Breu història del retaule gòtic de Sant Pere d’Àger
Read MoreAndreu Farran, l’escola rural ahir i avui. Final fase I.
El projecte
Aquests darrers mesos s’ha endegat el projecte de recerca sobre l’escolarització a la Vall d’Àger que té per objectiu l’escolarització a la Vall d’Àger, centrant l’atenció en la figura del mestre Andreu Farran i en la naturalesa de l’escola rural. En aquesta data, hem finalitzat la Fase I del projecte.
En finalitzar la recerca, i per tal de fer-ne difusió, s’elaboraran un seguit de materials didàctics i de divulgació que ajudaran el públic a entendre el valor de la institució escolar en l’àmbit rural, així com el paper dels mestres al llarg de la seva història.
Donada l’extensió del projecte, s’ha considerat dividir-lo en fases, de les quals la primera i la segona estaran adreçades a la recerca, mentre que una tercera es destinarà a la creació dels materials citats.
Finalització de la fase I
La primera fase (àmbit d’investigació) compren el recull i tractament dels recursos orals disponibles per a la recerca i elaboració dels materials de difusió, i està condicionada per la pròpia naturalesa efímera de les fonts a consultar. Les tasques a assolir són les següents:
• Elaboració d’un guió de l’entrevista, orientat a recollir el record i les vivències que les generacions més grans van mantenir amb aquesta institució.
La ubicació de l’escola i la seva valoració com a espai, la relació amb els professors i companys, el sistema d’aprenentatge i els continguts, etc., seran aspectes a contemplar de cara a l’elaboració del guió d’entrevista.
• Sondeig i tria de les persones a entrevistar: veïns i veïnes dels pobles de la Règola, l’Ametlla, Àger, Corçà, Font de Pou, Millà i Agulló.
La forquilla cronològica dels entrevistats serà ampla (persones nascudes entre les dècades dels anys trenta i seixanta) per tal d’establir un recorregut històric que mostri l’evolució del sistema educatiu.
• Distribució del calendari d’entrevistes i concreció amb les persones a entrevistar.
• Realització de 12 entrevistes. L’enregistrament es farà a dues càmeres i seran necessàries dues persones (càmera i entrevistador) per a executar-les.
• Adequació del material audiovisual per al seu ús. Adaptació del material obtingut al format adient per a la seva consulta.
• Tractament de la informació obtinguda en les entrevistes. Buidatge temàtic dels enregistraments per tal de poder manipaular i consultar la informació en futurs treballs.
Aquest buidatge no serà una transcripció literal de les entrevistes, sinó un cronograma temàtic de les filmacions.
• Buidatge de 6 entrevistes realitzades per alumnes de l’escola ZER Andreu Farran durant l’any 2015 a diversoso ex-alumnes del mestre Andreu Farran.
Aquestes entrevistes, realitzades com a resultat d’un conveni de col·laboració entre l’escola i la Fundació, van ser la base dels Treballs de Recerca rque els alumnes de Cicle Superior van desenvolupar aquell any.
Des de la Fundació es pretén fer el buidatge sistemàtic dels enregistraments i extreure’n la informació obtinguda. Aquest buidatge no serà una transcripció literal de les entrevistes, sinó un cronograma temàtic de les filmacions. Aquesta tasca la farà l’Ajuntament d’Àger.
• Redacció de les conclusions generals, de la memòria del procés d’execució i d’un article per a difondre i publicar els resultats d’aquesta primera fase.
Col·laboració
El projecte s’ha encarregat a l’empresa TERRITORIUM i ha estat supervisat per membres de la Fundació Arnau Mir de Tost.
La primera fase del projecte s’ha dividit en 2. La primera part ha estat subvencionada per l’INSTITUT D’ESTUDIS ILERDENCS de la Diputació de LLeida. La segona part de la Fase I que acaba de finalitzar, ha estat subvencionada per l’INSTITUT RAMON MUNTANER. Per la seva banda, l’Ajuntament d’Àger col·labora en tasques concretes del projecte.
Agraïments
Des de la Fundació Arnau Mir de Tost volem agrair la seva col·laboració a totes les persones entrevistades que han explicat les seves experiències en l’escolarització de la Vall d’Àger sense les quals els projecte no es pot dur a terme.
Igualment agraïm tot el suport de les institucions per a la realització del projecte.
