Header Image - Fundació Arnau Mir de Tost

Benet Rossell al MNAC

Benet Rossell al MNAC

Dijous passat, dia 10 de març, es va inaugurar l’exposicióDonació Benet Rossell. Escriptures i trajectes”, al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). L’exposició es podrà veure a la Sala 64 d’art modern fins el dia 11 de setembre de 2022.

L’exposició és possible gràcies a la donació al Museu Nacional d’un conjunt important de la seva obra per part de la vídua de l’artista, Cristina Giorgi. Aquest conjunt permet apreciar la diversitat de peces i la gran inventiva de Rossell. Es tracta d’una aportació fonamental per a la col·lecció d’art de postguerra i segona avantguarda del museu.

Inauguració de l’exposició

Més de dues-centes persones es van congregar al MNAC per l’acte inaugural a les 7 de la tarda, en el qual van prendre la paraula el comissari encarregat de preparar l’exposició, el Sr. Àlex Mitrani, i la Sra. Cristina Giorgi, vídua del Benet Rossell.

Amb poques, breus i clares paraules, Cristina Giorgi va expressar la seva satisfacció de què hi hagi des d’avui, al Museu Nacional d’Art de Catalunya, obra del Benet Rossell. Com ella va expressar, el Benet es considerava un clàssic dins les avantguardes del s. XX, sobretot de la segona meitat.

L’aportació fonamental al MNAC

Com diu el catàleg, les obres donades al museu, són “una aportació fonamental per a la col·lecció d’art de postguerra i segona avantguarda del Museu” . Va quedar clar, en les seves paraules, els tres llocs on es mantindrà el record i es podrà veure l’obra del Benet Rossell, Barcelona, Lleida i Àger, el que ens enorgulleix.

Per altra part, en el llibre que en un futur proper es publicarà sobre el Benet Rossell, la Fundació Privada Arnau Mir de Tost, hi tindrà un paper destacat.

Àger ha de sentir-se orgullós de posseir entre els seus fills a Benet Rossell (Àger 1937 – Barcelona 2016), un artista de primera línia en el panorama de l’art català contemporani. Un valor que hem de potenciar i difondre. A la inauguració hi van estar presents agerencs i agerenques, entre ells la pròpia alcaldessa, Sra. Mireia Burgués, cosa que ens ha d’omplir d’orgull i esperonar a dur a terme els projectes que sobre el Benet Rossell estan plantejats. 

Francesc Fité Llevot, President de la Fundació Arnau Mir de Tost.

Acte d’inauguració de l’exposició al MNAC, Barcelona (Foto: J. Sentenach)

No tot és Mont-rebei: patrimoni natural i cultural a la Vall d’Àger i el Montsec

La Fundació Arnau Mir de Tost organitza la jornada (in)formativa “No tot és Mont-rebei: el patrimoni natural i cultural a la Vall d’Àger i el Montsec”, en col·laboració amb el Geoparc Orígens i l’Ajuntament d’Àger el dia 22 de febrer a les 17h de la tarda, al local social d’Àger.

La Fundació Arnau Mir de Tost compta amb la publicació de 4 desplegables de difusió patrimonial, de la col·lecció Sota el Cel del Montsec, que pretenen donar a conèixer elements d’interès cultural i natural del territori de la Vall d’Àger i el Montsec, facilitant la tasca de difusió del patrimoni, i per contribuir a:

  • Que els empresaris turístics de la Vall tinguin i transmetin informació de qualitat i més àmplia als seus clients.
  • Desconcentrar l’afluència de turistes a llocs determinats, com el Congost de Mont-rebei
  • Fomentar un millor coneixement del territori per part dels turistes, estades més llargues i fidelitzar-los.  
  • Fomentar el respecte per l’entorn natural i cultural del nostre territori.

Durant la Jornada es distribuiran els desplegables als assistents.

Podeu descarregar-vos el programa aquí:

La Cabanera, revista local

Aquest passat 2021, la Fundació Arnau Mir de Tost, ha col·laborat activament en la recuperació de la revista local La Cabanera.

