Header Image - Fundació Arnau Mir de Tost

Category Archives

9 Articles

Homenatge a Benet Rossell: exposició Lo Quixon

Inauguració exposició Lo Quixon de Benet Rossell

cartell expo rossell

Cartell exposició Benet Rossell Lo Quixon

El proper dia 3 de desembre s’inaugurarà a Àger una exposició en homenatge a Benet Rossell, recentment desaparegut, amb obres proporcionades per la seva companya Cristina Giorgi. L’exposició es podrà veure a l’Ajuntament d’Àger fins al dia 11 de desembre, en horaris de matí i tarda. Aquesta exposició i una sèrie d’actes que tindran com a figura central a Benet Rossell, constitueixen l’homenatge que la seva població natal, Àger, vol fer a aquest artista polifacètic. De fet, els actes d’homenatge ja van començar el mes d’octubre amb la Festa dels Avis que protagonitzen els nens de l’escola Andreu Farran d’Àger, on es va fer una petita representació explicant la figura i l’obra de Benet Rossell.

FAMT

Logotip de la Fundació Arnau Mir de Tost creat per Benet Rossell

Horaris de l’exposició:

3 de desembre: inauguració a les 12h

4 de desembre: 11:30h-14:00h / 17:00h – 19:00h

5 al 10 de desembre: 11:30 – 13:30h / 17:00 a 19:00h

11 de desembre: cloenda 11:30 -13:30h

Actes d’homenatge a Benet Rossell

Després d’inaugurada l’exposició, el mateix dia 3 de desembre, a migdia, tindran lloc una sèrie d’actes: tasts musicals a càrrec de Miquel Angel Marín, descobriment d’una placa, actuació dels cantaires d’Àger, recitació de poemes, actuació dels nens de l’escola Andreu Farran d’Àger, etc. tot seguint un recorregut que anirà des de l’ajuntament fins al cementiri, on finalitzaran.

Consultar el detall dels actes.

Actes amb motiu de les Jornades Europees de Patrimoni 2016

Amb motiu de les Jornades Europees de Patrimoni 2016 que se celebraran el proper cap de setmana 17 i 18 de setembre, i com ja és habitual, la Fundació Privada Arnau Mir de Tost i l’Ajuntament d’Àger han organitzat tot un seguit d’actes al voltant del patrimoni de la Vall d’Àger.

El dissabte dia 17 de setembre, a partir de les 18:00h, a la sala d’actes de l’Ajuntament d’Àger, hi haurà dues intervencions al voltant del l’antic plafó ceràmic de la Mare de Déu del Roser, restaurat el 2015 a càrrec de la Fundació Arnau Mir de Tost:

1.  El Sr. Josep Antoni Cerdà Mellado, especialista en ceràmica medieval i moderna, amb la conferència Testimonis de ceràmica catalana del segle XVIII a la Col.legiata de Sant Pere i el panell de la Verge del Roser de l’antiga paeria d’Àger.

2. El Sr. Albert Motis, ceramista i restaurador del plafó, amb la intervenció Restauració del panell  de la Verge del Roser.

Plafó de la Mare de Déu del Roser restaurat

Plafó de la Mare de Déu del Roser restaurat

El plafó, mentrestant, estarà exposat al públic perquè tothom el pugui apreciar. De l’antic plafó ceràmic de la Mare de Déu del Roser, que havia estat en origen a la façana de l’ajuntament d’Àger, quedaven algunes parts que s’havien conservat a l’Arxiu Jaume Caresmar d’Àger. El plafó desaparegué de la façana de l’ajuntament en una data impresa, segurament el 1936. Llavors el secretari de l’ajuntament guardà les rajoles que quedaven i gràcies a aquest fet s’ha pogut fer la restauració. És probable que en treure’l algunes peces es malmenessin. Les peces desaparegudes han estat restituïdes i el plafó, del segle XVIII, torna a lluir sencer.

