Header Image - Fundació Arnau Mir de Tost

PINTURES ROMÀNIQUES DE SANT PERE D’ÀGER

PINTURES ROMÀNIQUES DE SANT PERE D’ÀGER

Donació de Sandro Rosell al poble d’Àger

Dijous 2 de desembre, el poble d’Àger va rebre de la mà de Sandro Rosell una donació magnífica: una reproducció literal del fragment més gran que es conserva de les pintures romàniques de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger. L’acte va tenir lloc a la Sala de Plens, on han quedat exposades.

Acte de la donació 2/12/21

Aprofitant la presència a l’acte del President de la Fundació Arnau Mir de Tost, el Dr. Fité, Sandro Rosell li demanà d’explicar als presents el significat i la història de les pintures.

Les pintures romàniques de Sant Pere d’Àger

La canònica de Sant Pere d’Àger, feta construir pels senyors Arnau Mir de Tost i Arsenda d’Àger després de dominar la vall, a mitjans segle XI, segurament no s’acabà fins a finals del mateix segle en tractar-se d’una obra de caràcter monumental. Malgrat això, els senyors d’Àger foren enterrats a la galilea de l’església, el 1068 i el 1071. És possible que poc després, quan el senyoriu ja estava a mans del seu hereu, Guerau Ponç de Cabrera, primer vescomte d’Àger, es manés pintar l’interior de l’església com era costum. És per això i pel seu estil, que les pintures romàniques de Sant Pere se situen cronològicament a finals del segle XI o principis del segle XII.

Reproducció de les pintures actualment a la Sala de Plens de l’ajuntament d’Àger.

Les pintures d’Àger al MNAC i al MLL

De la pintura mural que degué decorar els tres absis de l’església de Sant Pere d’Àger, en resta un conjunt de 19 fragments, el principal i més sencer és el reproduït, els apòstols, Sant Tadeu i Sant Jaume, que amida 280 x 144,5 x 4,5 cm. Aquests pintures repartides per l’església van romandre in situ, en un procés de degradació imparable, fins el 1958, any en què foren extretes acertadament i transportades al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

Els apòstols Sant Tadeu i Sant Jaume están actualment exposats a les sales permanents de l’art romànic del MNAC, en concret a la Sala 3.

https://www.museunacional.cat/ca/colleccio/apostols-dager-tadeu-i-jaume/mestre-de-pedret/065467-000

Actualment, alguns fragments de les pintures de Sant Pere d’Àger es poden contemplar al Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal.

El cercle del Mestre de Pedret

A la fitxa del MNAC trobem una descripció dels dos apòstols:

Dins del corpus d’obres adscrites a l’anomenat cercle de Pedret, les pintures d’Àger tenen especial similitud amb l’única d’aquestes obres que es conserva fora del territori català, el conjunt de Saint-Lizier de Coserans (Arieja, França). La corporeïtat de les dues figures, l’harmonia de la composició o la delicadesa en el modelat dels rostres, amb les característiques carnacions al front, les galtes i el coll, acrediten la qualitat de la pintura. Cal tenir present que la canònica de Sant Pere d’Àger era un dels principals centres de poder religiós i polític al sud del comtat d’Urgell.

Museu Nacional d’Art de Catalunya

Montserrat Pagès, historiadora de l’art, investigadora i assagista d’art catalana, que ha exercit com a conservadora del MNAC, explicà a Àger, al local social fa uns anys, convidada per la Fundació Arnau Mir de Tost, la importància de les pintures de Sant Pere i la seva connexió estilística i cronològica amb les conservades a la catedral de Sent Líser de Coserans (en occità). Publicà les seves investigacions el 2010 en un article titulat “Sant Pere d’Àger i Saint-Lizier de Coserans en el marc de la pintura d’influència llombarda”, dins l’obra col·lectiva Els Comacini i l’arquitectura romànica a Catalunya.

