Header Image - Fundació Arnau Mir de Tost

Encesa 2024

Dissabte 13 de gener de 2024

El proper dissabte 13 de gener de 2024 tindrà lloc l’Encesa de torres a la Mediterrània pels drets humans que un any més segueix amb la voluntat de sensibilitzar la població sobre la situació que viu el Mediterrani on moltes persones que es veuen obligades a abandonar casa seva hi perden la vida cada any. I per l’altra, reivindicar i posar en valor les torres, talaies, talaiots i fortificacions com a patrimoni històric i cultural present al conjunt dels territoris de parla catalana.

La iniciativa

La iniciativa, nascuda a Mallorca l’any 2016, any rere any ha anat agafant força i cada cop aplega més territoris, escampant-se per les Illes Balears, Catalunya, el País Valencià, la Franja, Catalunya del Nord, Murcia, Andalusia i alguns punts dels països del nord d’Àfrica. 

Enguany, l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) ha fet el paper de coordinador per tercer any consecutiu dels territoris de Catalunya, País Valencià, la Franja i Catalunya del Nord, S’ha aconseguint la fita d’una cinquantena de torres participants repartides en quaranta municipis, als quals encara s’han de sumar la resta de torres participants dels territoris coordinats pel Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació i Amnistia Internacional.

En aquest context, la coordinació de l’IRMU ha comptat amb la col·laboració i suport del Fons Català de Cooperació, el Consell Comarcal del Maresme, la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià, el Museu Marítim de Barcelona, el Grup d’Estudis Històrics de la Mediterrània Occidental del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona i la Federació de Municipis de Catalunya, així com també amb el suport del patronat de l’IRMU format pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i la Federació d’Ateneus de Catalunya.

Més participants

Enguany, la iniciativa incrementa el nombre de torres participants. S’ha passat de 33 el 2022 a 50 aquest 2024. Participaran les poblacions catalanes de Cadaqués, Sant Vicenç de Montalt, Vilassar de Mar, Castelldefels, Sant Just Desvern, Santa Susanna, Esplugues de Llobregat, Santa Oliva, Vila-rodona, Falset, Verdú, Àger, Lleida, La Terreta (Tremp), Batea, Tortosa, Campredó, Amposta, La Ràpita, Alcanar i la Sénia. A la Ribagorça aragonesa, les poblacions d’Areny de Noguera, Montanyana (el Pont de Montanyana), Viacamp-Lliterà, Lluçars (Tolba) i Benavarri. Al País Valencià, els municipis de RossellCarrícolaDéniaPedreguerTeuladaPetrerEldaMonòver i El Pinós. I a la Catalunya del Nord, el municipi de Prats de Molló (Conflent).

Programa a Àger

La jornada al nostre municipi, enguany tindrà dues seus: el castell col·legiata de Sant Pere d’Àger, que repeteix, i la torre medieval restaurada de Fontdepou. Ambdues torres s’encendran al mateix temps.

Així doncs, us animem a sumar-vos en els diferents actes que es celebraran durant la jornada del dissabte i a fer força per reivindicar aquesta iniciativa. 

Més informació

Podeu descarregar-vos el Manifest al següent enllaç: Manifest Encesa 2024.

Més informació: https://www.irmu.org/projects/encesadetorres 

MEMÒRIA DEMOCRÀTICA: “TON DE CORO” I LES VÍCTIMES DE LA GUERRA CIVIL

El proper dissabte 9 de desembre de 2023, tindrà lloc a Àger un acte dedicat a la memòria democràtica del nostre municipi. L’acte, que s’iniciarà a les 12h i tindrà com a espai de realització el carrer Marquès núm 10-12 d’Àger, tindrà dues accions, totes elles relacionades amb víctimes de la Guerra Civil i el franquisme.

En primer lloc, es col·locarà una llamborda commemorativa per homenatjar Antoni Ibern Eroles, “Ton de Coro”, deportat a Mauthausen el 1940. En segon lloc, s’inaugurarà un plafó dedicat a totes les persones víctimes de la Guerra Civil i la repressió durant el franquisme a Àger.

Aquestes actuacions han estat promogudes per la Fundació Arnau Mir de Tost i l’Ajuntament d’Àger, amb la col.laboració de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.

