Header Image - Fundació Arnau Mir de Tost

Category Archives

21 Articles

Festa del primer repic de la campana de Millà

El proper dissabte 8 d’octubre tindrà lloc la Festa del primer repic de la campana de Millà recentment instal·lada al Monestir de Les Avellanes, després de passar un temps guardada en una casa particular quan fa uns anys el campanar de Millà amenaçava en caure. Els darrers mesos la campana ha estat motiu de debat sobre el què calia fer per salvaguardar-la. Després de descartar altres opcions proposades la solució ha estat la incorporació de la campana al Monestir de les Avellanes, on repicarà altra vegada.

programa_1r_repic_campana_milla programa_1r_repic_campana_milla2

Actes amb motiu de les Jornades Europees de Patrimoni 2016

Amb motiu de les Jornades Europees de Patrimoni 2016 que se celebraran el proper cap de setmana 17 i 18 de setembre, i com ja és habitual, la Fundació Privada Arnau Mir de Tost i l’Ajuntament d’Àger han organitzat tot un seguit d’actes al voltant del patrimoni de la Vall d’Àger.

El dissabte dia 17 de setembre, a partir de les 18:00h, a la sala d’actes de l’Ajuntament d’Àger, hi haurà dues intervencions al voltant del l’antic plafó ceràmic de la Mare de Déu del Roser, restaurat el 2015 a càrrec de la Fundació Arnau Mir de Tost:

1.  El Sr. Josep Antoni Cerdà Mellado, especialista en ceràmica medieval i moderna, amb la conferència Testimonis de ceràmica catalana del segle XVIII a la Col.legiata de Sant Pere i el panell de la Verge del Roser de l’antiga paeria d’Àger.

2. El Sr. Albert Motis, ceramista i restaurador del plafó, amb la intervenció Restauració del panell  de la Verge del Roser.

Plafó de la Mare de Déu del Roser restaurat

Plafó de la Mare de Déu del Roser restaurat

El plafó, mentrestant, estarà exposat al públic perquè tothom el pugui apreciar. De l’antic plafó ceràmic de la Mare de Déu del Roser, que havia estat en origen a la façana de l’ajuntament d’Àger, quedaven algunes parts que s’havien conservat a l’Arxiu Jaume Caresmar d’Àger. El plafó desaparegué de la façana de l’ajuntament en una data impresa, segurament el 1936. Llavors el secretari de l’ajuntament guardà les rajoles que quedaven i gràcies a aquest fet s’ha pogut fer la restauració. És probable que en treure’l algunes peces es malmenessin. Les peces desaparegudes han estat restituïdes i el plafó, del segle XVIII, torna a lluir sencer.

Posteriorment, a les 20:00h, hi haurà un Concert de violoncel a la Col·legiata de Sant Pere d’Àger, amb obres de J.S. Bach, a càrrec de Karen Martínez Cepa.

L’endemà, 18 de setembre, d’11 a 14h, Jornada de Portes Obertes a la Col·legiata de Sant Pere d’Àger.

Tots els actes de les Jornades Europees de Patrimoni 2016 aquí.

Èxit d’assistència a la VI Jornada sobre la Guerra Civil

El passat 6 de juliol la Fundació Privada Arnau Mir de Tost va batre l’èxit d’assistència a una Jornada d’Estudis Històrics i Patrimonials omplenant la Sala d’Actes de l’Ajuntament durant tot el matí. La Guerra Civil a la zona del Montsec era el tema de les Jornades i es van anar succeïnt al llarg del dia diferents intervencions que enfocaven aquest fet històric, del qual enguany es compleix el 80è aniversari, des de diferents punts de vista: la recerca científica, la memòria oral, treballs de recerca d’estudiants, publicacions de diaris de guerra com El Diari d’un soldat de Pere Belart -Peret de Pulsaco-, treball de documentació en arxius, etc. que van anar exposant fets, històries, batalles a l’entorn del Montsec: al Pallars, a la Terreta, a Àger, Tartareu, Avellanes, etc. Ferran Sánchez Agustí fou el primer en intervenir, obrint la jornada amb la presentació del llibre que porta el mateix nom que la Jornada. Carme Berlabé, conservadora del Museu de Lleida, Comarcal i Diocesà, exposà els periples que patí el patrimoni de la zona durant el conflicte i la participació de molta gent preocupada per salvaguardar-lo. Per la tarda, el president de la Fundació, el Sr. Josep M. Farran i Juny, passejà pel poble explicant allò que encara recordava de l’arribada de la guerra a Àger.

