Header Image - Fundació Arnau Mir de Tost
Fundació Arnau Mir de Tost
COL·LABOREU AMB NOSALTRESFEU UNA DONACIÓ

farnaumirtost

MANIFEST EN DEFENSA DE LA UNITAT DE LES COL·LECCIONS DEL MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA I EL MUSEU DE LLEIDA

by farnaumirtost

La Fundació Privada Arnau Mir de Tost acaba d’adherir-se a la plataforma per a la unitat de les col·leccions del Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu de Lleida.

MANIFEST EN DEFENSA DE LA UNITAT DE LES COL·LECCIONS DEL MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA I EL MUSEU DE LLEIDA

Després dels darrers esdeveniments succeïts al voltant d’algunes de les obres d’art procedents del monestir de Santa Maria de Sixena conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu de Lleida i que van ser adquirides legalment per la Generalitat de Catalunya i el Museu Nacional d’Art de Catalunya, les entitats i associacions sotasignades MANIFESTEM:
– Que la Sentència 48/2015 de 8 d’abril de 2015 del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 d’Osca i el decret d’execució provisional 87/2015 de 24 de maig de 2016 del mateix Jutjat, que han declarat nul·les les operacions de compravenda i han ordenat el trasllat de les obres abans del 25 de juliol al monestir de Sixena, no són ferms i encara tenen recorregut judicial.
– Que la Generalitat de Catalunya, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la Llei de Museus (1990) i la Llei de Patrimoni Cultural Català (1993), ha d’actuar amb fermesa i contundència per protegir aquest patrimoni i garantir que es conservi al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu de Lleida, atès que les obres en qüestió formen part de la unitat de les seves col·leccions.
– Que les obres afectades per aquest conflicte, avui conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu de Lleida, formen part del Catàleg del Patrimoni Cultural Català i, per aquesta raó, no poden sortir del país sense l’autorització de la Generalitat de Catalunya, a qui les lleis esmentades obliguen a tenir cura d’aquest patrimoni.
– Que lliurar les obres i traslladar-les al monestir de Sixena implica no complir el marc legal establert per les lleis catalanes, a la vegada que posa en risc un patrimoni que es troba inscrit dins el Catàleg del Patrimoni Cultural Català.
– Que l’entrega de les obres contradiu l’esperit dels projectes museològics dels dos museus, però de manera especial el projecte de Lleida, en el qual, la Franja i centres religiosos com el monestir de Sixena o la catedral de Roda d’Isàvena, són elements imprescindibles d’un relat que aprofundeix en la història de la Corona d’Aragó i del territori històric del Bisbat de Lleida. Aquest patrimoni, a més, és una peça clau per explicar el context social i religiós d’unes parròquies i d’uns territoris units per l’entesa i l’agermanament al llarg dels segles, i que ara es volen presentar com a espais històrics separats.
– Que el President, el Govern i la Conselleria de Cultura, haurien d’assumir de forma decidida i clara, i utilitzant tots els mecanismes legals i administratius, la defensa de la unitat de les col·leccions del Museu Nacional d’Art de Catalunya i del Museu de Lleida, comptant amb el suport de la societat civil.
I, per tant, DEMANEM:
QUE LA GENERALITAT ACTIVI AMB URGÈNCIA ELS MECANISMES JURÍDICS, LEGISLATIUS I ADMINISTRATIUS QUE LI BRINDA EL PARLAMENT, EL SEU ESTATUT D’AUTONOMIA I LES LLEIS CATALANES DE MUSEUS (1990) I DEL PATRIMONI CULTURAL CATALÀ (1993), I QUE OBLIGUEN LA GENERALITAT A VETLLAR PELS BÉNS PATRIMONIALS PROPIS I GARANTIR-NE EL GAUDI A LES GENERACIONS FUTURES.
Signen aquest manifest les entitats següents:
Amics de la Seu Vella
Amics dels Gegants de Lleida i Lo Marraco
Associació de la Festa de Moros i Cristians
Associació Ermengópolis
Ateneu Popular de Ponent
Castellers de Lleida
Centre d’Estudis Comarcals del Segrià
Centre Excursionista de Lleida
Centre Llatinoamericà
Cercle de Belles Arts
Coral Shalom
Fundació Orfeò Lleidatà
Grup Cultural Garrigues
Òmnium Lleida-Ponent
Patronat del Còrpus
Lleida, 8 de juny de 2016
El manifest està obert a noves adhesions tant d’entitats i institucions, com a títol personal a través del correu electrònic: plataformaentitatsculturals@gmail.com

