El proper dimarts 8 de juliol de 2025 se celebrarà a Àger la XIIa Jornada d’Estudis Històrics i Patrimonials de la Vall d’Àger i l’Alta Noguera, organitzades per la Fundació Arnau Mir de Tost.
Com ja és habitual, la Jornada tindrà lloc a la Sala de Plens de l’ajuntament d’Àger, amb un aforament aproximat de 60 persones, i amb accés lliure i gratuït.
L’aigua, el tema de les Jornades
L’any 2024 la Fundació Arnau Mir de Tost va endegar el projecte Els sistemes hidràulics tradicionals de la vall d’Àger, que finalitzarà aquest 2025. El projecte aborda des de diferents disciplines l’estudi dels sistemes hidràulics encara existents: arqueologia, etnografia, toponímia i història.
És per aquest motiu i com a complement del projecte, que la Jornada se centrarà en l’Estudi, manteniment i gestió dels regadius històrics. Intervindran en la Jornada diferents especialistes que ens parlaran dels regs històrics, i de tots els aspectes que l’envolten: l’origen, la parcel.lació, la construcció de bancals en pedra seca, la legislació moderna, etc.
Estudi, manteniment i gestió dels regadius històrics
Programa de la Jornada
La celebració de la Jornada és possible gràcies a la subvenció de l’Institut Ramon Muntaner i la col.laboració de l’ajuntament d’Àger.
Diumenge, 15 de juny de 2025, a les 12h, taller de materials arqueològics a la paradeta de la Fundació Arnau Mir de Tost a l’esplanada davant la Casa del Montsec.
L’Associació Nilak estarà a Àger els primers caps de setmana de juny. Com és habitual en la seva manera de fer, apropa la cultura a la gent del poble, a través de diverses accions col.laboratives.
La Fundació Arnau Mir de Tost col.labora en aquesta proposta de diferents maneres:
Presentació de la Cabanera núm 24 juntament amb la revista La Rara, el dissabte 7 de juny a les 12h, a la placeta del Local Social.
Petit article sobre la Guilleumota, escrit per Francesc Fité, publicat a la revista de Nilak.
Visita guiada al poble, conduida per Francesc Fité, el dissabte dia 14 de juny a les 10h. Punt de trobada: plaça Major d’Àger.
I diumenge dia 15 de juny, posarem paradeta juntament amb altres entitats del poble a l’esplanada davant la Casa del Montsec on podreu trobar les publicacions de la Fundació, o col.laboratives, i altres materials de difusió gratuïts.
L’alcaldessa d’Àger, Mireia Burgés i el regidor de cultura, David Guiu visiten el castell de Montsoriu i l’Espai Cabrera del Museu Etnològic del Montseny (Arbúcies), acompanyats per una representant de la Fundació Arnau Mir de Tost d’Àger, per intercanviar punts de vista amb l’alcalde d’Arbúcies, Pere Garriga i el President del Patronat del castell de Montsoriu, Albert Sanz. Aquesta trobada ha servit de punt d’inici d’un projecte d’agermanament que treballen ambdós municipis i que ha de permetre reforçar el seu lligam històric, vinculat amb la nissaga dels vescomtes de Cabrera, i treballar per a la promoció d’uns entorns monumentals que relliguen aquest passat medieval i es projecten amb voluntat de ser elements claus en l’articulació d’un desenvolupament turístic i cultural.
Uns lligams històrics
Els vescomtes de Girona que al voltant de l’any 1000 tenien el castell de Montsoriu com a centre del seu poder, van anar ampliant dominis. Un fet clau d’aquestes primeres dècades del segle XI, va ser el casament de Ponç Guerau amb la filla d’Arnau Mir de Tost, Letgarda. El fill d’aquest matrimoni, Guerau II, va ser el primer de portar el títol de vescomte d’Àger i vescomte de Girona.
Aquest vincle entre les terres d’Àger i de Girona es reforçarà amb la figura de Guerau IV de Girona-Cabrera, quan es farà seu el comtat d’Urgell i el vincularà amb el vescomtat d’Àger, cedint-los als seu fill Ponç I d’Urgell.
El castell de Montsoriu
El Castell de Montsoriu, situat en el límit dels termes municipals d’Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu (la Selva), s’alça al damunt d’un turó de 649 m, que forma part dels primers contraforts llevantins del massís del Montseny. La situació de Montsoriu li permet un domini visual d’una àmplia zona, que abasta des de la zona costanera i la depressió prelitoral fins al Montseny i les Guilleries.
Tot i que algunes restes del castell poden datar-se de la segona meitat del segle X, la primera cita documental de Montsoriu és de l’any 1002. El fill del vescomte de Girona, Amat, ja s’anomenava senyor de Montsoriu (Amatus Castro Surice). La filla d’Amat, Ermessenda, es casà al 1033 amb Guerau de Cabrera, originant així el llinatge vescomtal dels Girona-Cabrera. D’aquest castell roquer inicial construït al voltant de l’any 1000, en l’actualitat només queden en peus l’actual torre de l’homenatge, restes de la capella preromànica, i les traces d’alguns murs i paraments.