L’homenatge a Ton de Coro

L’any 2002 es feu un primer homenatge a Antoni Ibern Eroles, que inclogué la presentació del llibre La memòria de l’infern, de David Bassa, on es narra la història de Ton de Coro. Hi hagué també una exposició de fotografies de l’Amical Mauthausen i altres actes. D’aquest homenatge, se’n feu ressò el butlletí de l’Amical núm 8 (Mai Més, setembre 2002).

Cartell de l’homenatge a Ton de Coro de 2002

L’any 2021, des de la revista La Cabanera, es reivindicava la col·locació d’una llamborda commemorativa davant de Casa Coro. Des de llavors, la Fundació ha estat treballant perquè aquesta justa reivindicació fos un fet.

Les llambordes commemoratives o Stolpersteine

Les llambordes commemoratives o Stolpersteine tenen forma de cub, fetes de ciment i cobertes de llautó daurat on consten les dades de la víctima. És un projecte artístic que promou la recerca i l’homenatge posterior a les víctimes de discriminació i l’odi entre els anys 1939 i 1945 (Segona Guerra Mundial). Amb la col·locació de la llamborda davant de Casa Coro, al carrer Marquès núm 10 d’Àger, es vol recordar les víctimes del nacionalsocialisme que van ser assassinades, tancades en camps d’extermini o víctimes d’experiments mèdics, però també alliberades, com el cas d’Antoni Ibern Eroles. Així, normalment es col·loquen a la vorera davant la darrera residència on va viure la persona abans de perdre la llibertat.

Les llambordes les fa a mà l’escultor Michael Friedrichs-Friedlaender de la fundació Spuren, membre de l’equip de Gunter Demmig, l’ideòleg del projecte de les Stolpersteine, el qual encara avui dia les col.loca quan pot ell mateix. A la llamborda hi ha una llegenda que indica el nom de la víctima, la data de deportació, el lloc, i si fou alliberada o assassinada amb la data corresponent.

Actualment, hi ha milers de llambordes a tot Europa, a tots els països com Alemanya, Àustria, Bèlgica, Croàcia, la República Txeca, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya ,Finlàndia, Luxemburg, Noruega, els Països Baixos, Polònia, Romania, Rússia, Sèrbia, Suècia, Suïssa, Ucraïna. Fora d’Europa, també n’hi ha a l’Argentina.

Instal.lar la llamborda té l’objectiu d’honorar a una de les víctimes i la seva família, però també contribuir a la recerca i continuar investigant sobre les persones deportades als camps nazis, i entendre la vinculació i la història que compartim amb la resta d’Europa.

Víctimes de la Guerra Civil

D’altra banda, durant l’acte del dia 9 de desembre de 2023, també s’inaugurarà un plafó del Memorial Democràtic amb un llistat de totes les persones víctimes de la Guerra Civil i en franquisme a Àger, basat en la investigació històrica actual, on hi consten 96 noms de persones que d’alguna manera o altra van ser víctimes de represàlies conseqüència de la Guerra Civil de 1936-1939 i el franquisme.

El plafó incorpora un codi QR des del qual es pot accedir a ampliar mínimament la informació de la que es disposa actualment, així com la bibliografia consultada per elaborar el llistat, degudament actualitzada.

JORNADES EUROPEES DE PATRIMONI 2023

JORNADES EUROPEES DE PATRIMONI 2023

La Col·legiata de Sant Pere d’Àger és un monument històric de primera magnitud. Dissortadament l’acció humana, les inclemències del temps i el pas dels segles l’han malmès en gran mesura. L’objectiu de la seva recuperació no es pot delegar solament als governs municipal o català o altres institucions: es necessita la col·laboració de tothom; tots ens hem d’implicar ja que el patrimoni és de tots i totes.

Amb motiu de les Jornades Europees de Patrimoni, la Fundació Arnau Mir de Tost i l’Ajuntament d’Àger organitzen l’activitat següent, el dissabte dia 14 d’octubre de 2023,

PROGRAMACIÓ

9:00-9:15  Concentració a la porta de la Col·legiata.

9:20 Explicació dels treballs previstos i inici dels mateixos.

10:30 Esmorzar pels assistents.

14:15 Finalització de la feina.

14:30 Recollida de tot el material.

QUINS SÓN ELS OBJECTIUS DE LA JORNADA?