Amb la col·laboració de:
Enllaços: Institut d’Estudis Ilerdencs, Diputació de Lleida, Institut Ramon Muntaner, Ajuntament Àger
SIMPOSI: Present i futur de la Col·legiata de Sant Pere als 10 anys de la restauració
PRESENTACIÓ
Aquest any 2020 fa deu anys que finalitzaren les obres de restauració de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger més importants que ha rebut el monument des del seu abandonament definitiu a finals del segle XIX. Aquestes obres de gran envergadura, permeteren la reconstrucció de part de l’església canonical i el seu cobriment amb un teulat, així com l’adequació de l’accés a l’edifici i a l’exterior d’aquest mitjançant la instal·lació d’unes rampes i passarel·les de fusta.
Les obres han permès que a partir de llavors comencés a realitzar-se activitats al monument per tal de difondre la seva gran vàlua històrica i arquitectònica, especialment a través de visites guiades que s’han realitzat des de llavors fins ara.
Amb posterioritat a les obres finalitzades el 2010 s’han realitzat algunes altres intervencions que, si bé han estat necessàries, no han tingut la repercussió d’aquelles per a la posta en valor del monument sinó més aviat per a la seva, del tot necessària, conservació.
La feina que queda per fer al monument és de la seva mateixa mida, enorme. Creiem que cal, però, emprendre totes aquelles accions que es puguin per part de les administracions, entitats i ciutadania en general, per tal d’arribar a la restauració i conservació consolidada del monument en la seva totalitat. Tanmateix, també pensem que això s’ha de dur a terme de manera consensuada i ordenada.
És per aquest motiu que la Fundació Privada Arnau Mir de Tost ha cregut necessària la realització d’una trobada, en forma de Simposi, que aplegui els especialistes de tots els camps implicats en la restauració, conservació i posta en valor del monument, que hi hagin treballat, s’hi hagin vist implicats d’alguna manera o senzillament que hi tinguin un interès manifest, per tal de consensuar un full de ruta, un pla director de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger, per als propers 20 anys.
PROGRAMA
(Aquest programa pot modificar-se abans de la data de celebració)
Lloc de celebració: església de Sant Pere d’Àger
Dia: 19 de setembre de 2020
Composició
Taula rodona 1. Arquitectura. Els components seran arquitectes especialistes en patrimoni que hagin participat en alguna de les restauracions del monument o bé que n’hagin fet estudis i projectes.
Taula rodona 2. Arqueologia. Els components seran arqueòlegs que hagin participat en alguna de les campanyes arqueològiques dutes a terme a la Col·legiata o que hi estiguin interessats.
Taula rodona 3. Conservació i restauració. Els components seran restauradors i conservadors que hagin participat en la restauració del monument o peces procedents del monument.
Taula rodona 4. Museïtzació i difusió. Els components seran especialistes en museologia i gestió de patrimoni cultural.
Participants
Taula rodona 1. Arquitectura: Gerard Fontanals, Núria Laplaza. Moderador: Francesc Fité.
Taula rodona 2. Arqueologia. Jesús Brufal, Eva Solanes. Moderadora: Cristina Masvidal
Taula rodona 3. Conservació i restauració. Ramon Solé, Núria Gilart. Moderadora: Antonieta Jarne.
Taula rodona 4. Museïtzació i difusió. Carme Berlabé, Clara Masriera, Alba Rodríguez. Moderadora: Carme Alòs.
Horari
Matí
10:30h Presentació de l’acte per part de l’alcaldessa, el president de la Fundació i autoritats convidades.
11:00h Taula rodona 1.
Pausa cafè
12:00h Taula rodona 2.
13:00h Participació del públic, debat al voltant de les 2 taules rodones.
15:30h Taula rodona 3.
16:30h Taula rodona 4.
17:30h Participació del públic, debat al voltant de les 2 taules rodones.
18:00h Clausura del Simposi.
ORGANITZACIÓ I COL·LABORACIÓ
Aquest Simposi ha estat pensat i proposat per la Fundació Arnau Mir de Tost, organitzat amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Àger, i compta amb el suport econòmic de l’Institut Ramon Muntaner, i el recolzament de Geoparc Orígens.
UNA FESTA MAJOR DIFERENT
Una festa major diferent
Fa uns dies vam fer una crida a través de les xarxes socials i altres canals perquè qui volgués ens expliqués com vivia la Festa Major d’Àger, ja que enguany, per causes que tothom sap, no es podrà viure una Festa Major “normal” sinó dins d’una “altra normalitat”.
