• Lleyda, Balaguer, Convent de les Avellanes, Àger, Tremp, Talarn, Agramunt y Tàrrega, (particular), 24 a 29 de juny de 1886. L’excursionista. Butlletí mensual de la Associació Catalanista d’Excursions Científicas, any IX, 94 i 95 (31 d’agost de 1886/30 de setembre de 1886), pp. 546 i 554-555.
  • Benet, A. 1983. Una comunitat mossàrab a la Vall d’Àger. Estudi antroponímic. Butlletí Interior de la Societat Onomàstica XIII: 3-7.
  • Benet, A. 1994. La comunitat mossàrab d’Àger. A: Catalunya Romànica. Vol. XVII. La Noguera. Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 29-31.
  • Bertran, P., Fité, F. 1984. Primera aproximació a la ceràmica grisa i als “graffitti” del Castell d’oroners (Àger, Lleida). Universitat de Barcelona. Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica.
  • Bertran, P., Cabestany, J.F., Fité, F. 1986.  Primera aproximació al jaciment fortificat de Sant Llorenç d’Ares (Àger, Lleida). Universitat de Barcelona. Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica.
  • Bertran, P., Fité, F. 1990 Sant Llorenç del Montsec (La Noguera): un despoblat medievalCota Zero 6. Eumo Editorial.
  • Brunet i Bellet, J. 1887. Sobre unas pesas d’un joc d’escachs de cristal de roca vingudes d’Àger. Butlletí de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 101-102: 20-36.
  • Carbonell, J. 1982. Història d’una escultura romànica procedent de la vila d’Àger / Josep Puig i Cadafalch. Barcelona, Edicions Anastàtiques.
  • Caresmar, J. 1768-1770. Notes sobre documents de l’arxiu de la col·legiata de sant Pere d’Àger. Manuscrit.
  • Caresmar, J. 1766. Compendi de tots els instruments antichs y moderns que’s troban en lo arxiu de la Molt Insigne Iglesia Colegial de Sant Pere de Àger, trasumtats de orde del Molt Illtre Sor. Dn Francisco Esteva, arxipreste de ella, en lo any MDCCLXXVI [Manuscrit]
  • Carabassa, Ll. 1994. Sant Pere d’Àger. Catalunya Romànica, XVII, “La Noguera”, Barcelona, pp. 135-136
  • Chesé, R. 2011. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere d’Àger fins 1198. Barcelona, Fundació Noguera.
  • Duran-Porta, J. 2017. Nuevos datos sobre la temprana difusión del ajedrez en los Pirineos, una reflexión sobre las piezas de Àger. Espacio, tiempo y forma 5: 171-187.  UOC.
  • Fité, F. 1983. Un apropament a l’estudi dels molins del Montsec a la Vall d’Ager. Universitat de Barcelona. Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica.
  • Fité, F. 1984-1985. El lot de peces d’escacs de cristall de roca del Museu Diocesà de Lleida, procedents del tresor de la col.legiata d’Àger (segle XI). Acta historica et archaeologica Mediaevalia 5-6: 294, UB.
  • Fité, F. 1985. Reculls d’història de la Vall d’Àger. Període antic i medieval. Àger.
  • Fité, F. 1990. La escultura románica de la Colegiata de Sant Pedro de Ager. Siglo XI. Algunas cuestiones sobre su estilo e icnolografia.  IlerdaNº. 48, 2: 11-30.
  • Fité, F. 1991. Presència i testimoni de jueus a la vila d’ AgerActes : Ir. Col·loqui d’Història dels jueus a la Corona l’Aragó, pp. 335-338.
  • Fité, F. 1994. Castell d’Àger. Catalunya Romànica. Vol. XVII (La Noguera). Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 107-109.
  • Fité, F. 1994. La presència dels ordes religioso-militars al Montsecl’hospital d’Ares. Actes de les Primeres Jornades sobre els Ordes Religioso-Militars als Països Catalans : (segles XII-XIX). Montblanc, 8-10 de novembre de 1985. Coord. Generalitat de Catalunya, pp. 275-282.
  • Fité, F. 1995. Llorenç Peris, un abat humanista a la Col·legiata de Sant Pere d’Àger. Miscel·lània de les terres de Lleida al segle XVI: Homenatge a Antonio Hernández Palmés, Edicions de l’IEI, pp. 243-296.
  • Fité, F. 1996. La secularización de la canónica de San Pedro de Agercuestiones habidas con la Universidad de Lleida. Memoria ecclesiae 8: 149-174. Hevia, A. (Coord.) Actas del X Congreso de la Asociación de Archiveros de la Iglesia en España (Salamanca, 12-15 de Septiembre de 1994).
  • Fité, F. 2000. El Montsec, un patrimoni ponentíArts: revista del Cercle de Belles Arts de Lleida 15, 52-55.
  • Fité, F. 20o1. Báculo. A: De Limoges a Silos. Madrid: Sociedad Estatal para la Acción cultural Exterior.
  • Fité, F. 2006-2007. Arquitectura i repoblació a la Catalunya dels segles X-XI: parròquies i sagreres, els exemples d’Àger i Tartareu. Lambard: Estudis d’art medieval 19: 51-96.
  • Fité, F. 2006-2007. Arnau Mir de Tost i el culte a les relíquiesun exponent pirinenc en la promoció dels santuaris. Urgellia: Anuari d’estudis històrics dels antics comtats de Cerdanya, Urgell i Pallars, d’Andorra i la Vall d’Aran 16: 511-549.
  • Fité, F. 2007. Els camins del Montsec dins les rutes catalanes de peregrinació. Los caminos y el arteVI Congreso Español de Historia del Arte, Santiago de Compostela, 16-20 de junio, 1986Vol. 2 (El arte en los caminos), pág. 11.
  • Fité, F. 2009-2010. Arnau Mir de Tost i la fundació de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger. Lambard: Estudis d’art medieval 21: 119-148.
  • Fité, F. 2011. Puig i Cadafalch i la primera intervenció a Sant Pere d’Àger (1922-1923). Lambard. Estudis d’Art Medieval núm. XXII: 135-161.
  • Fité, F. 2018. Les constitucions sinodals medievals de Sant Pere d’Àger. Miscel·lània litúrgica catalana 26:263-342
  • Fité, F. i Bertran, P. 1986. El jaciment arqueològic de Santa Coloma d’Àger (provincia de Lleida). A: Actas del I Congreso de Arqueología Medieval Española. Vol. II. Diputación General de Aragón: 203-220.
  • Fité, F., González, E. 2010. Arnau Mir de Tost: un senyor de frontera al segle XI. Lleida : Edicions de la Universitat de Lleida. 320 p. : il., map., gràf. ; 24 cm (El Comtat d’Urgell, 9) ISBN 9788484093244

