• Abenza, V. 2019. Arnau Mir de Tost y Arsenda de Fluvià: el deseo y la acción de peregrinar a Compostela. Compostellanum: Revista de la Archidiócesis de Santiago de Compostela, 363
  • Lleyda, Balaguer, Convent de les Avellanes, Àger, Tremp, Talarn, Agramunt y Tàrrega, (particular), 24 a 29 de juny de 1886. L’excursionista. Butlletí mensual de la Associació Catalanista d’Excursions Científicas, any IX, 94 i 95 (31 d’agost de 1886/30 de setembre de 1886), pp. 546 i 554-555.
  • Beaulieu, Sieur (Sebastien de Pontault). 1668. Carte du gouvernement d’Àger en Catalogne. Paris. Fons IEI.
  • Bellavista, J. 1976. L’antifoner de missa de l’església de Sant Pere d’Àger. Revista catalana de teologia I. 427-452
  • Benet, A. 1983. Una comunitat mossàrab a la Vall d’Àger. Estudi antroponímic. Butlletí Interior de la Societat Onomàstica XIII: 3-7.
  • Benet, A. 1994. La comunitat mossàrab d’Àger. A: Catalunya Romànica. Vol. XVII. La Noguera. Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 29-31.
  • Bertran, P., Fité, F. El jaciment arqueològic de Santa Coloma d’Àger. 204-220.
  • Bertran, P., Fité, F. 1984-1985. Excavació al jaciment de Santa Coloma d’Àger. Acta historica et archaeologica Mediaevalia 5-6; 454-456.
  • Bertran, P., Fité, F. 1984. Primera aproximació a la ceràmica grisa i als “graffitti” del Castell d’oroners (Àger, Lleida). Universitat de Barcelona. Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica.
  • Bertran, P., Cabestany, J.F., Fité, F. 1986.  Primera aproximació al jaciment fortificat de Sant Llorenç d’Ares (Àger, Lleida). Acta Mediaevalia: Fortaleses, torres, guaites i castells de la Catalunya Medieval. Annex 3. Universitat de Barcelona. rafia i Diplomàtica.
  • Bertran, P., Fité, F. 1990 Sant Llorenç del Montsec (La Noguera): un despoblat medievalCota Zero 6. Eumo Editorial.
  • Brufal, J. 2024. Història del jaciment de Santa Coloma (Àger, Catalunya). Frontissa, Publicació Digital de la Coordinadora de Centres de Parla Catalana. 8 de gener.
  • Brunet i Bellet, J. 1887. Sobre unas pesas d’un joc d’escachs de cristal de roca vingudes d’Àger. Butlletí de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 101-102: 20-36.
  • Campillo, D. 1996. Estudio paleopatológico de un individuo del s. VII, exhumado junto a la iglesia de Santa Coloma (Ager, La Noguera). Actas del II Congreso Nacional de Paleopatología Vol. 1. Valencia 1993 : 79-84.
  • Camprubí, M. i Laplaza, N. El castell i la col·legiata de Sant Pere d’Àger (1983-2009). A 30 anys de rehabilitació urbana 1978.2008. Actuacions singulars. pp. 51-57
  • Carbonell, J. 1982. Història d’una escultura romànica procedent de la vila d’Àger / Josep Puig i Cadafalch. Barcelona, Edicions Anastàtiques.
  • Caresmar, J. 1768-1770. Notes sobre documents de l’arxiu de la col·legiata de sant Pere d’Àger. Manuscrit.
  • Caresmar, J. 1766. Compendi de tots els instruments antichs y moderns que’s troban en lo arxiu de la Molt Insigne Iglesia Colegial de Sant Pere de Àger, trasumtats de orde del Molt Illtre Sor. Dn Francisco Esteva, arxipreste de ella, en lo any MDCCLXXVI [Manuscrit]
  • Carabassa, Ll. 1994. Sant Pere d’Àger. Catalunya Romànica, XVII, “La Noguera”, Barcelona, pp. 135-136
  • Chesé, R. 2011. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere d’Àger fins 1198. Barcelona, Fundació Noguera.
