És un pla de desplegament de conferències i jornades per tot el territori català amb l’objectiu de prendre consciència de la necessitat de transitar vers les energies renovables per fer front al canvi climàtic i a les necessitats energètiques.
Un dels aspectes transcendents de la Transició Energètica actual és la distribució i menor intensitat de les fonts d’energia i la necessitat de grans superfícies de territori per captar-la.
En el marc de la X Setmana dels Geoparcs Europeus, es va programar diverses activitats a l’entorn del Geoparc. A Àger, es va realitzar una xerrada amb títol Arnau Mir i Arsenda, la terra i la guerra en l’any mil, a la Col.legiata de Sant Pere d’Àger, per part del periodista i escriptor Vicenç Villatoro.
Vicenç Villatoro es troba aquests mesos establert a Àger treballant en la creació d’una obra que té per objecte les figures històriques d’Arnau Mir de Tost i Arsenda d’Àger.
La xerrada de Vicenç Villatoro
L’acte va ser presentat per Xavier Mir, director científic del Geoparc Orígens, del qual forma part Àger.
Tot seguit va intervenir el President de la Fundació Arnau Mir de Tost, el Dr. Francesc Fité, introduint Arnau Mir de Tost i Arsenda d’Àger.
Per després iniciar la xerrada que va mantenir el públic assistent ben atent durant l’hora següent. Diverses entitats promocionen la creació del llibre de Vicenç Villatoro. Més informació sobre aquest projecte AQUÍ.
LES PINTURES MURALS ROMÀNIQUES DEL MONTSEC I DEL BISBAT HISTÒRIC DE LLEIDA. HISTÒRIA I CONSERVACIÓ-RESTAURACIÓ
El proper dissabte 21 de febrer de 2026 tindrà lloc la IVa Jornada de Conservació-Restauració del patrimoni, intitulada Les Pintures murals romàniques del Montsec i del Bisbat Històric de Lleida. Història i conservació-restauració.
La Jornada es desenvoluparà a la sala de plens de l’ajuntament d’Àger durant el matí, per finalitzar amb una visita comentada a la Col.legiata de Sant Pere d’Àger sobre les recents obres de restauració a l’aula capitular i al claustre gòtic.
El context històric
Entre els anys 1907-1920 va endegar-se el recull dels testimonis de pintura mural romànica de Catalunya per iniciativa sobretot de l’historiador Josep Pijoan, que va escriure la primera obra de conjunt sobre aquestes pintures i va esperonar al pintor Joan Vallhonrat a fer-ne còpies en aquarel·la. Fou una iniciativa que conduí a l’arrencament per part de la Mancomunitat de bona part d’aquestes pintures davant el perill de venda i exili, després que foren arrencades i venudes les pintures de l‘absis principal de Santa Maria de Mur, avui al Museu de Belles Arts de Boston. La Mancomunitat adquirí i diposità aquestes pintures murals a l’actual Museu Nacional d’Art de Catalunya, propiciant així tant l’estudi com la seua conservació-restauració.
El Museu Nacional d’Art de Catalunya es convertí aleshores en el posseïdor de la col·lecció més important de pintura romànica de tot el món, impulsant llur coneixement i difusió, alhora que seguí la recerca de nous testimonis i el rescat de conjunts com els de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger o les de la capella del castell d’Orcau, ambdós al Montsec. Un cas singular el tenim en les controvertides pintures de la sala capitular del monestir hospitaler de Sixena, que va pertànyer al bisbat de Lleida fins l’any 1995.
Una posta al dia amb especialistes en la matèria
En aquesta ocasió volem dedicar la jornada a la història, vicissituds i conservació-restauració de les pintures murals del Montsec i del bisbat històric de Lleida de la mà d’assenyalats especialistes, com Mireia Mestre (directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya), Rosa Gasol (Dra. en Belles Arts i conservadora-restauradora de pintura mural), Montserrat Pagès (antiga conservadora del Museu Nacional d’Art de Catalunya), Pere Rovira (cap de l’àrea de pintura mural del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya) i Josep Minguell (pintor muralista).
Programa
La Jornada s’iniciarà a les 9h i finalitzarà a les 14:30h
Inscripcions
La Jornada és gratuïta, però cal inscripció prèvia enviant un missatge al correu: farnaumirtost@gmail.com amb el nom complet. L’aforament és limitat.
Informació pràctica
Bars, restaurants, allotjaments i aparcaments a Àger.
Encesa de Torres, Talaies i Talaiots de la Mediterrània pels Drets Humans
El dimarts 18 de novembre de 2025, a Mallorca es va presentar una nova edició de l’Encesa de Torres, Talaies i Talaiots pels Drets Humans a la Mediterrània. L’Encesa se celebrarà dia 31 de gener de 2026.
L’acte va anar a càrrec del Fons Mallorquí de Cooperació, el Consell de Mallorca i Amnistia Internacional qui han presentat el cartell i els detalls d’aquesta nova edició de la iniciativa. L’Encesa il.lumina cada any punts estratègics del litoral i de l’interior de l’illa.
Objectiu de l’Encesa
Com cada any l’objectiu de l’Encesa és reafirmar el compromís col·lectiu amb la defensa dels drets humans, de la dignitat i de l’acollida, com recull el manifest d’aquesta edició.
L’Encesa va començar a Mallorca l’any 2016, impulsada per un grup de docents de l’IES Marratxí. El grup volia recuperar la connexió visual entre les antigues torres de defensa. Aquell primer any, sense saber-ho, coincidí amb el IV centenari de la mort de Joan Baptista Binimelis, matemàtic i creador del sistema històric de senyals de fum i foc.
Amb el suport de la Societat Balear de Matemàtiques SBM-XEIX, la iniciativa va néixer amb voluntat de recreació històrica. Amb el temps, però, i davant les realitats migratòries del Mediterrani, l’Encesa ha esdevingut també un gest de reflexió i compromís humanitari: imaginar que la llum que s’alça des de cada talaia indica el camí cap a un port segur per a totes les persones que cerquen protecció.
El Manifest conjunt
A partir d’avui fins al 21 de gener de 2026 us convidem a adherir-vos a la iniciativa de l’Encesa de Torres, Talaies i Talaiots de la Mediterrània pels Drets Humans i a mantenir viva la flama comunitària que reivindica una societat més justa, més humana i més compromesa amb els drets fonamentals, a través del formulari següent: Formulari d’adhesió al manifest de l’ENCESA 2026.
Catalunya, País Valencià, Aragó, Balears, la Franja i Catalunya del Nord
Durant aquesta jornada s’encendran punts d’encesa a tot el territori de parla catalana amb la voluntat de seguir la intenció original de recrear la comunicació visual que tenia lloc entre les torres de guaita, les quals eren, essencialment, un recurs d’autodefensa i que ara amb aquesta acció es converteixen en punts de llum, en fars d’acollida que mostren el camí d’arribada.
En aquesta iniciativa per quart any consecutiu hi participen la Fundació Arnau Mir de Tost i l’ajuntament d’Àger. El primer any, amb l’encesa de la torre campanar de Sant Pere; l’any següent amb la participació de la torre de Fontdepou i també amb la de la Baronia de Sant Oïsme. I enguany afegim la Torre dels Masos de Millà a la iniciativa.