Al voltant de l’any 1200 el vell castell roquer fou ampliat amb la construcció d’un segon recinte murallat o pati d’armes, la torre de les Bruixes (situada al nord del turó) i tot un gran recinte emmurallat exterior, protegit per una torre central amb un fossat perimetral, Un conjunt de fortificacions, que configuraven un perímetre emmurallat de prop de 650 metres i que el cronista reial Bernat Desclot (a l’any 1285) va descriure com “un dels més bells e nobles del món”.
La darrera gran transformació va tenir lloc entre els anys 1347-1348 quan es dugueren a terme unes importants reformes arquitectòniques que transformaran Montsoriu en el gran castell- palau gòtic, cap i casal dels vescomtes de Cabrera. L’impulsor de les obres va ser en Bernat II Vescomte de Cabrera i de Bas (1298-1364), gran almirall i conseller del rei Pere III. En aquesta època es construeix el tercer recinte del castell, el recinte jussà i tot el perímetre emmurallat serà reforçat i sobre aixecat i totes les habitacions i sistemes defensiu reformats i millorats. Aquest serà un dels castells més poderosos de la Mediterrània i capaç de poder resistir un setge de gairebé dos anys. Montsoriu és la culminació de l’evolució de l’arquitectura dels castells catalans.
Aquest gran castell gòtic és el que els visitants poden descobrir, després de 30 anys d’intervencions arqueològiques dirigides pel Museu Etnològic del Montseny (Arbúcies) i d’importants obres de consolidació i restauració coordinades i impulsades pel Patronat del Castell de Montsoriu i el Consell Comarcal de La Selva (el seu propietari actual).
El castell col·legiata de Sant Pere d’Àger
Foto: Roman Borras
El castell col.legiata de Sant Pere d’Àger, es troba al bell mig de la vall d’Àger (la Noguera). S’alça al cim d’un turó de 638 m, als vessants del qual creixé el poble d’Àger. La situació del castell col·legiata d’Àger li permet un domini visual de tota la vall i tots els accessos naturals a aquesta: pel nord el pas pel Montsec d’Àres, pel sud pel camí vell de Balaguer o camí romà, per l’est pel coll d’Orenga i la vall de la Noguera Pallaresa i per l’oest pel gual de Fet i la vall de la Noguera Ribagorçana.
Tot i que existeixen restes del segle X, les principals edificacions s’executaren a partir de l’any 1034, moment en què el comte d’Urgell Ermengol II, dit el Pelegrí ja ha dominat la vall, juntament amb els cavallers de la seva host, i fa donacions. El primer esment del terme del castell d’Àger és del 1038. La construcció del castell i la canònica d’Àger, i l’organització de tot el territori incorporat, resten a mans de la parella Arnau Mir de Tost i Arsenda, nobles de confiança dels comtes i, des del seu casament, entorn al 1033, al capdavant de les conquestes de Ponent com a vassalls també del comte de Barcelona i del rei d’Aragó.
Del segle XI, resten parcialment dempeus la muralla que envolta el recinte, la planta baixa de la torre residencial (donjon), l’església de Sant Pere i la base de la torre de l’homenatge. Cal remarcar que totes aquestes construccions, però especialment l’església i la torre de l’homenatge, són monumentals: l’església romànica de Sant Pere, seu d’una canònica aquisgranesa primer i agustiana després. L’església va ser pintada a finals del segle XI: les pintures són atribuïdes al Mestre de Pedret i poden admirar-se avui dia al MNAC. La torre de l’homenatge, arriba als 20 metres de diàmetre; els murs que en resten tenen un gruix de gairebé 3 metres. Actualment es considera la torre més gran construïda en època comtal.
Cap dels fills barons sobrevisqué Arnau Mir i Arsenda. L’herència del gran senyoriu construït per la parella, amb centre al castell d’Àger, anà als seus néts. Part dels béns, alous i drets que Arnau i Arsenda tenien al comtat de Pallars anà pel seu nét Arnau, fill de Valença i Ramon V de Pallars. La resta de la immensa fortuna l’heretà Guerau Ponç (Guerau I), fill de Letgarda i el vescomte de Girona, Ponç de Cabrera, els quals gestionaren el senyoriu mentre fou menor d’edat.
A Àger, Guerau Ponç i els seus descendents, continuaren dotant la canònica de Sant Pere, no sense alguns conflictes, i gràcies a això les obres del conjunt eclesial avançaren i es pogueren dur a terme durant els segles XII-XIII.
La darrera gran modificació del recinte del castell canònica de Sant Pere d’Àger tingué lloc, però, ja sota el mecenatge del comte Pere d’Aragó, del casal de Barcelona, el qual promogué a finals del XIV la transformació del claustre romànic, en un de gòtic internacional de gran qualitat, que encara es pot admirar en gran part.