El 2012 tingué lloc a Girona i Vic el Congrés Internacional ‘Les catedrals catalanes en el context europeu (s. X-XII): escenaris i escenografies’, on Montserrat Pagès parla de les pintures d’Àger i de Saint Lizier:

A diferència de l’església de Sant Pere d’Àger, a l’absis major de Sent Líser de Coserans es conserva gran part de la pintura original, que ens permet imaginar una mica com podria haver estat Sant Pere a principis del segle XII.

Sant Pere d'Àger
Pintures de la catedral de Sent Líser de Coserans. Foto extreta de https://www.ariegepyrenees.com/ca/patrimoine-culturel/art-roman-en-couserans/#fancybox-4

Andreu Farran, l’escola rural ahir i avui. Final fase I.

by farnaumirtost

El projecte

Aquests darrers mesos s’ha endegat el projecte de recerca sobre l’escolarització a la Vall d’Àger que té per objectiu l’escolarització a la Vall d’Àger, centrant l’atenció en la figura del mestre Andreu Farran i en la naturalesa de l’escola rural. En aquesta data, hem finalitzat la Fase I del projecte.

En finalitzar la recerca, i per tal de fer-ne difusió, s’elaboraran un seguit de materials didàctics i de divulgació que ajudaran el públic a entendre el valor de la institució escolar en l’àmbit rural, així com el paper dels mestres al llarg de la seva història.

Donada l’extensió del projecte, s’ha considerat dividir-lo en fases, de les quals la primera i la segona estaran adreçades a la recerca, mentre que una tercera es destinarà a la creació dels materials citats.

Finalització de la fase I

La primera fase (àmbit d’investigació) compren el recull i tractament dels recursos orals disponibles per a la recerca i elaboració dels materials de difusió, i està condicionada per la pròpia naturalesa efímera de les fonts a consultar. Les tasques a assolir són les següents:

• Elaboració d’un guió de l’entrevista, orientat a recollir el record i les vivències que les generacions més grans van mantenir amb aquesta institució.
La ubicació de l’escola i la seva valoració com a espai, la relació amb els professors i companys, el sistema d’aprenentatge i els continguts, etc., seran aspectes a contemplar de cara a l’elaboració del guió d’entrevista.
• Sondeig i tria de les persones a entrevistar: veïns i veïnes dels pobles de la Règola, l’Ametlla, Àger, Corçà, Font de Pou, Millà i Agulló.
La forquilla cronològica dels entrevistats serà ampla (persones nascudes entre les dècades dels anys trenta i seixanta) per tal d’establir un recorregut històric que mostri l’evolució del sistema educatiu.
• Distribució del calendari d’entrevistes i concreció amb les persones a entrevistar.
• Realització de 12 entrevistes. L’enregistrament es farà a dues càmeres i seran necessàries dues persones (càmera i entrevistador) per a executar-les.
• Adequació del material audiovisual per al seu ús. Adaptació del material obtingut al format adient per a la seva consulta.
• Tractament de la informació obtinguda en les entrevistes. Buidatge temàtic dels enregistraments per tal de poder manipaular i consultar la informació en futurs treballs.
Aquest buidatge no serà una transcripció literal de les entrevistes, sinó un cronograma temàtic de les filmacions.
• Buidatge de 6 entrevistes realitzades per alumnes de l’escola ZER Andreu Farran durant l’any 2015 a diversoso ex-alumnes del mestre Andreu Farran.
Aquestes entrevistes, realitzades com a resultat d’un conveni de col·laboració entre l’escola i la Fundació, van ser la base dels Treballs de Recerca rque els alumnes de Cicle Superior van desenvolupar aquell any.
Des de la Fundació es pretén fer el buidatge sistemàtic dels enregistraments i extreure’n la informació obtinguda. Aquest buidatge no serà una transcripció literal de les entrevistes, sinó un cronograma temàtic de les filmacions. Aquesta tasca la farà l’Ajuntament d’Àger.
• Redacció de les conclusions generals, de la memòria del procés d’execució i d’un article per a difondre i publicar els resultats d’aquesta primera fase.

