Header Image - Fundació Arnau Mir de Tost

Category Archives

13 Articles

La Cabanera, revista local

Aquest passat 2021, la Fundació Arnau Mir de Tost, ha col·laborat activament en la recuperació de la revista local La Cabanera.

LA IMPORTÀNCIA DE LES REVISTES LOCALS

Les revistes locals són font generadora de coneixement. És un tipus de mitjà de comunicació més que té al seu abast el ciutadà, amb l’avantatge de ser el més pròxim al lector. Les revistes locals creen informació i coneixement, parlen de cultura, de patrimoni cultural, d’història i d’actualitat. D’altra banda, les revistes locals són, com el cas de la primera Cabanera, fonts històriques de gran vàlua per a qualsevol que vulgui saber la història recent del seu poble o ciutat. I en català, una manera de refermar més que mai la identitat d’un col·lectiu amb el seu territori. Aquest material editat, que es conservarà a les biblioteques, serveix per a la defensa d’una identitat de pertinença a un lloc, a un poble.

LA CABANERA, PRIMERA ÈPOCA

Alguns números de La Cabanera, primera etapa.

La primera època de la revista també fou iniciativa ciutadana, un grup de persones interessades pel seu territori, la Vall d’Àger. La Cabanera va sorgir per informar i obrir la revista a l’opinió de la gent, alhora que encetava seccions entorn a aspectes històrics, llegendaris o literaris. Es creà un equip de redacció i es comptà amb una persona com a informàtic per la maquetació. La impressió fou contractada amb la impremta Romeu de Balaguer. Per finançar-la es comptà amb el suport de la desapareguda Caixa de Catalunya sobretot. A més de l’editorial, hi ha hagué la secció d’opinió i la de col·laboracions, a més de la d’història, poesia, salut i remeis, etc. També hi havia una secció d’entrevistes.
Però com tot el què és de caràcter voluntari, arriba un moment que s’acaba. D’aquesta manera, es van editar i publicar 15 números de la Cabanera.

LA CABANERA, SEGONA ÈPOCA

En aquesta segona etapa l’objectiu és que sigui una publicació semestral, concebuda amb tres grans apartats: Cultura, Territori i Vall d’Àger amb diferents seccions que s’hi encabiran. Des de la secció d’opinió (dels lectors) fins a la de patrimoni (cultural i natural), crònica del passat, memòria històrica, costums i tradicions, etc.
Amb aquest objectiu, hem creat un consell de redacció i una xarxa de col·laboradors i assessors, tots voluntaris.
Les dues grans finalitats de la publicació són: la divulgació cultural centrada en la zona de la Vall d’Àger, predominantment, i que, alhora, esdevingui un canal significatiu de comunicació de les activitats de la Fundació. Per això hem programat un apartat centrat en el patrimoni històric i natural.

Números 16 i 17 de La Cabanera, segona època

Actualment un grup de persones juntament amb la Fundació Privada Arnau Mir de Tost han decidit recuperar aquella iniciativa i tornar a publicar la Cabanera. Ara, és clar, entra a formar part el format digital també, que es contempla però com a segona opció. Una vegada distribuïts els números en format paper, s’ha creat un web on passat un temps, s’aniran penjant els números publicats en format pdf. Es prioritza, però el format tradicional ja que es vol que arribi a tot tipus de públic i ja que la tirada no és molt gran, pot ser clarament motiu de col·lecció apreciada entre la gent d’Àger.

El número 16 de La Cabanera, es va publicar el juny de 2021 i va rebre el suport econòmic de l’Institut Ramon Muntaner i l’ajuntament d’Àger. El número 17 de La Cabanera, s’ha publicat el desembre de 2021 i ha rebut el suport econòmic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.

UNA FESTA MAJOR DIFERENT

UNA FESTA MAJOR DIFERENT

Una festa major diferent

Fa uns dies vam fer una crida a través de les xarxes socials i altres canals perquè qui volgués ens expliqués com vivia la Festa Major d’Àger, ja que enguany, per causes que tothom sap, no es podrà viure una Festa Major “normal” sinó dins d’una “altra normalitat”.

Per aquest motiu, vam impulsar una petita acció per recollir la memòria popular sobre aquest esdeveniment tant important en el cicle anual de les nostres vides. És com el punt àlgid de l’any, un punt d’inflexió; l’abans i el després de la festa també marquen l’inici i el final de les vacances.

Què és per a tu la Festa major d’Àger? Quins actes hi ha? Què es feia abans?… La idea era fer un recopilatori dels actes, els costums i les tradicions de la festa major, a través de textos, imatges, música, vídeos.

El recull

Amb el material que ens ha fet arribar la gent que ha volgut participar en aquest petit projecte, als quals agraïm la seva col·laboració, hem elaborat un dossier que us el podreu descarregar fàcilment sempre que vulgueu, així com algunes altres imatges que de ben segur recordareu.

Dossier recopilatori

Exemplars de La Cabra Negra

Programa Festa Major 1955

Bona Festa Major 2020!

AUCA DE MACOT I LA GUILLEUMOTA

UNA NOVA AUCA DE JOAN ROSELL

La Fundació Arnau Mir de Tost us convida demà dissabte a la presentació d’aquesta nova auca realitzada per Joan Rosell. Els textos han rebut l’assessorament de Francesc Fité. Aquesta és la segona auca de Joan Rosell: la primera la realitzà fa uns anys dedicada a la Història d’Àger.

L’acte tindrà lloc demà, a la sala de plens de l’ajuntament d’Àger, a les 12h del migdia.

Intervindran els autors de l’auca i després hi haurà repartiment gratuït d’exemplars.

L’auca s’ha publicat gràcies a la col·laboració de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la Diputació de Lleida.

 

Bandolerisme

 

En acabat l’acte, l’auca estarà disponible també en versió digital en aquesta web.

Amb la col·laboració de:

diputacio-logo-2012

estudis_ilerdencsLogo Ajuntament

 

 

Jornada de neteja del pou de gel

JORNADA DE NETEJA DEL POU DE GEL

El proper dissabte 12 d’octubre, dins el marc de les activitats que es celebren en motiu de les Jornades Europees de Patrimoni 2019, la Fundació Arnau Mir de Tost en col·laboració amb l’Ajuntament d’Àger, organitzem la 2na Jornada de Neteja del Pou de Gel que anirà acompanyada d’un esmorzar popular. El dia clourà amb la intervenció de la historiadora Joana Franch, que ens parlarà sobre els pous de gel i la producció de gel a Àger.

Seguidament detallem el programa de la jornada de neteja:

PROGRAMACIÓ

9:00 Concentració a la placeta Gaspar de Portolà i sortida cap el pou

9:20 Arribada al pou, explicació dels treballs previstos i inici dels mateixos

10:30 Esmorzar pels assistents

14:00 Finalització


OBJECTIUS
(a) Mirar d’aconseguir una neteja gairebé completa del fons del pou de gel.
(b) Documentació arqueològica.
(c) Difusió sobre el seu valor arquitectònic, històric, social i cultural; així com de la importància de cuidar-lo i preservar-lo.
(d) Valoració de possibles actuacions en el pou a fi de potenciar-lo i millorar-lo.
(e) Si el nombre d’assistents, es realitzarà alguna petita actuació en el seu entorn.

S’ha de portar roba i calçat adequat.

L’organització s’encarregarà de portar el material necessari.

Es recomana portar guants, tisores d’esporgar i qualsevol altre mesura de protecció personal.

Activitat oberta a tothom, no s’està obligat a fer treball. Simplement es pot assistir per a donar ànims o consells o fer valoracions. Tothom serà benvingut.

Els menors hauran de venir acompanyats d’un adult.

Recordeu que a les 18:00, a la sala de plens, tindrà lloc la conferència sobre l’ús i les característiques dels pous de gel, a càrrec de la historiadora Joana Franch.

Animeu-vos a participar. Us esperem a tots i totes!

cartell neteja-min

programa

JORNADES EUROPEES DE PATRIMONI 2019

JORNADES EUROPEES DE PATRIMONI 2019
Treballs voluntaris al pou de gel 2018

Jornades Europees de Patrimoni 2019 a Àger

Aviat se celebran les Jornades Europees de Patrimoni, de l’11 al 13 d’octubre, i com ja és habitual, la Fundació Arnau Mir de Tost i l’Ajuntament d’Àger organitzen activitats gratuïtes i voluntàries al voltant del nostre patrimoni cultural i natural.