Posteriorment, a les 20:00h, hi haurà un Concert de violoncel a la Col·legiata de Sant Pere d’Àger, amb obres de J.S. Bach, a càrrec de Karen Martínez Cepa.

L’endemà, 18 de setembre, d’11 a 14h, Jornada de Portes Obertes a la Col·legiata de Sant Pere d’Àger.

Tots els actes de les Jornades Europees de Patrimoni 2016 aquí.

Èxit d’assistència a la VI Jornada sobre la Guerra Civil

El passat 6 de juliol la Fundació Privada Arnau Mir de Tost va batre l’èxit d’assistència a una Jornada d’Estudis Històrics i Patrimonials omplenant la Sala d’Actes de l’Ajuntament durant tot el matí. La Guerra Civil a la zona del Montsec era el tema de les Jornades i es van anar succeïnt al llarg del dia diferents intervencions que enfocaven aquest fet històric, del qual enguany es compleix el 80è aniversari, des de diferents punts de vista: la recerca científica, la memòria oral, treballs de recerca d’estudiants, publicacions de diaris de guerra com El Diari d’un soldat de Pere Belart -Peret de Pulsaco-, treball de documentació en arxius, etc. que van anar exposant fets, històries, batalles a l’entorn del Montsec: al Pallars, a la Terreta, a Àger, Tartareu, Avellanes, etc. Ferran Sánchez Agustí fou el primer en intervenir, obrint la jornada amb la presentació del llibre que porta el mateix nom que la Jornada. Carme Berlabé, conservadora del Museu de Lleida, Comarcal i Diocesà, exposà els periples que patí el patrimoni de la zona durant el conflicte i la participació de molta gent preocupada per salvaguardar-lo. Per la tarda, el president de la Fundació, el Sr. Josep M. Farran i Juny, passejà pel poble explicant allò que encara recordava de l’arribada de la guerra a Àger.

Un moment de la intervenció de Laura Benseny

Un moment de la intervenció de Laura Benseny

MANIFEST EN DEFENSA DE LA UNITAT DE LES COL·LECCIONS DEL MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA I EL MUSEU DE LLEIDA

La Fundació Privada Arnau Mir de Tost acaba d’adherir-se a la plataforma per a la unitat de les col·leccions del Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu de Lleida.

MANIFEST EN DEFENSA DE LA UNITAT DE LES COL·LECCIONS DEL MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA I EL MUSEU DE LLEIDA