Col·laboració

El projecte s’ha encarregat a l’empresa TERRITORIUM i ha estat supervisat per membres de la Fundació Arnau Mir de Tost.

La primera fase del projecte s’ha dividit en 2. La primera part ha estat subvencionada per l’INSTITUT D’ESTUDIS ILERDENCS de la Diputació de LLeida. La segona part de la Fase I que acaba de finalitzar, ha estat subvencionada per l’INSTITUT RAMON MUNTANER. Per la seva banda, l’Ajuntament d’Àger col·labora en tasques concretes del projecte.

Agraïments

Des de la Fundació Arnau Mir de Tost volem agrair la seva col·laboració a totes les persones entrevistades que han explicat les seves experiències en l’escolarització de la Vall d’Àger sense les quals els projecte no es pot dur a terme.

Igualment agraïm tot el suport de les institucions per a la realització del projecte.

Amb la col·laboració de:

tots

Enllaços: Institut d’Estudis Ilerdencs, Diputació de Lleida, Institut Ramon Muntaner, Ajuntament Àger

SIMPOSI: Present i futur de la Col·legiata de Sant Pere als 10 anys de la restauració

Captura de pantalla 2020-09-16 19.22.13

PRESENTACIÓ

Aquest any 2020 fa deu anys que finalitzaren les obres de restauració de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger més importants que ha rebut el monument des del seu abandonament definitiu a finals del segle XIX. Aquestes obres de gran envergadura, permeteren la reconstrucció de part de l’església canonical i el seu cobriment amb un teulat, així com l’adequació de l’accés a l’edifici i a l’exterior d’aquest mitjançant la instal·lació d’unes rampes i passarel·les de fusta.

Les obres han permès que a partir de llavors comencés a realitzar-se activitats al monument per tal de difondre la seva gran vàlua històrica i arquitectònica, especialment a través de visites guiades que s’han realitzat des de llavors fins ara.

Amb posterioritat a les obres finalitzades el 2010 s’han realitzat algunes altres intervencions que, si bé han estat necessàries, no han tingut la repercussió d’aquelles per a la posta en valor del monument sinó més aviat per a la seva, del tot necessària, conservació.

La feina que queda per fer al monument és de la seva mateixa mida, enorme. Creiem que cal, però, emprendre totes aquelles accions que es puguin per part de les administracions, entitats i ciutadania en general, per tal d’arribar a la restauració i conservació consolidada del monument en la seva totalitat. Tanmateix, també pensem que això s’ha de dur a terme de manera consensuada i ordenada.

És per aquest motiu que la Fundació Privada Arnau Mir de Tost ha cregut necessària la realització d’una trobada, en forma de Simposi, que aplegui els especialistes de tots els camps implicats en la restauració, conservació i posta en valor del monument, que hi hagin treballat, s’hi hagin vist implicats d’alguna manera o senzillament que hi tinguin un interès manifest, per tal de consensuar un full de ruta, un pla director de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger, per als propers 20 anys.

PROGRAMA

(Aquest programa pot modificar-se abans de la data de celebració)

Lloc de celebració: església de Sant Pere d’Àger

Dia: 19 de setembre de 2020

Composició

Taula rodona 1. Arquitectura. Els components seran arquitectes especialistes en patrimoni que hagin participat en alguna de les restauracions del monument o bé que n’hagin fet estudis i projectes.

Taula rodona 2. Arqueologia. Els components seran arqueòlegs que hagin participat en alguna de les campanyes arqueològiques dutes a terme a la Col·legiata o que hi estiguin interessats.

Taula rodona 3. Conservació i restauració. Els components seran restauradors i conservadors que hagin participat en la restauració del monument o peces procedents del monument.

