La Fundació Arnau Mir de Tost presenta Sota el Cel del Montsec, unanova col·lecció de fulletons de difusió patrimonial a la Vall d’Àger que es fa possible gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament d’Àger, la Diputació de Lleida i la Fundació d’Obra Social La Caixa.
La iniciativa posa a l’abast del públic el patrimoni arquitectònic, natural, geològic i cultural de la vall d’Àger, i ho fa situant sobre un mapa els diferents elements patrimonials més rellevants que s’han conservat, tot detallant els seus trets característics.
D’aquesta manera, i atenent a la peculiaritat geogràfica del territori conjuntament a la importància històrica del període medieval fan que la col·lecció s’enceti amb un primer volum “Castells i torres medievals”, on queda recollit el testimoni de l’arquitectura militar del moment.
El proper dissabte 20 de juliol tindrà lloc a les 20:00h, a l’església de Sant Vicenç d’Àger, el concert d’orgue que ja ve sent tradicional als estius. Enguany però, el concert el realitzaran a 4 mans Ignasi i Vicenç Prunés, organistes. A més, hi haurà una pantalla al presbiteri de l’església que projectarà imatges dels organistes durant el concert.
Vicenç Prunés és organista professional, titular de l’orgue “Josep Maria Ruera” de Granollers (Hugo Mayer Orgelbau, 2006-2007) i organista i professor de L’Escolania de Montserrat ja fa més de 30 anys. També és l’organitzador d’un cicle de concerts de música d’orgue a Granollers (“La Música del Cel”), amb músics internacionals: www.musicasacragranollers.org .
L’orgue d’Àger
L’orgue fou construït l’any 1865 per Juan Florenzano, seguint les pautes de la tradició orguenera barroca. Restaurat els anys 1991-92 per Wilfried Praet. Conserva la quasi totalitat dels tubs d’origen, cas probablement únic pels orgues d’en Juan Florenzano.
Com tots els orgues històrics necessita un manteniment anual del mateix i complex instrument i dels seu entorn. És per això que, es demana una aportació voluntària als assistents i en general a la població per fer possible que en el futur puguin continuar els concerts.
El passat dijous 4 de juliol, Àger va acollir la IX Jornada d’Estudis Històrics i Patrimonials de la Vall d’Àger i l’Alta Noguera, amb el tema del bandolerisme (del segle XV al selge XIX).
Les sessions van començar amb l’Anna Esteve, arxivera de l’Arxiu Diocesà de Lleida i Biblioteca del Seminari Diocesà de Lleida, que ens va desglossar alguna de les definicions que els arxius conserven dels termes “bandoler, bandes, bàndol”, tot posant sobre la taula el que s’aniria ratificant al llarg de la sessió: la complexitat de trobar una única i inequívoca denominació per a designar el fet del bandolerisme.
En segon lloc, en Lluís Obiols, de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, va aprofundir sobre la qüestió, abordant la complexitat alhora de desenvolupar investigacions sobre el fet bandoler i incidint en l’obligació de considerar diversos inputs menystinguts habitualment, com per exemple la necessitat de realitzar estudis amb forquilles cronològiques amples.
L’Elisenda Collelldemont, de la Universitat de Barcelona, ens va esbossar un cas concret d’estudi, a partir del qual vam poder comprovar la magnitud de la tasca investigadora. En aquest cas, la ponent es va centrar el l’ús de la pràctica bandolera a les altes esferes de la societat catalana com a eficaç eina d’accés al poder.
Al seu torn, la Carme Xamar, de la Universitat de Cantabria i de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, acompanyant-se de la representació artística del segle XVII ens va introduir al valor i la consideració de l’estètica per a la societat que acompanyava l’ofici de bandoler, en concret a les capes baixes de la població.
Seguidament, en Fèlix Gonzàlez, sotsinspector dels Mossos d’Esquadra i membre del Servei Històric, va fer un gir i va posar el focus d’atenció en els mecanismes d’investigació emprats pel cos de mossos d’esquadra al segle XIX a l’hora de combatre el bandolerisme.
Finalment, la Cristina Masvidal i en Francesc Fité, ambdós membres de la Fundació Arnau Mir de Tost, van intervenir amb una ponència que, d’una banda presentava als bandolers d’Àger a les fonts escrites conservades als arxius, i de l’altra esmentava la llegenda de Macot i la Guilleumota.
Cloent la sessió matinal, es va fer una primera presentació del l’Auca d’en Macot i la Guilleumota, elaborada pel propi Francesc Fité i en Joan Rossell, i que ben aviat estarà impresa.
A la tarda, una breu passejada pels llocs esmentats a la llegenda de la Guilleumota va tancar la jornada d’aquest any. El balanç és positiu, doncs una quarantena de persones vam poder gaudir d’unes sessions amenes, molt enriquidores i peculiars, tot entenent que el bandolerisme, tractar-se d’un tema polièdric i complex, està arrelat al sí de la nostra societat més del que en som conscients.
Agraïm totes i tots els participants la seva excel·lent aportació, i al públic la seva assistència. Gràcies per fer-ho possible un any més.
Per part nostra, posem fil a l’agulla al que serà la Xà Jornada d’Estudis Històrics i Patrimonials de l’any vinent!