Un moment de la intervenció de Laura Benseny

Un moment de la intervenció de Laura Benseny

MANIFEST EN DEFENSA DE LA UNITAT DE LES COL·LECCIONS DEL MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA I EL MUSEU DE LLEIDA

La Fundació Privada Arnau Mir de Tost acaba d’adherir-se a la plataforma per a la unitat de les col·leccions del Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu de Lleida.

MANIFEST EN DEFENSA DE LA UNITAT DE LES COL·LECCIONS DEL MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA I EL MUSEU DE LLEIDA

Després dels darrers esdeveniments succeïts al voltant d’algunes de les obres d’art procedents del monestir de Santa Maria de Sixena conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu de Lleida i que van ser adquirides legalment per la Generalitat de Catalunya i el Museu Nacional d’Art de Catalunya, les entitats i associacions sotasignades MANIFESTEM:
– Que la Sentència 48/2015 de 8 d’abril de 2015 del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 d’Osca i el decret d’execució provisional 87/2015 de 24 de maig de 2016 del mateix Jutjat, que han declarat nul·les les operacions de compravenda i han ordenat el trasllat de les obres abans del 25 de juliol al monestir de Sixena, no són ferms i encara tenen recorregut judicial.
– Que la Generalitat de Catalunya, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la Llei de Museus (1990) i la Llei de Patrimoni Cultural Català (1993), ha d’actuar amb fermesa i contundència per protegir aquest patrimoni i garantir que es conservi al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu de Lleida, atès que les obres en qüestió formen part de la unitat de les seves col·leccions.
– Que les obres afectades per aquest conflicte, avui conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu de Lleida, formen part del Catàleg del Patrimoni Cultural Català i, per aquesta raó, no poden sortir del país sense l’autorització de la Generalitat de Catalunya, a qui les lleis esmentades obliguen a tenir cura d’aquest patrimoni.
– Que lliurar les obres i traslladar-les al monestir de Sixena implica no complir el marc legal establert per les lleis catalanes, a la vegada que posa en risc un patrimoni que es troba inscrit dins el Catàleg del Patrimoni Cultural Català.
– Que l’entrega de les obres contradiu l’esperit dels projectes museològics dels dos museus, però de manera especial el projecte de Lleida, en el qual, la Franja i centres religiosos com el monestir de Sixena o la catedral de Roda d’Isàvena, són elements imprescindibles d’un relat que aprofundeix en la història de la Corona d’Aragó i del territori històric del Bisbat de Lleida. Aquest patrimoni, a més, és una peça clau per explicar el context social i religiós d’unes parròquies i d’uns territoris units per l’entesa i l’agermanament al llarg dels segles, i que ara es volen presentar com a espais històrics separats.
– Que el President, el Govern i la Conselleria de Cultura, haurien d’assumir de forma decidida i clara, i utilitzant tots els mecanismes legals i administratius, la defensa de la unitat de les col·leccions del Museu Nacional d’Art de Catalunya i del Museu de Lleida, comptant amb el suport de la societat civil.
I, per tant, DEMANEM:
QUE LA GENERALITAT ACTIVI AMB URGÈNCIA ELS MECANISMES JURÍDICS, LEGISLATIUS I ADMINISTRATIUS QUE LI BRINDA EL PARLAMENT, EL SEU ESTATUT D’AUTONOMIA I LES LLEIS CATALANES DE MUSEUS (1990) I DEL PATRIMONI CULTURAL CATALÀ (1993), I QUE OBLIGUEN LA GENERALITAT A VETLLAR PELS BÉNS PATRIMONIALS PROPIS I GARANTIR-NE EL GAUDI A LES GENERACIONS FUTURES.
Signen aquest manifest les entitats següents:
Amics de la Seu Vella
Amics dels Gegants de Lleida i Lo Marraco
Associació de la Festa de Moros i Cristians
Associació Ermengópolis
Ateneu Popular de Ponent
Castellers de Lleida
Centre d’Estudis Comarcals del Segrià
Centre Excursionista de Lleida
Centre Llatinoamericà
Cercle de Belles Arts
Coral Shalom
Fundació Orfeò Lleidatà
Grup Cultural Garrigues
Òmnium Lleida-Ponent
Patronat del Còrpus
Lleida, 8 de juny de 2016
El manifest està obert a noves adhesions tant d’entitats i institucions, com a títol personal a través del correu electrònic: plataformaentitatsculturals@gmail.com

VI Jornada d’Estudis històrics de la Vall d’Àger

El proper 6 de juliol tindrà lloc la VI Jornada d’Estudis Històrics i Patrimonials de la Vall d’Àger i l’Alta Noguera, enguany dedicada a la Guerra Civil al Montsec i territoris veïns. Les conferències de la Jornada tindran lloc a la Sala d’Actes de l’Ajuntament d’Àger, com ja és habitual, a partir de les 9:30h del matí. L’assistència a l’acte és lliure i gratuïta.

