur a terme.

Igualment agraïm tot el suport de les institucions per a la realització del projecte.

Amb la col·laboració de:

tots

Enllaços: Institut d’Estudis Ilerdencs, Diputació de Lleida, Institut Ramon Muntaner, Ajuntament Àger

SABIES QUE A SANTA COLOMA D’ÀGER…

El jaciment arqueològic de Santa Coloma d’Àger 

Sabies què en el municipi d’Àger es localitza una de les necròpolis més transcendents d’Europa per l’estudi de les comunitats rurals entre els segles V i XI?

Doncs així és, molt a prop de l’actual casc urbà d’Àger, es preserva un solar catalogat com jaciment arqueològic en el qual des de principis del segle XX i fins el present, s’han localitzat en diverses intervencions arqueològiques, diferents tipologies d’enterraments el vincle de les quals és la ideologia, la cristiana.

Sarcòfag Santa Coloma

Foto detall del sarcòfag excavat en la campanya del 2014. Jesús Brufal Sucarrat.

Què hi trobem a Santa Coloma?

Més enllà de la possible basílica paleocristiana avui ubicada sota el camí del Coll d’Ares, diverses excavacions arqueològiques han localitzat restes de murs per identificar, els quals en les seves proximitats s’hi han detectat sarcòfags de pedra i fosses amb lloses amb inhumats al seu interior. Allunyats d’aquests possibles hàbitats, s’obre un gran camp d’enterraments del tipus fossa simple antropomorfa, amb característiques ben singulars a l’hora d’identificar l’inhumat segons la seva edat: els més petits es reconeixien per una única llosa elevada amb terra, i els adolescents i adults per lloses que cobrien la fossa.

Qui eren?

Els estudis antropològics van aportant dades significatives com per exemple la baixa incidència de les càries en la població estudiada, una afirmació que pot relacionar-se amb el baix consum alimentari de carbohidrats. Això ens duu a la seva dieta, poc monopolitzada pels cereals. Tanmateix, aquestes primeres hipòtesis s’han de contrastar amb les dades dels anàlisis de mostres per conèixer les ràtios d’isòtops i l’ADN.

Santa Coloma Àger

Àrea d’excavació de l’any 2015. Antonio Porcheddu.

Com els disposaven?

A més a més, la necròpoli s’organitza. Aquesta presenta un urbanisme ben delimitat a partir d’un criteri comú, la orientació dels enterraments d’acord amb la ideologia, el cristianisme. Per això el cap s’ubica a l’oest i els peus a l’est, tot imitant la mirada vers la Ciutat Santa de Jerusalem. Tot i així, les fosses tenen petites desviacions, un fet associat a la capacitat d’orientació respecte el Sol segons l’estació de l’any. Finalment, nombrar que l’ordenació en files és gairebé perfecta, interrompudes per petits conjunts que s’han associat a grups familiars, una afirmació que l’anàlisi d’ADN resoldrà.

Santa Coloma Àger

Àrea d’excavació de l’any 2018. Àngela Gonzalez Centelles

I ja està?

La investigació arqueològica de Santa Coloma no s’atura, hi ha molta feina per fer, moltes campanyes arqueològiques per dur a terme i molta recerca als laboratoris que mica en mica aniran aportant més coneixement d’aquestes comunitats rurals dels segles V-XI dC de les quals realment no se’n té gaire coneixement. Per això Santa Coloma és important!


Agraïm a Jesús Brufal Sucarrat el text i les fotografies.

AUCA DE MACOT I LA GUILLEUMOTA

UNA NOVA AUCA DE JOAN ROSELL

La Fundació Arnau Mir de Tost us convida demà dissabte a la presentació d’aquesta nova auca realitzada per Joan Rosell. Els textos han rebut l’assessorament de Francesc Fité. Aquesta és la segona auca de Joan Rosell: la primera la realitzà fa uns anys dedicada a la Història d’Àger.

L’acte tindrà lloc demà, a la sala de plens de l’ajuntament d’Àger, a les 12h del migdia.

Intervindran els autors de l’auca i després hi haurà repartiment gratuït d’exemplars.

L’auca s’ha publicat gràcies a la col·laboració de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la Diputació de Lleida.

 

Bandolerisme

 

En acabat l’acte, l’auca estarà disponible també en versió digital en aquesta web.

Amb la col·laboració de:

diputacio-logo-2012

estudis_ilerdencsLogo Ajuntament

 

 

Fulls de patrimoni núm. 4

Fulls de patrimoni núm. 4

Fa uns mesos vam volen endegar aquest petit projecte, un més dins la tasca divulgativa dela Fundació Arnau Mir de Tost, per tal de posar a l’abast del tothom de manera fàcil i gratuïta, petites recerques, reflexions i coneixements que van sorgint o que ja existien però no s’havien publicat.

Avui hem publicat el núm. 4 de la sèrie Fulls de Patrimoni, us convidem a llegir-los i consultar-los i esperem podem continuar.