VI Jornada d’Estudis històrics de la Vall d’Àger

by farnaumirtost

El proper 6 de juliol tindrà lloc la VI Jornada d’Estudis Històrics i Patrimonials de la Vall d’Àger i l’Alta Noguera, enguany dedicada a la Guerra Civil al Montsec i territoris veïns. Les conferències de la Jornada tindran lloc a la Sala d’Actes de l’Ajuntament d’Àger, com ja és habitual, a partir de les 9:30h del matí. L’assistència a l’acte és lliure i gratuïta.

Tot seguit el programa de la Jornada:

Sessió matí: Sala d’actes de l’Ajuntament

9:30 Inauguració de la Jornada. Presentació per part del President de la Fundació Arnau Mir de Tost Sr. Josep Mª Farran i autoritats.

9:45 La guerra civil al Montsec. Presentació pel seu autor, el Sr. Ferran Sánchez Agustí.

10:15 Guerra Civil i salvament del patrimoni a les Terres de Lleida. A càrrec de la Dra. Carme Berlabé, Museu de Lleida.

10:45 Pausa cafè.

11:15 Història i memòria de la Vall d’Àger durant la postguerra. L’empremta de la memòria a través de Pere Belart. A càrrec de Na Laura Benseny i la Dra. Antonieta Jarne de la Universitat de Lleida.

11:45 Apunts de la Guerra Civil a la Terreta. A càrrec del Sr. Lluís Colomés.

12:15 La població reclusa de la presó del Partit Judicial de Tremp (1938-1939). A càrrec de Na Noemí Riudor, Universitat de Lleida.

12:45 Projecte “Els nens de la guerra”. A càrrec del Sr. Joan Bové, Museu de la Noguera.

13:15  Informes dels vencedors sobre els fets de la guerra a la comarca. A càrrec de Miquel Millà, Catedràtic d’Institut.

13:45 Taula rodona – debat.

Sessió tarda: passeig pel poble

16:15 La Guerra Civil. Records de la meva infantesa. A càrrec de Josep Mª Farran i Juny, President de la Fundació Arnau Mir de Tost.

La jornada serà presentada i moderada per la seva coordinadora, la Dra. Antonieta Jarne, de la Universitat de Lleida

Descarregueu-vos el programa aquí.

 

poster

ARNAU MIR DE TOST: NOBLES I SENYORS DEL SEU ENTORN

by farnaumirtost

El proper diumenge 27 de març de 2016, a les 18:00h tindrà lloc a la Sala d’Actes de l’ajuntament d’Àger, la presentació del llibre pòstum d’Eduard González Montardit, 100 nobles i senyors de l’entorn d’Arnau Mir de Tost. El llibre ha estat publicat per Garsineu Edicions de Tremp, i coeditat per la Fundació Arnau Mir de Tost i l’Ajuntament d’Àger, amb el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i l’Institut Ramon Muntaner. L’edició ha anat a cura del professor Francesc Fité Llevot. 

L’Eduard González Montardit fou patró de la Fundació i el seu primer secretari, a més d’un estudiós de la figura d’Arnau Mir. Aquest nou llibre, que té com a protagonista al senyor de Tost, és fruit de les investigacions que dugué a terme per a la publicació del llibre, amb Francesc Fité, Arnau Mir de Tost, un senyor de frontera del segle XI, i que volgué recollir en un nou volum que enumera tots els personatges del segle XI que en menor o major mesura es van relacionar amb ell. Ell llibre, doncs, parla de comtes, comtesses, reis, barons, bisbes i cavallers, canonges i abats, i relaciona els documents que proven aquesta vinculació amb el senyor de Tost.

