Àger en tenim una joia que n’és digne de guardar – Recuperació de les cançons populars de la Vall d’Àger

Per poder elaborar el marc teòric, hem hagut de dividir-lo en dos: primerament, la definició d’etnomusicologia per tal de poder centrar-nos en l’estudi de les cançons populars. Seguidament, s’ha fet una petita recerca de les investigacions durant el segle XX sobre les cançons populars de la Vall d’Àger, a tall històric i més endavant, amb les investigacions recents sobre la temàtica.

És important destacar també el nom del projecte redactat que sorgeix d’una cançó de pandero plasmat a la tesi doctoral de Sistac (1997) que defineix clarament el marc teòric en el qual ens trobem i a més, l’objectiu d’aquesta investigació:

Àger en tenim una joia

que n’és digna de guardar

a Granyena la van perdre

i no fan sinó plorar

Si algun dia la perdíem

ditxós qui la trobarà[1]

ETNOMUSICOLOGIA

El terme etnomusicologia sorgeix al 1950 a partir del llibre de l’holandès Jaap Kunst (Musicologica: a Study of the Nature of Ethno- musicology, its Problems, Methods, and Representative Personalities)[2]. Etimològicament, ho podem derivar dels mots grecs ethnos (nació), mousike (música) i logos (coneixement). En conseqüència, l’etnomusicologia s’entén com l’estudi dels aspectes socials i culturals de la música i la dansa en contextos globals i locals[3]. Tot i aquesta definició, altres autors solen definir l’etnomusicologia com l’estudi del folklore i la cultura pròpia de cada país.

Pel que fa al nostre país, a Catalunya el folklorisme comença amb el procés iniciat a la Reinaxença que acabarà amb la fundació al 1922 de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, que actualment es troba a l’Abadia de Montserrat.

Concloent, podem definir l’etnomusicologia com l’estudi de la tradició dels pobles a partir de la seva música.

Imatge de J. Amades

Imatge de J. Amades

SITUACIÓ A LA VALL D’ÀGER

Joan Porcioles, a les Notes Folkòriques de la Vall d’Àger (1899), ens exposa les diferents festivitats de la Vall d’Àger. En són exemple les cançons que cantaven, acompanyades del tambor (pandero), les majorales i les fadrines a la festivitat del Roser.  També, Porcioles destaca les creacions musicals de Festa Major (Sant Vicenç i la Mare de Déu d’Agost) , on explica que durant els moments previs de la cursa córrer lo cos (actualment, Cos de la cordera), músics es passejaven pels carrers amb els premis de la cursa: un corder pel primer premi i dos pollastres pel segon, que, lligats per les potes, els portaven penjats en una forca i una ceba (lligada també) pel tercer. Després de la córrer els joves ballaven jotes a la plaça. Amb aquesta definició costumista podem veure com la música era el centre de les festes, com n’era exemple també el llevant de taula, on els músics passaven pels carrers recollint diners per pagar la festa major i també berenar[4].

Porcioles també ens relata les danses que es duien a terme la vigília i les festivitats de Sant Joan, Sant Pere i Sant Jaume. En aquestes danses hi havia diàlegs musicals entre nois i noies:

(…)

Que és la flor d’aquest carrer.

Pera cançons a cantar,

quina’n serà la primera?

Llicencia’n vull demanar.

(…)

També Porcioles cita les cançons de Sant Nicolau, festivitat dels estudiants, on els petits i joves anaven pel poble cantant per recollir menjar per celebrar la festivitat. Actualment es continua mantenint la tradició amb variacions a les cançons, a partir dels diferents mestres que van aportant modificacions al text original.

Ametlló, Llop i Ayats parlen que els homes cantadors han deixat un record profund a gairebé tots els pobles que conformen la gran plana de Ponent. En són un exemple les cançons de pandero, recordats per la gent de la Vall i les diferents cançons tradicionals.