Per aquest motiu, vam impulsar una petita acció per recollir la memòria popular sobre aquest esdeveniment tant important en el cicle anual de les nostres vides. És com el punt àlgid de l’any, un punt d’inflexió; l’abans i el després de la festa també marquen l’inici i el final de les vacances.
Què és per a tu la Festa major d’Àger? Quins actes hi ha? Què es feia abans?… La idea era fer un recopilatori dels actes, els costums i les tradicions de la festa major, a través de textos, imatges, música, vídeos.
El recull
Amb el material que ens ha fet arribar la gent que ha volgut participar en aquest petit projecte, als quals agraïm la seva col·laboració, hem elaborat un dossier que us el podreu descarregar fàcilment sempre que vulgueu, així com algunes altres imatges que de ben segur recordareu.
Bona Festa Major 2020!
Escolarització a la Vall d’Àger
El projecte
Aquests darrers mesos s’ha endegat el projecte de recerca sobre l’escolarització a la Vall d’Àger que té per objectiu l’escolarització a la Vall d’Àger, centrant l’atenció en la figura del mestre Andreu Farran i en la naturalesa de l’escola rural.
En finalitzar la recerca, i per tal de fer-ne difusió, s’elaboraran un seguit de materials didàctics i de divulgació que ajudaran el públic a entendre el valor de la institució escolar en l’àmbit rural, així com el paper dels mestres al llarg de la seva història.
Donada l’extensió del projecte, s’ha considerat dividir-lo en fases, de les quals la primera i la segona estaran adreçades a la recerca, mentre que una tercera es destinarà a la creació dels materials citats.
La fase I: recull de memòria oral
La primera fase (àmbit d’investigació) compren el recull i tractament dels recursos orals disponibles per a la recerca i elaboració dels materials de difusió, i està condicionada per la pròpia naturalesa efímera de les fonts a consultar. Les tasques a assolir són les següents:
• Elaboració d’un guió de l’entrevista, orientat a recollir el record i les vivències que les generacions més grans van mantenir amb aquesta institució.
La ubicació de l’escola i la seva valoració com a espai, la relació amb els professors i companys, el sistema d’aprenentatge i els continguts, etc., seran aspectes a contemplar de cara a l’elaboració del guió d’entrevista.
• Sondeig i tria de les persones a entrevistar: veïns i veïnes dels pobles de la Règola, l’Ametlla, Àger, Corçà, Font de Pou, Millà i Agulló.
La forquilla cronològica dels entrevistats serà ampla (persones nascudes entre les dècades dels anys trenta i seixanta) per tal d’establir un recorregut històric que mostri l’evolució del sistema educatiu.
• Distribució del calendari d’entrevistes i concreció amb les persones a entrevistar.
• Realització de 12 entrevistes. L’enregistrament es farà a dues càmeres i seran necessàries dues persones (càmera i entrevistador) per a executar-les.
• Adequació del material audiovisual per al seu ús. Adaptació del material obtingut al format adient per a la seva consulta.
• Tractament de la informació obtinguda en les entrevistes. Buidatge temàtic dels enregistraments per tal de poder manipaular i consultar la informació en futurs treballs.
Aquest buidatge no serà una transcripció literal de les entrevistes, sinó un cronograma temàtic de les filmacions.
• Buidatge de 6 entrevistes realitzades per alumnes de l’escola ZER Andreu Farran durant l’any 2015 a diversoso ex-alumnes del mestre Andreu Farran.
Aquestes entrevistes, realitzades com a resultat d’un conveni de col·laboració entre l’escola i la Fundació, van ser la base dels Treballs de Recerca rque els alumnes de Cicle Superior van desenvolupar aquell any.
Des de la Fundació es pretén fer el buidatge sistemàtic dels enregistraments i extreure’n la informació obtinguda. Aquest buidatge no serà una transcripció literal de les entrevistes, sinó un cronograma temàtic de les filmacions.
• Redacció de les conclusions generals, de la memòria del procés d’execució i d’un article per a difondre i publicar els resultats d’aquesta primera fase.
Col·laboració
El projecte s’ha encarregat a l’empresa TERRITORIUM i ha estat supervisat per membres de la Fundació Arnau Mir de Tost.
Aquesta primera fase del projecte ha rebut l’ajut de l’INSTITUT D’ESTUDIS ILERDENCS de la Diputació de LLeida i de l’INSTITUT RAMON MUNTANER, així com de l’Ajuntament d’Àger.