Després dels darrers esdeveniments succeïts al voltant d’algunes de les obres d’art procedents del monestir de Santa Maria de Sixena conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu de Lleida i que van ser adquirides legalment per la Generalitat de Catalunya i el Museu Nacional d’Art de Catalunya, les entitats i associacions sotasignades MANIFESTEM:
– Que la Sentència 48/2015 de 8 d’abril de 2015 del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 d’Osca i el decret d’execució provisional 87/2015 de 24 de maig de 2016 del mateix Jutjat, que han declarat nul·les les operacions de compravenda i han ordenat el trasllat de les obres abans del 25 de juliol al monestir de Sixena, no són ferms i encara tenen recorregut judicial.
– Que la Generalitat de Catalunya, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la Llei de Museus (1990) i la Llei de Patrimoni Cultural Català (1993), ha d’actuar amb fermesa i contundència per protegir aquest patrimoni i garantir que es conservi al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu de Lleida, atès que les obres en qüestió formen part de la unitat de les seves col·leccions.
– Que les obres afectades per aquest conflicte, avui conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu de Lleida, formen part del Catàleg del Patrimoni Cultural Català i, per aquesta raó, no poden sortir del país sense l’autorització de la Generalitat de Catalunya, a qui les lleis esmentades obliguen a tenir cura d’aquest patrimoni.
– Que lliurar les obres i traslladar-les al monestir de Sixena implica no complir el marc legal establert per les lleis catalanes, a la vegada que posa en risc un patrimoni que es troba inscrit dins el Catàleg del Patrimoni Cultural Català.
– Que l’entrega de les obres contradiu l’esperit dels projectes museològics dels dos museus, però de manera especial el projecte de Lleida, en el qual, la Franja i centres religiosos com el monestir de Sixena o la catedral de Roda d’Isàvena, són elements imprescindibles d’un relat que aprofundeix en la història de la Corona d’Aragó i del territori històric del Bisbat de Lleida. Aquest patrimoni, a més, és una peça clau per explicar el context social i religiós d’unes parròquies i d’uns territoris units per l’entesa i l’agermanament al llarg dels segles, i que ara es volen presentar com a espais històrics separats.
– Que el President, el Govern i la Conselleria de Cultura, haurien d’assumir de forma decidida i clara, i utilitzant tots els mecanismes legals i administratius, la defensa de la unitat de les col·leccions del Museu Nacional d’Art de Catalunya i del Museu de Lleida, comptant amb el suport de la societat civil.
I, per tant, DEMANEM:
QUE LA GENERALITAT ACTIVI AMB URGÈNCIA ELS MECANISMES JURÍDICS, LEGISLATIUS I ADMINISTRATIUS QUE LI BRINDA EL PARLAMENT, EL SEU ESTATUT D’AUTONOMIA I LES LLEIS CATALANES DE MUSEUS (1990) I DEL PATRIMONI CULTURAL CATALÀ (1993), I QUE OBLIGUEN LA GENERALITAT A VETLLAR PELS BÉNS PATRIMONIALS PROPIS I GARANTIR-NE EL GAUDI A LES GENERACIONS FUTURES.
Signen aquest manifest les entitats següents:
Amics de la Seu Vella
Amics dels Gegants de Lleida i Lo Marraco
Associació de la Festa de Moros i Cristians
Associació Ermengópolis
Ateneu Popular de Ponent
Castellers de Lleida
Centre d’Estudis Comarcals del Segrià
Centre Excursionista de Lleida
Centre Llatinoamericà
Cercle de Belles Arts
Coral Shalom
Fundació Orfeò Lleidatà
Grup Cultural Garrigues
Òmnium Lleida-Ponent
Patronat del Còrpus
Lleida, 8 de juny de 2016
El manifest està obert a noves adhesions tant d’entitats i institucions, com a títol personal a través del correu electrònic: plataformaentitatsculturals@gmail.com

SANTA MARIA DE VALLVERD DE TRAGÓ DE NOGUERA

El proper divendres, dia 8 d’abril de 2016, el president de l’Associació Amics de Tragó de Noguera, Xavier Mora Giné, impartirà la conferència “Santa Maria de Vallverd. Un altre monestir cistercenc de les Terres de LLeida“. L’acte tindrà lloc a la seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, a la Plaça de la Catedral núm. 2 de Lleida.

Les ruïnes de l’antic monestir cistercenc femení de Santa Maria de Vallverd es troben a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, un quilòmetre més cap al sud del congost de Tragó, a uns 2km del poble enrunat del mateix nom.

Cartell Monestir Vallverd X Mora abril2016

La campanya de recollida de fons per a l’ermita de Pedra als mitjans

Diversos mitjans de comunicació s’han fet ressò de la campanya de recollida de fons per arreglar el teulat de l’ermita de Pedra d’Àger, endegada conjuntament per la parròquia de Sant Vicenç d’Àger-Ermita de Pedra, el Bisbat de Lleida, l’Ajuntament d’Àger i la Fundació Arnau Mir de Tost. La campanya segueix endavant perquè encara no s’han recollit els diners necessaris malgrat que hi ha hagut ja diverses donacions. Recordem que podeu fer les vostres aportacions al cc 2100 – 2469 – 93 – 0100052956.