De les tradicions cantades agerenques, en parlà 50 anys més tard el folklorista Joan Amades, al Costumari català. El curs de l’any. En aquest, ens relata que la vigília de la festivitat de Sant Vicenç (22 de gener), arribaven els músics al poble i els fadrins anaven cantant pel poble corrandes amb tornada de jota per desitjar una bona festa major a tothom, passada que rebia el qualificatiu de fer les albades, tot començant per l’església saludant al sant patró[5]. Amades també ens relata el Cós de la Cordera, amb els mateixos premis que Porcioles i afegint el ritme del ball final.

Curiós és trobar, al mateix costumari, la versió femenina del Cós, la cursa de sillons de les dones d’Àger. En aquesta cursa, les dones havien de fer un trajecte amb uns càntirs al cap i les guanyadores, ballaven una dansa, perduda ja en el moment de la recerca d’Amades, tot i haver-hi la partitura.

ESTAT ACTUAL DE LA QÜESTIÓ

Després d’una breu recopilació de les obres i recopilacions podem observar que l’any 1997 es publicà el llibre Les cançons de pandero o de tambor de Dolors Sistac i Sanvicen, on es recullen bona part de les cançons de pandero de la Vall.

En total, en aquesta tesi doctoral hi ha recopilades fins a 96 cançons de diferents característiques. També hi ha registrat un vídeo del 1992 on dues majorales d’Àger canten les cançons de pandero, vídeo trobat a CALAIX[6].

Pel que fa les cançons religioses i festives, l’any 2015 es publica el llibre Los Cantadors, on hi ha registrat el miserere de la Vall d’Àger. A més, hi ha gravades entrevistes sobre com es cantaven les cançons per part de diferents habitants de la Vall.

També hi ha un recull de cançons de Sant Joan, tot i que està deslocalitzat. Centrats ja en el cant dels Sants, les cançons de Sant Nicolau manca la verificació de les cançons. Un exemple és el Virolet Sant Pere, ja que la versió agerenca és diferent a la que es pot trobar a altres zones de Catalunya.

Pel que fa les cançons religioses, consta que hi ha famílies a Àger que han anat fent amb els anys un recopilació de les cançons religioses, però cal metoditzar-les i estudiar-les.

També hi ha una mancança de recopilació de les cançons de l’església i les populars, fet que interessa recuperar en aquest estudi.

Bibliografia

Amades, J. Costumari català. El curs de l’any. Vol I. Editorial Salvat. Barcelona 1982.

Amades, J. Costumari català. El curs de l’any. Vol. IV Editorial Salvat. Barcelona 1982.

Amades, J. Refranys musicals. Comparances. Editorial Selecta. Barcelona, 1983.

Ametlló, A., Llop, E. G. i Ayats, J.Los cantadors. Cants religiosos de tradició oral de les Garrigues, el Segrià, la Noguera, el Pla d’Urgell i l’Urgell. Rafael Dalmau, Editor. Barcelona, 2015.

Bohigas, P. Cançoner Popular català. Tria, pròleg i notes. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona 1983.

Pegg, Carole: “Etnomusicology. Introduction”, dins The New Grover Dictionary of Music and Musicians, VIII, Stanley SANDIE ed., MacMillan Publisher Limited, 7a ed., London, 2001, p. 367.

Porcioles, J. Notes Folkòriques de la Vall d’Àger (1899). Garsineu Edicions, Tremp, 2005.

Sistac, D. Les cançons de pandero o de tambor. Estudi i noves aportacions. Publicacions de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Lleida, 1997.

Webgrafia:

Calaix Àger. Carme Betrià, Carme Montsor http://calaix.gencat.cat/handle/10687/91829

Monlleó, M. Cançons de tradició oral de la Terra Alta. http://www.recercat.cat/bitstream/handle/2072/216789/PJ_20100024401.pdf?sequence=1

OBJECTIUS

Els objectius principals d’aquest treball són dos, d’una banda, la recuperació i recopilació de les cançons populars de la Vall d’Àger i per l’altra, ajudar a la seva promoció i recuperació per tal de documentar-ho.