  • Claveria, M. 2001. Caja de sarcófago con thiasos marino alrededor de una imago clipeata. (20). I. Rodà y J.M. Noguera (Eds). Corpus de esculturas del Imperio Romano. Los sarcófagos romanos de Cataluña. Murcia: Tabularium. Vol. 1. Fasc. 1. Pàg. 15-16.
  • Corredera, E. 1978. El archivo de Ager y Caresmar. Artes Gráficas Romeu. Balaguer.
  • Cristòfol, P. 2011. Les preses d’Àger durant la guerra dels Segadors. A Carn 17, publicació electrònica d’Història Militar Catalana. Any 6, IIa epoca, Pàgs. 16-21.
  • Duran-Porta, J. 2017. Nuevos datos sobre la temprana difusión del ajedrez en los Pirineos, una reflexión sobre las piezas de Àger. Espacio, tiempo y forma 5: 171-187.  UOC.
  • Fité, F. 1983. Un apropament a l’estudi dels molins del Montsec a la Vall d’Àger. Universitat de Barcelona. Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica.
  • Fité, F. 1984-1985. El lot de peces d’escacs de cristall de roca del Museu Diocesà de Lleida, procedents del tresor de la col.legiata d’Àger (segle XI). Acta historica et archaeologica Mediaevalia 5-6: 294, UB.
  • Fité, F. 1985. Reculls d’història de la Vall d’Àger. Període antic i medieval. Àger.
  • Fité, F.1987 La Noguera. Estudis
  • Fité, F. 1990. La escultura románica de la Colegiata de Sant Pedro de Ager. Siglo XI. Algunas cuestiones sobre su estilo e icnolografia.  IlerdaNº. 48, 2: 11-30.
  • Fité, F. 1991. Presència i testimoni de jueus a la vila d’ AgerActes : Ir. Col·loqui d’Història dels jueus a la Corona l’Aragó, pp. 335-338.
  • Fité, F. 1992. La cripta de Santa Maria la Vella de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger. Simposi Internacional sobre les Esglésies de Sant Pere de Terrassa. Actes. Terrassa 1991. Centre d’Estudis Històrics de Terrassa.
  • Fité, F. 1994. Castell d’Àger. Catalunya Romànica. Vol. XVII (La Noguera). Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 107-109.
  • Fité, F. 1994. La presència dels ordes religioso-militars al Montsecl’hospital d’Ares. Actes de les Primeres Jornades sobre els Ordes Religioso-Militars als Països Catalans : (segles XII-XIX). Montblanc, 8-10 de novembre de 1985. Coord. Generalitat de Catalunya, pp. 275-282.
  • Fité, F. 1995. Llorenç Peris, un abat humanista a la Col·legiata de Sant Pere d’Àger. Miscel·lània de les terres de Lleida al segle XVI: Homenatge a Antonio Hernández Palmés, Edicions de l’IEI, pp. 243-296.
  • Fité, F. 1996. La secularización de la canónica de San Pedro de Agercuestiones habidas con la Universidad de Lleida. Memoria ecclesiae 8: 149-174. Hevia, A. (Coord.) Actas del X Congreso de la Asociación de Archiveros de la Iglesia en España (Salamanca, 12-15 de Septiembre de 1994).
  • Fité, F. 2000. El Montsec, un patrimoni ponentíArts: revista del Cercle de Belles Arts de Lleida 15, 52-55.
  • Fité, F. 2001. Báculo. A: De Limoges a Silos. Madrid: Sociedad Estatal para la Acción cultural Exterior.
  • Fité, F. 2006-2007. Arquitectura i repoblació a la Catalunya dels segles X-XI: parròquies i sagreres, els exemples d’Àger i Tartareu. Lambard: Estudis d’art medieval 19: 51-96.