Podeu seguir les notícies als enllaços següents:

També s’ha creat una pàgina Facebook específica:

Tot seguit teniu el text que explica la campanya:

SALVEM L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE PEDRA (VALL D’ÀGER)

El santuari marià de Pedra, conformat per diversos edificis construïts al llarg de segles (s. XI-XVIII), un dels edificis més singulars i més emblemàtics de la Vall, està amenaçat novament de ruïna pel mal estat de la teulada que necessita d’una reparació. Hem d’actuar per tant amb celeritat per preservar un monument tant estimat per tota la gent de la Vall. Per a fer-ho s’ha demanat pressupost de les obres consistents en reparar la teulada i instal·lar-hi un sistema d’aïllament que eviti les goteres, cada cop més perilloses. El pressupost d’aquesta obra ascendeix a un total de 7.671,14€.

Malgrat la seva importància, l’ermita de Pedra no té cap protecció específica, està inclosa únicament al catàleg de bens a protegir de l’Ajuntament d’Àger. Per solucionar-ho, actualment s’han iniciat les tramitacions necessàries per declarar-lo Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), cosa que en un futur permetrà accedir a ajuts públics.

L’actuació és una iniciativa de la parròquia de Sant Vicenç, que compta amb la col·laboració de la Fundació Arnau Mir de Tost, de l’Ajuntament d’Àger i del Bisbat. L’Ajuntament ha fet diverses actuacions a l’entorn de l’ermita els darrers anys; la Fundació, que té com a objectiu vetllar per la conservació, estudi i restauració del nostre patrimoni, ha col·laborat en les actuacions encapçalades per l’Ajuntament, i actualment col·labora en forma de donació i redactant la memòria històrica per a l’expedient BCIL.

La crida va adreçada a tothom, amb l’esperança de rebre una resposta positiva que permeti reunir els diners necessaris per a fer aquesta intervenció a la teulada que eviti la destrucció de l’edifici i disposar així d’un temps més ampli per tal de cercar nous ajuts de l’administració per una total restauració del conjunt; us tindrem informats.

Podeu ingressar els vostres ajuts al compte de la Parròquia de Sant Vicenç – Ermita de Pedra número 2100 – 2469 – 93 – 0100052956.

Àger, 1 de desembre de 2015

 

La Fundació financia la restauració del plafó de la Mare de Déu del Roser

Plafó de la Mare de Déu del Roser restaurat

El plafó ceràmic de la Mare de Déu del Roser restaurat

De l’antic plafó ceràmic de la Mare de Déu del Roser, que havia estat en origen a la façana de l’ajuntament d’Àger, quedaven algunes parts que s’havien conservat a l’Arxiu Jaume Caresmar d’Àger. El plafó desaparegué de la façana de l’ajuntament en una data impresa, segurament el 1936. Llavors el secretari de l’ajuntament guardà les rajoles que quedaven i gràcies a aquest fet s’ha pogut fer la restauració. És probable que en treure’l algunes peces es malmenessin. Les peces desaparegudes han estat restituïdes i el plafó, del segle XVIII, torna a lluir sencer. El cost de la restauració ha estat assumit per la Fundació Arnau Mir de Tost. Els treballs de restauració, realitzats pel ceramista Albert Motis, han consistit en netejar les peces ceràmiques, treure una capa de morter antic, reconstruir amb resina fragments de rajoles i realitzar quatre rajoles noves pintades després amb esmalt ceràmic cuit al forn.

 

Èxit assistència a la conferència del “Romànic a la Vall d’Àger”

El passat 10 d’octubre, en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni 2015, els membres de la Fundació Arnau Mir de Tost, impartiren una conferència a la sala d’actes de l’Ajuntament d’Àger sobre el romànic a la vall, amb una important afluència de públic que pràcticament omplenà la sala d’actes.

Fotografia conferència

Els conferenciants, F. Fité i C. Masvidal de la Fundació Arnau Mir de Tost amb el regidor Sr. Sebastià López

Fotografia sala d'actes Àger

Nombrós públic assistent a la conferència