Tot seguit el programa de la Jornada:

Sessió matí: Sala d’actes de l’Ajuntament

9:30 Inauguració de la Jornada. Presentació per part del President de la Fundació Arnau Mir de Tost Sr. Josep Mª Farran i autoritats.

9:45 La guerra civil al Montsec. Presentació pel seu autor, el Sr. Ferran Sánchez Agustí.

10:15 Guerra Civil i salvament del patrimoni a les Terres de Lleida. A càrrec de la Dra. Carme Berlabé, Museu de Lleida.

10:45 Pausa cafè.

11:15 Història i memòria de la Vall d’Àger durant la postguerra. L’empremta de la memòria a través de Pere Belart. A càrrec de Na Laura Benseny i la Dra. Antonieta Jarne de la Universitat de Lleida.

11:45 Apunts de la Guerra Civil a la Terreta. A càrrec del Sr. Lluís Colomés.

12:15 La població reclusa de la presó del Partit Judicial de Tremp (1938-1939). A càrrec de Na Noemí Riudor, Universitat de Lleida.

12:45 Projecte “Els nens de la guerra”. A càrrec del Sr. Joan Bové, Museu de la Noguera.

13:15  Informes dels vencedors sobre els fets de la guerra a la comarca. A càrrec de Miquel Millà, Catedràtic d’Institut.

13:45 Taula rodona – debat.

Sessió tarda: passeig pel poble

16:15 La Guerra Civil. Records de la meva infantesa. A càrrec de Josep Mª Farran i Juny, President de la Fundació Arnau Mir de Tost.

La jornada serà presentada i moderada per la seva coordinadora, la Dra. Antonieta Jarne, de la Universitat de Lleida

Descarregueu-vos el programa aquí.

 

poster

SANTA MARIA DE VALLVERD DE TRAGÓ DE NOGUERA

El proper divendres, dia 8 d’abril de 2016, el president de l’Associació Amics de Tragó de Noguera, Xavier Mora Giné, impartirà la conferència “Santa Maria de Vallverd. Un altre monestir cistercenc de les Terres de LLeida“. L’acte tindrà lloc a la seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, a la Plaça de la Catedral núm. 2 de Lleida.

Les ruïnes de l’antic monestir cistercenc femení de Santa Maria de Vallverd es troben a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, un quilòmetre més cap al sud del congost de Tragó, a uns 2km del poble enrunat del mateix nom.

Cartell Monestir Vallverd X Mora abril2016

Castell d’Àger: nova publicació

Acaba de publicar-se el número 25 de la Revista d’Arqueologia de Ponent que inclou un article de F. Fité i C. Masvidal sobre les restes subsistents del castell d’Àger de possible origen andalusí. L’article és una reelaboració de la ponència presentada pels mateixos autors en la III Jornada d’Estudis Històrics i Patrimonials de la Vall d’Àger i l’Alta Noguera. En l’article s’exposen i es discuteixen les restes de fortificació susceptibles d’adscriure’s al món andalusí del segles X-XI, unes restes que serien aprofitades i integrades en la fortificació feudal del segle XI, bastida sota l’autoritat d’Arnau Mir de Tost.
Podeu descarregar-vos l’article en el següent enllaç: http://www.rap.cat/online/rap25/rap25_001.pdf

Sector nord del castell d'Àger

Sector nord del castell d’Àger

La Fundació financia la restauració del plafó de la Mare de Déu del Roser

Plafó de la Mare de Déu del Roser restaurat

El plafó ceràmic de la Mare de Déu del Roser restaurat

De l’antic plafó ceràmic de la Mare de Déu del Roser, que havia estat en origen a la façana de l’ajuntament d’Àger, quedaven algunes parts que s’havien conservat a l’Arxiu Jaume Caresmar d’Àger. El plafó desaparegué de la façana de l’ajuntament en una data impresa, segurament el 1936. Llavors el secretari de l’ajuntament guardà les rajoles que quedaven i gràcies a aquest fet s’ha pogut fer la restauració. És probable que en treure’l algunes peces es malmenessin. Les peces desaparegudes han estat restituïdes i el plafó, del segle XVIII, torna a lluir sencer. El cost de la restauració ha estat assumit per la Fundació Arnau Mir de Tost. Els treballs de restauració, realitzats pel ceramista Albert Motis, han consistit en netejar les peces ceràmiques, treure una capa de morter antic, reconstruir amb resina fragments de rajoles i realitzar quatre rajoles noves pintades després amb esmalt ceràmic cuit al forn.