Header Image - Fundació Arnau Mir de Tost

Category Archives

29 Articles

Campanes i campanars

Campanes i campanars

LES CAMPANES DE SANT VICENÇ D’ÀGER

«Fer volar campanes», «Sentir campanes», «Dir-ne una de l’alçada d’un campanar», «La campana no va a missa però a tots avisa», «Estar més sord que una campana», «No es pot anar a missa i repicar»…, són algunes de les dites que farceixen el nostre refranyer popular. I és que campanes i campanars ens acompanyen i formen part de la nostra cultura des de segles ençà.

Segons els estudis, l’ús de la campana a l’Europa cristiana es remet a l’època Alt medieval, concretament a l’entorn monacal. Poc a poc, la població de les zones rurals de muntanya assimilarà aquesta manera de comunicar-se i l’utilitzarà per a assenyalar el pas del temps, donar compte d’esdeveniments socials especials o avisar davant situacions de perill.

Tot i que l’origen de la campana europea com a objecte sonor es troba a la Campània (Itàlia), a casa nostra les primeres campanes conegudes es remunten als segles X i XI. Aquests primers exemplars, dels que en trobem dues mostres al Museu Episcopal de Vic, són de petites dimensions, estan fetes amb ferro batut, deriven de les esquelles dels pastors i mantenen la seva forma.

Serà a partir del segle XII quan campanes i campanars es generalitzaran arreu d’Europa. La seva producció esdevindrà especialitzada a mans de mestres artesans forjadors de campanes, que aniran itinerant d’un indret a un altre en funció de la demanda. La campana, des d’aleshores, es bastirà in situ en bronze fos amb motllo amb la tècnica de la cera perduda. Es podria dir que aquest és el moment en que esdevindrà part de la comunitat, doncs serà batejada amb nom propi, i en ella s’incorporaran inscripcions i imatges que reforçaran la seva funció ritual.

Avui, però, a molts indrets ja no es fa sentir el toc de campanes. De fet, amb l’era digital, la campana va caient en l’oblit i la seva funció queda relegada al toc d’hora o a la presidència de l’inici de la festa major. Sense adonar-nos-en, hem canviat el nostre ritme de vida d’una manera trepidant. I pel camí es queda part del nostre patrimoni popular.

Coneixedors d’aquesta situació, i amb la voluntat de pal·liar-la, des de la Fundació Arnau Mir de Tost s’endega un interessant projecte que pretén la recuperació del patrimoni festiu i cultural d’Àger, a través del recobrament i difusió de la seva tradició campanera. Si hi esteu interessats, podeu anar-lo seguint a través de la nostra plana web, on li hem dedicat un apartat: http://fundacioarnaumirtost.cat/projectes/campanes-sant-vicenc-ager/

Si voleu introduir-vos al món campaner, us recomanem que consulteu la següent revista: http://campanes.cat/que-fem/revista-el-batall/

L’Atles català d’Abraham Cresques

L’Atles català d’Abraham Cresques
Fragments del pergamí

Conegut com a Atles català, aquest mapa cartogràfic del segle XIV és un importantíssim document històric alhora que obra artística de primera magnitud. Si voleu conèixer l’original, haureu d’adreçar-vos a la Bibliothèque Nationale de Paris, però aquí a Àger, la Fundació Arnau Mir de Tost disposa d’una reproducció gràcies a la donació feta per la senyora Xus Hervera, de Casa Xalets. Des de la Fundació Privada Arnau Mir de Tost, i en nom dels /les seus membres, no tenim prou paraules d’agraïment per aquest magnífic regal.

L’Atles català, que pren la mar Mediterrània com a centre, representa les diverses parts habitades del món conegut amb les divisions polítiques corresponents. Aquests territoris estan adornats amb dibuixos que il·lustren les particularitats geogràfiques, comercials i històriques pròpies de cada zona. Cal destacar que una de les característiques d’aquesta producció és la incorporació, per primera vegada, d’una rosa dels vents.

Tot i la incertesa, la seva autoria és atribuïda al cartògraf mallorquí Abraham Cresques, mestre de les cartes del rei d’Aragó, i un dels caps de l’escola mallorquina de cartografia.

En conjunt, l’obra original es compon de 6 fulls dobles de pergamí d’una mida de 65 X 50 cm. cadascun, que s’adhereixen a unes planxes de fusta, i que un cop disposades unes al costat de les altres construeixen un espectacular mapa de 65 X 300 cm.

