Header Image - Fundació Arnau Mir de Tost

Tag Archives

8 Articles

Fotografia de la Vall d’Àger

Fotografia de la Vall d’Àger

La Vall d’Àger compta amb un ric patrimoni etnogràfic, social i cultural que en part ha quedat immortalitzat en format fotogràfic. Els veïns i veïnes de la vall ho saben bé i en són coneixedors, especialment arran d’una extraordinària exposició promoguda per l’Ajuntament d’Àger a finals dels anys 90, que va ser possible gràcies a l’aportació fotogràfica de molts d’ells.

A banda d’aquestes fotografies personals, que resguarden preuats records familiars, l’Ajuntament compta amb un fons propi que ha anat generant amb els anys, en el que es recullen celebracions, actes varis i altres elements patrimonials.

Coneixedora d’aquest dipòsit, l’any 2018 la Fundació Arnau Mir de Tost va decidir impulsar un projecte de digitalització i catalogació de les imatges per tal de preservar el fons i posar-lo en valor, fent possible que algun dia es pugui consultar telemàticament.

Gràcies a l’Institut Ramon Muntaner, que en la seva XIII Convocatòria d’ajuts a projectes d’investigació o de difusió cultural (AP 12/18) va concedir a la Fundació part del finançament necessari, s’ha pogut desenvolupar una primera fase d’aquest projecte. Fins el moment, s’han digitalitzat un total de 710 fotografies i s’ha iniciat una base de dades on es recull la informació més rellevant de cadascuna de les imatges. Així mateix, s’està digitalitzant el gruix de documentació generada arrel de l’exposició abans citada, que en la forma de Fitxes de Recepció incorpora moltes observacions. En d’altres casos, aquests documents contenen imatges que l’Ajuntament no ha conservat i, per tant, constitueixen l’únic testimoni existent, més enllà de la fotografia original en el cas que el propietari l’hagi preservat.

Comunions, casaments, processons, futbol, feines agrícoles, retrats familiars i molts altres temes, amb l’inestimable teló del patrimoni arquitectònic i paisatgístic dels pobles del territori. En definitiva, el gruix fotogràfic permet l’observador fer una passejada per la Vall del segle XX.

Des de la Fundació, únicament es tenen paraules d’agraïment davant la possibilitat d’haver pogut tractat amb aquest magnífic material i a l’Ajuntament d’Ager per facilitar la tasca de recuperació del patrimoni.

Agraïments: Xavier Goñi i Ramon Canal per la informació tècnica i sobre el fons que ens han aportat.

Un projecte subvencionat per:

logo_irmu_portal_5af18ad95f200

L’escola a la Vall d’Àger

L’escola a la Vall d’Àger

L’ESCOLA A LA VALL D’ÀGER. ENSENYANÇA A LES ZONES RURALS

La vila d’Àger, ubicada a la zona sud de la serralada del Montsec d’Ares, forma part de la Catalunya rural d’interior de mitja muntanya, i té una població d’uns 600 habitants. A l’escola del poble, anomenada Andreu Farran, acudeixen, a més dels nens i nenes d’Àger, els dels pobles del voltant; en concret, els de Millà, Corçà, Agulló, Vilamajor, l’Ametlla, la Règola, Font de Pou i els de la urbanització de Sant Josep de Font de Pou.

L’escola, conjuntament amb l’Escola l’Espígol de Gerb, l’escola Leandre Cristòfol d’Os de Balaguer, l’escola de Les Avellanes i l’escola Tartareu, formen la ZER El Montsec que fa poc va celebrar el seu 25 aniversari.

Anteriorment, molts dels poblets de la vall tenien escola pròpia i la majoria dels nens i nenes no s’havien de desplaçar. Avui, aquests edificis resten tancats i pràcticament oblidats. El seu record retorna a la memòria dels testimonis que van aprendre dins les seves aules.

Des de la Fundació Arnau Mir de Tost hem iniciat un projecte on ens proposem estudiar el sistema d’escolarització pública a la vall, amb la voluntat de conèixer com s’organitzava i com ha estat la seva evolució al llarg dels anys. Conèixer la història de l’escola ens servirà no únicament per entendre el present d’aquesta institució i poder encarar amb major facilitat els reptes de futur que apareixen dia rere dia, sinó també per apreuar-la com a part del nostre llegat social i cultural.

A la nostra plana web hem dedicat un apartat on anirem introduint les novetats entorn aquest projecte: www.fundacioarnaumirtost.cat/projectes/escola-rural/

Si voleu participar aportant el vostre testimoni o qualsevol altra dada interessant podeu escriure’ns a administracio@fundacioarnaumirtost.cat

L’Atles català d’Abraham Cresques

L’Atles català d’Abraham Cresques
Fragments del pergamí

Conegut com a Atles català, aquest mapa cartogràfic del segle XIV és un importantíssim document històric alhora que obra artística de primera magnitud. Si voleu conèixer l’original, haureu d’adreçar-vos a la Bibliothèque Nationale de Paris, però aquí a Àger, la Fundació Arnau Mir de Tost disposa d’una reproducció gràcies a la donació feta per la senyora Xus Hervera, de Casa Xalets. Des de la Fundació Privada Arnau Mir de Tost, i en nom dels /les seus membres, no tenim prou paraules d’agraïment per aquest magnífic regal.

L’Atles català, que pren la mar Mediterrània com a centre, representa les diverses parts habitades del món conegut amb les divisions polítiques corresponents. Aquests territoris estan adornats amb dibuixos que il·lustren les particularitats geogràfiques, comercials i històriques pròpies de cada zona. Cal destacar que una de les característiques d’aquesta producció és la incorporació, per primera vegada, d’una rosa dels vents.

Tot i la incertesa, la seva autoria és atribuïda al cartògraf mallorquí Abraham Cresques, mestre de les cartes del rei d’Aragó, i un dels caps de l’escola mallorquina de cartografia.

En conjunt, l’obra original es compon de 6 fulls dobles de pergamí d’una mida de 65 X 50 cm. cadascun, que s’adhereixen a unes planxes de fusta, i que un cop disposades unes al costat de les altres construeixen un espectacular mapa de 65 X 300 cm.

Si voleu saber-ne més i voleu consultar un per un cadascun dels fulls, de manera virtual, us recomanem la visita als següents enllaços:

http://expositions.bnf.fr/marine/albums/catalan/index.htm

http://web.archive.org/web/20050812075646/www.geocities.com/urunuela33/atlas1375/catalan.htm

 

 

JEP 2018. Cloenda

jornades europees del patrimoni

Àger ha estat centre dels actes que, amb motiu de les Jornades Europees del Patrimoni (JEP 2018), s’han realitzat al llarg del cap de setmana del 13 i 14 d’octubre.

La diada va començar amb la neteja del pou de gel. L’activitat, caracteritzada per ser una campanya festiva i participativa, va definir el rumb a seguir en aquesta infraestructura de cara a futures intervencions, per tal d’assolir la seva total recuperació. Els treballs realitzats van constatar que per poder adequar l’interior del pou seran necessàries diverses fases de neteja, degut a la ingent acumulació de sediments.

http://www.ccma.cat/324/jornades-europees-de-patrimoni-dels-banys-arabs-de-girona-al-pou-de-glac-dager/noticia/2880766/

Durant la tarda, a la sala d’actes de l’Ajuntament, va tenir lloc la interessant conferència «Retaules del segle XVI a la Vall d’Àger», impartida per Alberto Velasco, del Museu de Lleida, que va confluir amb la implicació i contribució del públic assistent.

Finalment, i cloent els actes, durant el diumenge al matí es va desenvolpar la jornada de portes obertes al castell i col·legiata de Sant Pere d’Àger, on públic d’arreu van poder gaudir d’aquest fantàstic monument, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

Fent balanç, han estat unes jornades amb bona concurrència, on unes 250 persones han pres part en els diversos actes organitzats.

Des de la Fundació Privada Arnau Mir de Tost volem agrair profusament el compromís i la col·laboració de les persones assistents, així com desitjar la seva participació en les Jornades vinents.

Jornades Europees del Patrimoni

cartell definitiu

Amb motiu de les Jornades Europees del Patrimoni, que a Catalunya es celebraran els dies 12, 13 i 14 d’octubre, l’Ajuntament d’Àger i la Fundació Privada Arnau Mir de Tost es sumen a l’acte organitzant un seguit d’activitats diverses, de caràcter obert i gratuït, que pretenen apropar el nostre llegat cultural a petits i grans.

Les Jornades, nascudes a França el 1984, es van internacionalitzar ràpidament. Ja l’any següent el Consell d’Europa es sumava a la iniciativa i el 1999, sota l’eslògan «Europa: un patrimoni comú», s’hi afegia la Unió Europea, establint-se com a activitat comuna d’ambdues institucions. Des d’aleshores s’han convertit en l’acte cultural compartit més participatiu a Europa (Més informació a www.europeanheritagedays.com i www.patrimoni.gencat.cat

Un dels seus objectius principals és el de posar sobre la taula la riquesa i la diversitat de les expressions culturals i patrimonials dels pobles d’Europa, així com incidir en la importància de la seva difusió i preservació. La vila d’Àger ja fa anys que s’ha adherit a aquest compromís i ha participat organitzant exposicions, concerts, conferències i d’altres actes culturals.

Enguany, les activitats programades comprenen la jornada de neteja del pou de gel, la conferència a càrrec d’Alberto Velasco, del Museu de Lleida, que ens parlarà dels retaules tardo-gòtics a la Vall d’Àger i, finalment, la jornada de portes obertes a la Col·legiata de Sant Pere.

Des de la Fundació Arnau Mir de Tost desitgem que pugueu participar i gaudir dels diversos actes.

Actes amb motiu de les Jornades Europees de Patrimoni 2016

Amb motiu de les Jornades Europees de Patrimoni 2016 que se celebraran el proper cap de setmana 17 i 18 de setembre, i com ja és habitual, la Fundació Privada Arnau Mir de Tost i l’Ajuntament d’Àger han organitzat tot un seguit d’actes al voltant del patrimoni de la Vall d’Àger.

El dissabte dia 17 de setembre, a partir de les 18:00h, a la sala d’actes de l’Ajuntament d’Àger, hi haurà dues intervencions al voltant del l’antic plafó ceràmic de la Mare de Déu del Roser, restaurat el 2015 a càrrec de la Fundació Arnau Mir de Tost:

1.  El Sr. Josep Antoni Cerdà Mellado, especialista en ceràmica medieval i moderna, amb la conferència Testimonis de ceràmica catalana del segle XVIII a la Col.legiata de Sant Pere i el panell de la Verge del Roser de l’antiga paeria d’Àger.

2. El Sr. Albert Motis, ceramista i restaurador del plafó, amb la intervenció Restauració del panell  de la Verge del Roser.

Plafó de la Mare de Déu del Roser restaurat

Plafó de la Mare de Déu del Roser restaurat

El plafó, mentrestant, estarà exposat al públic perquè tothom el pugui apreciar. De l’antic plafó ceràmic de la Mare de Déu del Roser, que havia estat en origen a la façana de l’ajuntament d’Àger, quedaven algunes parts que s’havien conservat a l’Arxiu Jaume Caresmar d’Àger. El plafó desaparegué de la façana de l’ajuntament en una data impresa, segurament el 1936. Llavors el secretari de l’ajuntament guardà les rajoles que quedaven i gràcies a aquest fet s’ha pogut fer la restauració. És probable que en treure’l algunes peces es malmenessin. Les peces desaparegudes han estat restituïdes i el plafó, del segle XVIII, torna a lluir sencer.

Posteriorment, a les 20:00h, hi haurà un Concert de violoncel a la Col·legiata de Sant Pere d’Àger, amb obres de J.S. Bach, a càrrec de Karen Martínez Cepa.

L’endemà, 18 de setembre, d’11 a 14h, Jornada de Portes Obertes a la Col·legiata de Sant Pere d’Àger.

Tots els actes de les Jornades Europees de Patrimoni 2016 aquí.

La Fundació financia la restauració del plafó de la Mare de Déu del Roser

Plafó de la Mare de Déu del Roser restaurat

El plafó ceràmic de la Mare de Déu del Roser restaurat

De l’antic plafó ceràmic de la Mare de Déu del Roser, que havia estat en origen a la façana de l’ajuntament d’Àger, quedaven algunes parts que s’havien conservat a l’Arxiu Jaume Caresmar d’Àger. El plafó desaparegué de la façana de l’ajuntament en una data impresa, segurament el 1936. Llavors el secretari de l’ajuntament guardà les rajoles que quedaven i gràcies a aquest fet s’ha pogut fer la restauració. És probable que en treure’l algunes peces es malmenessin. Les peces desaparegudes han estat restituïdes i el plafó, del segle XVIII, torna a lluir sencer. El cost de la restauració ha estat assumit per la Fundació Arnau Mir de Tost. Els treballs de restauració, realitzats pel ceramista Albert Motis, han consistit en netejar les peces ceràmiques, treure una capa de morter antic, reconstruir amb resina fragments de rajoles i realitzar quatre rajoles noves pintades després amb esmalt ceràmic cuit al forn.