Per dur a terme aquestes objectius principals es proposen aquests objectius específics, dividits en dos. El primer és recopilar tots aquells estudis i reculls de cançons que s’hagin fet i ordenar-los i classificar-los, també ampliar-los amb àudios actuals de cantadors de la Vall. El segon es donar a conèixer les cançons a la població. Per tal de fer aquest punt, es farà una pàgina web amb el recull i es promourà a la població per a la difusió.

Per tal d’ajudar a la difusió, es parlarà amb la colla de cantaires de la Vall d’Àger per si poden assumir a dins del repertori cançons recuperades.

METODOLOGIA

Per dur a terme el projecte partirem de dues fonts: la primera, escrita, a partir dels diferents estudis ja fets, es recopilaran les cançons ja registrades. També es cercaran tots aquells estudis que tinguin a veure amb la temàtica a la Vall d’Àger i la referència que tinguin d’aquests.

També es cercaran a les cases del poble material editat sobre les cançons populars a la Vall d’Àger, ja que és conegut que hi ha cases que durant els anys han anat guardant les cançons.

Per últim, la part oral: es recolliran les cançons a partir d’audios, per al bon registrament d’aquests i, es convertiran en lletra escrita.

Per últim, es crearà una pàgina web on es bolcarà tot el material recollit. Això ajudarà ala difusió. Per poder-ho fer es contractarà un informàtic perquè dissenyi una pàgina web interactiva.

PLA DE COMUNICACIÓ I DIFUSIÓ

Una vegada iniciat, l’existència del projecte es posarà a la web de la Fundació, a l’apartat http://fundacioarnaumirtost.cat/projectes/.

Una vegada finalitzat, se’n farà ressò a la mateixa web, amb una entrada específica al blog del portal i a través de les xarxes socials (Facebook).

Un dels resultats del propi projecte és la creació d’una web específica consultable per totes les persones interessades, estudiosos, musicòlegs, folkloristes, etc., creada per a la recuperació de les cançons populars. Serà important l’eina d’internet que es desenvoluparà perquè tothom que vulgui pugui accedir a la informació i participar-hi. Dels resultats del projecte se n’elaborarà, així mateix, un article que serà publicat en revistes especialitzades i disponible en pdf a través de la web específica i de la web de la Fundació.

Finalment, també es farà una presentació pública mínim a Àger per donar a conèixer el projecte realitzat.

REALITZACIÓ DEL PROJECTE

El projecte serà dut a terme per Laura Benseny Cases amb l’assessorament del professors Xavier Terrado i Francesc Fité de la UdL.

El projecte ha rebut una subvenció de l’Institut Ramon Muntaner en el marc de la XIIa convocatòria d’ajuts per a projectes d’investigació o de difusió cultural 2017.

Per a qualsevol qüestió o col·laboració podeu posar-vos en contacte amb la Fundació a través del mail: farnaumirtost@gmail.com

 


[1]
Vegeu Sitac i Sanvicén, Dolors. Les cançons de pandero o de tambor (1997). Pàg. 382

[2] Citat per http://es.wikipedia.or/wiki/EtnomusicologC3%ADa

[3] Vegeu PEGG, Carole: “Etnomusicology. Introduction”, dins The New Grover Dictionary of Music and Musicians, VIII, Stanley SANDIE ed., MacMillan Publisher Limited, 7a ed., London, 2001, p. 367.

[4] Vegeu De Porcioles, J. Notes Folkòriques de la Vall d’Àger (1899). Pàg.16.

[5]Veure Amades, Joan. Costumari català (1982). Pàg. 581.

[6]Veure: Calaix Àger. Carme Betrià, Carme Montsor http://calaix.gencat.cat/handle/10687/91829