Taula rodona 4. Museïtzació i difusió. Els components seran especialistes en museologia i gestió de patrimoni cultural.

Participants

Taula rodona 1. Arquitectura: Gerard Fontanals, Núria Laplaza. Moderador: Francesc Fité.

Taula rodona 2. Arqueologia. Jesús Brufal, Eva Solanes. Moderadora: Cristina Masvidal

Taula rodona 3. Conservació i restauració. Ramon Solé, Núria Gilart. Moderadora: Antonieta Jarne.

Taula rodona 4. Museïtzació i difusió. Carme Berlabé, Clara Masriera, Alba Rodríguez. Moderadora: Carme Alòs.

Horari

Matí

10:30h Presentació de l’acte per part de l’alcaldessa, el president de la Fundació i autoritats convidades.

11:00h Taula rodona 1.

Pausa cafè

12:00h Taula rodona 2.

13:00h Participació del públic, debat al voltant de les 2 taules rodones.

15:30h Taula rodona 3.

16:30h Taula rodona 4.

17:30h Participació del públic, debat al voltant de les 2 taules rodones.

18:00h Clausura del Simposi.

ORGANITZACIÓ I COL·LABORACIÓ

Aquest Simposi ha estat pensat i proposat per la Fundació Arnau Mir de Tost, organitzat amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Àger, i compta amb el suport econòmic de l’Institut Ramon Muntaner, i el recolzament de Geoparc Orígens.

logo_irmu_portal_5af18ad95f200

UNA FESTA MAJOR DIFERENT

UNA FESTA MAJOR DIFERENT

Una festa major diferent

Fa uns dies vam fer una crida a través de les xarxes socials i altres canals perquè qui volgués ens expliqués com vivia la Festa Major d’Àger, ja que enguany, per causes que tothom sap, no es podrà viure una Festa Major “normal” sinó dins d’una “altra normalitat”.

Per aquest motiu, vam impulsar una petita acció per recollir la memòria popular sobre aquest esdeveniment tant important en el cicle anual de les nostres vides. És com el punt àlgid de l’any, un punt d’inflexió; l’abans i el després de la festa també marquen l’inici i el final de les vacances.

Què és per a tu la Festa major d’Àger? Quins actes hi ha? Què es feia abans?… La idea era fer un recopilatori dels actes, els costums i les tradicions de la festa major, a través de textos, imatges, música, vídeos.

El recull

Amb el material que ens ha fet arribar la gent que ha volgut participar en aquest petit projecte, als quals agraïm la seva col·laboració, hem elaborat un dossier que us el podreu descarregar fàcilment sempre que vulgueu, així com algunes altres imatges que de ben segur recordareu.

Dossier recopilatori

Exemplars de La Cabra Negra

Programa Festa Major 1955

Bona Festa Major 2020!

Escolarització a la Vall d’Àger

El projecte

Aquests darrers mesos s’ha endegat el projecte de recerca sobre l’escolarització a la Vall d’Àger que té per objectiu l’escolarització a la Vall d’Àger, centrant l’atenció en la figura del mestre Andreu Farran i en la naturalesa de l’escola rural.

En finalitzar la recerca, i per tal de fer-ne difusió, s’elaboraran un seguit de materials didàctics i de divulgació que ajudaran el públic a entendre el valor de la institució escolar en l’àmbit rural, així com el paper dels mestres al llarg de la seva història.

Donada l’extensió del projecte, s’ha considerat dividir-lo en fases, de les quals la primera i la segona estaran adreçades a la recerca, mentre que una tercera es destinarà a la creació dels materials citats.