Arnau Mir de Tost

Portada del llibre

SANTA MARIA DE VALLVERD DE TRAGÓ DE NOGUERA

by farnaumirtost

El proper divendres, dia 8 d’abril de 2016, el president de l’Associació Amics de Tragó de Noguera, Xavier Mora Giné, impartirà la conferència “Santa Maria de Vallverd. Un altre monestir cistercenc de les Terres de LLeida“. L’acte tindrà lloc a la seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, a la Plaça de la Catedral núm. 2 de Lleida.

Les ruïnes de l’antic monestir cistercenc femení de Santa Maria de Vallverd es troben a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, un quilòmetre més cap al sud del congost de Tragó, a uns 2km del poble enrunat del mateix nom.

Cartell Monestir Vallverd X Mora abril2016

La campanya de recollida de fons per a l’ermita de Pedra als mitjans

by farnaumirtost

Diversos mitjans de comunicació s’han fet ressò de la campanya de recollida de fons per arreglar el teulat de l’ermita de Pedra d’Àger, endegada conjuntament per la parròquia de Sant Vicenç d’Àger-Ermita de Pedra, el Bisbat de Lleida, l’Ajuntament d’Àger i la Fundació Arnau Mir de Tost. La campanya segueix endavant perquè encara no s’han recollit els diners necessaris malgrat que hi ha hagut ja diverses donacions. Recordem que podeu fer les vostres aportacions al cc 2100 – 2469 – 93 – 0100052956.

Podeu seguir les notícies als enllaços següents:

També s’ha creat una pàgina Facebook específica:

Tot seguit teniu el text que explica la campanya:

SALVEM L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE PEDRA (VALL D’ÀGER)

El santuari marià de Pedra, conformat per diversos edificis construïts al llarg de segles (s. XI-XVIII), un dels edificis més singulars i més emblemàtics de la Vall, està amenaçat novament de ruïna pel mal estat de la teulada que necessita d’una reparació. Hem d’actuar per tant amb celeritat per preservar un monument tant estimat per tota la gent de la Vall. Per a fer-ho s’ha demanat pressupost de les obres consistents en reparar la teulada i instal·lar-hi un sistema d’aïllament que eviti les goteres, cada cop més perilloses. El pressupost d’aquesta obra ascendeix a un total de 7.671,14€.

Malgrat la seva importància, l’ermita de Pedra no té cap protecció específica, està inclosa únicament al catàleg de bens a protegir de l’Ajuntament d’Àger. Per solucionar-ho, actualment s’han iniciat les tramitacions necessàries per declarar-lo Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), cosa que en un futur permetrà accedir a ajuts públics.

L’actuació és una iniciativa de la parròquia de Sant Vicenç, que compta amb la col·laboració de la Fundació Arnau Mir de Tost, de l’Ajuntament d’Àger i del Bisbat. L’Ajuntament ha fet diverses actuacions a l’entorn de l’ermita els darrers anys; la Fundació, que té com a objectiu vetllar per la conservació, estudi i restauració del nostre patrimoni, ha col·laborat en les actuacions encapçalades per l’Ajuntament, i actualment col·labora en forma de donació i redactant la memòria històrica per a l’expedient BCIL.

La crida va adreçada a tothom, amb l’esperança de rebre una resposta positiva que permeti reunir els diners necessaris per a fer aquesta intervenció a la teulada que eviti la destrucció de l’edifici i disposar així d’un temps més ampli per tal de cercar nous ajuts de l’administració per una total restauració del conjunt; us tindrem informats.

Podeu ingressar els vostres ajuts al compte de la Parròquia de Sant Vicenç – Ermita de Pedra número 2100 – 2469 – 93 – 0100052956.

