Header Image - Fundació Arnau Mir de Tost

Category Archives

6 Articles

Bandolerisme, del segle XV al XIX

Bandolerisme, del segle XV al XIX
Dibuix d'Àger

IX JORNADA D’ESTUDIS HISTÒRICS I PATRIMONIALS DE LA VALL D’ÀGER

El bandolerisme és un fenomen recurrent en la historiografia catalana i que suscita entre el gran públic un gran interès; per aquesta raó hem volgut dedicar-li la IXa Jornada d’Estudis.

Malgrat això, la seva complexitat i la diversitat de realitats que el conformen fan que sigui, encara, element de debat i d’estudi. Més enllà de la tradicional divisió entre bandolerisme d’època barroca i bandolerisme del segle XIX, en aquesta jornada s’aprofundirà en les seves causes, en les diferències entre els diferents bandolerismes que podem documentar, en la seva repressió i en la tradició oral que n’ha pervingut.

La Jornada tindrà lloc com és habitual a la Sala d’Actes de l’Ajuntament d’Àger, el dijous dia 4 de juliol.

L’acte és obert a tothom qui hi estigui interessat.

PROGRAMA DE LA JORNADA

10:00 Inauguració de la Jornada. Presentació per part del President de la Fundació Arnau Mir de Tost Sr. Francesc Fité Llevot i autoritats.

10:15 Bandolers i bandolerismes: una visió general. A càrrec d’Anna Esteve Florensa. Arxiu Diocesà de Lleida i Biblioteca del Seminari Diocesà de Lleida.

10:45 Pausa cafè.

11:30 Homes de bàndol? Delinqüents? Problemàtiques d’estudis. A càrrec de Lluís Obiols Perearnau, Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell.

12:00 Bandolerisme institucional: els mecanismes d’accés al poder. A càrrec de la Dra. Elisenda Collelldemont Vives. Universitat de Barcelona.

12:30 La sociabilitat dels bandolers cap a 1600. A càrrec de la Dra. Carmen Xammar Alonso. Universitat de Cantàbria.

13:00 El bandolerisme i els Mossos d’Esquadra a Catalunya (1814-1855). A càrrec de M. Felix González Fraile, sotsinspector dels Mossos d’Esquadra. Grup del Servei històric.

13:30 Bandolers d’Àger, entre la llegenda i els fets històrics. A càrrec del Dr. Francesc Fité Llevot (UdL) i na Cristina Masvidal (Fundació Arnau Mir de Tost). Presentació de l’auca de Macot, de Joan Rosell i Francesc Fité.

Sessió tarda

17:00 Visita als llocs de la llegenda de la “Guilleumota”. Visita comentada a càrrec del Dr. Francesc Fité Llevot.

 

Fotografia de la Vall d’Àger

Fotografia de la Vall d’Àger

La Vall d’Àger compta amb un ric patrimoni etnogràfic, social i cultural que en part ha quedat immortalitzat en format fotogràfic. Els veïns i veïnes de la vall ho saben bé i en són coneixedors, especialment arran d’una extraordinària exposició promoguda per l’Ajuntament d’Àger a finals dels anys 90, que va ser possible gràcies a l’aportació fotogràfica de molts d’ells.

A banda d’aquestes fotografies personals, que resguarden preuats records familiars, l’Ajuntament compta amb un fons propi que ha anat generant amb els anys, en el que es recullen celebracions, actes varis i altres elements patrimonials.

Coneixedora d’aquest dipòsit, l’any 2018 la Fundació Arnau Mir de Tost va decidir impulsar un projecte de digitalització i catalogació de les imatges per tal de preservar el fons i posar-lo en valor, fent possible que algun dia es pugui consultar telemàticament.

Gràcies a l’Institut Ramon Muntaner, que en la seva XIII Convocatòria d’ajuts a projectes d’investigació o de difusió cultural (AP 12/18) va concedir a la Fundació part del finançament necessari, s’ha pogut desenvolupar una primera fase d’aquest projecte. Fins el moment, s’han digitalitzat un total de 710 fotografies i s’ha iniciat una base de dades on es recull la informació més rellevant de cadascuna de les imatges. Així mateix, s’està digitalitzant el gruix de documentació generada arrel de l’exposició abans citada, que en la forma de Fitxes de Recepció incorpora moltes observacions. En d’altres casos, aquests documents contenen imatges que l’Ajuntament no ha conservat i, per tant, constitueixen l’únic testimoni existent, més enllà de la fotografia original en el cas que el propietari l’hagi preservat.

Comunions, casaments, processons, futbol, feines agrícoles, retrats familiars i molts altres temes, amb l’inestimable teló del patrimoni arquitectònic i paisatgístic dels pobles del territori. En definitiva, el gruix fotogràfic permet l’observador fer una passejada per la Vall del segle XX.

Des de la Fundació, únicament es tenen paraules d’agraïment davant la possibilitat d’haver pogut tractat amb aquest magnífic material i a l’Ajuntament d’Ager per facilitar la tasca de recuperació del patrimoni.

Agraïments: Xavier Goñi i Ramon Canal per la informació tècnica i sobre el fons que ens han aportat.

Un projecte subvencionat per:

logo_irmu_portal_5af18ad95f200

L’escola a la Vall d’Àger

L’escola a la Vall d’Àger

L’ESCOLA A LA VALL D’ÀGER. ENSENYANÇA A LES ZONES RURALS

La vila d’Àger, ubicada a la zona sud de la serralada del Montsec d’Ares, forma part de la Catalunya rural d’interior de mitja muntanya, i té una població d’uns 600 habitants. A l’escola del poble, anomenada Andreu Farran, acudeixen, a més dels nens i nenes d’Àger, els dels pobles del voltant; en concret, els de Millà, Corçà, Agulló, Vilamajor, l’Ametlla, la Règola, Font de Pou i els de la urbanització de Sant Josep de Font de Pou.

L’escola, conjuntament amb l’Escola l’Espígol de Gerb, l’escola Leandre Cristòfol d’Os de Balaguer, l’escola de Les Avellanes i l’escola Tartareu, formen la ZER El Montsec que fa poc va celebrar el seu 25 aniversari.

Anteriorment, molts dels poblets de la vall tenien escola pròpia i la majoria dels nens i nenes no s’havien de desplaçar. Avui, aquests edificis resten tancats i pràcticament oblidats. El seu record retorna a la memòria dels testimonis que van aprendre dins les seves aules.

Des de la Fundació Arnau Mir de Tost hem iniciat un projecte on ens proposem estudiar el sistema d’escolarització pública a la vall, amb la voluntat de conèixer com s’organitzava i com ha estat la seva evolució al llarg dels anys. Conèixer la història de l’escola ens servirà no únicament per entendre el present d’aquesta institució i poder encarar amb major facilitat els reptes de futur que apareixen dia rere dia, sinó també per apreuar-la com a part del nostre llegat social i cultural.

A la nostra plana web hem dedicat un apartat on anirem introduint les novetats entorn aquest projecte: www.fundacioarnaumirtost.cat/projectes/escola-rural/

Si voleu participar aportant el vostre testimoni o qualsevol altra dada interessant podeu escriure’ns a administracio@fundacioarnaumirtost.cat

Campanes i campanars

Campanes i campanars

LES CAMPANES DE SANT VICENÇ D’ÀGER

«Fer volar campanes», «Sentir campanes», «Dir-ne una de l’alçada d’un campanar», «La campana no va a missa però a tots avisa», «Estar més sord que una campana», «No es pot anar a missa i repicar»…, són algunes de les dites que farceixen el nostre refranyer popular. I és que campanes i campanars ens acompanyen i formen part de la nostra cultura des de segles ençà.

Segons els estudis, l’ús de la campana a l’Europa cristiana es remet a l’època Alt medieval, concretament a l’entorn monacal. Poc a poc, la població de les zones rurals de muntanya assimilarà aquesta manera de comunicar-se i l’utilitzarà per a assenyalar el pas del temps, donar compte d’esdeveniments socials especials o avisar davant situacions de perill.

Tot i que l’origen de la campana europea com a objecte sonor es troba a la Campània (Itàlia), a casa nostra les primeres campanes conegudes es remunten als segles X i XI. Aquests primers exemplars, dels que en trobem dues mostres al Museu Episcopal de Vic, són de petites dimensions, estan fetes amb ferro batut, deriven de les esquelles dels pastors i mantenen la seva forma.

Serà a partir del segle XII quan campanes i campanars es generalitzaran arreu d’Europa. La seva producció esdevindrà especialitzada a mans de mestres artesans forjadors de campanes, que aniran itinerant d’un indret a un altre en funció de la demanda. La campana, des d’aleshores, es bastirà in situ en bronze fos amb motllo amb la tècnica de la cera perduda. Es podria dir que aquest és el moment en que esdevindrà part de la comunitat, doncs serà batejada amb nom propi, i en ella s’incorporaran inscripcions i imatges que reforçaran la seva funció ritual.

Avui, però, a molts indrets ja no es fa sentir el toc de campanes. De fet, amb l’era digital, la campana va caient en l’oblit i la seva funció queda relegada al toc d’hora o a la presidència de l’inici de la festa major. Sense adonar-nos-en, hem canviat el nostre ritme de vida d’una manera trepidant. I pel camí es queda part del nostre patrimoni popular.

Coneixedors d’aquesta situació, i amb la voluntat de pal·liar-la, des de la Fundació Arnau Mir de Tost s’endega un interessant projecte que pretén la recuperació del patrimoni festiu i cultural d’Àger, a través del recobrament i difusió de la seva tradició campanera. Si hi esteu interessats, podeu anar-lo seguint a través de la nostra plana web, on li hem dedicat un apartat: http://fundacioarnaumirtost.cat/projectes/campanes-sant-vicenc-ager/

Si voleu introduir-vos al món campaner, us recomanem que consulteu la següent revista: http://campanes.cat/que-fem/revista-el-batall/

Jornades Europees del Patrimoni

cartell definitiu

Amb motiu de les Jornades Europees del Patrimoni, que a Catalunya es celebraran els dies 12, 13 i 14 d’octubre, l’Ajuntament d’Àger i la Fundació Privada Arnau Mir de Tost es sumen a l’acte organitzant un seguit d’activitats diverses, de caràcter obert i gratuït, que pretenen apropar el nostre llegat cultural a petits i grans.

Les Jornades, nascudes a França el 1984, es van internacionalitzar ràpidament. Ja l’any següent el Consell d’Europa es sumava a la iniciativa i el 1999, sota l’eslògan «Europa: un patrimoni comú», s’hi afegia la Unió Europea, establint-se com a activitat comuna d’ambdues institucions. Des d’aleshores s’han convertit en l’acte cultural compartit més participatiu a Europa (Més informació a www.europeanheritagedays.com i www.patrimoni.gencat.cat

Un dels seus objectius principals és el de posar sobre la taula la riquesa i la diversitat de les expressions culturals i patrimonials dels pobles d’Europa, així com incidir en la importància de la seva difusió i preservació. La vila d’Àger ja fa anys que s’ha adherit a aquest compromís i ha participat organitzant exposicions, concerts, conferències i d’altres actes culturals.

Enguany, les activitats programades comprenen la jornada de neteja del pou de gel, la conferència a càrrec d’Alberto Velasco, del Museu de Lleida, que ens parlarà dels retaules tardo-gòtics a la Vall d’Àger i, finalment, la jornada de portes obertes a la Col·legiata de Sant Pere.

Des de la Fundació Arnau Mir de Tost desitgem que pugueu participar i gaudir dels diversos actes.

Àger en tenim una joia que n’és digne de guardar

Àger en tenim una joia que n’és digne de guardar. Recuperació de les cançons populars de la Vall d’Àger.

Amb el títol “Àger en tenim una joia que n’és digne de guardar” la Fundació Arnau Mir de Tost patrocina un nou projecte de memòria oral per recuperar les cançons populars de la Vall d’Àger. El projecte està avalat per la Universitat de Lleida i ha estat subvencionat per l’Institut Ramon Muntaner.

El nom del projecte sorgeix d’una cançó de pandero plasmat a la tesi doctoral de Dolors Sistac (1997) que defineix clarament l’objectiu d’aquesta investigació:

Fig. 1r

Àger en tenim una joia

que n’és digna de guardar

a Granyena la van perdre

i no fan sinó plorar

Si algun dia la perdíem

ditxós qui la trobarà

Per a més informació visiteu la nostra pàgina de projectes.