La fase I: recull de memòria oral

La primera fase (àmbit d’investigació) compren el recull i tractament dels recursos orals disponibles per a la recerca i elaboració dels materials de difusió, i està condicionada per la pròpia naturalesa efímera de les fonts a consultar. Les tasques a assolir són les següents:

• Elaboració d’un guió de l’entrevista, orientat a recollir el record i les vivències que les generacions més grans van mantenir amb aquesta institució.
La ubicació de l’escola i la seva valoració com a espai, la relació amb els professors i companys, el sistema d’aprenentatge i els continguts, etc., seran aspectes a contemplar de cara a l’elaboració del guió d’entrevista.
• Sondeig i tria de les persones a entrevistar: veïns i veïnes dels pobles de la Règola, l’Ametlla, Àger, Corçà, Font de Pou, Millà i Agulló.
La forquilla cronològica dels entrevistats serà ampla (persones nascudes entre les dècades dels anys trenta i seixanta) per tal d’establir un recorregut històric que mostri l’evolució del sistema educatiu.
• Distribució del calendari d’entrevistes i concreció amb les persones a entrevistar.
• Realització de 12 entrevistes. L’enregistrament es farà a dues càmeres i seran necessàries dues persones (càmera i entrevistador) per a executar-les.
• Adequació del material audiovisual per al seu ús. Adaptació del material obtingut al format adient per a la seva consulta.
• Tractament de la informació obtinguda en les entrevistes. Buidatge temàtic dels enregistraments per tal de poder manipaular i consultar la informació en futurs treballs.
Aquest buidatge no serà una transcripció literal de les entrevistes, sinó un cronograma temàtic de les filmacions.
• Buidatge de 6 entrevistes realitzades per alumnes de l’escola ZER Andreu Farran durant l’any 2015 a diversoso ex-alumnes del mestre Andreu Farran.
Aquestes entrevistes, realitzades com a resultat d’un conveni de col·laboració entre l’escola i la Fundació, van ser la base dels Treballs de Recerca rque els alumnes de Cicle Superior van desenvolupar aquell any.
Des de la Fundació es pretén fer el buidatge sistemàtic dels enregistraments i extreure’n la informació obtinguda. Aquest buidatge no serà una transcripció literal de les entrevistes, sinó un cronograma temàtic de les filmacions.
• Redacció de les conclusions generals, de la memòria del procés d’execució i d’un article per a difondre i publicar els resultats d’aquesta primera fase.

Col·laboració

El projecte s’ha encarregat a l’empresa TERRITORIUM i ha estat supervisat per membres de la Fundació Arnau Mir de Tost.

Aquesta primera fase del projecte ha rebut l’ajut de l’INSTITUT D’ESTUDIS ILERDENCS de la Diputació de LLeida i de l’INSTITUT RAMON MUNTANER, així com de l’Ajuntament d’Àger.

Agraïments

Des de la Fundació Arnau Mir de Tost volem agrair la seva col·laboració a totes les persones entrevistades que han explicat les seves experiències en l’escolarització de la Vall d’Àger sense les quals els projecte no es pot dur a terme.

Igualment agraïm tot el suport de les institucions per a la realització del projecte.

Amb la col·laboració de:

tots

Enllaços: Institut d’Estudis Ilerdencs, Diputació de Lleida, Institut Ramon Muntaner, Ajuntament Àger

SABIES QUE A SANTA COLOMA D’ÀGER…

El jaciment arqueològic de Santa Coloma d’Àger 

Sabies què en el municipi d’Àger es localitza una de les necròpolis més transcendents d’Europa per l’estudi de les comunitats rurals entre els segles V i XI?

Doncs així és, molt a prop de l’actual casc urbà d’Àger, es preserva un solar catalogat com jaciment arqueològic en el qual des de principis del segle XX i fins el present, s’han localitzat en diverses intervencions arqueològiques, diferents tipologies d’enterraments el vincle de les quals és la ideologia, la cristiana.

Sarcòfag Santa Coloma

Foto detall del sarcòfag excavat en la campanya del 2014. Jesús Brufal Sucarrat.

Què hi trobem a Santa Coloma?