Agraïments
Des de la Fundació Arnau Mir de Tost volem agrair la seva col·laboració a totes les persones entrevistades que han explicat les seves experiències en l’escolarització de la Vall d’Àger sense les quals els projecte no es pot dur a terme.
Igualment agraïm tot el suport de les institucions per a la realització del projecte.
Enllaços: Institut d’Estudis Ilerdencs, Diputació de Lleida, Institut Ramon Muntaner, Ajuntament Àger
SABIES QUE A SANTA COLOMA D’ÀGER…
El jaciment arqueològic de Santa Coloma d’Àger
Sabies què en el municipi d’Àger es localitza una de les necròpolis més transcendents d’Europa per l’estudi de les comunitats rurals entre els segles V i XI?
Doncs així és, molt a prop de l’actual casc urbà d’Àger, es preserva un solar catalogat com jaciment arqueològic en el qual des de principis del segle XX i fins el present, s’han localitzat en diverses intervencions arqueològiques, diferents tipologies d’enterraments el vincle de les quals és la ideologia, la cristiana.
Foto detall del sarcòfag excavat en la campanya del 2014. Jesús Brufal Sucarrat.
Què hi trobem a Santa Coloma?
Més enllà de la possible basílica paleocristiana avui ubicada sota el camí del Coll d’Ares, diverses excavacions arqueològiques han localitzat restes de murs per identificar, els quals en les seves proximitats s’hi han detectat sarcòfags de pedra i fosses amb lloses amb inhumats al seu interior. Allunyats d’aquests possibles hàbitats, s’obre un gran camp d’enterraments del tipus fossa simple antropomorfa, amb característiques ben singulars a l’hora d’identificar l’inhumat segons la seva edat: els més petits es reconeixien per una única llosa elevada amb terra, i els adolescents i adults per lloses que cobrien la fossa.
Qui eren?
Els estudis antropològics van aportant dades significatives com per exemple la baixa incidència de les càries en la població estudiada, una afirmació que pot relacionar-se amb el baix consum alimentari de carbohidrats. Això ens duu a la seva dieta, poc monopolitzada pels cereals. Tanmateix, aquestes primeres hipòtesis s’han de contrastar amb les dades dels anàlisis de mostres per conèixer les ràtios d’isòtops i l’ADN.
Àrea d’excavació de l’any 2015. Antonio Porcheddu.
Com els disposaven?
A més a més, la necròpoli s’organitza. Aquesta presenta un urbanisme ben delimitat a partir d’un criteri comú, la orientació dels enterraments d’acord amb la ideologia, el cristianisme. Per això el cap s’ubica a l’oest i els peus a l’est, tot imitant la mirada vers la Ciutat Santa de Jerusalem. Tot i així, les fosses tenen petites desviacions, un fet associat a la capacitat d’orientació respecte el Sol segons l’estació de l’any. Finalment, nombrar que l’ordenació en files és gairebé perfecta, interrompudes per petits conjunts que s’han associat a grups familiars, una afirmació que l’anàlisi d’ADN resoldrà.
Àrea d’excavació de l’any 2018. Àngela Gonzalez Centelles
I ja està?
La investigació arqueològica de Santa Coloma no s’atura, hi ha molta feina per fer, moltes campanyes arqueològiques per dur a terme i molta recerca als laboratoris que mica en mica aniran aportant més coneixement d’aquestes comunitats rurals dels segles V-XI dC de les quals realment no se’n té gaire coneixement. Per això Santa Coloma és important!
Agraïm a Jesús Brufal Sucarrat el text i les fotografies.
AUCA DE MACOT I LA GUILLEUMOTA
UNA NOVA AUCA DE JOAN ROSELL
La Fundació Arnau Mir de Tost us convida demà dissabte a la presentació d’aquesta nova auca realitzada per Joan Rosell. Els textos han rebut l’assessorament de Francesc Fité. Aquesta és la segona auca de Joan Rosell: la primera la realitzà fa uns anys dedicada a la Història d’Àger.
L’acte tindrà lloc demà, a la sala de plens de l’ajuntament d’Àger, a les 12h del migdia.
Intervindran els autors de l’auca i després hi haurà repartiment gratuït d’exemplars.
L’auca s’ha publicat gràcies a la col·laboració de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la Diputació de Lleida.
En acabat l’acte, l’auca estarà disponible també en versió digital en aquesta web.
Amb la col·laboració de:
