Header Image - Fundació Arnau Mir de Tost

Category Archives

3 Articles

L’escola a la Vall d’Àger

L’escola a la Vall d’Àger

L’ESCOLA A LA VALL D’ÀGER. ENSENYANÇA A LES ZONES RURALS

La vila d’Àger, ubicada a la zona sud de la serralada del Montsec d’Ares, forma part de la Catalunya rural d’interior de mitja muntanya, i té una població d’uns 600 habitants. A l’escola del poble, anomenada Andreu Farran, acudeixen, a més dels nens i nenes d’Àger, els dels pobles del voltant; en concret, els de Millà, Corçà, Agulló, Vilamajor, l’Ametlla, la Règola, Font de Pou i els de la urbanització de Sant Josep de Font de Pou.

L’escola, conjuntament amb l’Escola l’Espígol de Gerb, l’escola Leandre Cristòfol d’Os de Balaguer, l’escola de Les Avellanes i l’escola Tartareu, formen la ZER El Montsec que fa poc va celebrar el seu 25 aniversari.

Anteriorment, molts dels poblets de la vall tenien escola pròpia i la majoria dels nens i nenes no s’havien de desplaçar. Avui, aquests edificis resten tancats i pràcticament oblidats. El seu record retorna a la memòria dels testimonis que van aprendre dins les seves aules.

Des de la Fundació Arnau Mir de Tost hem iniciat un projecte on ens proposem estudiar el sistema d’escolarització pública a la vall, amb la voluntat de conèixer com s’organitzava i com ha estat la seva evolució al llarg dels anys. Conèixer la història de l’escola ens servirà no únicament per entendre el present d’aquesta institució i poder encarar amb major facilitat els reptes de futur que apareixen dia rere dia, sinó també per apreuar-la com a part del nostre llegat social i cultural.

A la nostra plana web hem dedicat un apartat on anirem introduint les novetats entorn aquest projecte: www.fundacioarnaumirtost.cat/projectes/escola-rural/

Si voleu participar aportant el vostre testimoni o qualsevol altra dada interessant podeu escriure’ns a administracio@fundacioarnaumirtost.cat

Campanes i campanars

Campanes i campanars

LES CAMPANES DE SANT VICENÇ D’ÀGER

«Fer volar campanes», «Sentir campanes», «Dir-ne una de l’alçada d’un campanar», «La campana no va a missa però a tots avisa», «Estar més sord que una campana», «No es pot anar a missa i repicar»…, són algunes de les dites que farceixen el nostre refranyer popular. I és que campanes i campanars ens acompanyen i formen part de la nostra cultura des de segles ençà.

Segons els estudis, l’ús de la campana a l’Europa cristiana es remet a l’època Alt medieval, concretament a l’entorn monacal. Poc a poc, la població de les zones rurals de muntanya assimilarà aquesta manera de comunicar-se i l’utilitzarà per a assenyalar el pas del temps, donar compte d’esdeveniments socials especials o avisar davant situacions de perill.

Tot i que l’origen de la campana europea com a objecte sonor es troba a la Campània (Itàlia), a casa nostra les primeres campanes conegudes es remunten als segles X i XI. Aquests primers exemplars, dels que en trobem dues mostres al Museu Episcopal de Vic, són de petites dimensions, estan fetes amb ferro batut, deriven de les esquelles dels pastors i mantenen la seva forma.

Serà a partir del segle XII quan campanes i campanars es generalitzaran arreu d’Europa. La seva producció esdevindrà especialitzada a mans de mestres artesans forjadors de campanes, que aniran itinerant d’un indret a un altre en funció de la demanda. La campana, des d’aleshores, es bastirà in situ en bronze fos amb motllo amb la tècnica de la cera perduda. Es podria dir que aquest és el moment en que esdevindrà part de la comunitat, doncs serà batejada amb nom propi, i en ella s’incorporaran inscripcions i imatges que reforçaran la seva funció ritual.

Avui, però, a molts indrets ja no es fa sentir el toc de campanes. De fet, amb l’era digital, la campana va caient en l’oblit i la seva funció queda relegada al toc d’hora o a la presidència de l’inici de la festa major. Sense adonar-nos-en, hem canviat el nostre ritme de vida d’una manera trepidant. I pel camí es queda part del nostre patrimoni popular.

Coneixedors d’aquesta situació, i amb la voluntat de pal·liar-la, des de la Fundació Arnau Mir de Tost s’endega un interessant projecte que pretén la recuperació del patrimoni festiu i cultural d’Àger, a través del recobrament i difusió de la seva tradició campanera. Si hi esteu interessats, podeu anar-lo seguint a través de la nostra plana web, on li hem dedicat un apartat: http://fundacioarnaumirtost.cat/projectes/campanes-sant-vicenc-ager/

Si voleu introduir-vos al món campaner, us recomanem que consulteu la següent revista: http://campanes.cat/que-fem/revista-el-batall/

Àger en tenim una joia que n’és digne de guardar

Àger en tenim una joia que n’és digne de guardar. Recuperació de les cançons populars de la Vall d’Àger.

Amb el títol “Àger en tenim una joia que n’és digne de guardar” la Fundació Arnau Mir de Tost patrocina un nou projecte de memòria oral per recuperar les cançons populars de la Vall d’Àger. El projecte està avalat per la Universitat de Lleida i ha estat subvencionat per l’Institut Ramon Muntaner.

El nom del projecte sorgeix d’una cançó de pandero plasmat a la tesi doctoral de Dolors Sistac (1997) que defineix clarament l’objectiu d’aquesta investigació:

Fig. 1r

Àger en tenim una joia

que n’és digna de guardar

a Granyena la van perdre

i no fan sinó plorar

Si algun dia la perdíem

ditxós qui la trobarà

Per a més informació visiteu la nostra pàgina de projectes.