Més enllà de la possible basílica paleocristiana avui ubicada sota el camí del Coll d’Ares, diverses excavacions arqueològiques han localitzat restes de murs per identificar, els quals en les seves proximitats s’hi han detectat sarcòfags de pedra i fosses amb lloses amb inhumats al seu interior. Allunyats d’aquests possibles hàbitats, s’obre un gran camp d’enterraments del tipus fossa simple antropomorfa, amb característiques ben singulars a l’hora d’identificar l’inhumat segons la seva edat: els més petits es reconeixien per una única llosa elevada amb terra, i els adolescents i adults per lloses que cobrien la fossa.

Qui eren?

Els estudis antropològics van aportant dades significatives com per exemple la baixa incidència de les càries en la població estudiada, una afirmació que pot relacionar-se amb el baix consum alimentari de carbohidrats. Això ens duu a la seva dieta, poc monopolitzada pels cereals. Tanmateix, aquestes primeres hipòtesis s’han de contrastar amb les dades dels anàlisis de mostres per conèixer les ràtios d’isòtops i l’ADN.

Santa Coloma Àger

Àrea d’excavació de l’any 2015. Antonio Porcheddu.

Com els disposaven?

A més a més, la necròpoli s’organitza. Aquesta presenta un urbanisme ben delimitat a partir d’un criteri comú, la orientació dels enterraments d’acord amb la ideologia, el cristianisme. Per això el cap s’ubica a l’oest i els peus a l’est, tot imitant la mirada vers la Ciutat Santa de Jerusalem. Tot i així, les fosses tenen petites desviacions, un fet associat a la capacitat d’orientació respecte el Sol segons l’estació de l’any. Finalment, nombrar que l’ordenació en files és gairebé perfecta, interrompudes per petits conjunts que s’han associat a grups familiars, una afirmació que l’anàlisi d’ADN resoldrà.

Santa Coloma Àger

Àrea d’excavació de l’any 2018. Àngela Gonzalez Centelles

I ja està?

La investigació arqueològica de Santa Coloma no s’atura, hi ha molta feina per fer, moltes campanyes arqueològiques per dur a terme i molta recerca als laboratoris que mica en mica aniran aportant més coneixement d’aquestes comunitats rurals dels segles V-XI dC de les quals realment no se’n té gaire coneixement. Per això Santa Coloma és important!


Agraïm a Jesús Brufal Sucarrat el text i les fotografies.

AUCA DE MACOT I LA GUILLEUMOTA

UNA NOVA AUCA DE JOAN ROSELL

La Fundació Arnau Mir de Tost us convida demà dissabte a la presentació d’aquesta nova auca realitzada per Joan Rosell. Els textos han rebut l’assessorament de Francesc Fité. Aquesta és la segona auca de Joan Rosell: la primera la realitzà fa uns anys dedicada a la Història d’Àger.

L’acte tindrà lloc demà, a la sala de plens de l’ajuntament d’Àger, a les 12h del migdia.

Intervindran els autors de l’auca i després hi haurà repartiment gratuït d’exemplars.

L’auca s’ha publicat gràcies a la col·laboració de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la Diputació de Lleida.

 

Bandolerisme

 

En acabat l’acte, l’auca estarà disponible també en versió digital en aquesta web.

Amb la col·laboració de:

diputacio-logo-2012

estudis_ilerdencsLogo Ajuntament

 

 

Fulls de patrimoni núm. 4

Fulls de patrimoni núm. 4

Fa uns mesos vam volen endegar aquest petit projecte, un més dins la tasca divulgativa dela Fundació Arnau Mir de Tost, per tal de posar a l’abast del tothom de manera fàcil i gratuïta, petites recerques, reflexions i coneixements que van sorgint o que ja existien però no s’havien publicat.

Avui hem publicat el núm. 4 de la sèrie Fulls de Patrimoni, us convidem a llegir-los i consultar-los i esperem podem continuar.

Per veure els que ja estan publicats heu d’anar a: Fulls de Patrimoni