  1. Neteja de la cisterna medieval situada al claustre. Amb el control arqueològic obligatori, volem analitzar i reafirmar el seu valor patrimonial.
  2. Netejar de terra, restes vegetals, excrements de coloms, etc. totes les zones del monument en que sigui possible.
  3. Conscienciació del paper fonamental de l’aigua als monestirs i castells. Sensibilització del valor arquitectònic, històric i cultural de la Col·legiata i la importància  d’accions de recuperació i de reconstrucció futures.

OBSERVACIONS:

(A) S’ha de portar roba apropiada i sabates adients. L’organització aportarà guants de jardineria i eines adequades.

(B) Activitat oberta a tothom i de lliure disposició horària. Els menors d’edat hauran de venir acompanyats d’un  adult.

(C) Per facilitar l’organització ajudaria comunicar el nombre d’assistents per WhatsApp al número + 34 647 28 41 37.

ELS ARXIUS I LACONSERVACIO-RESTAURACIÓ DE DOCUMENT GRÀFIC

ELS ARXIUS I LACONSERVACIO-RESTAURACIÓ DE DOCUMENT GRÀFIC

La Jornada

El proper 12 d’octubre de 2023, a la Sala de Plens de l’Ajuntament, tindrà lloc la Jornada tècnica Els Arxius i la Conservació-Restauració del document gràfic.

La Jornada és una trobada d’especialistes en el tema que pretén satisfer les necessitats culturals actuals en relació a la conservació i restauració de documents gràfics. Alhora és també buscar fórmules per garantir que ho podran fer les generacions futures. Entre d’altres qüestions, això comporta cercar sempre l’equilibri entre els interessos del creixement econòmic, i els de la conservació dels béns patrimonials (materials i immaterials), tant importants per al progrés de la societat.

Amb aquest objectiu, la jornada organitzada per la Fundació Arnau Mir de Tost i l’Ajuntament d’Àger vol contribuir a sensibilitzar la societat sobre la problemàtica de la conservació i continuïtat dels fons documentals i bibliogràfics, en especial sobre la seva conservació i restauració, aportant un seguit d’exemples i casos pràctics que han de servir per generar una major conscienciació, tant pública com privada.

Programa

10.00-10.10: Inauguració de la Jornada a càrrec de l’Alcaldessa d’Àger.

10.10-10.35: 1a. comunicació: Criteris d’intervenció i actuacions de conservació-restauració de document, obra sobre paper i fotografia en arxius al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya,  a càrrec de Carme Balliu.

10.35-11.00: 2a. comunicació: El suport en la conservació-restauració del patrimoni documental a la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. a càrrec de Marta Gabernet.

11.00-11.30: Pausa cafè

11.30-11.55: 3a. comunicació:  Particularitats en la conservació d’obra contemporània al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Benet Rossell un exemple paradigmàtic, a càrrec de Carme Ramells.

11.55-12.20: 4a. comunicació: La missió institucional de l’Arxiu Nacional de Catalunya, a càrrec de Josep Mª Sans Travé.

12.20-12.45: 5a. comunicació: La problemàtica dels arxius eclesiàstics, a càrrec d’Anna Esteve

13.45-13.10: 6a. com: Visita a l’Arxiu Històric d’Àger

13.45-15.45: Pausa per dinar

16.00-16.25: 7a. comunicació: La problemàtica dels arxius universitaris, a càrrec de Marc B. Escolà.

16.25-16.50: 8a. comunicació: El cas del llegat de Jaume Olives i Canals, a càrrec de Josep Olives.

16:50-17:30: Taula Rodona

17.30-18.15: Visita a la Col·legiata del Sant Pere d’Àger


Descarregueu-vos el programa aquí.


ACCÉS OBERT A TOTS ELS PÚBLICS.

LA PAERIA D’ÀGER I L’ARQUEBISBAT DE TARRAGONA: EL PERGAMÍ DE 1419

by farnaumirtost

Un esdeveniment cultural

La troballa i adquisició d’un pergamí inèdit relatiu a la Paeria d’Àger és un gran fet per a Àger i la història de les seves institucions medievals. La possibilitat de la seva transcripció, estudi i restauració és un esdeveniment cultural important per al poble. No és habitual que això succeeixi avui dia. Per això, la Fundació Arnau Mir de Tost, amb la col.laboració de l’Ajuntament d’Àger, ha programat un acte públic de presentació, explicació i divulgació del pergamí i del seu contingut, per al proper 16 de setembre de 2023, a les 11h del matí, a la Sala de Plens de l’ajuntament.

Acte d’accés lliure.

Els protagonistes del pergamí

El pergamí plasma un acte institucional habitual en la societat medieval catalana en què intervenen la Universitat d’Àger, representada per la Paeria, i l’Arquebisbat de Tarragona, representada pel seu Arquebisbe, en aquells moments i des de feia no massa temps titular del senyoriu d’Àger, després de la caiguda del Comtat d’Urgell el 1413.

Tots els aspectes i detalls del contingut del pergamí seran explicats pel Dr. Francesc Fité, que hi posarà el context històric, i pel Dr. Joan J. Busqueta, vicerector de la Universitat de Lleida, que l’ha estudiat. Així mateix, el pergamí ha estat restaurat per a la seva conservació per la restauradora Núria Vila que també intervindrà en l’acte.

El pergamí serà donat, després de la seva publicació, al fons de pergamins municipals de l’Arxiu Jaume Caresmar d’Àger.

PROGRAMA

  • Benvinguda per part de l’Ajuntament d’Àger.
  • Introducció a la Paeria d’Àger, a càrrec de Francesc Fité-
  • La restauració del pergamí, a càrrec de Núria Vila
  • Lectura i interpretació del document, a càrrec de Joan J. Busqueta

EXCAVACIÓ ARQUEOLÒGICA A SANTA COLOMA D’ÀGER

EXCAVACIÓ ARQUEOLÒGICA A SANTA COLOMA D’ÀGER
Foto detall del sarcòfag excavat en la campanya del 2014. Jesús Brufal Sucarrat.

Del 12 al 30 de setembre de 2023 es reprenen els treballs arqueològics al jaciment de Santa Coloma d’Àger, a la comarca de la Noguera. Aquesta excavació forma part del Campus d’Arqueologia de la Vall d’Àger de la Universitat Autònoma de Barcelona, fet que facilita la participació d’estudiants de grau i màster en Arqueologia.

El Campus d’Arqueologia de la Vall d’Àger

El Campus d’Arqueologia de la Vall d’Àger es va crear el 2022 amb la signatura d’un conveni entre la UAB i l’Ajuntament d’Àger, que permet la docència de camp de graus, màsters i doctorats impartits per la UAB de l’àmbit de l’arqueologia a les instal•lacions de l’Ajuntament d’Àger, així com facilitar les activitats de recerca i el desenvolupament científic en el camp de l’arqueologia i del patrimoni.

En concret, la col·laboració consisteix en la realització de les pràctiques de camp del grau d’Arqueologia i de treballs arqueològics, especialment al jaciment arqueològic de Santa Coloma, tot i que, a causa de la gran riquesa arqueològica de la Vall d’Àger, no es descarta que hi hagi altres jaciments arqueològics que puguin suscitar interès.

Campanya 2023

Aquesta campanya de 2023 se centrarà en continuar localitzant i identificant el complex sagrat al voltant de la basílica de Santa Coloma, identificada els anys 80 del segle passat, en les excavacions arqueològiques de Prim Bertran i Francesc Fité.

Per aquest motiu no només es prosseguirà amb l’excavació de l’àrea arqueològica treballada en la campanya 2022 sinó que s’obrirà la secció en tres direccions per delimitar el conjunt edificat.

De conjunt excavat fins ara per l’equip de la UAB, s’han pogut realitzar datacions de C14 dels individus inhumats en sarcòfags de pedra i taüts, que han resultat tenir una cronologia VI i VII.

La Fundació Arnau Mir de Tost sempre ha donat recolzament a les excavacions arqueològiques de Santa Coloma d’Àger. Enguany ho fa tant a nivell logístic com econòmic.

Mallabechs, un enclau fronterer al segle X

by farnaumirtost

Mallabechs o Mallabecs, avui dia és un jaciment arqueològic medieval, que té els seus origens al voltant del segle X. S’hi accedeix pel Congost de Terradets per un camí de bast, possiblement l’antic camí per anar a l’Ametlla del Montsec i després a Àger. El lloc és espectacular per la vista que té del Montsec, el Congost i la vall de la Noguera Pallaresa.

Aquest petit enclau tingué la seva raó de ser en un moment històric en què la frontera entre el comtat de Pallars i la taifa lleidatana se separaven just a la Vall d’Àger. Us convidem a saber més sobre la història de Mallabecs i la frontera al segle X, el proper dissabte 20 de maig, a les set de la tarda, a la Sala d’Actes de l’Ajuntament d’Àger.