LA IMPORTÀNCIA DE LES REVISTES LOCALS

Les revistes locals són font generadora de coneixement. És un tipus de mitjà de comunicació més que té al seu abast el ciutadà, amb l’avantatge de ser el més pròxim al lector. Les revistes locals creen informació i coneixement, parlen de cultura, de patrimoni cultural, d’història i d’actualitat. D’altra banda, les revistes locals són, com el cas de la primera Cabanera, fonts històriques de gran vàlua per a qualsevol que vulgui saber la història recent del seu poble o ciutat. I en català, una manera de refermar més que mai la identitat d’un col·lectiu amb el seu territori. Aquest material editat, que es conservarà a les biblioteques, serveix per a la defensa d’una identitat de pertinença a un lloc, a un poble.

LA CABANERA, PRIMERA ÈPOCA

Alguns números de La Cabanera, primera etapa.

La primera època de la revista també fou iniciativa ciutadana, un grup de persones interessades pel seu territori, la Vall d’Àger. La Cabanera va sorgir per informar i obrir la revista a l’opinió de la gent, alhora que encetava seccions entorn a aspectes històrics, llegendaris o literaris. Es creà un equip de redacció i es comptà amb una persona com a informàtic per la maquetació. La impressió fou contractada amb la impremta Romeu de Balaguer. Per finançar-la es comptà amb el suport de la desapareguda Caixa de Catalunya sobretot. A més de l’editorial, hi ha hagué la secció d’opinió i la de col·laboracions, a més de la d’història, poesia, salut i remeis, etc. També hi havia una secció d’entrevistes.
Però com tot el què és de caràcter voluntari, arriba un moment que s’acaba. D’aquesta manera, es van editar i publicar 15 números de la Cabanera.

LA CABANERA, SEGONA ÈPOCA

En aquesta segona etapa l’objectiu és que sigui una publicació semestral, concebuda amb tres grans apartats: Cultura, Territori i Vall d’Àger amb diferents seccions que s’hi encabiran. Des de la secció d’opinió (dels lectors) fins a la de patrimoni (cultural i natural), crònica del passat, memòria històrica, costums i tradicions, etc.
Amb aquest objectiu, hem creat un consell de redacció i una xarxa de col·laboradors i assessors, tots voluntaris.
Les dues grans finalitats de la publicació són: la divulgació cultural centrada en la zona de la Vall d’Àger, predominantment, i que, alhora, esdevingui un canal significatiu de comunicació de les activitats de la Fundació. Per això hem programat un apartat centrat en el patrimoni històric i natural.

Números 16 i 17 de La Cabanera, segona època

Actualment un grup de persones juntament amb la Fundació Privada Arnau Mir de Tost han decidit recuperar aquella iniciativa i tornar a publicar la Cabanera. Ara, és clar, entra a formar part el format digital també, que es contempla però com a segona opció. Una vegada distribuïts els números en format paper, s’ha creat un web on passat un temps, s’aniran penjant els números publicats en format pdf. Es prioritza, però el format tradicional ja que es vol que arribi a tot tipus de públic i ja que la tirada no és molt gran, pot ser clarament motiu de col·lecció apreciada entre la gent d’Àger.

El número 16 de La Cabanera, es va publicar el juny de 2021 i va rebre el suport econòmic de l’Institut Ramon Muntaner i l’ajuntament d’Àger. El número 17 de La Cabanera, s’ha publicat el desembre de 2021 i ha rebut el suport econòmic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.

GAUDEIX EL GEOPARC A ÀGER

Dins el cicle d’activitats anuals “Gaudeix el Geoparc” que organitza aquesta entitat, amb seu a Tremp, i com a entitat col·laboradora dins del territori Geoparc, la Fundació Arnau Mir de Tost us ofereix, demà dissabte 18 de desembre, una visita comentada a una part de la vila normalment poc visitada.

L’objectiu de la visita és donar a conèixer aquesta part de la vila, menys coneguda, i sobretot explicar les darreres actuacions realitzades a dos dels elements emblemàtics del barri de Solsdevila: el pany de muralla conservat i el pou de gel.

El punt de trobada és el Portal de Pedró, a les 12:00 del migdia. D’aquí ens dirigirem cap al camí fora muralla fins arribar al pou de gel.

PINTURES ROMÀNIQUES DE SANT PERE D’ÀGER

PINTURES ROMÀNIQUES DE SANT PERE D’ÀGER

Donació de Sandro Rosell al poble d’Àger

Dijous 2 de desembre, el poble d’Àger va rebre de la mà de Sandro Rosell una donació magnífica: una reproducció literal del fragment més gran que es conserva de les pintures romàniques de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger. L’acte va tenir lloc a la Sala de Plens, on han quedat exposades.

