Presentació del llibre “Contes que no tots ho són”
Aquest matí ha tingut lloc la presentació del llibre recentment publicat de Joan Rosell “Contes que no tots ho són” (Garsineu Edicions, Tremp) a la sala d’actes de l’Ajuntament d’Àger. Després d’unes paraules de benvinguda de l’Alcalde Sr. Lluís Ardiaca, ha pres la paraula el Sr. Francesc Fité, president de la Fundació Arnau Mir de Tost, per presentar el llibre. La sala s’ha emplenat de públic que ha aplaudit les intervencions que s’han realitzat.
El títol del llibre
Joan Rosell ha explicat que el títol del llibre el va decidir després de conèixer els escrits de Lluís Marià Vidal (Barcelona, 6 d’octubre de 1842–10 de gener de 1922). Lluís Marià Vidal fou enginyer de mines, geòleg, arqueòleg pioner i president del Centre Excursionista de Catalunya, de l’Ateneu Barcelonès i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Lluís Marià Vidal, escrigué “Cuentos que no ho són” (Guinart y Pujolar 1916-1917, Barcelona).
Benet Rosell i els contes
L’autor ha intervingut explicant que el llibre està dedicat al seu germà Benet Rosell, desaparegut el 2016. És per aquest motiu que la portada del llibre mostra un quadre de Benet Rosell.
Joan Rosell ha explicat com aquests contes són fruit de la dedicació que va donar al seu germà els darrers temps de la seva malaltia, convertint anècdotes i històries anotades en literatura, en contes que tenen el fonament en petites històries reals explicades i arrodonides amb imaginació, i que tenen com a coordenades geogràfiques Àger, Tremp i Binibéquer (Menorca).
Intervenció de l’autor
El text de la presentació
Tot seguit podeu llegir la presentació de Francesc Fité:
“L’obra que tinc a les mans per presentar-vos-la, és el darrer escrit del Joan Rosell, on es recullen records, contes i anècdotes diverses espigades de diferents moments de la seva vida, en el seu triple escenari vivencial on ha fixat arrels i signes d’identitat lligats a la seva llarga i extensa trajectòria com a geòleg, estretament vinculada al Montsec, en tota la seva extensió, entre la Noguera i el Pallars, i també a l’illa de Menorca.
En la producció d’un científic, hi ha la producció científica, és a dir textos, que és fruit de l’estudi i la investigació, en el seu cas vinculada a un intensíssim i extens treball de camp, i la que podem definir com a vivencial. Llegint el llibre del Joan, m’ha vingut a la memòria el llibre de l’historiador cerverí Agustí Duran i Sanpere, Pels camins de la història que, malgrat no assemblar-se massa al del Joan, és resultat també del seu mon vivencial, paral·lel al científic, doncs aplega anècdotes i troballes d’investigació diverses com la que li va permetre identificar l’antic retaule de la cripta de Sant Pere d’Àger, arran d’uns relleus que ingressaren al MNAC, procedents de la col·lecció Batlló. Uns relleus que, en desafectar-se la col·legiata i dispersar-se el seu patrimoni, anaren a parar a la capella de Casa Sanuy d’Àger, a Sant Martí, avui més coneguda com a casa Xaparró. Cal pensar que en algun moment de finals del s. XIX entraren en comerç per passar tot seguit a engrossir la col·lecció Batlló que fou adquirida posteriorment pel MNAC.
No vull avançar el contingut dels seus contes aplegats amb cura de germà gran per tal de poder llegir-los al seu germà petit, el Beni, que ell ens explicarà tot seguit amb tot detall, vull només advertir l’interessant que resulta veure-hi reflectida la seva vocació docent de geòleg, sempre disposat a explicar aspectes relacionats amb les pedres, subsòls, formació d’estrats i relleus adjuntats a anècdotes divertides i evocadores de moments viscuts en el passat. El seu amor per la Geologia és sempre omnipresent i amb ganes de fer-la conèixer.
Per altra part, puc afirmar amb total rotunditat que ens trobem davant d’un anecdotari i recull de contes i records cent per cent Joan Rosell. En la lectura dels diferents textos, il·lustrats amb dibuixos de collita pròpia, hi destil·la sens dubte la seva vitalitat intensa i planera i alguns cops finament sorneguera, en aquesta barreja de geòleg docent i d’home arrelat a la terra, participant en àpats, caceres i altres activitats, d’esbarjo o de caire cultural en els territoris vivencials que evocàvem. Pastors i pescadors sobretot, hi prenen un gran relleu, dins del marc de treball de camp de las seva trajectòria com a geòleg, per llur arrelament a la terra, l’escenari fonamental de las seva recerca i també de la seva experiència vital.
Sens dubte aquest arrelament i contacte vivencial amb la terra i amb els homes més units a ella, com els pastors al Montsec, o els pescadors a la Menorca, que ens evoca tan finament, és un dels valors del llibre, a través del qual copsem l’autèntic i genuí Joan Rosell, l’home d’Àger i Tremp que recorda i rememora al seu padrí Jaumet del Barbut que de ben segur li feu estimar el Montsec i li obrí la vocació vers la Geologia. Saurí, ermità i sobretot gran amant de Col·lobó i de tot el Montsec que coneixia profundament, per aquest motiu col·laborà estretament amb el meu pare quan es portà a terme la repoblació del Montsec, en els anys cinquanta. També fou ell qui salvà de la destrucció els retaules de Col·lobó que romanen actualment al Museu de Lleida. Un home que, segons diuen, cada dia pujava a Col·lobó per cuidar l’hort, atendre l’arner o senzillament per sentir la frescor i la intensitat de l’aire del Montsec. Home polifacètic, podríem seguir parlant sobre ell, però és del Joan de qui hem volgut mostrar el perfil de geòleg i, a la vegada, d’home de la terra.
Amb aquestes paraules, vull donar fi a la presentació d’aquest llibre ben escrit, amb un lèxic ric que en algun moment potser us farà acudir al diccionari per esbrinar alguns dels mots que s’hi empra, però que sens dubte us enganxarà llegint el seu ric anecdotari, a través del qual us traslladarà al passat més pregon i també al present més actual, per cloure sempre cada conte amb el fi humor que el caracteritza. Llegiu-lo i em donareu la raó de tot el que afirmo.
Àger, 20 d’abril de 2019
Francesc Fité Llevot