L’any 2011 acabà la intervenció més important duta a terme al castell-col.legiata de Sant Pere d’Àger, que implicà la coberta de l’església, la reconstrucció del pis de la planta principal i de la cripta de saló, així com els accessos a aquesta i part del teulat del claustre gòtic.
La ruta dels Cabrera
El Consell Comarcal de la Selva impulsa des de fa 8 anys el projecte “Vescomtat de Cabrera, la força d’un territori”. Aquesta iniciativa te per objectiu posar en valor el patrimoni material i immaterial del vescomtat de Cabrera per així generar una proposta conjunta potent i atraure nous públics culturals i turístics als municipis participants, a través de la promoció de l’activitat cultural i econòmica entorn dels recursos vinculats al vescomtat.
El projecte s’estructura al voltant de tot el llegat patrimonial dels Cabrera i del relat històric d’aquest territori. Hi ha cinc rutes de senderisme i 41 elements patrimonials senyalitzats en els diferents municipis permeten descobrir l’empremta, el ric llegat patrimonial i les moltes històries vinculades a una de les nissagues més poderoses de la Catalunya medieval. Actualment en formen part 20 municipis de les comarques de La Selva, Maresme, Vallès Oriental i Osona i altres municipis estudien la seva integració en el projecte.
Excursió gratuïta a la Serra del Montsec i l’esllavissada de Montclús
El Geolodía és una jornada de divulgació que pretén apropar la geologia i la professió de geòleg a la societat. Enguany la Fundació Arnau Mir de Tost col.labora en el geolodia amb l’aportació de coneixement històric sobre el poble abandonat de Montclús.
El proper dissabte 25 de gener de 2025 tindrà lloc l’Encesa de torres a la Mediterrània pels drets humans. Un any més segueix amb la voluntat de sensibilitzar la població sobre la situació que viu el Mediterrani. Al mar moltes persones que es veuen obligades a abandonar casa seva hi perden la vida cada any. D’altra banda, es vol, reivindicar i posar en valor les torres, talaies, talaiots i fortificacions com a patrimoni històric i cultural present al conjunt dels territoris de parla catalana.
La iniciativa
La iniciativa, nascuda a Mallorca l’any 2016, ha anat agafant força any rere any. Cada cop aplega més territoris, escampant-se per les Illes Balears, Catalunya, el País Valencià, la Franja, Catalunya del Nord, Murcia, Andalusia i alguns punts dels països del nord d’Àfrica.
Per quart any consecutiu, des de l’IRMU hem coordinat els territoris de Catalunya, País Valencià i la Franja, comptant amb la col·laboració del Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià, el Grup d’Estudis Històrics de la Mediterrània Occidental del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona, el Museu Marítim de Barcelona, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, Consell Comarcal del Maresme i Federació de Municipis de Catalunya, així com també amb el suport del patronat de l’IRMU format pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i la Federació d’Ateneus de Catalunya.
Participants
Programa a Àger i Fontdepou
La jornada presenta la següent estructura: a les 18:00h hores té lloc la lectura del Manifest elaborat enguany per Amnistia Internacional, a les 18:30h hores es produeix l’encesa de bengales de foc, i l’acte acaba amb la cantada del Viatge a Ítaca de Lluís Llach.
La jornada al nostre municipi, enguany tindrà dues seus: el castell col·legiata de Sant Pere d’Àger, que repeteix, i la torre medieval restaurada de Fontdepou. A més, enguany se suma dins la vall la torre de la Baronia de Sant Oïsme, que es podrà visibilitzar encesa des del Castell d’Àger. Les tres torres s’encendran al mateix temps.
Així doncs, us animem a sumar-vos en els diferents actes que es celebraran durant la jornada del dissabte i a fer força per reivindicar aquesta iniciativa.
El proper 2 de novembre de 2024, tindrà lloc la tercera jornada de tardor organitzada per la Fundació Arnau Mir de Tost, amb coordinació de Lluïsa Amenós.
En aquesta ocasió, la jornada estarà dedicada a la conservació i preservació del patrimoni cultural centrada en el món del ferro.
L’objectiu d’aquesta Jornada és el d’oferir unes pautes que ajudin a la preservació del patrimoni fèrric, donant una visió diversa.
En la Jornada s’exposaran propostes patrimonials al costat de les recerques més actuals en aquest camp i projectes i sistemes que caldrà implementar en un futur. La Jornada està adreçada a tots aquells i aquelles que mantenen una relació directa amb el patrimoni, perquè en tenen cura, en fan la gestió cultural, el manteniment, en duen a terme l’estudi i la recerca o l’exploten turísticament, ja sigui a través d’institucions, com els ajuntaments i museus o a través d’associacions i centres d’estudis.