Àger, 1 de desembre de 2015

 

Castell d’Àger: nova publicació

by farnaumirtost

Acaba de publicar-se el número 25 de la Revista d’Arqueologia de Ponent que inclou un article de F. Fité i C. Masvidal sobre les restes subsistents del castell d’Àger de possible origen andalusí. L’article és una reelaboració de la ponència presentada pels mateixos autors en la III Jornada d’Estudis Històrics i Patrimonials de la Vall d’Àger i l’Alta Noguera. En l’article s’exposen i es discuteixen les restes de fortificació susceptibles d’adscriure’s al món andalusí del segles X-XI, unes restes que serien aprofitades i integrades en la fortificació feudal del segle XI, bastida sota l’autoritat d’Arnau Mir de Tost.
Podeu descarregar-vos l’article en el següent enllaç: http://www.rap.cat/online/rap25/rap25_001.pdf

Sector nord del castell d'Àger

Sector nord del castell d’Àger

La Fundació financia la restauració del plafó de la Mare de Déu del Roser

by farnaumirtost
Plafó de la Mare de Déu del Roser restaurat

El plafó ceràmic de la Mare de Déu del Roser restaurat

De l’antic plafó ceràmic de la Mare de Déu del Roser, que havia estat en origen a la façana de l’ajuntament d’Àger, quedaven algunes parts que s’havien conservat a l’Arxiu Jaume Caresmar d’Àger. El plafó desaparegué de la façana de l’ajuntament en una data impresa, segurament el 1936. Llavors el secretari de l’ajuntament guardà les rajoles que quedaven i gràcies a aquest fet s’ha pogut fer la restauració. És probable que en treure’l algunes peces es malmenessin. Les peces desaparegudes han estat restituïdes i el plafó, del segle XVIII, torna a lluir sencer. El cost de la restauració ha estat assumit per la Fundació Arnau Mir de Tost. Els treballs de restauració, realitzats pel ceramista Albert Motis, han consistit en netejar les peces ceràmiques, treure una capa de morter antic, reconstruir amb resina fragments de rajoles i realitzar quatre rajoles noves pintades després amb esmalt ceràmic cuit al forn.

 

Campanya de recollida de fons per restaurar el teulat de l’ermita de Pedra

by farnaumirtost

SALVEM L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE PEDRA (VALL D’ÀGER)

Ermita de Pedra

Santuari de la Mare de Déu de Pedra

El santuari marià de Pedra, conformat per diversos edificis construïts al llarg de segles (s. XI-XVIII), està amenaçat novament de ruïna pel mal estat de la teulada que necessita d’una reparació. Hem d’actuar per tant amb celeritat per preservar un monument tant estimat per tota la gent de la Vall.

Per tal de poder actuar de manera ràpida s’ha demanat pressupost per fer aquesta reparació urgent, consistent en reparar la teulada i instal·lar-hi un sistema d’aïllament que eviti les goteres, cada cop més perilloses. El pressupost d’aquesta obra ascendeix a un total de 7.671,14€.

Malgrat la seva importància, l’ermita de Pedra no té cap protecció específica, constant únicament al catàleg de bens a protegir de l’Ajuntament d’Àger. Per solucionar-ho, actualment hem iniciat les tramitacions necessàries per declarar-lo Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) cosa que en un futur permetrà accedir a ajuts públics. La Fundació està col·laborant en la redacció de la memòria històrico- artística per la declaració, en aquest moment.

L’actuació és iniciativa de la parròquia de Sant Vicenç i compta amb la col·laboració del Bisbat, a banda de la Fundació Privada Arnau Mir de Tost; una institució creada el 2009 precisament per vetllar per la conservació, estudi i restauració del nostre patrimoni històric. Per aquest motiu obre i encapçala la crida, ja que entén que no es pot deixar enrunar un dels edificis més singulars i més emblemàtics de la Vall.

La crida va adreçada a tothom, amb l’esperança de rebre una resposta positiva que permeti reunir els diners necessaris per a fer aquesta intervenció a la teulada que eviti la destrucció de l’edifici i disposar així d’un temps més ampli per tal de cercar nous ajuts de l’administració per una total restauració del conjunt. El primer pas serà buscar la declaració de BCIN i el següent mirar d’aconseguir una subvenció adient; us tindrem informats.

Podeu ingressar els vostres ajuts al compte de la Parròquia de Sant Vicenç – Ermita de Pedra núm 2100 – 2469 – 93 – 0100052956.