Si voleu saber-ne més i voleu consultar un per un cadascun dels fulls, de manera virtual, us recomanem la visita als següents enllaços:

http://expositions.bnf.fr/marine/albums/catalan/index.htm

http://web.archive.org/web/20050812075646/www.geocities.com/urunuela33/atlas1375/catalan.htm

 

 

Francesc Fité i el món romànic

orrit

Amb motiu de la inauguració de les obres de restauració de l’església de Sant Pere d’Orrit, el passat dissabte dia 20 d’octubre, el Dr. Francesc Fité, professor d’Història de l’Art Antic i Medieval i d’Història Medieval (especialista en els castells del s. XI) de la Universitat de Lleida, i membre de la Fundació Privada Arnau Mir de Tost, va impartir una xerrada on va introduir el públic en l’arquitectura i la història d’aquest emblemàtic edifici romànic, declarat Bé Cultural d’Interès Local el 2015.

A nivell artístic, l’església de Sant Pere d’Orrit, datada al segle XI, és una de les representacions de l’art romànic català. En l’edifici s’hi troben els elements més comuns en les construccions religioses, que donen unitat i estil a aquest moment, com ara les arcuacions llombardes. Aquesta edificació s’ha d’entendre amb el conjunt del poble al qual acompanya, datat a l’època tardoromana i goda, i caracteritzat per ser de caire fronterer. L’emplaçament, pel seu caràcter estratègic, sobre un turó a la riba esquerra del Noguera Ribagorçana i a l’entrada del congost d’Escales, justifica la importància del nucli en aquest moment històric d’inestabilitat social i política.

Amb la restauració d’aquesta construcció, es dóna un pas més en la recuperació del patrimoni romànic de caire religiós, tant important en tot el Prepirineu català. Peces com aquesta, que formen part en la consolidació del feudalisme com a sistema estructural del territori i de la seva societat, permeten donar a conèixer i interpretar el significat del món durant la Plena Edat Mitjana.

JEP 2018. Cloenda

jornades europees del patrimoni

Àger ha estat centre dels actes que, amb motiu de les Jornades Europees del Patrimoni (JEP 2018), s’han realitzat al llarg del cap de setmana del 13 i 14 d’octubre.

La diada va començar amb la neteja del pou de gel. L’activitat, caracteritzada per ser una campanya festiva i participativa, va definir el rumb a seguir en aquesta infraestructura de cara a futures intervencions, per tal d’assolir la seva total recuperació. Els treballs realitzats van constatar que per poder adequar l’interior del pou seran necessàries diverses fases de neteja, degut a la ingent acumulació de sediments.

http://www.ccma.cat/324/jornades-europees-de-patrimoni-dels-banys-arabs-de-girona-al-pou-de-glac-dager/noticia/2880766/

Durant la tarda, a la sala d’actes de l’Ajuntament, va tenir lloc la interessant conferència «Retaules del segle XVI a la Vall d’Àger», impartida per Alberto Velasco, del Museu de Lleida, que va confluir amb la implicació i contribució del públic assistent.

Finalment, i cloent els actes, durant el diumenge al matí es va desenvolpar la jornada de portes obertes al castell i col·legiata de Sant Pere d’Àger, on públic d’arreu van poder gaudir d’aquest fantàstic monument, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

Fent balanç, han estat unes jornades amb bona concurrència, on unes 250 persones han pres part en els diversos actes organitzats.

Des de la Fundació Privada Arnau Mir de Tost volem agrair profusament el compromís i la col·laboració de les persones assistents, així com desitjar la seva participació en les Jornades vinents.

Jornades Europees del Patrimoni

cartell definitiu

Amb motiu de les Jornades Europees del Patrimoni, que a Catalunya es celebraran els dies 12, 13 i 14 d’octubre, l’Ajuntament d’Àger i la Fundació Privada Arnau Mir de Tost es sumen a l’acte organitzant un seguit d’activitats diverses, de caràcter obert i gratuït, que pretenen apropar el nostre llegat cultural a petits i grans.

Les Jornades, nascudes a França el 1984, es van internacionalitzar ràpidament. Ja l’any següent el Consell d’Europa es sumava a la iniciativa i el 1999, sota l’eslògan «Europa: un patrimoni comú», s’hi afegia la Unió Europea, establint-se com a activitat comuna d’ambdues institucions. Des d’aleshores s’han convertit en l’acte cultural compartit més participatiu a Europa (Més informació a www.europeanheritagedays.com i www.patrimoni.gencat.cat

Un dels seus objectius principals és el de posar sobre la taula la riquesa i la diversitat de les expressions culturals i patrimonials dels pobles d’Europa, així com incidir en la importància de la seva difusió i preservació. La vila d’Àger ja fa anys que s’ha adherit a aquest compromís i ha participat organitzant exposicions, concerts, conferències i d’altres actes culturals.

Enguany, les activitats programades comprenen la jornada de neteja del pou de gel, la conferència a càrrec d’Alberto Velasco, del Museu de Lleida, que ens parlarà dels retaules tardo-gòtics a la Vall d’Àger i, finalment, la jornada de portes obertes a la Col·legiata de Sant Pere.