Acte de la donació 2/12/21

Aprofitant la presència a l’acte del President de la Fundació Arnau Mir de Tost, el Dr. Fité, Sandro Rosell li demanà d’explicar als presents el significat i la història de les pintures.

Les pintures romàniques de Sant Pere d’Àger

La canònica de Sant Pere d’Àger, feta construir pels senyors Arnau Mir de Tost i Arsenda d’Àger després de dominar la vall, a mitjans segle XI, segurament no s’acabà fins a finals del mateix segle en tractar-se d’una obra de caràcter monumental. Malgrat això, els senyors d’Àger foren enterrats a la galilea de l’església, el 1068 i el 1071. És possible que poc després, quan el senyoriu ja estava a mans del seu hereu, Guerau Ponç de Cabrera, primer vescomte d’Àger, es manés pintar l’interior de l’església com era costum. És per això i pel seu estil, que les pintures romàniques de Sant Pere se situen cronològicament a finals del segle XI o principis del segle XII.

Reproducció de les pintures actualment a la Sala de Plens de l’ajuntament d’Àger.

Les pintures d’Àger al MNAC i al MLL

De la pintura mural que degué decorar els tres absis de l’església de Sant Pere d’Àger, en resta un conjunt de 19 fragments, el principal i més sencer és el reproduït, els apòstols, Sant Tadeu i Sant Jaume, que amida 280 x 144,5 x 4,5 cm. Aquests pintures repartides per l’església van romandre in situ, en un procés de degradació imparable, fins el 1958, any en què foren extretes acertadament i transportades al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

Els apòstols Sant Tadeu i Sant Jaume están actualment exposats a les sales permanents de l’art romànic del MNAC, en concret a la Sala 3.

https://www.museunacional.cat/ca/colleccio/apostols-dager-tadeu-i-jaume/mestre-de-pedret/065467-000

Actualment, alguns fragments de les pintures de Sant Pere d’Àger es poden contemplar al Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal.

El cercle del Mestre de Pedret

A la fitxa del MNAC trobem una descripció dels dos apòstols:

Dins del corpus d’obres adscrites a l’anomenat cercle de Pedret, les pintures d’Àger tenen especial similitud amb l’única d’aquestes obres que es conserva fora del territori català, el conjunt de Saint-Lizier de Coserans (Arieja, França). La corporeïtat de les dues figures, l’harmonia de la composició o la delicadesa en el modelat dels rostres, amb les característiques carnacions al front, les galtes i el coll, acrediten la qualitat de la pintura. Cal tenir present que la canònica de Sant Pere d’Àger era un dels principals centres de poder religiós i polític al sud del comtat d’Urgell.

Museu Nacional d’Art de Catalunya

Montserrat Pagès, historiadora de l’art, investigadora i assagista d’art catalana, que ha exercit com a conservadora del MNAC, explicà a Àger, al local social fa uns anys, convidada per la Fundació Arnau Mir de Tost, la importància de les pintures de Sant Pere i la seva connexió estilística i cronològica amb les conservades a la catedral de Sent Líser de Coserans (en occità). Publicà les seves investigacions el 2010 en un article titulat “Sant Pere d’Àger i Saint-Lizier de Coserans en el marc de la pintura d’influència llombarda”, dins l’obra col·lectiva Els Comacini i l’arquitectura romànica a Catalunya.

El 2012 tingué lloc a Girona i Vic el Congrés Internacional ‘Les catedrals catalanes en el context europeu (s. X-XII): escenaris i escenografies’, on Montserrat Pagès parla de les pintures d’Àger i de Saint Lizier:

A diferència de l’església de Sant Pere d’Àger, a l’absis major de Sent Líser de Coserans es conserva gran part de la pintura original, que ens permet imaginar una mica com podria haver estat Sant Pere a principis del segle XII.

Sant Pere d'Àger
Pintures de la catedral de Sent Líser de Coserans. Foto extreta de https://www.ariegepyrenees.com/ca/patrimoine-culturel/art-roman-en-couserans/#fancybox-4

Andreu Farran, l’escola rural ahir i avui. Final fase I.

by farnaumirtost

El projecte

Aquests darrers mesos s’ha endegat el projecte de recerca sobre l’escolarització a la Vall d’Àger que té per objectiu l’escolarització a la Vall d’Àger, centrant l’atenció en la figura del mestre Andreu Farran i en la naturalesa de l’escola rural. En aquesta data, hem finalitzat la Fase I del projecte.