Per veure els que ja estan publicats heu d’anar a: Fulls de Patrimoni

Jornades Europees de Patrimoni 2019 a Àger

by farnaumirtost

Matí de neteja al pou de gel i voltants #JEP19

Les tasques de neteja del pou de gel d’Àger han començat aquest matí i han continuat fins a migdia amb la participació d’una quinzena de persones, que han permès continuar amb la neteja de l’interior del pou de gel, on s’acumulen sediments d’anys d’abandó, i dels seus voltants.

Neteja dels voltants del pou de gel

Neteja dels voltants del pou de gel

Agraïm a tots els/les voluntaris/àries la seva participació i la col·laboració de l’Ajuntament d’Àger.

Tarda de conferència #JEP19

Aquesta tarda a les 18:00h, a la Sala de Plens de l’Ajuntament, la historiadora, especialista en la fabricació de gel, Joana Franc de Tremp, ens ha ofert una molt interessant conferència sobre els pous de gel per completar la Jornada. Una trentena de persones hi han assistit.

IMG_20191012_181225814

 

 

Jornada de neteja del pou de gel

JORNADA DE NETEJA DEL POU DE GEL

El proper dissabte 12 d’octubre, dins el marc de les activitats que es celebren en motiu de les Jornades Europees de Patrimoni 2019, la Fundació Arnau Mir de Tost en col·laboració amb l’Ajuntament d’Àger, organitzem la 2na Jornada de Neteja del Pou de Gel que anirà acompanyada d’un esmorzar popular. El dia clourà amb la intervenció de la historiadora Joana Franch, que ens parlarà sobre els pous de gel i la producció de gel a Àger.

Seguidament detallem el programa de la jornada de neteja:

PROGRAMACIÓ

9:00 Concentració a la placeta Gaspar de Portolà i sortida cap el pou

9:20 Arribada al pou, explicació dels treballs previstos i inici dels mateixos

10:30 Esmorzar pels assistents

14:00 Finalització


OBJECTIUS
(a) Mirar d’aconseguir una neteja gairebé completa del fons del pou de gel.
(b) Documentació arqueològica.
(c) Difusió sobre el seu valor arquitectònic, històric, social i cultural; així com de la importància de cuidar-lo i preservar-lo.
(d) Valoració de possibles actuacions en el pou a fi de potenciar-lo i millorar-lo.
(e) Si el nombre d’assistents, es realitzarà alguna petita actuació en el seu entorn.

S’ha de portar roba i calçat adequat.

L’organització s’encarregarà de portar el material necessari.

Es recomana portar guants, tisores d’esporgar i qualsevol altre mesura de protecció personal.

Activitat oberta a tothom, no s’està obligat a fer treball. Simplement es pot assistir per a donar ànims o consells o fer valoracions. Tothom serà benvingut.

Els menors hauran de venir acompanyats d’un adult.

Recordeu que a les 18:00, a la sala de plens, tindrà lloc la conferència sobre l’ús i les característiques dels pous de gel, a càrrec de la historiadora Joana Franch.

Animeu-vos a participar. Us esperem a tots i totes!

cartell neteja-min

programa

JORNADES EUROPEES DE PATRIMONI 2019

JORNADES EUROPEES DE PATRIMONI 2019
Treballs voluntaris al pou de gel 2018

Jornades Europees de Patrimoni 2019 a Àger

Aviat se celebran les Jornades Europees de Patrimoni, de l’11 al 13 d’octubre, i com ja és habitual, la Fundació Arnau Mir de Tost i l’Ajuntament d’Àger organitzen activitats gratuïtes i voluntàries al voltant del nostre patrimoni cultural i natural.

Enguany, proposem la continuació de l’activitat que vam encetar el 2018: Neteja del fons del Pou de Gel. El 2018 es va fer una primera jornada amb voluntaris que va servir per començar a treure la runa acumulada al fons del pou durant molts anys i per veure també que la tasca no és fàcil ni serà curta. Aquest any, amb la mecanització de l’extracció de les terres, creiem que s’avançarà força.

Crida a la participació

La participació de la ciutadania en aquestes activitats és clau per a que siguin un èxit. És per això, que fem una crida a la participació en la neteja del pou de gel. La durada dels treballs serà de les 8:00h a les 14:00h del dia 12 d’octubre:

  • A les 9:00h trobada a la plaça Gaspar de Portolà.
  • A les 9:00h arribada al pou, repartiment de les tasques i inici dels treballs de neteja i de la zona circumdant.
  • A les 10:30h esmorzar popular.
  • A les 11:00h es continuaran els treballs fins a migdia.

Conferència de Joana Franc

Per la tarda, tindrem el plaer d’escoltar la Joana Franc, especialista en pous de gel, que ens explicarà la història d’aquests equipaments tant importants durant molts segles de la nostra història. Serà a les 18:00h a la Sala de Plens de l’Ajuntament.

Cartell oficial JEP19

Cartell oficial JEP19