Des de la Fundació Arnau Mir de Tost desitgem que pugueu participar i gaudir dels diversos actes.

Conferència sobre l’abat Llorenç Peris

F_Fite_Regola

 

 

El passat dissabte 8 de setembre, l’Associació de veïns i propietaris “La Coma” de la Règola va organitzar una conferència on el professor Francesc Fité, president de la Fundació Arnau Mir de Tost, ens va parlar sobre l’abat Llorenç Peris i la seva vinculació amb la Règola.

Aquest personatge històric, que visqué a cavall entre els segles XV I XVI, és considerat, segons el propi Francesc Fité «… una de les figures de canvi més interessants de les comarques de Lleida…».

Bisbe auxiliar de la Seu de Tarragona i abat comendatari de la Col·legiata d’Àger, va emprendre un seguit de reformes, desplegades en l’àmbit administratiu, religiós i de l’art, que evidencien el seu caràcter humanista. Gràcies a la documentació conservada i a l’anàlisi que d’ella en fan diversos historiadors, ens podem aproximar a les actuacions que en Llorenç Peris desenvolupà tant a les terres tarragonines com a les de Lleida.

Si voleu conèixer aquest personatge històric de més a prop, a l’apartat de recursos de la plana web trobareu la referència bibliogràfica que us permetrà aprofundir en el seu llegat.

 

VIIIa Jornada d’Estudis Històrics i Patrimonials d’Àger i l’Alta Noguera

Segle XVI

Cartell VIIIa Jornada

PROGRAMA

Sessió matí: Sala d’actes de l’Ajuntament

10:00 Inauguració de la Jornada. Presentació per part del President de la Fundació Arnau Mir de Tost Sr. Francesc Fité Llevot i autoritats.

10:15 El segle XVI a les terres de Lleida: paisatge i arquitectura. A càrrec de la Dra. Maria Garganté, Universitat Pompeu Fabra.

10:45 Pausa cafè.

11:30 Els tapissos de la catedral de Lleida: una col·lecció excepcional del segle XVI. A càrrec de la Dra. Carme Berlabé, conservadora del Museu de Lleida.

12:00 L’escultura a les terres de Lleida en el segle XVI. A càrrec del Dr. Joan Yegüas, conservador del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

12:30 De Tremp a Madrid, passant per Barcelona: les col·leccions artístiques de Miquel Mai (c.1480-1546). A càrrec del Dr. Joan Bellsolell i Martínez, Universitat de Girona (UdG).

13:00 Bandolers, des d’Arsèguel fins a les Avellanes. Nyerros i Cadells al segle XVI. A càrrec de Lluís Obiols, Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell.

13:30 La figura de Llorenç Peris i el seu mecenatge. A càrrec del Dr. Francesc Fité Llevot (Universitat de Lleida).

Sessió tarda: Col·legiata de Sant Pere d’Àger

17:00 La sala capitular renaixentista de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger. Visita comentada a càrrec del Dr. Francesc Fité Llevot (President de la Fundació Arnau Mir de Tost).

 

VIIa Jornada d’Estudis de la Vall d’Àger i l’Alta Noguera

Cartell VIIa Jornada

Cartell VIIa Jornada

PROGRAMA

Sessió matí: Sala d’actes de l’Ajuntament

9:30 Inauguració de la Jornada. Presentació per part del President de la Fundació Arnau Mir de Tost Sr. Josep Mª Farran i autoritats.

10:00 La Guerra dels Segadors en el seu context. A càrrec del Dr. Antoni Passola i Tejedor de la UdL.

10:30 Pausa cafè.

11:00 L’impacte econòmic de la Guerra dels Segadors al Ponent català. A càrrec de Gabriel Ramon i Molins, Universitat de Lleida.

11:30 El front de Lleida durant la Guerra dels Segadors, 1642-1647. A càrrec d’Oscar Uceda.

12:00 La Guerra dels Segadors al Baix Segrià. A càrrec d’Anna Esteve, Arxiu Diocesà de Lleida.

12:30 La Guerra dels Segadors a la Terreta. A càrrec de Joan Ramon Piqué i Badia.

13:00 La Guerra dels Segadors: Catalunya camp de batalla de les grans potències europees. A càrrec del professor Jaume Fernández.

13:30 Lo Castell de Lleida, primera etapa (1640-1707). A càrrec de Joan Ramon González Pérez, President de l’Associació d’Amics de la Seu Vella de Lleida.

13:45 Empremtes de la Guerra dels Segadors a la Vall d’Àger. A càrrec de Cristina Masvidal i Francesc Fité, Fundació Arnau Mir de Tost.

Sessió tarda: Capella del Calvari

17:00 Les pintures de la Capella del Calvari d’Àger. Passejada fins a l’ermita i visita a la capella. A càrrec de Pere Rovira, del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC).

 

Obert a tots els públics

RSS
Instagram