Enguany, proposem la continuació de l’activitat que vam encetar el 2018: Neteja del fons del Pou de Gel. El 2018 es va fer una primera jornada amb voluntaris que va servir per començar a treure la runa acumulada al fons del pou durant molts anys i per veure també que la tasca no és fàcil ni serà curta. Aquest any, amb la mecanització de l’extracció de les terres, creiem que s’avançarà força.

Crida a la participació

La participació de la ciutadania en aquestes activitats és clau per a que siguin un èxit. És per això, que fem una crida a la participació en la neteja del pou de gel. La durada dels treballs serà de les 8:00h a les 14:00h del dia 12 d’octubre:

  • A les 9:00h trobada a la plaça Gaspar de Portolà.
  • A les 9:00h arribada al pou, repartiment de les tasques i inici dels treballs de neteja i de la zona circumdant.
  • A les 10:30h esmorzar popular.
  • A les 11:00h es continuaran els treballs fins a migdia.

Conferència de Joana Franc

Per la tarda, tindrem el plaer d’escoltar la Joana Franc, especialista en pous de gel, que ens explicarà la història d’aquests equipaments tant importants durant molts segles de la nostra història. Serà a les 18:00h a la Sala de Plens de l’Ajuntament.

Cartell oficial JEP19

Cartell oficial JEP19

Bandolerisme, del segle XV al XIX

Bandolerisme, del segle XV al XIX
Dibuix d'Àger

IX JORNADA D’ESTUDIS HISTÒRICS I PATRIMONIALS DE LA VALL D’ÀGER

El bandolerisme és un fenomen recurrent en la historiografia catalana i que suscita entre el gran públic un gran interès; per aquesta raó hem volgut dedicar-li la IXa Jornada d’Estudis.

Malgrat això, la seva complexitat i la diversitat de realitats que el conformen fan que sigui, encara, element de debat i d’estudi. Més enllà de la tradicional divisió entre bandolerisme d’època barroca i bandolerisme del segle XIX, en aquesta jornada s’aprofundirà en les seves causes, en les diferències entre els diferents bandolerismes que podem documentar, en la seva repressió i en la tradició oral que n’ha pervingut.

La Jornada tindrà lloc com és habitual a la Sala d’Actes de l’Ajuntament d’Àger, el dijous dia 4 de juliol.

L’acte és obert a tothom qui hi estigui interessat.

PROGRAMA DE LA JORNADA

10:00 Inauguració de la Jornada. Presentació per part del President de la Fundació Arnau Mir de Tost Sr. Francesc Fité Llevot i autoritats.

10:15 Bandolers i bandolerismes: una visió general. A càrrec d’Anna Esteve Florensa. Arxiu Diocesà de Lleida i Biblioteca del Seminari Diocesà de Lleida.

10:45 Pausa cafè.

11:30 Homes de bàndol? Delinqüents? Problemàtiques d’estudis. A càrrec de Lluís Obiols Perearnau, Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell.

12:00 Bandolerisme institucional: els mecanismes d’accés al poder. A càrrec de la Dra. Elisenda Collelldemont Vives. Universitat de Barcelona.

12:30 La sociabilitat dels bandolers cap a 1600. A càrrec de la Dra. Carmen Xammar Alonso. Universitat de Cantàbria.

13:00 El bandolerisme i els Mossos d’Esquadra a Catalunya (1814-1855). A càrrec de M. Felix González Fraile, sotsinspector dels Mossos d’Esquadra. Grup del Servei històric.

13:30 Bandolers d’Àger, entre la llegenda i els fets històrics. A càrrec del Dr. Francesc Fité Llevot (UdL) i na Cristina Masvidal (Fundació Arnau Mir de Tost). Presentació de l’auca de Macot, de Joan Rosell i Francesc Fité.

Sessió tarda

17:00 Visita als llocs de la llegenda de la “Guilleumota”. Visita comentada a càrrec del Dr. Francesc Fité Llevot.

 

Fotografia de la Vall d’Àger

Fotografia de la Vall d’Àger

La Vall d’Àger compta amb un ric patrimoni etnogràfic, social i cultural que en part ha quedat immortalitzat en format fotogràfic. Els veïns i veïnes de la vall ho saben bé i en són coneixedors, especialment arran d’una extraordinària exposició promoguda per l’Ajuntament d’Àger a finals dels anys 90, que va ser possible gràcies a l’aportació fotogràfica de molts d’ells.