  • Fité, F. 2006-2007. Arnau Mir de Tost i el culte a les relíquiesun exponent pirinenc en la promoció dels santuaris. Urgellia: Anuari d’estudis històrics dels antics comtats de Cerdanya, Urgell i Pallars, d’Andorra i la Vall d’Aran 16: 511-549.
  • Fité, F. 2007. Els camins del Montsec dins les rutes catalanes de peregrinació. Los caminos y el arteVI Congreso Español de Historia del Arte, Santiago de Compostela, 16-20 de junio, 1986Vol. 2 (El arte en los caminos), pág. 11.
  • Fité, F. 2007. El Camí de Santa Jaume i Catalunya. Actes del Congrés Internacional celebrat a Barcelona, Cervera i Lleida, els dies 16, 17 i 18 d’octubre de 2003.
  • Fité, F. 2009-2010. Arnau Mir de Tost i la fundació de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger. Lambard: Estudis d’art medieval 21: 119-148.
  • Fité, F. 2011. Puig i Cadafalch i la primera intervenció a Sant Pere d’Àger (1922-1923). Lambard. Estudis d’Art Medieval núm. XXII: 135-161.
  • Fité, F. 2018. Les constitucions sinodals medievals de Sant Pere d’Àger. Miscel·lània litúrgica catalana 26:263-342.
  • Fité, F. i Bertran, P. 1986. El jaciment arqueològic de Santa Coloma d’Àger (provincia de Lleida). A: Actas del I Congreso de Arqueología Medieval Española. Vol. II. Diputación General de Aragón: 203-220.
  • Fité, F., González, E. 2010. Arnau Mir de Tost: un senyor de frontera al segle XI. Lleida : Edicions de la Universitat de Lleida. 320 p. : il., map., gràf. ; 24 cm (El Comtat d’Urgell, 9) ISBN 9788484093244
  • Fité, F., Masvidal, C. 2015. Restes subsistents del recinte fortificat del castell d’Àger, d’època andalusina. Revista d’Arqueologia de Ponent 25 : 205-223.
  • Font Rius, J.M. 1952. Notas sobre la evolución jurídico-pública de una comunidad local en el Pirineo catalán: Àger. Actas del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenáicos. San Sebastián, 1950,  Vol. 6 (Sección V: Historia, Arte y Derecho). Saragossa, págs. 67-95. Institut de Estudios Pirenaicos. CSIC.
  • Font Rius, J.M. . 1969. Cartas de población y franquicia de Cataluña. Barcelona. CSIC
  • Font Rius, J.M. 1985. Estudis sobre drets i institucions locals en la Catalunya Medieval. Barcelona. Publicacions de la UB.
  • Font Rius, J.M. 2001. Fundació i enfranquiment de la Vilanova d’Àger (1315), a Quaderns de la Selva 13: 249-253.
  • Gallardo, A. 1934.  Una via romana al Coll d’Àger. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya vol XLIV, num. 464: 26-27
  • González, E. 2003. Un farmacèutic d’Àger en la guerra dels carlins.
  • González, E. 2015. 100 nobles i senyors de l’entorn d’Arnau Mir de Tost. A cura de F. Fité. Ed. Garsineu.
  • González, E., Fité, F. 2010. Algunes puntualitzacions del topònim Montanione que apareix als documents d’Arnau Mir de Tost. Societat d’Onomàstica: butlletí InteriorNº. 117-118 : 203-210.
  • González, J.R., Fité, F., Mangues, A., Massot, X. 1987. Una visió històrica i antropològica del Montsec. Ciència, revista catalana de ciència i tecnologia 63 (2a època): 26-41
  • Gudiol, J. 1902. Nocions d’arqueologia sagrada catalana. Vich, p. 262, fíg. 90, nota 3.
  • Junyent, E. 1971-1972. Guillem Ramon, abad d’Àger. Real Sociedad Arqueológica Tarraconense 269-281.