  • Fité, F., Masvidal, C. 2015. Restes subsistents del recinte fortificat del castell d’Àger, d’època andalusina. Revista d’Arqueologia de Ponent 25 : 205-223.
  • Font Rius, J.M. 1950. Notas sobre la evolució jurídico-pública de una comunidad local en el Pirineo catalán: Àger. Actas del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenáicos. San Sebastián,  Vol. 6 (Sección V: Historia, Arte y Derecho), págs. 67-85.
  • González, E. 2003. Un farmacèutic d’Àger en la guerra dels carlins.

  • González, E. 2015. 100 nobles i senyors de l’entorn d’Arnau Mir de Tost. Ed. Garsineu.

  • González, E., Fité, F. 2010. Algunes puntualitzacions del topònim Montanione que apareix als documents d’Arnau Mir de Tost. Societat d’Onomàstica: butlletí InteriorNº. 117-118 : 203-210.
  • González, J.R., Fité, F., Mangues, A., Massot, X. 1987. Una visió històrica i antropològica del Montsec. Ciència, revista catalana de ciència i tecnologia 63 (2a època): 26-41
  • Gudiol, J. 1902. Nocions d’arqueologia sagrada catalana. Vich, p. 262, fíg. 90, nota 3.
  • Junyent, E. 1971-1972. Guillem Ramon, abad d’Àger. Real Sociedad Arqueológica Tarraconense 269-281.
  • Matas i Blanxart, Mª T. 1999. El bàcul de Sant Pere d’Àger: la pèrdua d’un “unicum”. Anuario de Estudios medievales, núm 19, pàg 6o1-616.
  • Pita Mercè, R. 1968. La muralla romana de Àger. Archivo Español de Arqueología, 115-116: 104-109.
  • Porcheddu, A. 2018. Arqueología del paisaje en el Valle de Àger: teledetección desde Lidar, rádar de apertura sintética aerotransportado y satélite. A Sabaté, F. i Brufal, J. (Ed.) Investigar d’Edat Mitjana. Pagès Editors.
  • Porcioles, J. 2005. Notes folklòriques de la Vall d’Àger 1899. Garsineu Ed. Tremp. Amicus liber 1.
  • Puigvert, X. 1995. Ager, un topònim berber a la Marca Superior d’Al-Andalus. Faventia, 16/1: 73-85.
  • Rocafort, C. Provincia de Lleida. Gran Geografìa Comarcal de Catalunya. (Obra dirigida per Francesch Carreras y Candi), Barcelona, s. d., p. 230.
  • Sanahuja, P. 1961. Historia de la villa de Ager.  Editorial Seráfica. Barcelona.
  • Serrate Forga, J. 1960. Memoria para la restauración de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger. Memòria tècnica inèdita. Lleida
  • Soler, L. 1923. Per a la conservació de la col·legiata de Sant Pere d’Àger. Barcelona: Impremta Ribó.
  • Velasco, A. y Fité, F. 2009. Piezas de ajedrez. Bango, Isidro G., Alfonso X el Sabio, Murcia, pp. 586-589.
  • Velasco, A. 2013. Antiquaris, Església i les vendes de patrimoni artístic al bisbat de Lleida (1875-1936), a Bassegoda, B. i Domènech, I. Antiquaris, experts, col·leccionistes i museus. El comerç, l’estudi i la salvaguarda de l’art a la Catalunya del segle xx. Bellaterra-Barcelona-Girona-Lleida, UAB-UB-UdG-UdL, pp. 239-240.
  • Villanueva, J. 1803-1852. Viaje literario a las iglesias de España. Madrid, Real Academia de la Historia, vol. XV. (Edició facsímil 2001).