A banda d’aquestes fotografies personals, que resguarden preuats records familiars, l’Ajuntament compta amb un fons propi que ha anat generant amb els anys, en el que es recullen celebracions, actes varis i altres elements patrimonials.

Coneixedora d’aquest dipòsit, l’any 2018 la Fundació Arnau Mir de Tost va decidir impulsar un projecte de digitalització i catalogació de les imatges per tal de preservar el fons i posar-lo en valor, fent possible que algun dia es pugui consultar telemàticament.

Gràcies a l’Institut Ramon Muntaner, que en la seva XIII Convocatòria d’ajuts a projectes d’investigació o de difusió cultural (AP 12/18) va concedir a la Fundació part del finançament necessari, s’ha pogut desenvolupar una primera fase d’aquest projecte. Fins el moment, s’han digitalitzat un total de 710 fotografies i s’ha iniciat una base de dades on es recull la informació més rellevant de cadascuna de les imatges. Així mateix, s’està digitalitzant el gruix de documentació generada arrel de l’exposició abans citada, que en la forma de Fitxes de Recepció incorpora moltes observacions. En d’altres casos, aquests documents contenen imatges que l’Ajuntament no ha conservat i, per tant, constitueixen l’únic testimoni existent, més enllà de la fotografia original en el cas que el propietari l’hagi preservat.

Comunions, casaments, processons, futbol, feines agrícoles, retrats familiars i molts altres temes, amb l’inestimable teló del patrimoni arquitectònic i paisatgístic dels pobles del territori. En definitiva, el gruix fotogràfic permet l’observador fer una passejada per la Vall del segle XX.

Des de la Fundació, únicament es tenen paraules d’agraïment davant la possibilitat d’haver pogut tractat amb aquest magnífic material i a l’Ajuntament d’Ager per facilitar la tasca de recuperació del patrimoni.

Agraïments: Xavier Goñi i Ramon Canal per la informació tècnica i sobre el fons que ens han aportat.

Un projecte subvencionat per:

logo_irmu_portal_5af18ad95f200

L’escola a la Vall d’Àger

L’escola a la Vall d’Àger

L’ESCOLA A LA VALL D’ÀGER. ENSENYANÇA A LES ZONES RURALS

La vila d’Àger, ubicada a la zona sud de la serralada del Montsec d’Ares, forma part de la Catalunya rural d’interior de mitja muntanya, i té una població d’uns 600 habitants. A l’escola del poble, anomenada Andreu Farran, acudeixen, a més dels nens i nenes d’Àger, els dels pobles del voltant; en concret, els de Millà, Corçà, Agulló, Vilamajor, l’Ametlla, la Règola, Font de Pou i els de la urbanització de Sant Josep de Font de Pou.

L’escola, conjuntament amb l’Escola l’Espígol de Gerb, l’escola Leandre Cristòfol d’Os de Balaguer, l’escola de Les Avellanes i l’escola Tartareu, formen la ZER El Montsec que fa poc va celebrar el seu 25 aniversari.

Anteriorment, molts dels poblets de la vall tenien escola pròpia i la majoria dels nens i nenes no s’havien de desplaçar. Avui, aquests edificis resten tancats i pràcticament oblidats. El seu record retorna a la memòria dels testimonis que van aprendre dins les seves aules.

Des de la Fundació Arnau Mir de Tost hem iniciat un projecte on ens proposem estudiar el sistema d’escolarització pública a la vall, amb la voluntat de conèixer com s’organitzava i com ha estat la seva evolució al llarg dels anys. Conèixer la història de l’escola ens servirà no únicament per entendre el present d’aquesta institució i poder encarar amb major facilitat els reptes de futur que apareixen dia rere dia, sinó també per apreuar-la com a part del nostre llegat social i cultural.

A la nostra plana web hem dedicat un apartat on anirem introduint les novetats entorn aquest projecte: www.fundacioarnaumirtost.cat/projectes/escola-rural/

Si voleu participar aportant el vostre testimoni o qualsevol altra dada interessant podeu escriure’ns a administracio@fundacioarnaumirtost.cat