  • Lladonosa, J. 1974. Arnau Mir de Tost. Episodis de la història. Rafael Dalmau Editors. Barcelona.
  • Matas i Blanxart, Mª T. 1999. El bàcul de Sant Pere d’Àger: la pèrdua d’un “unicum”. Anuario de Estudios medievales, núm 19, pàg 6o1-616.
  • Madoz, P. 1845. “Ager”, a Diccionario geogràfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid. 16 Toms.
  • Masvidal, C. i Fité, F. 2020. Els pobles abandonats de la Vall d’Àger i el Montsec. XIè Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs, la Seu d’Urgell, octubre 2019. Ibix 11, 2a època. Ed. Institut Ramon Muntaner i Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès. pp. 169-184.
  • Pagès, M. 2010. Sant Pere d’Àger i Saint-Lizier de Coserans en el marc de la pintura d’influència llombarda. A Els Comacini i l’arquitectura romànica a Catalunya. Ajuntament de Girona i MNAC. Girona i Barcelona, pp. 151-166.
  • Pita Mercè, R. 1954. Materiales de Arqueología de Lérida V. Ilerda XVIII: 210.
  • Pita Mercè, R. 1968. La muralla romana de Àger. Archivo Español de Arqueología, 115-116: 104-109.
  • Porcheddu, A. 2018. Arqueología del paisaje en el Valle de Àger: teledetección desde Lidar, rádar de apertura sintética aerotransportado y satélite. A Sabaté, F. i Brufal, J. (Ed.) Investigar d’Edat Mitjana. Pagès Editors.
  • Porcioles, J. 2005. Notes folklòriques de la Vall d’Àger 1899. Garsineu Ed. Tremp. Amicus liber 1.
  • Puigvert, X. 1995. Ager, un topònim berber a la Marca Superior d’Al-Andalus. Faventia, 16/1: 73-85.
  • Rocafort, C. Provincia de Lleida. Gran Geografìa Comarcal de Catalunya. (Obra dirigida per Francesch Carreras y Candi), Barcelona, s. d., p. 230.
  • Sanahuja, P. 1961. Historia de la villa de Ager.  Editorial Seráfica. Barcelona.
  • Solé Sabarís, Ll. (dir) 1974. Geografia de Catalunya. Barcelona. Aedos. Punt 1.2.
  • Soler, L. 1923. Per a la conservació de la col·legiata de Sant Pere d’Àger. Barcelona: Impremta Ribó.
  • Tarrago Pleyan, A. 1954. Vestigios de una via romana cerca de Àger. Rev. Ciudad vol. VI Quadern X p. 155.
  • Vega, S., Samper, S.C. , Pizarro, J., Mora, R., Martínez-Moreno, J., Alfonso Benito-Calvo, A. 2015. Abric Pizarro (Àger, Lleida). Un nou jaciment del Paleolític mitjà al Prepirineu oriental. Primeres Jornades d’Arqueologia i Paleontologia de Ponent, pp. 32-39.
  • Velasco, A. y Fité, F. 2009. Piezas de ajedrez. Bango, Isidro G., Alfonso X el Sabio, Murcia, pp. 586-589.
  • Velasco, A. 2013. Antiquaris, Església i les vendes de patrimoni artístic al bisbat de Lleida (1875-1936), a Bassegoda, B. i Domènech, I. Antiquaris, experts, col·leccionistes i museus. El comerç, l’estudi i la salvaguarda de l’art a la Catalunya del segle xx. Bellaterra-Barcelona-Girona-Lleida, UAB-UB-UdG-UdL, pp. 239-240.
  • Villanueva, J. 1803-1852. Viaje literario a las iglesias de España. Madrid, Real Academia de la Historia, vol. XV. (Edició facsímil 2001).
  • Zamora, F. 1973. Diario de los Viajes hechos en Cataluña. Barcelona. Curial Edicions.
  • Zaragoza, E. 1997. Catàleg dels monestirs catalans. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona: 12-13.