En finalitzar la recerca, i per tal de fer-ne difusió, s’elaboraran un seguit de materials didàctics i de divulgació que ajudaran el públic a entendre el valor de la institució escolar en l’àmbit rural, així com el paper dels mestres al llarg de la seva història.

Donada l’extensió del projecte, s’ha considerat dividir-lo en fases, de les quals la primera i la segona estaran adreçades a la recerca, mentre que una tercera es destinarà a la creació dels materials citats.

Finalització de la fase I

La primera fase (àmbit d’investigació) compren el recull i tractament dels recursos orals disponibles per a la recerca i elaboració dels materials de difusió, i està condicionada per la pròpia naturalesa efímera de les fonts a consultar. Les tasques a assolir són les següents:

• Elaboració d’un guió de l’entrevista, orientat a recollir el record i les vivències que les generacions més grans van mantenir amb aquesta institució.
La ubicació de l’escola i la seva valoració com a espai, la relació amb els professors i companys, el sistema d’aprenentatge i els continguts, etc., seran aspectes a contemplar de cara a l’elaboració del guió d’entrevista.
• Sondeig i tria de les persones a entrevistar: veïns i veïnes dels pobles de la Règola, l’Ametlla, Àger, Corçà, Font de Pou, Millà i Agulló.
La forquilla cronològica dels entrevistats serà ampla (persones nascudes entre les dècades dels anys trenta i seixanta) per tal d’establir un recorregut històric que mostri l’evolució del sistema educatiu.
• Distribució del calendari d’entrevistes i concreció amb les persones a entrevistar.
• Realització de 12 entrevistes. L’enregistrament es farà a dues càmeres i seran necessàries dues persones (càmera i entrevistador) per a executar-les.
• Adequació del material audiovisual per al seu ús. Adaptació del material obtingut al format adient per a la seva consulta.
• Tractament de la informació obtinguda en les entrevistes. Buidatge temàtic dels enregistraments per tal de poder manipaular i consultar la informació en futurs treballs.
Aquest buidatge no serà una transcripció literal de les entrevistes, sinó un cronograma temàtic de les filmacions.
• Buidatge de 6 entrevistes realitzades per alumnes de l’escola ZER Andreu Farran durant l’any 2015 a diversoso ex-alumnes del mestre Andreu Farran.
Aquestes entrevistes, realitzades com a resultat d’un conveni de col·laboració entre l’escola i la Fundació, van ser la base dels Treballs de Recerca rque els alumnes de Cicle Superior van desenvolupar aquell any.
Des de la Fundació es pretén fer el buidatge sistemàtic dels enregistraments i extreure’n la informació obtinguda. Aquest buidatge no serà una transcripció literal de les entrevistes, sinó un cronograma temàtic de les filmacions. Aquesta tasca la farà l’Ajuntament d’Àger.
• Redacció de les conclusions generals, de la memòria del procés d’execució i d’un article per a difondre i publicar els resultats d’aquesta primera fase.

Col·laboració

El projecte s’ha encarregat a l’empresa TERRITORIUM i ha estat supervisat per membres de la Fundació Arnau Mir de Tost.

La primera fase del projecte s’ha dividit en 2. La primera part ha estat subvencionada per l’INSTITUT D’ESTUDIS ILERDENCS de la Diputació de LLeida. La segona part de la Fase I que acaba de finalitzar, ha estat subvencionada per l’INSTITUT RAMON MUNTANER. Per la seva banda, l’Ajuntament d’Àger col·labora en tasques concretes del projecte.

Agraïments

Des de la Fundació Arnau Mir de Tost volem agrair la seva col·laboració a totes les persones entrevistades que han explicat les seves experiències en l’escolarització de la Vall d’Àger sense les quals els projecte no es pot dur a terme.

Igualment agraïm tot el suport de les institucions per a la realització del projecte.

Amb la col·laboració de:

tots

Enllaços: Institut d’Estudis Ilerdencs, Diputació de Lleida, Institut Ramon Muntaner, Ajuntament Àger

RSS
Instagram